Objetivos Generales:A. Conocer las principales características que ha tenido la formación inicial de los Profesores de Historia, Geografía y Ciencias Sociales chilenos.B. Conocer las principales características que ha tenido la formación permanente de los profesores de Historia, Geografía y Ciencias Sociales chilenos.C. Averiguar la percepción que los profesores de historia chilenos tienen sobre el grado de utilidad de la formación inicial y permanente.D. Averiguar la percepción que los profesores de historia chilenos tienen de los efectos que ha representado la Reforma educacional en el Sector Curricular: Historia y Ciencias Sociales.Metodología:Esta investigación utilizó como instrumento de recolección de información un cuestionario de 90 preguntas, estructurado en cuatro ámbitos. En su elaboración se cumplieron las fases normalmente establecidas por los especialistas en metodología de la investigación y se consideró como criterios aspectos como: las características del objeto de estudio de la investigación; el nivel de rigor y de calidad, la capacidad del personal participante; el acceso a las fuentes de información necesarias; el tiempo; los recursos disponibles y los costos humanos, sociales y económicos.Con ese instrumento se recogió información sobre el tipo de formación que ha predominado entre los profesores chilenos de Historia, Geografía y Ciencias Sociales, tanto en formación inicial como permanente. Además, se abordó sus áreas de conocimiento y preparación profesional, tanto en aspectos disciplinarios como pedagógicos, en el contexto de una Reforma educacional que tiene políticas de perfeccionamiento permanente para los docentes y que demanda de ellos nuevas competencias, habilidades y dominios de contenidos.El cuestionario fue sometido a la totalidad de los profesores de historia de la V Región. Luego de tres convocatorias se logró completar 186 cuestionarios, que representan un 38,5% del total.Aportaciones:Esta tesis doctoral llegó a varias conclusiones según los diversos objetivos e hipótesis. Su aporte mayor debe localizarse en que ésta constituye un primer acercamiento científico a la formación de los profesores de historia chilenos. En ese país, aún no se han establecido líneas de investigación sobre la Didáctica de la Historia y las Ciencias Sociales o la Formación del Profesorado. Por lo tanto, como investigación esta tesis representa un inicial mapeo de las características de esa formación que, sin duda, servirá para abrir nuevas investigaciones en el ámbito universitario y de información a las autoridades educacionales cuando toman decisiones relacionadas con el profesorado de Historia.Entre las conclusiones principales pueden mencionarse:La formación inicial de los profesores chilenos de Historia, Geografía y Ciencias Sociales estuvo dominada por los conocimientos históricos. Los profesores de secundaria han tenido una formación más de historiadores que de profesores, aún cuando ellos tampoco disponen de conocimientos adecuados en relación con la construcción del conocimiento histórico. Consideran que la formación histórica tuvo una calidad muy superior a la geográfica. La formación pedagógica es catalogada con muchas debilidades y a gran distancia de las otras dos disciplinas que han conformado los currículos universitarios.Existe un desconocimiento importante sobre planteamientos y corrientes historiográficas. Los docentes de secundaria no fueron formados siguiendo dichos criterios. En ellos predominó una formación tradicional centrada en historia política, de acuerdo a los comentarios históricos de las historias generales. La cientificidad histórica suele localizarse bajo una concepción positivista. Por lo demás, la relación de la historia con las ciencias sociales no siempre es percibida por los docentes como algo positivo. Ellos sienten que las ciencias sociales pueden ser un peligro para la forma como han concebido la enseñanza de la historia en el futuro.La formación de los profesores de historia ha durado el mismo tiempo que las demás titulaciones universitarias. La elección de estudiar pedagogía está fuertemente vinculada con el valor de la historia como disciplina. Las prácticas de enseñanza también fueron tradicionales, con un predominio evidente de las clases magistrales y expositivas.En formación permanente no existe una larga tradición. Entre los docentes no hay una cultura de la actualización. Un porcentaje importante de los encuestados no volvió a la universidad desde su egreso. Los que han hecho perfeccionamiento no quedaron satisfechos, porque no encuentran que esa formación continua haya servido para mejorar sus prácticas profesionales en las aulas.La utilidad de la formación inicial en el ejercicio profesional también quedó en discusión debido a que un porcentaje significativo de los encuestados consideró que esa formación tuvo escasa utilidad a la hora de desarrollar la profesión en un establecimiento escolar. La experiencia de la mayor parte de los docentes fue retomar el estudio de numerosos temas que en la universidad no se revisaron. Así quedó de manifiesto que en la confección de los currículos universitarios no se tomó en cuenta los programas de enseñanza en secundaria ni se conocía como tal la realidad de los profesores de historia. Por lo tanto, el grado de influencia y de impacto de la formación universitaria en el ejercicio profesional de esos profesores es mínimo.Al mismo tiempo, la investigación prueba que entre los profesores existe una percepción ampliamente negativa de las políticas educacionales desarrolladas por la Reforma educacional en Historia y Ciencias Sociales. El malestar de los docentes se debe a la falta de participación. Los profesores piensan que no han sido consultados debidamente por las autoridades antes de fijar las políticas educacionales. Consideran que la mayor parte de las políticas desarrolladas por la Reforma para el sector curricular Historia y Ciencias Sociales y en general para todos los ámbitos disciplinarios del currículo escolar no han sido bien implementadas. El nivel de crítica de los docentes de historia con esta Reforma educacional se ha concentrado precisamente en el grado de concretización de sus políticas.

La tesis respon a la necessitat d'estudiar la realitat de la formació permanent del professorat d'Educació Física de primària respecte l'educació en valors. La investigació s'ha realitzat des de la racionalitat interpretativa de tall fenomenològic plantejada des de la integració de la doble hermenèutica a partir d'un estudi de casos. Aquest posicionament té la particularitat de fer evolucionar l'estudi de forma no lineal, és a dir, la concreció dels objectius, la recollida de dades i l'anàlisi dels mateixos es produeix de forma cíclica i recurrent. Per aquesta raó, els objectius de la investigació s'han presentat com a principis de procediment (Stenhouse, 1994) a través de la pregunta: Com ha de ser la formació permanent del professorat d'Educació Física de primària perquè la seva pràctica repercuteixi en l'educació en valors del seu alumnat? El disseny metodològic que ha organitzat tot el procés es concreta amb un estudi, en profunditat, de la particularitat d'un cas: un curs de formació permanent en educació en valors per al professorat d'Educació Física de primària- contemplant totes les lectures possibles, per això s'han escoltat les veus de tots els participants- 14 mestres d'Educació Física de primària, una formadora i la investigadora. El tipus d'informació recollida ha estat un dels elements subjectes a la racionalitat interpretativa, que s'ha concretat en descripcions molt denses recollides en situacions naturals, no manipulades- sessions de dues hores cada 15 dies durant dos anys-. Les estratègies per a recollir informació han estat: l'observació directa i participativa dels seminaris de formació mitjançant un registre de veu, entrevistes semiestructurades a informants claus escollits per criteris de rendibilitat, i l'anàlisi de documents generats pels mestres, la formadora i la investigadora. La tesis s'estructura en sis grans capítols enquadrats per la introducció i la bibliografia.Els tres primers capítols aporten la fonamentació teòrica que conceptualitza el camp d'estudi i estableixen la base referencial per a la posterior categorització deductiva-inductiva que sustenta el marc d'interpretació de les dades obtingudes. Cada capítol organitza les aportacions al voltant de tres conceptes claus: la formació permanent del professorat, l'educació en valors i l'Educació Física.El quart capítol es refereix al disseny i desenvolupament de la investigació. Després de definir els objectius es justifica la necessitat d'utilitzar l'estudi de casos intrínsec de tall fenomenològic com a metodologia (Stake, 1999), i es fa una descripció del cas i els participants objecte d'estudi. A continuació i en el mateix capítol es descriuen els procediments de recollida de les dades qualitatives i s'exposa l'anàlisi i el tractament de les mateixes a través del procés de categorització. L'últim apartat d'aquest capítol apunta els criteris de rigor que ha contemplat l'estudi a partir de les referències de Guba i Lincon (1985). El cinquè capítol correspon a l'anàlisi i interpretació de les dades que s'ha realitzat amb l'ajuda del programa informàtic Atlas-Ti. El constitueixen l'informe interpretatiu que s'ha redactat seguint la categorització que ja s'ha presentat en el capítol anterior. Aquest anàlisi és una ordenació epistemològica de tot el procés de planificació i implementació de la formació permanent pel professorat d'Educació Físic de primària respecte l'educació en valors. Per acabar, el sisè capítol recull les conclusions i les propostes de la investigació. Les conclusions estan organitzades a partir de les macrocategories i es presenten com a discussió entre els referents teòrics i el punt de vista dels participants. Per altra banda , les propostes de futur es diferencien entre les que poden orientar la formació, i les que orienten la intervenció. / "The permanent training of the Physical Education teaching staff in primary schools with respect to the education in values. A study of cases."TEXT:The thesis studies the characteristics of the permanent training of the Physical Education teaching staff in primary schools (6-12 years) with respect to the education in values. The thesis is structured in six chapters framed by the introduction and the bibliography.The three first chapters bring the theoretical foundation that conceptualizes the field of study. They establish the referential basis for the posterior categorization inferential-inductive that sustains the frame of interpretation of the obtained datum. Each chapter organizes the contributions about three key concepts: the permanent training of the teaching staff, the education in values and the Physical Education.The fourth chapter describes the methodological design. It's a study of cases about a course of permanent training in education in values for the Physical Education teaching staff in primary schools -sessions of two hours every 15 days during two years. The voices of all participants have been contemplated: 14 teachers of Physical Education of the primary school, university teacher and the researcher-. To pick up information they have been the strategies: the direct and participative observation of the seminars of formation through a record of voice, semistructured interviews to key informants chosen by criteria of profitability, and the analysis of documents generated by the teachers, university teacher and the researcher.The fifth chapter corresponds to the analysis and interpretation of the datum. They constitute the interpretative report that has been written up following the categorization that has already looked former in the chapter. It's an epistemological ordering of all the process of planning and implementation of the formation experience.To finalize, the sixth chapter picks up the conclusions and the proposals of the research. The conclusions are presented as a discussion between the theoretical referents and the point of view of the participants. On the other hand, the proposals for future differ between those that can orientate the formation, and those that orientate the intervention.

No description available.

La Universitat és, des de la seva creació, l’organització encarregada de crear i divulgar el coneixement existent en la societat i alhora de formar professionals pel intervenir en la societat del present i del futur. En un moment social de canvis constants i vertiginosos on el coneixement i el món laboral va prenent formes diverses dia a dia, es creen tendències innovadores que ajustin les funcions de les institucions als requeriments de la societat del moment. La institució universitària no està exempta d’aquestes inèrcies innovadores. Als canvis diversos que es produeixen en tots els àmbits de la societat del moment, s’hi sumen les exigències fruit de l’adjunció als espais internacionals d’educació superior. Els objectius d’aconseguir l’adquisició de competències diverses en els estudiants, a més dels coneixements indispensables per obtenir l’acreditació, provoquen la necessitat de que els docents reflexionin sobre la seva pràctica diària i si s’escau, implementin modificacions. Front aquest encàrrec la institució ha de vetllar perquè els professionals que gestionen el coneixement compleixin el seu encàrrec el millor possible oferint tot allò que necessitin per a realitzar les seves funcions amb la màxima qualitat. Part de la consecució d’aquesta fita té a veure amb l’aportació d’una formació adequada dels agents protagonistes: els docents. Una formació planificada i dissenyada per a cobrir totes les necessitats que genera el propi sistema com les que puguin sentir els propis docents. Intuïtivament i de manera racional es podria afirmar que la formació més adequada seria la que proporcionés als docents tot allò que els manca per a fer la seva activitat professional però, qui és qui expressa aquest detall: la pròpia institució o els mateixos docents? La formació ha de partir del que la institució creu que els docents no tenen o ha de facilitar respostes als problemes que tenen els docents en executar les seves activitats diàries? Fins a quin punt el professorat actual se sent preparat per a gestionar els canvis que se li exigeixen? Tenen els docents la preparació pedagògica per implementar modificacions en les seves pràctiques? Els docents que actualment exerceixen a la Universitat tenen la formació pedagògica suficient per a donar resposta als requeriments emergents? Dissenyar una formació sense preguntar quins són els problemes que tenen els directament afectats, podria ser un disseny avocat al fracàs. Així doncs, el primer que cal esbrinar és quina necessitat tenen els docents universitaris de qualsevol camp de coneixement de formar-se pedagògicament per a adaptar-se a les demandes diverses -i si responen positivament-, cercar quines són aquestes necessitats concretes. No seria correcte, ni coherent, dissenyar un pla de formació sense conèixer les fortaleses, debilitats i necessitats del sistema i dels professionals que han estat i estan en l’exercici de la seva professió. Cal tenir present a quins destinataris s’adreça i en quin context estan ubicats i quina formació pedagògica s’està oferint des de la formació inicial i des de la formació permanent en la institució universitària. A partir d’aquestes informacions es pot començar a escriure el full de ruta adequat a cada circumstància, facilitant la planificació de les possibles accions sense caure en el parany de crear una formació inadequada per a professionals que no ho necessiten, o planificar una formació en destreses que ja posseeixen els receptors. Conèixer en profunditat les necessitats és bàsic per a dissenyar una estructura formativa que, recolzada des de l’Administració doni l’embranzida necessària per engegar els diferents projectes ajustats a cada realitat. / Ever since universities were created, they have been entrusted with the tasks of creating and passing on the sum of society’s knowledge, and of training professionals to fulfil certain functions in society, both now and in the future. These days society is undergoing constant and vertiginous change, with knowledge and working practices transforming by the day, and we are seeing innovative trends in institutions as they adapt to its current requirements. Universities are no exception. Not only must they meet the needs of a changing society, but they also have to address the demands of an increasingly international higher education, which emphasises student acquisition of skills, as well as the knowledge needed to obtain qualifications. Faced with this responsibility, universities must ensure that their teaching staff fulfil their duties to the best of their abilities, and provide them with everything they need in order to do so. Achieving this goal has to do in part with providing suitable training, but what should this training consist of? Should we take into account the needs of the institution, or the needs of the teachers themselves? To what extent does the current teaching body feel prepared to manage the changes demanded of them? Do teachers have the educational background they need in order to improve their practices? A training program that does not address the problems of those directly affected is likely to be doomed to failure. It is therefore essential to establish firstly whether there is a need to provide university teaching staff in any given field with training in order to be able to adapt to the various demands placed on them, and if there is, to find out their specific needs. This information can be used to design a “road map” for each particular circumstance, making it possible to plan possible actions without falling into the trap of creating an unsuitable training program that is irrelevant to the professionals concerned, or of providing training in skills that the recipients already possess.