L'objectiu de la tesis és optimitzar els projectes telemàtics pel desenvolupament moral i l'educació en valors per millorar la convivència. Ofereix una proposta pedagògica de l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per potenciar la convivència afavorint el desenvolupament moral i l'educació en valors de l'alumnat, orientant per escollir, dissenyar, organitzar, realitzar i participar en projectes educatius telemàtics a partir de les àrees, dimensions i estratègies d'educació moral i en valors.Entenem l'educació moral i en valors com una acció pedagògica per potenciar un espai de convivència en i de la diversitat; educar per i en l'autonomia, el diàleg, l'acceptació i el respecte a la diferència; i promoure la construcció de la personalitat moral. I els projectes telemàtics educatius com un conjunt d'activitats curriculars interdisciplinars; realitzades per l'alumnat de diferents escoles i contextes culturals; potenciant l'aprenentatge col.laboratiu i cooperatiu i utilitzant les eines d'Internet.L'estudi consta de dues fases: la de la diversitat, interdependència i globalització. Un diàleg amb la identitat en la societat de la informació; i la de les possibilitats i límits de les activitats; projectes, xarxes i recursos telemàtics per l'educació moral i en valors.Conclou amb noves propostes per investigar i aplicar en altres àmbits i aspectes.ENGLISH ABSTRACT / It intends to improve telecommunication projects for the moral development and education in values to live together in a better way. There are pedagogical guidelines to use the information and technology communication tools: how to choose, design, organize and participate in educational telecommunication projects in relationship with the dimensions and strategies for the moral and values education.The study starts explaining about diversity, interdependence and globalization, a dialog with identity in the information society. We expose the possibilities and limits of the activities, projects, networks and telecommunication resources for the moral and values education. Finally, we outline new ideas to apply and research in other fields and aspects.

La tesis respon a la necessitat d'estudiar la realitat de la formació permanent del professorat d'Educació Física de primària respecte l'educació en valors. La investigació s'ha realitzat des de la racionalitat interpretativa de tall fenomenològic plantejada des de la integració de la doble hermenèutica a partir d'un estudi de casos. Aquest posicionament té la particularitat de fer evolucionar l'estudi de forma no lineal, és a dir, la concreció dels objectius, la recollida de dades i l'anàlisi dels mateixos es produeix de forma cíclica i recurrent. Per aquesta raó, els objectius de la investigació s'han presentat com a principis de procediment (Stenhouse, 1994) a través de la pregunta: Com ha de ser la formació permanent del professorat d'Educació Física de primària perquè la seva pràctica repercuteixi en l'educació en valors del seu alumnat? El disseny metodològic que ha organitzat tot el procés es concreta amb un estudi, en profunditat, de la particularitat d'un cas: un curs de formació permanent en educació en valors per al professorat d'Educació Física de primària- contemplant totes les lectures possibles, per això s'han escoltat les veus de tots els participants- 14 mestres d'Educació Física de primària, una formadora i la investigadora. El tipus d'informació recollida ha estat un dels elements subjectes a la racionalitat interpretativa, que s'ha concretat en descripcions molt denses recollides en situacions naturals, no manipulades- sessions de dues hores cada 15 dies durant dos anys-. Les estratègies per a recollir informació han estat: l'observació directa i participativa dels seminaris de formació mitjançant un registre de veu, entrevistes semiestructurades a informants claus escollits per criteris de rendibilitat, i l'anàlisi de documents generats pels mestres, la formadora i la investigadora. La tesis s'estructura en sis grans capítols enquadrats per la introducció i la bibliografia.Els tres primers capítols aporten la fonamentació teòrica que conceptualitza el camp d'estudi i estableixen la base referencial per a la posterior categorització deductiva-inductiva que sustenta el marc d'interpretació de les dades obtingudes. Cada capítol organitza les aportacions al voltant de tres conceptes claus: la formació permanent del professorat, l'educació en valors i l'Educació Física.El quart capítol es refereix al disseny i desenvolupament de la investigació. Després de definir els objectius es justifica la necessitat d'utilitzar l'estudi de casos intrínsec de tall fenomenològic com a metodologia (Stake, 1999), i es fa una descripció del cas i els participants objecte d'estudi. A continuació i en el mateix capítol es descriuen els procediments de recollida de les dades qualitatives i s'exposa l'anàlisi i el tractament de les mateixes a través del procés de categorització. L'últim apartat d'aquest capítol apunta els criteris de rigor que ha contemplat l'estudi a partir de les referències de Guba i Lincon (1985). El cinquè capítol correspon a l'anàlisi i interpretació de les dades que s'ha realitzat amb l'ajuda del programa informàtic Atlas-Ti. El constitueixen l'informe interpretatiu que s'ha redactat seguint la categorització que ja s'ha presentat en el capítol anterior. Aquest anàlisi és una ordenació epistemològica de tot el procés de planificació i implementació de la formació permanent pel professorat d'Educació Físic de primària respecte l'educació en valors. Per acabar, el sisè capítol recull les conclusions i les propostes de la investigació. Les conclusions estan organitzades a partir de les macrocategories i es presenten com a discussió entre els referents teòrics i el punt de vista dels participants. Per altra banda , les propostes de futur es diferencien entre les que poden orientar la formació, i les que orienten la intervenció. / "The permanent training of the Physical Education teaching staff in primary schools with respect to the education in values. A study of cases."TEXT:The thesis studies the characteristics of the permanent training of the Physical Education teaching staff in primary schools (6-12 years) with respect to the education in values. The thesis is structured in six chapters framed by the introduction and the bibliography.The three first chapters bring the theoretical foundation that conceptualizes the field of study. They establish the referential basis for the posterior categorization inferential-inductive that sustains the frame of interpretation of the obtained datum. Each chapter organizes the contributions about three key concepts: the permanent training of the teaching staff, the education in values and the Physical Education.The fourth chapter describes the methodological design. It's a study of cases about a course of permanent training in education in values for the Physical Education teaching staff in primary schools -sessions of two hours every 15 days during two years. The voices of all participants have been contemplated: 14 teachers of Physical Education of the primary school, university teacher and the researcher-. To pick up information they have been the strategies: the direct and participative observation of the seminars of formation through a record of voice, semistructured interviews to key informants chosen by criteria of profitability, and the analysis of documents generated by the teachers, university teacher and the researcher.The fifth chapter corresponds to the analysis and interpretation of the datum. They constitute the interpretative report that has been written up following the categorization that has already looked former in the chapter. It's an epistemological ordering of all the process of planning and implementation of the formation experience.To finalize, the sixth chapter picks up the conclusions and the proposals of the research. The conclusions are presented as a discussion between the theoretical referents and the point of view of the participants. On the other hand, the proposals for future differ between those that can orientate the formation, and those that orientate the intervention.

El título de la tesis refleja el propósito de este estudio: Diagnosticar la situación de la Formación para la Ciudadanía de secundaria en México, desde un modelo de Ciudadanía Democrático e Intercultural. El actual contexto sociopolítico de México, evidencia una ciudadanía que trabaja fuertemente por consolidar su democracia. Sin embargo, la desigualdad social, la poca participación y una falta de reconocimiento a la diversidad cultural y lingüística, que aún persiste en la sociedad mexicana socava sus propios principios democráticos. Bajo este marco, la pregunta que surgió se focalizó en comprender qué está haciendo el Sistema Educativo Mexicano, a través de sus políticas y del curriculum escolar para luchar contra esta situación, y qué es lo que está logrando en su alumnado de secundaria. La elección de este nivel, respondió al hecho de contar con alumnado en una etapa fundamental en la formación de la identidad, elemento fundamental en la Formación para la Ciudadanía, y por ser el colectivo más numeroso del Sistema por estar a punto de comenzar a ejercer sus derechos ciudadanos. Para realizar el diagnóstico se creó un modelo teórico de Formación para la Ciudadanía Democrática e Intercultural, el cual respondía a las necesidades del contexto mexicano. Este modelo se construyó a partir de la revisión de varios modelos de Educación para la Ciudadanía, entre ellos el Modelo de Educación para la Ciudadanía Activa, Responsable, Crítica e Intercultural del GREDI (Grup de Recerca en Educació Intercultural) de la Universidad de Barcelona, del cual se tomaron varios elementos vertebrales. Las principales dimensiones del modelo construido -Concepción de Ciudadanía, Interculturalidad, Sentimiento de Pertenencia, Competencias Ciudadanas y Participación Ciudadana- fueron los parámetros utilizados para analizar el curriculum de Formación para la Ciudadanía en México. Asimismo, dichas dimensiones se operativizaron en un cuestionario para el alumnado de la muestra. El estudio diagnosticó que el curriculum escolar de Formación para la Ciudadanía en México tiene presentes todas las dimensiones del modelo teórico construido. Además, el estudio empírico validó la relación entre todas las dimensiones del modelo teórico. Se identificó también que la presencia del modelo de Formación para la Ciudadanía Democrática e Intercultural podría articular los elementos necesarios para una sólida Formación para la Ciudadanía y por lo tanto se podría aspirar más consistentemente a una convivencia más democrática en México. La investigación cuenta con tres capítulos teóricos. El primero de ellos presenta la Concepción de Ciudadanía por la que apuesta México, el segundo establece los elementos clave que deben estar presentes en la Formación para la Ciudadanía y el tercero desarrolla el modelo de Formación para la Ciudadanía Democrática e Intercultural. Posteriormente, se dedica un capítulo al análisis del curriculum de la Formación para la Ciudadanía en México. El capítulo quinto refleja la metodología empleada y el sexto presenta los resultados obtenidos empíricamente a la luz del análisis curricular. Finalmente se presentan las conclusiones, propuestas de mejora, y los limitantes y prospectiva de la investigación. / The title of the thesis reflects the purpose of this study: Diagnose the situation of the Training for Citizenship in secondary school students in Mexico, from a Democratic and Intercultural Citizenship Model. The current socio-political context of Mexico shows a citizenship that works hard to consolidate its democracy. However social inequality, poor participation and a lack of recognition of cultural and linguistic diversity that still exists in Mexican society undermines its own democratic principles. Under this framework, the research focused on understanding what the Mexican Educational System is doing through its policies and through the school curriculum, to eliminate the situations that hinder , the democratic development of the Mexican republic, and the achievements of its secondary students. The choice of this level was to do with the fact of having students at a critical stage of their identity building process, key element in the Citizenship Education, and also for being the largest collective of the System about to begin to exercise their civil Rights. For doing the diagnose, we established a Democratic and Intercultural Citizenship theoretical Model which respond to the profile and requirements of the Mexican context. This Model was constructed based on the review of several models of Citizenship Education, including the GREDI´s (Intercultural Education Research Group) Active, Responsible, Critic and Intercultural Education Citizenship Model, from the University of Barcelona, which give us many important elements. The main dimensions of the model we built – Citizenship conception, Interculturality, Sense of ownership, Citizenship Competencies and Citizenship participation- were the parameters used to analyze the curriculum of Citizen Education in Mexico. Likewise, these dimensions were used in a questionnaire that we applied to the secondary education students. The diagnosis found that the Mexican Citizenship Education curriculum has all the aspects of our model and the empiric study holds the relations between all these. The research has three theoretical chapters. The first one it is about the Mexican Citizenship conception, the second one established the key elements that must be present in the Citizenship Education and the third one, develops the Democratic and Intercultural Citizenship Education Model. Subsequently, a chapter is devoted to the analysis of curriculum for Citizenship Education in Mexico. The fifth chapter reflects the methodology used and the sixth explain the empirically results. Finally, we present the conclusions, suggestions for improvement, and the constraints and prospects of research.

This doctoral thesis is the result of the experience, continuous practice and day to day work as head of infant and youth choirs that the candidate has developed for over more than thirty years. The motivation, the concerns and the questions formulated with regards to choral singing, have underpinned this research. The thesis has focused on the learning of values, habits and competences in order to demonstrate that singing in an infant or youth choir is educational and goes far beyond the mere act of singing in a choir. We can therefore state that education is continuous, it never comes to an end and, furthermore, it unfolds in divergent ways. In summary to show that singing in an infant or youth choir is educational in the widest possible sense. / La tesi doctoral que presentem és fruit de l’experiència, de la pràctica continuada i de la tasca del dia a dia al capdavant de cors infantils i juvenils, per part de l’autora, al llarg de més de trenta anys. La motivació, la preocupació i els interrogants formulats entorn al cant coral han estat el mòbil de la present investigació. Hem centrat el tema en l’educació en valors, hàbits i competències per arribar a demostrar que cantar en una coral infantil o juvenil és un fet educatiu en aquests aspectes i que va molt més enllà de l’acte de cantar en una coral, ja que podem afirmar que l’educació és continuada, no s’acaba mai i, a més, es realitza en espiral. En definitiva, vol demostrar que cantar en una coral infantil o juvenil és un fet educatiu en el sentit més ampli.

L'humor permet entendre i organitzar el món. És un aspecte en l'educació de la identitat cultural que comença tan aviat com la canalla pot seguir una narració oral, i que s'intensifica a mesura que la lectura esdevé un hàbit. L'humor escrit ofereix recursos expressius i camps semàntics determinats per la llengua, i continguts i referents culturals determinats pels valors socials; el seu codi inclou convencions amb el lector sobre la presentació i l'argument. Com a estratègia d'adaptació, l'humor es va modificant segons les circumstàncies socials al llarg del temps. El present treball es centra en la literatura per a infants i joves escrita en català com a idioma original i editada entre el 1904 i el 2004. / Humour helps us to understand and organise the world. It is an aspect in the formation of cultural identities which develops as soon as children can follow an oral narrative, and is further intensified as reading becomes a habit. Written humour displays expressive resources and semantic fields determined by the language, and contents and referents determined by social values; its code includes conventions with the reader regarding form and plot. Being a social strategy, humour evolves through time depending on the circumstances. This research focuses on literature for children and adolescents originally written in the Catalan language and published between 1904 and 2004.