L’ interès de la recerca, emmarcada en el context de la pràctica reflexiva, parteix de la voluntat de canvi de la pròpia pràctica i deriva cap al disseny, aplicació i validació d’una proposta d’intervenció (SRP) que el fa possible, essent el focus d’interès, la implicació dels infants d’Educació primària en el procés d’aprenentatge de la natació en horari escolar. La recerca planteja la possibilitat de transformar la piscina en un context educatiu on es posin en marxa estratègies d’ensenyament i aprenentatge per implicar cognitivament els alumnes d’una banda, i oferir estratègies de formació als tècnics de natació per a la millora professional de la seva pròpia pràctica de l’altre. A la primera part de la tesi, es fa un recorregut teòric a través de les diferents perspectives que fonamenten aquelles estratègies d’ensenyament basades en la implicació de l’alumnat en el procés d’aprenentatge; Ja a la segona part, i en base a la utilització de metodologies qualitatives i quantitatives, es valida la proposta d’intervenció que nou tècnics hauran aplicat en les seves pràctiques. / The interest of research, framed within the context of reflective practice, based on the desire to change my own practice and drift towards the design, implementation and validation of a proposed intervention (SRP) that makes it possible. The focus of interest is the involvement of children in primary Education during learning process of swimming at school time. The research raises the possibility of transforming the pool into an educational context where professionals implement teaching and learning strategies to engage students cognitively, and provide technical training strategies to swim to the ones who wants to improve their own practice. The first part of the thesis is a journey through the different theoretical perspectives that underlie those teaching strategies based on the involvement of students in the learning process. At the second part, and based use of qualitative and quantitative methodologies, the proposal is validated through the observation of different sessions which nine professional teaching swimming have applied to their practices.

La investigació que presentem té com a objectiu fonamental analitzar l'aplicació d'un programa aquàtic educatiu per infants de zero a tres anys a través de la formació a un grup de tècnics aquàtics mitjançant un procés d'assessorament. En el marc teòric aprofundim en els fonaments teòrics de la investigació: els programes d'activitats aquàtiques en la primera infància i les diferents perspectives pel que fa a la formació del professorat centrant-nos en l'assessorament com una proposta de formació. Les conclusions presentades ens aporten moltes dades que confirmen el marc teòric establert i ajuden a reorientar les futures formacions inicials i continuades posteriors amb actuacions que permetran millorar-les. Un element clau que hem anat fonamentant durant el procés d'investigació és que la formació inicial no és suficient per assolir els objectius i continguts del PAE. Cal articular una formació continuada, paral·lela a la implantació del programa, a través de la qual els participants puguin compartir els dubtes, els errors i els aprenentatges en un context de reflexió sobre la pràctica, a través de reunions grupals amb professionals que assessorin aquest procés.

Aquesta tesi és una aproximació teòrica i empírica a la metodologia actualitzada per a l'entrenament de la propiocepció. La part teòrica desenvolupa l'estat de la qüestió en l'estudi de la propiocepció des de diferents perspectives, de les particularitats de la columna vertebral lumbar i de les característiques de la propiocepció en aquesta zona del raquis. Ens resumeix els aspectes més importants de la teoria de l'entrenament i les necessitats de l'entrenament propioceptiu lumbar en la natació competitiva. La part empírica pretén ser un punt de partida en la investigació experimental de la metodologia més adequada per a l'entrenament de la propiocepció conscient. Es realitza un disseny específic per a la millora del control de la CV lumbar en la tècnica de natació subaquàtica, en el qual es tracta d'intercedir sobre l'amplitud de moviment lumbar en el pla sagital i sobre la precisió en el seu posicionament dins del mateix pla. S'aplica, s'avalua i es comparen els efectes de l'administració d’uns exercicis durant 75 sessions, en un període de 2-3 mesos naturals, amb dues metodologies d'execució diferenciades: Amb ulls tapats centrant l'atenció sobre la zona lumbar i sense cap condició diferent a la de complir la tècnica d'execució del moviment. Els resultats de l'estudi experimental demostren que el mètode que millora les variables relacionades amb la propiocepció és el que proposa la realització dels exercicis amb els ulls tancats i centrant l'atenció sobre la zona lumbar, mentre que amb els ulls oberts empitjoren aquestes variables respecte al grup control. Ambdós mètodes provoquen millores significatives de l'amplitud de moviment lumbar en el pla treballat. En línies generals tot el procés revela la necessitat d'actualitzar el tractament conceptual i metodològic de la propiocepció, posant un exemple d'intervenció en la natació competitiva que orienta sobre les bases per a la seva aplicació en altres esports. / Esta tesis es una aproximación teórica y empírica a la metodología actualizada para el entrenamiento de la propiocepción. La parte teórica desarrolla el estado de la cuestión en el estudio de la propiocepción desde diferentes perspectivas, de las particularidades de la columna vertebral lumbar y de las características de la propiocepción en ésta zona del raquis. Nos resume los aspectos más importantes de la teoría del entrenamiento y las necesidades del entrenamiento propioceptivo lumbar en la natación competitiva. La parte empírica pretende ser un punto de partida en la investigación experimental de la metodología más adecuada para el entrenamiento de la propiocepción consciente. Se realiza un diseño específico para la mejora del control de la CV lumbar en la técnica de natación subacuática, en el que se trata de interceder sobre la amplitud de movimiento lumbar en el plano sagital y sobre la precisión en su posicionamiento dentro del mismo plano. Se aplica, se evalúa y se comparan los efectos de la administración de unos ejercicios durante 75 sesiones, en un período de 2-3 meses naturales, con dos metodologías de ejecución diferenciadas: Con ojos cerrados centrando la atención sobre la zona lumbar y con los ojos abiertos sin ninguna condición diferente a la de cumplir la técnica de ejecución del movimiento. Los resultados del estudio experimental demuestran que el método que mejora las variables relacionadas con la propiocepción es el que propone la realización de los ejercicios con los ojos cerrados, mientras que con los ojos abiertos empeoran estas variables con respecto al grupo control. Ambos métodos provocan mejoras significativas de la amplitud de movimiento lumbar en el plano trabajado. Todo el proceso revela la necesidad de actualizar el tratamiento conceptual y metodológico de la propiocepción a partir de una intervención en la natación, y orienta sobre las bases para su aplicación en otros deportes. / This thesis is a theoretical and empirical approach to the updated methodology for proprioception training. The theoretical part develops the state of affairs in the study of proprioception from different perspectives, the particulars of the lumbar spine and the characteristics of proprioception in this area of the spine. It’s summarized the most important aspects of training theory and the needs of lumbar proprioceptive training in competitive swimming. The empirical part is intended as a starting point for experimental research on the most appropriate methodology for the conscious proprioception training. It performs a specific design for improved lumbar spine control on underwater swimming technique, which tries to intercede on lumbar range of motion in the sagittal plane and positioning accuracy within the same plane. It applies, evaluates and compares the effects of exercises’ administration during 75 sessions over 2 to 3 calendar months, with two different methods of execution: First one blindfolded and focusing on the lower back and second one with eyes opened and no different condition to fulfill the technical execution. The results show that the method improves proprioception-related variables is proposed conducting the exercises with eyes closed focusing on the lower back, while with eyes opened this variables get worse towards the control group. Both methods lead to significant improvements in lumbar range of motion in the worked plane. Thus, the process reveals the need to update the conceptual and methodological treatment of proprioception after an intervention in swimming, and guides about the basis for its application in other sports.