A partir del model teòric de la psicologia funcional proposat per Roca (2006) es pretén desenvolupar, experimentalment, el factor Variabilitat dins l'àmbit de la percepció i, alhora, estudiar els seus efectes en la seva interacció amb d'altres factors o variables psicològiques, com els de Generalització, Pràctica i Contigüitat.En primer lloc, la tesi se centra a fer una revisió bibliogràfica i conceptual dels diferents plantejaments teòrics, dins de la dimensió perceptivo-motriu, que fan ús del concepte Variabilitat. Seguidament, i adoptant el model psicològic funcional com a base teòrica de la tesi, que entén la Variabilitat com un factor o variable de camp psicològic, es fa una exposició als conceptes de constància perceptiva, de configuració perceptiva, als paràmetres temporal, modal i témporo-modal i, per últim, dels factors de camp psicològics, especialment el de Variabilitat, proposant parlar d'oscil·lació quan hi ha Variabilitat a les constàncies perceptives i d'erratisme quan existeix Variabilitat a les configuracions perceptives.La segona part de la tesi, marc experimental, es descriuen els diversos experiments realitzats sobre el factor Variabilitat en els dos nivells funcionals de constància i configuració perceptiva i en les tres paràmetres de temps, mode i temps-mode. Els resultats obtinguts de l'anàlisi estadística, en el conjunt d'investigacions, mostren una disminució en l'ajust perceptiu, independentment del nivell funcional i paràmetre, com major és el grau de Variabilitat (oscil·lació-erratisme). Alhora, s'exposen els resultats obtinguts en la interacció de l'esmentat factor amb d'altres variables de camp psicològic.Per últim s'extreuen unes conclusions, una discussió general de l'estudi i es plantegen possibles línies de recerca en el futur. A la vegada es presenta el possible interès bàsic i aplicat del mateix. Per una banda en el camp de la psicologia i especialment en la dimensió quantitativa de la funcionalitat perceptiva, i per altra, al món de l'esport, presentant les possibles fonts o determinants de la Variabilitat (físiques, atmosfèriques i/o fisiològiques) que poden afectar el rendiment esportiu. / From the theoretical functional psychology model proposed by Roca (2006), the thesis aims to develop, experimentally, Variability factor within the field of perception, and also studies its effects in relation to other psychological factors or variables, such as Generalization, Practice and Contiguity.First, the thesis focuses on a literature review of different conceptual and theoretical approaches within the perceptual motor learning dimension using the concept of Variability. Then, adopting the functional psychological model as theoretical basis of the thesis, which includes the Variability as a psychological factor or variable, exposure the concepts of perceptual constancy, perceptual configuration, the temporal, modal and temporo-modal parameters and, finally, all psychological factors of the theoretical model, especially Variability, proposing the concept of oscillation when there is Variability at the perceptual constancies anderraticism when there is Variability in perceptual configurations.The second part of the thesis, the experimental framework, describes several experiments with the Variability factor in the two functional levels of constancies and configurations and in the three parameters of time, mode and time-mode. In all the researches the results of statistical analysis, show a decrease in perceptual adjustment, without taking the functional level and parameter into account, as higher the degree of variability (oscillation or erraticisme). Moreover, the results are present in the interaction of the factor mentioned above with other psychological variables.Finally, the thesis expounds some conclusions, a general discussion of the study and possible areas for further researches. At the same time, it presents the possible basic and applied interests. On the one hand, in psychology, especially in the quantitative dimension of functional perception, and on the other hand, in sport, it presents the potential sources of variability (physical, atmospheric and/or physiological) affecting athletic performance.

Los ritmos biológicos se han revelado como de gran importancia debido a su trascendencia sobre distintas variables fisiológicas. Del mismo modo se han demostrado de cierta importancia en el rendimiento deportivo. Por eso se propuso el siguiente estudio, buscando los siguientes objetivos:1. Determinar la ritmicidad circadiaria del rendimiento en velocidad, mediante un test de 80 metros. También en natación mediante un test de 25 metros estilo libre.2. Intentar modificar los picos de rendimiento mediante maniobras sencillas, como son la modificación del horario de sueño y de comidas.3. Utilizar la autorritmometría como método para controlar diversas variables que puedan delatar el momento en el que se producen los picos de rendimiento.De los distintos trabajos que componen el estudio se podría concluir que:1. El rendimiento en velocidad presenta una oscilación a lo largo del día, existiendo un pico de rendimiento por la tarde (alrededor de las 19 horas) y un deterioro en el nivel de las marcas obtenidas en el control de las 15 horas.2. Dicha ritmicidad puede ser modificada con maniobras sencillas como variar el horario de sueño y comidas de forma conjunta, lográndose un adelanto o retraso de los picos de rendimiento en el sentido deseado. Este hecho sería importante dado que se han logrado mejorías de alrededor del 3% para dichos momentos de mejor rendimiento y que dicha alteración se logra con maniobras sencillas como las ya comentadas. Al mismo tiempo, debe tenerse en cuenta que estas mejorías -del 3%- son superiores a las producidas por muchos entrenos en atletas de elite y pueden condicionar grandamente el resultado en campeonatos.3. Existiría la posibilidad de detectar los momentos de máximo rendimiento utilizando variables sencillas (temperatura, test de autoestima) a medir por el propio sujeto mediante autorritmometría, siendo aconsejable el utilizarlas en conjunto a fin de lograr la máxima precisión en la exploración.4. Existe también una ritmicidad circadiaria del rendimiento en natación (25 metros libres), encontrándose el pico de rendimiento ligeramente retrasado respecto al encontrado en la carrera de velocidad (20'30).5. El entrenamiento actúa como un elemento capaz de alterar la ritmicidad circadiaria del rendimiento, así como de alguna variable fisiológica como la temperatura. Por ellos a la hora de realizar cambios bruscos en los horarios de entrenamiento para adecuarse a los de la competición estos deberían hacerse con bastante tiempo de antelación y teniendo en cuenta que al menos una semana después de haber vuelto al horario habitual aparecen alteraciones en la ritmicidad de la temperatura y del rendimiento.Dado lo anterior propondríamos realizar cambios poco bruscos en los horarios o mantener el mismo horario de entrenamiento pero añadiendo una sesión mínima coincidente con las horas a las cuales se vaya a realizar dicha competición.En resumen, creemos que la cronobiología y, en concreto, el estudio de los ritmos circadianos puede ser un factor más a tener en cuenta a la hora de intentar alcanzar un mejor rendimiento, existiendo algunas respuestas para algunas de las preguntas que nos planteamos al inicio del estudio pero, al mismo tiempo, evidenciándose la necesidad de continuar investigando con el fin de intentar conseguir un conocimiento más completo sobre el tema. / The influence of circadian rhythms on performance in short distance running was assessed in national-class competition, male sprinters. They were tested on Saturday for five consecutive weeks. On each testing day, the time for 80 m. sprint was measured at eight different times of day. On control days (days 1 and 4) performance gradually increased in the morning up to 13:00, falling at 15:00 with a maximum peak performance at 19:00. On day 2, in which sleep-wake cycles and mealtimes were advanced two hours, and on day 3, in which timetables were delayed two hours, maximum peak performance was observed at 17:00 and 21:00, respectively. At the time of maximum peak performance on both days a statistically significant improvement of slightly more than 3% were found as compared with day control. On day 5, in which only the sleep-wake cycle was advanced two hours, performance in the afternoon and evening was similar to that recorded on days 1 and 4. We conclude that the consideration of circadian rhythmicity would allow competitive sprinters to synchronize peak performance with the athletic event time with an improvement in performance.

El control neuromuscular ha estat descrit com un important factor per a l'èxit en el rendiment esportiu. De la mateixa manera, també s'ha identificat com a clau en la prevenció i readaptació de les lesions esportives. El principal objectiu d'aquesta tesi doctoral és avaluar l'eficàcia de diferents tipus d'entrenament neuromuscular en esportistes.S'ha utilitzat una mostra de 81 esportistes sans entre els diferents estudis que s'hi presenten. Les diferents avaluacions realitzades han registrat els següents ítems: dolor (escala visual analògica), incidència de lesions esportives, estabilitat postural estàtica i dinàmica (estabilometria i salt unipodal) i força explosiva de l'extremitat inferior (salt amb contramoviment). Els dos mètodes d'entrenament neuromuscular utilitzats són l'anomenat TRAL (Teràpia Reequilibradora de l'Aparell Locomotor) i les VCS (vibracions de cos sencer). La primera part d'aquesta tesi (Estudis I i II) va tenir l'objectiu de valorar l'eficàcia del mètode TRAL. Aquest va produir una reducció significant del dolor de turmell independentment del gènere registrat, mentre que en el cas del dolor de genoll només hi van haver diferències en les noies estudiades. Un dels altres efectes registrats importants a destacar va ser la reducció significant de l'àrea de desviació del centre de pressions en el cas de les noies, el que representa una millora de l'estabilitat postural. Aquesta dada també va ser positiva en una de les proves registrades en el grup de nois. La segona part d'aquest treball (Estudi III) es va centrar en donar fiabilitat a una bateria de tests d'equilibri mesurats amb un estabilòmetre, tenint com a objectiu valorar l'estabilitat estàtica i dinàmica de l'extremitat inferior. Es va obtenir una correlació de bona a excel·lent en totes les variables de la millor amplitud promig en el test unipodal d'ulls oberts i tancats. Aquests resultats suggereixen una bona fiabilitat per a la distinció entre grups de subjectes. En el cas del test més dinàmic i proper a la realitat de l'esportista, el salt unipodal, la correlació va ser baixa.Com a continuació d'aquesta segona part, l'estudi IV va comparar de forma transversal les diferències de l'estabilitat postural estàtica i dinàmica segons sexe i cama dominant. El test d'equilibri unipodal d'ulls oberts no va mostrar diferències significatives en la desviació del centre de pressions entre homes i dones. D'altra banda, el sexe femení va mostrar un major equilibri en els tests més dinàmics (UT i S) en comparació amb el sexe masculí. En relació a les diferències entre cama dominant - no dominant, només es van trobar diferències significatives en les dones en la recepció del salt unipodal, mostrant-se un millor control quan la recepció s'efectuava amb la cama dominant.La següent línia de treball es va iniciar amb l'estudi V, que va consistir en una revisió sistemàtica sobre els efectes de l'entrenament vibratori sobre el rendiment esportiu en persones físicament actives. Els resultats van mostrar una gran heterogeneïtat clínica i una baixa qualitat metodològica dels treballs analitzats fins la data cercada. Malgrat no poder extreure conclusions clares, existeix una tendència a la millora de la força explosiva. També podem establir un rang segur dels paràmetres d'aplicació de vibracions mecàniques sobre la població d'estudi. Aquest es troba entre 1,7-11mm d'amplitud i entre 20-44 Hz de freqüència, aplicant-se tant en exercicis estàtics com dinàmics i fins a un màxim de 18 minuts de durada per sessió.Per últim, es va realitzar un assaig clínic controlat aleatori (Estudi VI) amb l'objectiu de valorar l'eficàcia de l'entrenament mitjançant vibracions de cos sencer sobre la força explosiva i el control postural en joves jugadores de bàsquet. Els resultats van mostrar un increment significatiu del salt amb contramoviment, del salt unipodal i de l'equilibri amb ulls tancats a les 8 i 15 setmanes d'entrenament en el grup experimental. És destacable el fet que no es trobessin diferències significatives entre els tests realitzats a les 8 i les 15 setmanes d'entrenament en cap de les variables. D'altra banda, el grup control no va experimentar canvis respecte les valoracions preintervenció. Amb aquests resultats podem afirmar que l'entrenament vibratori possibilita la millora dels paràmetres analitzats, repercutint favorablement en el rendiment esportiu i, també, de forma indirecta, en la prevenció de lesions en esportistes d'alt risc.A forma de síntesi, els estudis d'aquesta tesi emfatitzen la importància del control neuromuscular sobre el rendiment i prevenció de lesions esportives. És necessari destacar la importància de continuar investigant sobre noves eines que mesurin els paràmetres associats al control neuromuscular, així com seguir estudiant l'eficàcia dels diferents mètodes d'entrenament neuromuscular per a la seva optimització. / El control neuromuscular ha sido descrito como un importante factor para el éxito en el rendimiento deportivo. Del mismo modo, también se ha identificado como clave en la prevención y readaptación de las lesiones deportivas. El principal objetivo de esta tesis doctoral ha sido evaluar la eficacia de diferentes tipos de entrenamiento neuromuscular en deportistas.Se ha utilizado una muestra de 81 deportistas sanos entre los diferentes estudios que se presentan. Las diferentes evaluaciones realizadas han registrado los siguientes ítems: dolor (escala visual analógica), incidencia de lesiones deportivas, estabilidad postural estática y dinámica (estabilometría y salto unipodal) y fuerza explosiva de la extremidad inferior (salto con contramovimiento). Los métodos de entrenamiento neuromuscular utilizados fueron el llamado TRAL (Terapia reequilibradora del Aparato Locomotor) y las VCE (vibraciones de cuerpo entero).La primera parte de esta tesis (Estudios I y II) tuvo el objetivo de valorar la eficacia del método TRAL. Este produjo una reducción significativa del dolor de tobillo independientemente del género registrado, mientras que en el caso del dolor de rodilla sólo hubo diferencias en las chicas estudiadas. Otro de los efectos registrados importantes a destacar fue la reducción significativa del área de desviación del centro de presiones en el caso de las chicas, lo que representa una mejora de la estabilidad postural. Este dato también fue positivo en una de las pruebas de equilibrio registradas en el grupo de chicos. La segunda parte de este trabajo (Estudio III) se centró en dar fiabilidad a una batería de tests de equilibrio medidos con un estabilómetro, teniendo como objetivo valorar la estabilidad estática y dinámica de la extremidad inferior. Se obtuvo una correlación de buena a excelente en todas las variables de la mejor amplitud media en el test unipodal de ojos abiertos y cerrados. Estos resultados sugieren una buena fiabilidad para la distinción entre grupos de sujetos. En el caso del test más dinámico y cercano a la realidad del deportista, el salto unipodal, la correlación fue baja. Como continuación de esta segunda parte, el estudio IV comparó de forma transversal las diferencias de la estabilidad postural estática y dinámica según sexo y pierna dominante. El test de equilibrio unipodal de ojos abiertos no mostró diferencias significativas en la desviación del centro de presiones entre hombres y mujeres. Por otro lado, el sexo femenino mostró un mayor equilibrio en los tests más dinámicos (UT y S) en comparación con el sexo masculino. En relación a las diferencias entre pierna dominante - no dominante, sólo se encontraron diferencias significativas en las mujeres en la recepción del salto unipodal, mostrándose un mejor control cuando la recepción se efectuaba con la pierna dominante.La siguiente línea de trabajo se inició con el estudio V, que consistió en una revisión sistemática sobre los efectos del entrenamiento vibratorio sobre el rendimiento deportivo en personas físicamente activas. Los resultados mostraron una gran heterogeneidad clínica y una baja calidad metodológica de los trabajos analizados hasta la fecha buscada. A pesar de no poder extraer conclusiones claras, existe una tendencia a la mejora de la fuerza explosiva. También podemos establecer un rango seguro de los parámetros de aplicación de vibraciones mecánicas sobre la población de estudio. Este se encuentra entre 1,7-11mm de amplitud y entre 20-44 Hz de frecuencia, aplicándose tanto en ejercicios estáticos como dinámicos y hasta un máximo de 18 minutos de duración.Por último, se realizó un ensayo clínico controlado aleatorio (Estudio VI) con el objetivo de valorar la eficacia del entrenamiento mediante vibraciones de cuerpo entero sobre la fuerza explosiva y el control postural en jóvenes jugadoras de baloncesto. Los resultados mostraron un incremento significativo del salto con contramovimiento, del salto unipodal y del equilibrio con ojos cerrados a las 8 y 15 semanas de entrenamiento en el grupo experimental. Es destacable el hecho de que no se encontraran diferencias significativas entre los tests realizados a las 8 y las 15 semanas de entrenamiento en ninguna de las variables. Por otra parte, el grupo control no experimentó cambios respecto a las valoraciones preintervención. Con estos resultados podemos afirmar que el entrenamiento vibratorio posibilita la mejora de los parámetros analizados, repercutiendo favorablemente en el rendimiento deportivo y, también, de forma indirecta, en la prevención de lesiones en deportistas de alto riesgo.En forma de síntesis, los estudios de esta tesis enfatizan la importancia del control neuromuscular sobre el rendimiento y prevención de lesiones deportivas. Es necesario destacar la importancia de continuar investigando sobre nuevas herramientas que midan los parámetros asociados al control neuromuscular, así como seguir estudiando la eficacia de los diferentes métodos de entrenamiento neuromuscular para su optimización. / Neuromuscular control is believed to be an important factor for success in athletic performance. Similarly, it has also been identified as a key to prevention and rehabilitation of sports injuries. The main objective of this thesis is to evaluate the effectiveness of different types of neuromuscular training in athletes.A total of 81 healthy athletes were used for the purpose of the study. The evaluations performed have resulted in the following items: pain (visual analogue scale), incidence of sports injuries, static and dynamic postural stability (stabilometry and one-leg hop test) and explosive strength of the lower extremity (countermovement jump). Neuromuscular training methods used were TRAL (Locomotive rebalancing therapy) and WBV (whole body vibration).The first part of this thesis (Studies I and II) aims to assess the efficacy of TRAL. The training period showed a significant reduction of ankle pain recorded regardless of gender, whereas in the case of knee pain only differences in the girls studied were found. Another important effect to highlight that contributes to an improvement of stability in body position in women is the significant reduction of movements of the centre of pressure, while there was only a significant reduction in one of the men tests. The aim in the second part (Study III) is to assess the static and dynamic stability of the lower extremities focusing on battery of tests reliability measured with a stabilometer. Correlation obtained in single leg stance test of open and closed eyes was found in the range between good to excellent, in all variables of t he best average amplitude. These results suggest a good reliability for the distinction between subject groups. Regarding a more dynamic and closer to athlete's reality test, the one-leg hop test, poor correlation was obtained. Continuing in the second part, study IV compares differences between static and dynamic position stability, by sex and leg dominance. The one leg stance with open eyes test showed no significant difference in the deviation of center of pressure between men and women. Moreover, females showed more balance in higher dynamics tests (UT and S) compared with males. The differences regarding dominant - non dominant leg, were found only in girls in receiving one leg jump, showing a better control where the reception took place with the dominant leg.The next topic begins with study V, which consists of a systematic review on the effects of vibration training in physically active people. The results demonstrate a high clinical --heterogeneity and low methodological quality of previous studies performed prior to the date of our study. Even if we cannot provide a specific result, there is a tendency to improve explosive strength. Also, we can certainly establish a safe range of parameters for vibration training to be applied on a physically active population. This range goes from 1.7-11mm amplitude, 20-44 Hz frequency, both in static and dynamic exercises, and up to 18 minutes working with vibration.In the last topic, we conduct a randomized controlled trial (Study VI) aimed to assess the effectiveness of whole body vibration training on explosive strength and postural control in young basketball players. The results showed a significant increase in countermovement jump, one-leg hop test and balance with closed eyes at 8 and 15 weeks of training with the experimental group. It is noteworthy that no significant differences were found between tests performed at 8 and 15 weeks of training in any of the variables. Moreover, the control group experienced no changes from pre-intervention assessments. Based on these results we can state that vibration training enables the improvement of the analyzed parameters, impacting positively on athletic performance, and indirectly prevents injuries in high-risk athletes.In conclusion, this thesis emphasizes the importance of neuromuscular control on sports performance and prevention of injuries. It is necessary to stress the importance of continuing the research on new tools to measure parameters associated with neuromuscular control, and further studying the effectiveness of different methods of neuromuscular training for its optimization.

Aquesta tesi és una aproximació teòrica i empírica a la metodologia actualitzada per a l'entrenament de la propiocepció. La part teòrica desenvolupa l'estat de la qüestió en l'estudi de la propiocepció des de diferents perspectives, de les particularitats de la columna vertebral lumbar i de les característiques de la propiocepció en aquesta zona del raquis. Ens resumeix els aspectes més importants de la teoria de l'entrenament i les necessitats de l'entrenament propioceptiu lumbar en la natació competitiva. La part empírica pretén ser un punt de partida en la investigació experimental de la metodologia més adequada per a l'entrenament de la propiocepció conscient. Es realitza un disseny específic per a la millora del control de la CV lumbar en la tècnica de natació subaquàtica, en el qual es tracta d'intercedir sobre l'amplitud de moviment lumbar en el pla sagital i sobre la precisió en el seu posicionament dins del mateix pla. S'aplica, s'avalua i es comparen els efectes de l'administració d’uns exercicis durant 75 sessions, en un període de 2-3 mesos naturals, amb dues metodologies d'execució diferenciades: Amb ulls tapats centrant l'atenció sobre la zona lumbar i sense cap condició diferent a la de complir la tècnica d'execució del moviment. Els resultats de l'estudi experimental demostren que el mètode que millora les variables relacionades amb la propiocepció és el que proposa la realització dels exercicis amb els ulls tancats i centrant l'atenció sobre la zona lumbar, mentre que amb els ulls oberts empitjoren aquestes variables respecte al grup control. Ambdós mètodes provoquen millores significatives de l'amplitud de moviment lumbar en el pla treballat. En línies generals tot el procés revela la necessitat d'actualitzar el tractament conceptual i metodològic de la propiocepció, posant un exemple d'intervenció en la natació competitiva que orienta sobre les bases per a la seva aplicació en altres esports. / Esta tesis es una aproximación teórica y empírica a la metodología actualizada para el entrenamiento de la propiocepción. La parte teórica desarrolla el estado de la cuestión en el estudio de la propiocepción desde diferentes perspectivas, de las particularidades de la columna vertebral lumbar y de las características de la propiocepción en ésta zona del raquis. Nos resume los aspectos más importantes de la teoría del entrenamiento y las necesidades del entrenamiento propioceptivo lumbar en la natación competitiva. La parte empírica pretende ser un punto de partida en la investigación experimental de la metodología más adecuada para el entrenamiento de la propiocepción consciente. Se realiza un diseño específico para la mejora del control de la CV lumbar en la técnica de natación subacuática, en el que se trata de interceder sobre la amplitud de movimiento lumbar en el plano sagital y sobre la precisión en su posicionamiento dentro del mismo plano. Se aplica, se evalúa y se comparan los efectos de la administración de unos ejercicios durante 75 sesiones, en un período de 2-3 meses naturales, con dos metodologías de ejecución diferenciadas: Con ojos cerrados centrando la atención sobre la zona lumbar y con los ojos abiertos sin ninguna condición diferente a la de cumplir la técnica de ejecución del movimiento. Los resultados del estudio experimental demuestran que el método que mejora las variables relacionadas con la propiocepción es el que propone la realización de los ejercicios con los ojos cerrados, mientras que con los ojos abiertos empeoran estas variables con respecto al grupo control. Ambos métodos provocan mejoras significativas de la amplitud de movimiento lumbar en el plano trabajado. Todo el proceso revela la necesidad de actualizar el tratamiento conceptual y metodológico de la propiocepción a partir de una intervención en la natación, y orienta sobre las bases para su aplicación en otros deportes. / This thesis is a theoretical and empirical approach to the updated methodology for proprioception training. The theoretical part develops the state of affairs in the study of proprioception from different perspectives, the particulars of the lumbar spine and the characteristics of proprioception in this area of the spine. It’s summarized the most important aspects of training theory and the needs of lumbar proprioceptive training in competitive swimming. The empirical part is intended as a starting point for experimental research on the most appropriate methodology for the conscious proprioception training. It performs a specific design for improved lumbar spine control on underwater swimming technique, which tries to intercede on lumbar range of motion in the sagittal plane and positioning accuracy within the same plane. It applies, evaluates and compares the effects of exercises’ administration during 75 sessions over 2 to 3 calendar months, with two different methods of execution: First one blindfolded and focusing on the lower back and second one with eyes opened and no different condition to fulfill the technical execution. The results show that the method improves proprioception-related variables is proposed conducting the exercises with eyes closed focusing on the lower back, while with eyes opened this variables get worse towards the control group. Both methods lead to significant improvements in lumbar range of motion in the worked plane. Thus, the process reveals the need to update the conceptual and methodological treatment of proprioception after an intervention in swimming, and guides about the basis for its application in other sports.