La presència creixent dels infants fills i filles de famílies immigrades estrangeres a les aules de primària sovint ha estat enfocada des de la recerca educativa local a partir de la "diversitat cultural" aportada, fent d'aquesta variable l'eix principal a l'hora de formular la necessitat de nous plantejaments pedagògics que enfrontin les desigualtats i les diferències en el sistema escolar.Però com viuen els propis nens i nenes en primera persona el seu pas per l'escolarització obligatòria en destí? Quina influència exerceixen les experiències escolars sobre les seves construccions identitàries? En definitiva, com construeixen les seves identitats en diferents contexts escolars?Partint d'aquests interrogants inicials, l'aportació principal d'aquesta tesi ha consistit en analitzar comparativament com les pràctiques i els processos escolars a dos centres d'Educació Infantil i Primària de trajectòria institucional i ethos cultural ben diferents afecten les dinàmiques identitàries dels infants d'origen immigrant, mitjançant les experiències de vinculació i desvinculació viscudes en diferents espais i moments. La recerca, de disseny etnogràfic i recolzada majoritàriament en l'observació participant, ha volgut encetar una línia de recerca etnogràfica d'aproximació a les vides escolars d'aquests infants a una comarca pionera en immigració: el Maresme, que és reflex de la creixent realitat multicultural que vivim a Catalunya i a l'Estat, per tal de contribuir tanmateix a trencar amb els estereotips culturalistes que, en el cas dels nens i nenes arribats de països de la perifèria econòmica, els neguen de manera subreptícia la capacitat de desenvolupar múltiples competències, habilitats i identificacions.La tesi proveeix evidència etnogràfica per tal de consolidar la idea que, sense negar la influència que els factors estructurals i culturals (classe social, origen étnico-cultural, gènere) previs a l'entrada a l'escola exerceixen en la construcció i reproducció de les identitats, el marc escolar esdevé un camp d'acció clau on és possible el seu moldejament, en la mesura que els centres participen en configurar unes relacions de poder a través de les quals es forgen els significats amb què l'alumnat construeix les seves identificacions. Més concretament, en el cas dels fills i filles de la immigració, les formes amb què el professorat i els centres maneguen el poder i construeixen significats ètnico-culturals rellevants esdevenen significatives per a la conceptualització dels comportaments expressats per l'alumnat.En aquest sentit, el concepte de vinculació escolar ("academic engagement"), que, d'acord amb la literatura, va més enllà de l'èxit acadèmic estricte en termes de resultats, es postula com un factor clau en l'anàlisi, ja que actua eficaçment de pont entre els processos objectius i les vivències subjectives dels infants, a través de dos indicadors bàsics: els estils i pràctiques d'ensenyament / aprenentatge, i les dinàmiques relacionals, influenciades pels imaginaris del professorat sobre l'alumnat de diversos orígens i extraccions socioculturals -els quals al seu torn beuen en bona part dels discursos dominants en la societat majoritària-. Com a exercici de contextualització indispensable en forma de zoom previ a les etnografies escolars, a la tesi s'hi analitzen les dinàmiques comunitàries presents als territoris del Maresme on s'ubiquen ambdues escoles, tot considerant la seva interrelació amb les dinàmiques escolars presentades.Posteriorment, a través de l'estudi de casos, es proposa un model de grans categories per tal de contrastar i situar les experiències i trajectòries individuals dels 56 nens i nenes (d'origen marroquí, llatinoamericà, subsaharià i europeu) que es van seguir en el treball de camp en diferents punts del continuum dels pols vinculació/desvinculació escolar, tot posant les bases per a la construcció de possibles tipus ideals (en sentit weberià) que siguin capaços d'encabir i de reflectir en tota la seva complexitat l'heterogeni repertori de vivències i trajectòries que aquests infants protagonitzen. / The increased presence of children of immigrant families in Catalan primary classrooms has been frequently focused by local researchers in Education from the perspective of the "cultural diversity" they are supposed to add to our educational system, adopting this variable as the main line for the formulation of new pedagogical orientations capable of challenging issues related to inequalities and differences.But how do these children experience compulsory Primary school in their own lives? Which influence do school experiences have on their moulding of identities? In other words, how do children from different ethnic backgrounds achieve and construct their identities in different school contexts? Starting from these initial questions, the foremost contribution of this dissertation is a comparative analysis of the ways in which school practices and processes taking place in two Catalan primary schools -very different in terms of institutional trajectory and cultural ethos- affect the identity dynamics of pupils from immigrant families, by means of the academic engagement and disengagement experiences lived at different times and spaces inside the institutions.Based on an ethnographic design built up mostly on participant observation, the dissertation attempts to provide an starting point of research that approximates the academic lives of these children in a local territory pioneer in the reception of immigration: the comarca of el Maresme, which vividly reflects the spread of multicultural Catalonia and Spain. It also, however, seeks to contribute to the deconstruction of cultural stereotypes that, specially in the case of children coming from poor peripheral countries, implicitly deny their ability of developing multiple competences, skills and identifications. Ethnographic evidence is showed to strengthen the idea that, without denying the critical influence that previous structural and cultural factors (social class, ethnic-cultural background, gender) have on the construction and reproduction of identities, school-based settings become social arenas in which it is possible their moulding, to the extent that schools participate in shaping power relations that structure and guide the meanings of cultural categories attached to pupil's identifications. Moreover, in the case of children of immigration, the ways that teachers and schools use power to construct ethnic-cultural significations related to them are specially relevant for the conceptualization of the behaviours and academic performances they express.In that sense, the notion of "academic engagement", going far beyond academic success in terms of good marks, is postulated as a key analytical factor for it efficiently displays a bridge between the objective processes and the subjective experiences that children undergo at primary school, using two basic indicators: teaching/learning styles and practices, and dynamics of interaction, which are influenced by teacher's representations of pupils descending from diverse socio-cultural backgrounds -representations that are deeply connected to dominant mainstream discourses.As a previous zoom to the school ethnographies, the dissertation takes into account community dynamics developing in el Maresme area where the two selected schools are located, and analyses their interrelation with the school dynamics identified later on.Subsequently, by the display and interpretation of case studies, it is proposed a model of wide categories in order to contrast and situate the individual experiences and trajectories of the 56 children (from Moroccan, Latin-American, sub-Saharan and European families) followed in the ethnographic fieldwork, with the aim of allocating them in the different places of the continuum between total academic and/or social engagement and disengagement. The purpose of this exercise is to build a basement for the possible construction of ideal types able to include and reflect the (primary) school lives of pupils from immigrant families in all its complexity and diversity.