Les persones amb la síndrome de Down (SD) presenten alteracions musculars i esquelètiques del peu, així com una hipotonia muscular general i una lentitud en els moviments. Sovint tenen variacions funcionals i de l’equilibri. Objectius: L’objectiu principal d’aquest projecte va ser valorar el contacte plantar i l’equilibri en situacions de bipedestació estàtica en adults joves amb la SD, abans i després d’aplicar un programa de dansa de 18 setmanes. Els objectius secundaris van consistir en: a) validar i fiabilitzar un instrument per avaluar l’empremta plantar en la població general i en persones amb la SD; b) descriure i classificar el tipus d’empremta plantar en la població amb la SD i comparar amb el grup control (GC); c) dissenyar un programa d’activitat física (AF) basat en exercicis de dansa; d) aplicar el programa en els dos grups d’estudi i comparar l’empremta plantar; e) avaluar els paràmetres relatius al centre de pressió (center of pressure, COP), l’àrea d’oscil·lació, l’amplitud de moviment (range of movement, ROM) en sentit anterior-posterior (AP), medial-lateral (ML) i màxim desplaçament, i les freqüències AP i ML, comparant els dos grups; f) comparar els paràmetres de manteniment de la postura estàtica amb els ulls oberts (UO) i els ulls tancats (UT) a cada grup; g) comparar els paràmetres cinètics del COP abans i després d’aplicar el programa a cada grup; h) comparar tots els paràmetres (entre els UO i els UT; entre el preentrenament i el postentrenament) entre els dos grups d’estudi. Hipòtesi: L’aplicació d’un programa d’AF basat en exercicis de dansa durant 18 setmanes aporta millores en l’equilibri i el control de la postura en els adults joves amb la SD. Metodologia: Es van enregistrar les empremtes en bipedestació estàtica mitjançant un podoscopi òptic simple (llum directe, cromat 220 V, 60x45x33 cm). Es va utilitzar el programari Photoshop CS5 (Adobe Systems Inc, San Jose, Califòrnia). Després d’un procés de validació, van ser avaluades i classificades a partir dels índexs podomètrics. El programa de dansa va ser inclòs en el pla d’estudis de l’AF per a tots dos grups. Els registres de l’equilibri i els paràmetres del COP van realitzar-se en una plataforma de forces (AMTI-USA model SGA6-4, número 3711) durant 30 segons en bipedestació estàtica amb els UO i els UT abans i després del programa de dansa. Resultats: Van ser analitzades 86 petjades de 43 participants, 22 persones amb la SD (discapacitat intel·lectual (DI) lleu i moderada, edat 24.31 [4.97] anys), i 21 GC (sense DI, edat 20.24 [1.92] anys). Per a l’avaluació dels paràmetres del COP i de l’equilibri amb els UO i els UT es van avaluar 11 individus amb la SD i 11 del GC abans i després del programa de dansa. L’anàlisi de l’empremta plantar amb el Photoshop CS5 es va mostrar fiable i vàlida per a les persones amb la SD i sense. Les persones amb la SD van presentar un tipus de peu pla i/o pronador i el GC un peu cau. En la comparació intragrup preentrenament i postentrenament no hi va haver diferències. Els resultats de l’equilibri van mostrar: a) amb els UO, els individus amb la SD oscil·len més que el GC sobretot quant als paràmetres d’amplitud i no tant en els de freqüències d’oscil·lació; b) després de l’entrenament s’observen menys diferències entre els dos grups i persisteixen només quant al ROM ML i l’àrea d’oscil·lació; c) amb els UT les diferències entre grups són només en l’amplitud AP i l’àrea d’oscil·lació, però després de l’entrenament s’accentuen aquestes diferències; d) en la comparació intragrup s’ha observat que el GC oscil·la més amb els UT en direcció AP, però aquesta diferència desapareix després de l’entrenament; e) en el grup amb la SD la condició visual no fa variar cap paràmetre abans de l’entrenament, però després de l’entrenament l’oscil·lació AP és menor amb els UO que amb els UT; f) en mesurar els canvis preentrenament i postentrenament en cada grup, només ha destacat una àrea d’oscil·lació més petita amb els UT en el GC. Conclusions: Els adults joves amb la SD mostren un contacte plantar i un control postural diferents. Els nostres resultats suggereixen que un programa d’AF basat en la dansa pot millorar alguns aspectes de l’equilibri estàtic, sobretot en l’aspecte d’aprofitament de la informació visual. / Las personas con Síndrome de Down (SD) presentan alteraciones músculares y esqueléticas del pie, así como una hipotonía muscular general y una lentitud en los movimientos. Frecuentemente presentan variaciones funcionales y del equilibrio. Objetivos: El objetivo principal de este proyecto fue valorar el contacto plantar y el equilibrio en situaciones de bipedestación estática en adultos jóvenes con SD, antes y después de aplicar un programa de danza de 18 semanas. Los objetivos secundarios consistieron en: a) validar y fiabilizar un instrumento para evaluar la huella plantar en población general y en persones con SD; b) describir y clasificar el tipo de huella plantar en la población con SD y comparar con el grupo control (GC); c) diseñar un programa específico de actividad física (AF) basado en ejercicios de danza; d) aplicar el programa en los dos grupos de estudio y comparar la huella plantar; e) evaluar parámetros relativos al centro de presión (center of pressure, COP), área de oscilación, amplitud de movimiento (range of movement, ROM) en sentido anterior-posterior (AP), medial-lateral (ML) y máximo desplazamiento, y las frecuencias AP y ML, comparando las dos grupos; f) comparar los parámetros de mantenimiento de la postura estática con los ojos abiertos (OA) y los ojos cerrados (OC); g) comparar los parámetros cinéticos del COP antes y después de aplicar el programa a cada grupo; h) comparar todos los parámetros (entre los OA y los OC; entre el preentrenamiento y el postentrenamiento) entre los dos grupos de estudio. Hipótesis: La aplicación de un programa de AF basado en ejercicios de danza durante 18 semanas aporta mejoras en el equilibrio y el control de la postura en los adultos jóvenes con SD. Metodología: Se registraron las huellas en bipedestación estática mediante un podoscopio óptico simple (luz directa, cromado 220 V, 60x45x33 cm). Se utilizó el programa Photoshop CS5 (Adobe Systems Inc, San Jose, Califòrnia). Después de un proceso de validación, fueron evaluadas y clasificadas a partir de los índices podométricos. El programa de danza fue incluido en el plan de estudios de AF para los dos grupos. Los registros del equilibrio y los parámetros del COP se realizaron en una plataforma de fuerzas (AMTI-USA modelo SGA6-4, número 3711) durante 30 segundos en bipedestación estática con los OA y los OC antes y después del programa de danza. Resultados: Fueron analizadas 86 huellas de 43 participants, 22 persones con SD (discapacidad intelectual (DI) leve y moderada, edad 24.31 [4.97] años), y 21 GC (sin DI, edad 20.24 [1.92] años). Para la evaluación de los parámetros del COP y del equilibrio con OA y OC se evaluaron 11 individuos con SD i 11 GC antes y despúes del programa de danza. El análisis de la huella plantar con el Photoshop CS5 se mostró fiable y válido en las personas con y sin SD. Las personas con SD presentaron un tipo de pie plano y/o pronador y el GC un pie cavo. En la comparación intragrupo pre y postentrenamiento no hubieron diferencias. Los resultados del equilibrio mostraron: a) con los OA, los individuos con SD oscilan más que el GC sobretodo en cuanto a los parámetros de amplitud y no tanto en las frecuencias de oscilación; b) después del entrenamiento se observan menos diferencias entre los dos grupos, persistiendo solo el ROM ML y el área de oscilación; c) con los OC las diferencias entre grupos son sólo en la amplitud AP y área de oscilación, pero después del entrenamiento se acentúan estas diferencias; d) en la comparación intragrupo se ha observado que el GC oscila más con los OC en dirección AP, pero esta diferencia desaparece después del entrenamiento; e) en el grupo con SD la condición visual no hace variar ningún parámetro antes del entrenamiento, pero después del entrenamiento la oscilación AP es menor con los OA que con los OC; f) al medir los cambios preentrenamiento y postentrenamiento en cada grupo, sólo se ha observado un área de oscilación más pequeña con los OC en el GC. Conclusiones: Los adultos jóvenes con SD muestran un contacto plantar y un control postural diferentes. Nuestros resultados sugieren que un programa de AF basado en danza puede mejorar algunos aspectos del equilibrio estático, sobretodo en el aspecto de aprovechamiento de la información visual. / Individuals with Down syndrome (DS) have musculoskeletal alterations of the foot structure and general hypotonia and slowness of movement. They often present difficulties in muscle function and balance. Objective: The main objective of this project was to evaluate plantar contact and balance during static standing in young adults with DS before and after an 18-week dance program. Other objectives were: a) to test the reliability and validity of an instrument for evaluating the footprint in general populations and in people with DS; b) to evaluate and classify footprints in people with DS and to compare them with a control group (CG); c) to design a specific physical activity (PA) program based on dance exercises; d) to implement the program with both study groups and compare their foot plant; e) to assess parameters relative to center of pressure (COP), sway area, range of motion (ROM) in anterior-posterior (AP) and medial-lateral direction (ML), maximum displacement and the AP and ML frequencies in both groups; f) in each group, to compare the parameters when maintaining static stance with opened eyes (OE) and closed eyes (CE); g) in each group, to compare the kinetic parameters before and after training; h) to compare all parameters (baseline, EO vs EC, and pre-posttraining) between the two study groups. Hypothesis: The implementation of an 18-week PA program based on dance improves balance and postural control in young adults with DS. Method: Static bipedal footprints were recorded using a simple optical chromed podoscope (direct light, 220 V, 60x45x33 cm). They were evaluated and classified through podometric indexes, using Photoshop CS5 program (Adobe Systems Inc, San Jose, California), after a validation process. The dance program was included as part of the regular PA curriculum for both groups. For the assessment of the 30-second balance test and the COP parameters (OE and CE) before and after the dance program, a force platform (AMTI-USA model SGA6-4, number 3711) was used. Results: 86 footprints were analyzed from 43 participants, 22 individuals with DS with low to moderate intellectual disability (ID) (mean age 24.31 [4.97] years) and 21 CG participants without ID (mean age 20.24 [1.92] years). Balance and COP parameters were evaluated (OE and CE) in 11 individuals with DS and 11 CG before and after the dance program. The footprint analysis using the Photoshop CS5 was reliable and valid for people with and without DS. Participants with DS had a flat and/or pronated foot and CG participants presented peus cavus. When comparing intragroup pre and post-training foot plant, no differences were found. Balance results showed: a) DS participants swayed significantly more in ROM parameters than in frequencies of sway than the CG with OE; b) after the dance training, differences appear only in ML ROM and postural sway, but not significantly; c) with CE the groups differed only in AP range and area of sway, but these differences increased after the dance training; d) in the intragroup comparison, it was observed that the CG with CE swayed more in the AP direction; this difference disappeared after the program; e) in the group with DS, visual condition did not affect any parameter before the dance training; but after the program, AP sway was less when OE; f) in the pre- and post-training intragroup comparison, the only significant change observed was a smaller area of sway with CE in the CG. Conclusions: The group of young adults with DS and the CG showed different plantar contact and postural control. Our results suggest that a program of PA based on dance training improves certain balance parameters, particularly considering the use of visual information, in both study groups.

El títol de la tesi va ésser escollit perquè podia afavorir la inclusió d’aquests alumnes als centres ordinaris i, al mateix temps, garantir-los rebre els tractaments específics a les escoles d’educació especial. S’obrien així més portes a la integració i a la inclusió. Aquest fet oferia a les famílies poder donar-se un temps per elaborar el trastorn d’espectre autista del seu fill/a i possibilitar rebre una escolarització més inclusiva en el seu entorn. La tesi està dividida en vuit capítols. En el primer, s’explica la motivació personal i el procés d’escriptura de la tesi; és on es plantegen els diferents interrogants i es marquen les fites per on es farà el recorregut del projecte. En el segon capítol es formulen les fonamentacions teòriques de l’espectre autista que presenten alguns alumnes; considero important plantejar la diacronia del concepte, els criteris etiològics i els diagnòstics, així com breus aportacions històriques al concepte d’autisme. En el tercer capítol es plantegen les característiques psicològiques dels alumnes amb TEA i les intervencions que cal que rebin aquests alumnes tant des del servei de salut mental com del serveis de psicologia de les escoles d’educació especial. En el quart capítol s’expliquen les diferents respostes educatives i l’atenció que han rebut aquests alumnes al llarg de la història. Dedico un apartat important a explicar el concepte d’escolaritat compartida a Catalunya, la seva història i les línies bàsiques d’actuació. Un altre aspecte important és explicar alguns programes educatius per tractar aquests alumnes. En el cinquè capítol es parla dels canvis de les dinàmiques familiars quan neix un fill amb TEA i del paper important que han tingut les associacions i les famílies per atendre aquests alumnes. En el sisè capítol es planteja la metodologia de la recerca empírica, amb la hipòtesi de treball i els objectius concrets. S’explica com es va elaborar el qüestionari per esbrinar la realitat de l’escolaritat compartida a Catalunya i com els implicats en aquest procés consideren que hauria d’ésser. Es descriu la mostra dels subjectes escollits i com estan repartits en la geografia catalana. La hipòtesi de partida postulava que la modalitat d’escolaritat compartida afavoria la participació i la inclusió d’alguns alumnes amb trastorns espectre autista coordinant els tractaments educatius i terapèutics, tot construint la cultura de la diversitat. Per explorar aquest enunciat, establim cinc objectius específics: 1. Identificar i descriure el perfil dels alumnes diagnosticats de trastorns d’espectre autista que poden beneficiar-se de l’escolaritat compartida. 2. Explorar les característiques que haurien de tenir les escoles d’ambdós tipus per poder atendre aquests alumnes. 3. Analitzar i orientar la formació, el suport i els recursos que cal proporcionar als mestres i professionals que atenen directament aquests alumnes. 4. Esbrinar els avantatges i detectar els possibles inconvenients que pot suposar als alumnes i a llurs famílies aquesta modalitat. 5. Contribuir a la millora dels procediments i instruments de treball per dur a terme l’escolaritat compartida. En el setè capítol es realitza l’anàlisi dels resultats i s’interpreten els qüestionaris. En el vuitè capítol s’exposen les conclusions en relació amb la hipòtesi plantejada i amb els objectius. La hipòtesi de partida postulava que la modalitat d’escolaritat compartida afavoria la participació i la inclusió d’alguns alumnes amb trastorns espectre autista si es coordinaven els tractaments educatius i terapèutics. Es construeix així la cultura de la diversitat. La recerca em porta a considerar que aquesta afirmació és certa si es compleixen les condicions dels diferents objectius específics esmentats. Per tant, es verifica la hipòtesi. / “Shared schooling for students with Autism Spectrum Disorder in Catalonia” The thesis title: Shared schooling for students with Autism Spectrum Disorder in Catalonia, was chosen because it allows for the inclusion of students in ordinary schools and, at the same time, guarantees consideration of the specific treatments found in special education centers. In this way, it provides an open perspective based on integration and inclusion. This allows families to take their time to understand the Autism Spectrum Disorder (ASD) of their child and gives them the opportunity to receive more inclusive schooling in their own environment. This thesis is divided into eight chapters: biographical motivation, theoretical underpinnings, mental health issues, educational solutions for students with ASD, families and associations, approaching the problem and the empirical study, results, and conclusions. The hypothesis postulates that the modality of “shared schooling” favours the participation and inclusion of some ASD students by coordinating therapeutic and educational treatments, contributing to a culture of diversity. To explore this theory, five concrete objectives were established: 1- Identify and describe the profile of students diagnosed with ASD that can benefit from shared schooling. 2- Explore the characteristics that both types of schools should have in order to attend to these students. 3- Analyze and address the formation, support and resources needed by teachers and professionals who work directly with ASD students. 4- Explore the advantages and detect the possible inconveniences implied by this educational modality for both students and their families. 5- Contribute the improvement of the procedures and instruments used to carry out shared schooling. The conclusions are directed at the original hypothesis and research objectives. The hypothesis postulated that the modality of shared schooling favoured the participation and inclusion of some ASD students by coordinating therapeutic and educational treatments, contributing to a culture of diversity. The research has led the author to consider that this affirmation is correct if the conditions for the specific objections mentioned previously are met. The hypothesis is verified.

Estudio sobre la influencia benéfica , para paliar el miedo y aumentar la autoestima, de los cuentos en niños y adolescentes hospitalizados de cinco a trece años .Trabajo de investigación a través observación y cuestionarios para niños y padres sobre gustos literarios y miedos hospitalarios.Experiencia realizada a nivel grupal, en aulas hospitalarias, y a nivel individual con alumnos oncológicos. Diario de tres casos sesiones de cuentos con niños oncológicos.Canon literario a través de las siguientes categorías: Aceptación diferencias, Enfermedad-Hospitalización, Miedo, Sentimientos, Humor, Maravillosos. / A study about the beneficial influence of children stories on hospitalized children and adolescents aged from 5 to 13 in reducing fear and increasing self-esteem. Research based on direct observation and questionnaires for children and parents about their literary preferences and hospital fears. Research carried out both at group and individual level with oncological pupils in hospital classrooms. Diary of three reading sessions with oncological children. Literary bibliography of the following categories: Acceptance of differences, Illness-Hospitalization, Fear, Feelings, Humour and Fairy Tales.

Aquesta Tesi Doctoral se situa en l'àmbit dels estudis històrico-educatius. S'estructura a partir d'una aproximació a la història de l'educació especial de les persones amb discapacitat i contextualitzada a partir de l'educació institucionalitzada en centres d'educació especial, a les comarques de Girona, durant el període de 1873 fins a 1997. El primer centre es va crear el 1873. Li seguiran, molts més anys més tard, altres iniciatives que sorgeixen a través de l'impuls de professionals i associacions de pares. L'Església participarà a través dels seus mossens i ordes religioses en la creació d'alguns d'aquests centres. L'administració educativa també assumirà un important paper en la creació, manteniment i consolidació dels centres. Aportem un important estudi sobre la legislació que va aparèixer al llarg d'aquest període. El punt final, el situem el 1997, a partir de la publicació per part del Department d'Ensenyament, del Decret 299/1997, de 25 de novembre, sobre l'atenció educativa a l'alumnat amb NEE. / This Doctoral Thesis is based in the field of the historical educative studies. It is structured from an approach to the history of education of people with special needs and from the institutionalized education in special centres, in the county of Girona, during the period from 1873 to 1997. The first centre was created in 1873. Other initiatives emerging from the professionals and parents associations would follow .The Catholic Church would participate through its parish priests and religious orders in the creation of these centres. The educative administration would also assume an important role in the creation, maintenance and consolidation of the centres. An important study on the legislation that appeared during this period is given. The last point is situated in 1997, in the publication by the Departament d'Ensenyament (Educational Board), decree 299/1997, 25th November, on the educative attention to the pupils with special needs.

46 niños prematuros y 70 nacidos a término y sus familias fueron seguidos durante su primer año de vida para analizar la eficacia de los programas de atención temprana. Los niños fueron estudiados a las edades de 1, 6 y 12 meses (edades corregidas en los nacidos prematuros). El grupo de prematuros se agrupó según su nivel de riesgo biológico perinatal. Los resultados mostraron que los niños prematuros como grupo obtienen peores resultados, y el riesgo de presentar retraso depende de su grado de alteración biológica. Además, la condición biológica perinatal sola no determina su evolución, y variables decisivas, como el estrés materno, afectan también a las condiciones de crianza y de estimulación ambiental del niño. Cuando estas condiciones mejoran, también lo hacen los resultados del niño. Asimismo, parece que los enlentecimientos y discontinuidades del desarrollo en el primer año, sería más evidente en los prematuros, con características diferenciadas respecto a los nacidos a término. Se confirma la necesidad de implantar programas de atención temprana y un apoyo específico al estrés de las madres de estos niños. / This research analyzed the impact of a three-levels early intervention program on the development of 46 pre-term babies and their families in a longitudinal study during their first year of life. 70 full-term babies also participated as control group. The premature infants were assessed at the ages of 1, 6 and 12 months of corrected age (chronological age for the full-term infants). The premature infants were grouped according to their perinatal biological risk. The results indicated that pre-term infants obtained lower outcomes, but the likelihood of retardation depends on the level of biological disorder. Besides, the perinatal biological condition is not the only determinant on the premature evolution, since other variables, such as the maternal stress, are similarly affecting the infant's care and stimulation. When these conditions improve, the infant's results increase. Likewise, it seems that the developmental slowing down and discontinuities in the first year of life are much more clear in the premature babies, with differential features compared to the full-term babies. It is confirmed the necessity of implementing early intervention programs for these infants and a specific support to the mothers for coping the stress that the prematurity brings about.

Les organitzacions residencials per a nens-nenes i per a joves són una alternativa sòcio-educativa pel que fa al camp de l’inadaptació social. Es tracta d’una alternativa promoguda des dels Serveis Socials (S.S.), que proven cada cop més d’orientar les intervencions des d’una perspectiva educativa, que és la que pot millor –a partir de l’immersió dels individus en processos d’aprenentatges– aportar eines pel canvi personal i pel canvi social. Els objectius d’aquesta investigació han estat els següents: A) Analitzar d’una manera crítica la realitat organitzativa actual dels centres residencials d’atenció a l’infantesa o la joventut amb problemàtica social situats a la comarca del Barcelonès. B) Establir els elements estructurals fonamentals en l’organització d’un centre i les seves relacions. C) Integrar el model organitzatiu dins d’un model general de funcionament. / Las organizaciones residenciales para niño/as y jóvenes constituyen una alternativa socio-educativa en el campo de la inadaptación social, alternativa promovida desde los Servicios Sociales (S.S.) Los S.S. intentan, cada vez mas, orientar las intervenciones desde una perspectiva educativa que es la que puede, a partir de la inmersión de los individuos en procesos de aprendizajes, aportar herramientas tanto para el cambio personal como social. Los objetivos de la investigación han sido: A) Analizar críticamente la realidad organizativa actual de centros residenciales de atención a la infancia o juventud con problemática socio-familiar del Barcelonès. B) Establecer los elementos estructurales fundamentales en la organización de un centro y sus relaciones. C) Integrar el modelo organizativo en el marco de un modelo general de funcionamiento.

El objetivo de esta tesis es identificar los elementos que contribuyen a la educación inclusiva del alumnado con discapacidad en el marco de la práctica de los grupos interactivos que se desarrollan en las Comunidades de aprendizaje. La inclusión, como orientación educativa que trata de dar respuesta a las necesidades de un alumnado diverso, parte de la necesidad de que todo el alumnado de una comunidad pueda ser educado conjuntamente y tenga igual sentimiento de pertenencia al grupo, entendiendo esta diversidad como una riqueza y no como un obstáculo. La educación inclusiva se relaciona también con el acceso al currículo general y un aprendizaje satisfactorio. Estos objetivos pasan por una transformación de la escuela y un cambio de planteamiento que pasa de centrarse en las dificultades de los niños y niñas a considerar las dificultades del centro para hacerse cargo de todo su alumnado. Las Comunidades de aprendizaje buscan tanto la igualdad educativa para todo el alumnado como una convivencia solidaria y enriquecedora entre sus miembros. A través del trabajo en grupos heterogéneos de alumnado con la ayuda de una persona adulta voluntaria, los grupos interactivos facilitan, por un lado, la aceptación e integración social de todos y todas como miembros del grupo en igualdad con los demás; por otro, al abrir la escuela a la comunidad e incrementar los recursos del aula potencian el aprendizaje a través de la interacción, la ayuda y la puesta en común de estrategias entre los diferentes miembros del grupo, haciendo más accesible el currículo ordinario a todos y todas. A partir de un estudio de casos de orientación comunicativa crítica, se han analizado dos componentes de los grupos interactivos –la interacción entre iguales y la participación de la comunidad– y se han identificado elementos que los hacen una práctica inclusiva para el alumnado con discapacidad en términos de aprendizaje, participación e integración social. Los resultados permiten concluir que los grupos interactivos son una práctica inclusiva que hace posible el trabajo con alumnado con discapacidad sin modificar su funcionamiento, aportando beneficios a estos niños y niñas como extensión de los beneficios que aportan al alumnado en general. El alto índice de actividad conseguido, el ser una práctica motivadora, la valoración de la diversidad como positiva para el aprendizaje, las oportunidades para recibir y dar ayuda, la posibilidad de aprender por observación y el establecimiento de altas expectativas son elementos que contribuyen positivamente al aprendizaje del alumnado con discapacidad en grupos interactivos; por otra parte, las mayores oportunidades para la participación, la evidencia de una buena relación entre el alumnado, las oportunidades para conocer mejor al alumnado con discapacidad y cambiar percepciones hacia ellos y ellas, y el papel del voluntariado promoviendo la interacción, participación e integración, son elementos que desde los grupos interactivos contribuyen a la participación e integración social de este alumnado. / DOCTORAL THESIS: Interactive groups: a practice of the learning communitues for the inclusion of students with disabilities SUMMARY: This thesis aims at identifying the elements that contribute to the inclusive education of students with disabilities within the framework of the interactive groups, a practice implemented within the Learning communities. The Learning communities aim both at equality in education for all students and a solidary and enriching coexistence among their members. Both objectives respond to an inclusive approach to education. By working in heterogeneous groups of students with the help of an adult volunteer, the interactive groups facilitate, on the one hand, that everyone is accepted and socially integrated as members of the group. On the other hand, as the school is open to the community, the resources within the classroom increase, and these are used to promote learning thorugh interaction, help and learning strategies which are shared among the group members. All this makes the ordinary curriculum more accessible to everyone. Based on a case study approach with critical communicative orientation, two components of the interactive groups were analysed: peer interacions and community participation, as regards the elements that make interactive grups an inclusive practice for students with disabilites in terms of learning, participation and social integration. The results allow concluding that interactive groups are an inclusive practice that makes possible including students with disabilities, entailing banefits for them which are an extension of the benefits that entail for students in general. With this practice, high rates of activity are achieved, which contribute to the learning progress of the students with disabilities. This is possible because interactive groups are identified as a motivating practice, in which diversity is valued as positive for learning, students can give and receive help, learn by observing others, and experience high expectations. On the other hand, some elements of the interactive groups contribute to the participation and social integration of students with disabilities; these are the increased opportunities for participation, the existing good relationship between the students, the increased opportunities to know better the students with disabilities and change the perceptions other students may have about them, and the role of the volunteers to promote interaction, participation and integration.

Coronaviruses have caused three large outbreaks in the past century. The most recent one, also still ongoing, is represented by the SARS-CoV-2/Covid-19 pandemic. Efforts have been taken to develop efficient vaccines and antivirals and one of the major virus-based targets in drug development is represented by the main protease of these viruses. Main proteases are proteins (cysteine hydrolases) with high level of conservation among different coronaviruses and have an important role in the virus life cycle. Due to the need of developing broad-spectrum antivirals against Coronaviruses, this study aimed to set up a CPE-based assay for testing compounds against the main protease of human coronavirus 229E. An optimized TCID50 protocol was established by using MRC-5 cells, at a density of 1x104 cells/ml with a 3h incubation prior infection with a concentration of 10-1 of HCoV-229E. The cell viability was assessed through MTT assay. Using reference compounds, with previously demonstrated antiviral potency against the main protease of different coronaviruses (GC-376, Nirmatrelvir), the efficiency of the conceived assay was validated (GC-376 EC50 = 1.24 μM; Nirmatrelvir Ec50= 0.72 μM). Compound 19 was proved to also be active against the main protease of HCoV-229E (EC50 = 0.22 μM), and together with previous findings, it was concluded that this compound has a broad-spectrum activity. Newly developed compounds MP17 and MP19 were also demonstrated to be efficient against HCoV-229E. As a future perspective, further investigations of these compounds should take place for the identification of EC50 values.

A part of the road I/43 in the section between Černá Hora and Sebranice is the subject of diploma thesis. The output of thesis is to identify problematic parts of the safety and fluency of traffic and to propose appropriate measures. The road I/43 is very problematic and discussed of these aspects. Becouse of the character and the results of traffic accidents is called Highway of death. The thesis contains proposals of structural modification in selected problematic sections. These structural modifications are intended to increase the safety of traffic, but in order to limit of flow of traffic. Depending on the long-delayed contruction of expressway R43 is in order to make quick and effective increase the safety and the fluency of traffic counting with traffic intensity in the full range.

Esta Tesis de Doctorado Europeo dedica tres grandes capítulos a la defensa y propuesta de un nuevo método educativo de enseñanza que atiende a la diversidad del alumnado. Se trata de una propuesta totalmente innovadora y sin precedente, que abre nuevas líneas de investigación, realizando una crítica a las teorías del aprendizaje y a los modelos de organización y diseño curricular actuales. Partiendo de un paradigma critico, defiende la construcción de un Proyecto Curricular basado en Unidades Didácticas Integradas (UDIs) como herramienta básica en la construcción de una escuela abierta, plural y atenta a la diversidad. A través de sus dos últimos capítulos, junto con la edición de un video y dos CD Roms interactivos, se describe y ejemplifica el proceso y la experiencia llevada a cabo en un centro de la ESO de Murcia, así como los resultados obtenidos, a través de una metodología de análisis eminentemente cualitativa. / This Thesis of European Doctorate dedicates three big chapters to the defense and offer of a new educational method of education that attends to the diversity of the pupils. It is a question of a totally innovative offer and without precedent, that it opens new lines of investigation, realizing a critique to the theories of the learning and to the current models of organization and curriculum development. Departing from a critic paradigm, it defends the construction of a Project Curricular based on Didactic Integrated Units (UDIs) as basic tool in the construction of an opened, plural and attentive school to attend the diversity. Across his last two chapters, together with the edition of a video and two interactive CD-ROMs, it described and exemplifies the process and the experience carried out in a Institute of secondary education of Murcia, as well as the obtained results, across an eminently qualitative methodology of analysis.