La esquizofrenia es un trastorno mental que está asociado a un elevado coste sanitario, social y económico tanto para el paciente como para su entorno y la sociedad en general. Según Dorothea Orem, el déficit de autocuidado ocurre cuando en una persona, por situaciones derivadas de su salud, se produce una demanda de cuidado terapéutico y ésta es superior a las capacidades que tiene la persona para realizar las acciones necesarias para satisfacer los requisitos de autocuidado. Basándose en esta teoría, los profesionales de enfermería se encuentran en una posición clave para promover las acciones de autocuidado en los pacientes con esquizofrenia tratados en la comunidad. Para ello es importante que estos profesionales dispongan de herramientas que les permitan valorar la capacidad que tiene el individuo para realizar su autocuidado. El objetivo general de la investigación fue construir y validar un instrumento de valoración de enfermería, basado en los requisitos de autocuidado según la teoría de enfermería de Dorothea Orem, para pacientes diagnosticados de esquizofrenia. El estudio se realizó en dos fases, siendo la primera el diseño y construcción de la Escala de Requisitos de Autocuidado (ERA). La validez de contenido se realizó mediante el consenso de profesionales expertos. El cuestionario final está formado por 35 ítems distribuidos en seis dimensiones relacionadas directamente con los requisitos de autocuidado. La segunda fase consistió en el análisis métrico de la escala mediante un estudio transversal realizado durante el período 2007-10. La población de estudio fue una muestra consecutiva de sujetos de ambos sexos, mayores de 18 años de edad, diagnosticados de esquizofrenia y en contacto habitual con diez Centros de Salud Mental de la provincia de Barcelona. Se evaluó la fiabilidad del cuestionario analizando la consistencia interna mediante el coeficiente alfa de Cronbach, y la estabilidad temporal test-retest. La validez convergente se analizó mediante el análisis de correlación de la escala ERA y la escala Life Skills Profile (LSP) adaptada al castellano, administradas al mismo tiempo en la primera visita. La validez discriminante se analizó mediante la comparación de las medias de la escala ERA entre diferentes grupos de pacientes, según el valor del GAF (escala de Funcionamiento de la Actividad Global). Para evaluar la validez de constructo se realizó un análisis factorial confirmatorio mediante la estimación de parámetros por el método de mínimos cuadrados generalizados. Por último para la interpretabilidad clínica de la escala se calcularon los valores poblacionales de referencia mediante baremos centiles y puntuaciones típicas T. Se incluyeron en el estudio 341 pacientes. El coeficiente alfa de Cronbach para el total de la escala fue de 0,87 y el coeficiente de correlación intraclase total fue de 0,90. El coeficiente de correlación de Sperman fue de -0,50 entre la escala ERA y el cuestionario LSP (IC del 95% de -0,59 a -0,47). La media de puntuación de la escala ERA fue estadísticamente superior en los pacientes con un GAF inferior o igual a 50. El análisis factorial confirmatorio mostró la existencia de 6 factores o variables latentes y 35 indicadores o ítems, con un buen ajuste del modelo. Se realizó la baremación según las variables sexo, edad y años de evolución de la enfermedad, y con los datos que se obtuvieron se desarrolló un programa informático (ERA v1.0), en el que se representa el perfil gráfico una vez cumplimentada la escala. Se puede consultar una versión de prueba disponibe en la página http://www.santjoandedeu.edu.es/era. Podemos concluir que las características psicométricas de esta escala muestran una buena fiabilidad y una buena validez convergente y discriminante. Este cuestionario puede ser utilizado tanto en la investigación como en la práctica clínica diaria. / Schizophrenia is a mental disorder that is associated with high health care, social and economic costs. According to Dorothea Orem, self-care deficit occurs when a person, arising from their health situations, has a demand for therapeutic care and this is beyond the capabilities that a person has to perform the actions necessary to meet the requirements of self-care. Based on this theory, nurses are in a key position to promote self-care activities in patients with schizophrenia treated in the community. The purpose of this study was to develop and validate a nursing assessment tool, based on self-care requirements as nursing theory of Dorothea Orem, for patients diagnosed with schizophrenia. The study was conducted in two phases, the first being the design and construction of the Scale of Self-Care Requirements (ERA). Content validity was performed by consensus of experts. The final questionnaire consists of 35 items. The second stage consisted of the test the psychometric properties of the scale using a cross-sectional study. A total of 341 patients were recruited from ten mental health centres in the province of Barcelona in 2007-2010. Internal consistency and test-retest reliability were estimated by Cronbach’s alpha and intra-class correlation coefficient respectively. Spearman’s correlation coefficient and Student T-test were employed to test the convergent and discriminate validities respectively. To assess the construct validity was conducted a confirmatory factor analysis. Finally, for clinical interpretability of the scale, values were calculated by reference population. The ERA demonstrated internal consistency (Cronbach alpha coefficient = 0.87) and a test-retest reliability (intraclass correlation coefficient= 0.90). Convergent validity was demonstrated by significant correlation among the ERA and questionnaire scale Life Skille Profile. The average scale score was statistically higher in patients with a worse functional deficit. Its construct validity was confirmed by factor analysis which showed the existence of six factors with a good model fit. Values of scale were performed by reference population according to sex, age and years of disease progression, and we developed a computer program. We conclude that the ERA scale has satisfactory psychometric properties. This questionnaire can be used both in research and in clinical practice.

Objectius: Analitzar l’exposició a riscos psicosocials dels treballadors assalariats immigrants a Espanya comparant-la amb la dels espanyols i estudiar el paper dels riscos psicosocials en la relació entre la immigració i la salut mental. Mètodes: Estudi transversal realitzat per l’Institut Sindical de Treball, Ambient i Salut (ISTAS) entre el 2004 i el 2005 sobre una mostra representativa de població assalariada resident a Espanya. La informació s’obtingué a través d’un qüestionari estandarditzat administrat per entrevistador a domicili. La grandària de la mostra d’estudi fou de 7.555 treballadors, dels quals 6.868 eren espanyols i 687 eren immigrants. Per les exigències i la inseguretat, l’exposició es va definir segons el tercil més alt, mentre que per les altres dimensions, va ser definida segons el tercil més baix. La salut mental es dicotomitzà en bona i dolenta segons la mediana, que fou 76. Principals resultats: Els treballadors que estaven més exposats als riscos psicosocials van ser els immigrants manuals, especialment, en les baixes possibilitats de desenvolupament (PR: 2,87; IC95%: 2,44-3,73), i les dones immigrants, particularment en el baix control sobre els temps a disposició (PR: 1,72; IC95%: 1,55-1,91). Els treballadors immigrants amb elevades exigències quantitatives (PR: 1,46; IC95%: 1,34-1,59), elevades exigències emocionals (PR: 1,42; IC95%: 1,30-1,56), elevades exigències d’amagar emocions (PR:1,35; IC95%: 1,21-1,50), baixes possibilitats de desenvolupament (PR: 1,21; IC95%: 1,09-1,33), baixos nivells de suport social entre companys (PR: 1,41; IC95%: 1,30-1,53) i baixa estima (PR: 1,53; IC95%: 1,42-1,66) eren els treballadors que percebien pitjor salut mental. Conclusions: Els treballadors immigrants, especialment, els manuals i les dones, eren els més exposats a riscos psicosocials. Els treballadors més exposats als riscos psicosocials eren els que percebien pitjor salut mental. Per a millorar la salut mental dels treballadors, és necessari implementar mesures preventives per tal d’eradicar els riscos psicosocials, especialment dels grups més vulnerables. / Objetivos: Analizar la exposición a riesgos psicosociales de los trabajadores asalariados inmigrantes en España comparandola con la de los españoles y estudiar el papel de los riesgos psicosociales en la relación entre la inmigración y la salud mental. Métodos: Estudio transversal realizado por el Instituto Sindical de Trabajo, Ambiente y Salud (ISTAS) entre el 2004 y el 2005 sobre una muestra representativa de población asalariada residente en España. La información se obtuvo a través de un cuestionario estandardizado administrado por entrevistador en domicilio. El tamaño de la muestra de estudio fue de 7.555 trabajadores, de los cuales 6.868 eran españoles y 687 eran inmigrantes. Por las exigéncias y la inseguridad, la exposición se definió según el tercil màs alto, mientras que por las otras dimensiones, fue definida según el tercil más bajo. La salud mental se dicotomizó en buena y mala según la mediana, que fue 76. Principales resultados: Los trabajadores que estaban más expuestos a los riesgos psicosociales fueron los inmigrantes manuales, especialmente, en las bajas posibilidades de desarrollo (PR: 2,87; IC95%: 2,44-3,73), y las mujeres inmigrantes, particularmente en el bajo control sobre los tiempos a disposición (PR: 1,72; IC95%: 1,55-1,91). Los trabajadores inmigrantes con altas exigéncias cuantitativas (PR: 1,46; IC95%: 1,34-1,59), altas exigéncias emocionales (PR: 1,42; IC95%: 1,30-1,56), altas exigéncias de esconder emociones (PR: 1,35; IC95%: 1,21-1,50), bajas posibilidades de desarrollo (PR: 1,21; IC95%: 1,09-1,33), bajos niveles de apoyo social entre compañeros (PR: 1,41; IC95%: 1,30-1,53) y baja estima (PR: 1,53; IC95%: 1,42-1,66) fueron los trabajadores que percibieron peor salud mental. Conclusiones: Los trabajadores inmigrantes, especialmente, los manuales y las mujeres, eran los más expuestos a riesgos psicosociaels. Los trabajadores más expuestos a riesgos psicosociales eran los que percibieron peor salud mental. Para mejorar la salud mental de los trabajadores, es necesario implementar medidas preventivas para erradicar los riesgos psicosociales, especialmente de los grupos más vulnerables.

El títol de la tesi va ésser escollit perquè podia afavorir la inclusió d’aquests alumnes als centres ordinaris i, al mateix temps, garantir-los rebre els tractaments específics a les escoles d’educació especial. S’obrien així més portes a la integració i a la inclusió. Aquest fet oferia a les famílies poder donar-se un temps per elaborar el trastorn d’espectre autista del seu fill/a i possibilitar rebre una escolarització més inclusiva en el seu entorn. La tesi està dividida en vuit capítols. En el primer, s’explica la motivació personal i el procés d’escriptura de la tesi; és on es plantegen els diferents interrogants i es marquen les fites per on es farà el recorregut del projecte. En el segon capítol es formulen les fonamentacions teòriques de l’espectre autista que presenten alguns alumnes; considero important plantejar la diacronia del concepte, els criteris etiològics i els diagnòstics, així com breus aportacions històriques al concepte d’autisme. En el tercer capítol es plantegen les característiques psicològiques dels alumnes amb TEA i les intervencions que cal que rebin aquests alumnes tant des del servei de salut mental com del serveis de psicologia de les escoles d’educació especial. En el quart capítol s’expliquen les diferents respostes educatives i l’atenció que han rebut aquests alumnes al llarg de la història. Dedico un apartat important a explicar el concepte d’escolaritat compartida a Catalunya, la seva història i les línies bàsiques d’actuació. Un altre aspecte important és explicar alguns programes educatius per tractar aquests alumnes. En el cinquè capítol es parla dels canvis de les dinàmiques familiars quan neix un fill amb TEA i del paper important que han tingut les associacions i les famílies per atendre aquests alumnes. En el sisè capítol es planteja la metodologia de la recerca empírica, amb la hipòtesi de treball i els objectius concrets. S’explica com es va elaborar el qüestionari per esbrinar la realitat de l’escolaritat compartida a Catalunya i com els implicats en aquest procés consideren que hauria d’ésser. Es descriu la mostra dels subjectes escollits i com estan repartits en la geografia catalana. La hipòtesi de partida postulava que la modalitat d’escolaritat compartida afavoria la participació i la inclusió d’alguns alumnes amb trastorns espectre autista coordinant els tractaments educatius i terapèutics, tot construint la cultura de la diversitat. Per explorar aquest enunciat, establim cinc objectius específics: 1. Identificar i descriure el perfil dels alumnes diagnosticats de trastorns d’espectre autista que poden beneficiar-se de l’escolaritat compartida. 2. Explorar les característiques que haurien de tenir les escoles d’ambdós tipus per poder atendre aquests alumnes. 3. Analitzar i orientar la formació, el suport i els recursos que cal proporcionar als mestres i professionals que atenen directament aquests alumnes. 4. Esbrinar els avantatges i detectar els possibles inconvenients que pot suposar als alumnes i a llurs famílies aquesta modalitat. 5. Contribuir a la millora dels procediments i instruments de treball per dur a terme l’escolaritat compartida. En el setè capítol es realitza l’anàlisi dels resultats i s’interpreten els qüestionaris. En el vuitè capítol s’exposen les conclusions en relació amb la hipòtesi plantejada i amb els objectius. La hipòtesi de partida postulava que la modalitat d’escolaritat compartida afavoria la participació i la inclusió d’alguns alumnes amb trastorns espectre autista si es coordinaven els tractaments educatius i terapèutics. Es construeix així la cultura de la diversitat. La recerca em porta a considerar que aquesta afirmació és certa si es compleixen les condicions dels diferents objectius específics esmentats. Per tant, es verifica la hipòtesi. / “Shared schooling for students with Autism Spectrum Disorder in Catalonia” The thesis title: Shared schooling for students with Autism Spectrum Disorder in Catalonia, was chosen because it allows for the inclusion of students in ordinary schools and, at the same time, guarantees consideration of the specific treatments found in special education centers. In this way, it provides an open perspective based on integration and inclusion. This allows families to take their time to understand the Autism Spectrum Disorder (ASD) of their child and gives them the opportunity to receive more inclusive schooling in their own environment. This thesis is divided into eight chapters: biographical motivation, theoretical underpinnings, mental health issues, educational solutions for students with ASD, families and associations, approaching the problem and the empirical study, results, and conclusions. The hypothesis postulates that the modality of “shared schooling” favours the participation and inclusion of some ASD students by coordinating therapeutic and educational treatments, contributing to a culture of diversity. To explore this theory, five concrete objectives were established: 1- Identify and describe the profile of students diagnosed with ASD that can benefit from shared schooling. 2- Explore the characteristics that both types of schools should have in order to attend to these students. 3- Analyze and address the formation, support and resources needed by teachers and professionals who work directly with ASD students. 4- Explore the advantages and detect the possible inconveniences implied by this educational modality for both students and their families. 5- Contribute the improvement of the procedures and instruments used to carry out shared schooling. The conclusions are directed at the original hypothesis and research objectives. The hypothesis postulated that the modality of shared schooling favoured the participation and inclusion of some ASD students by coordinating therapeutic and educational treatments, contributing to a culture of diversity. The research has led the author to consider that this affirmation is correct if the conditions for the specific objections mentioned previously are met. The hypothesis is verified.

Introducció. Actualment, està àmpliament acceptat que l'esquizofrènia posseeix una etiologia multifactorial i que existeix una complexa interacció entre factors genètics i factors ambientals. Amb l'objectiu de coneixerà quins són els mecanismes etiològics i patofisiològics que determinen el trastorn una part de la investigaci6 s 'ha centrat, en els últims anys, en la detecció de marcadors de vulnerabilitat en subjectes amb risc al trastorn. Aquesta vulnerabilitat, denominada 'esquizotipia', es pot identificar en subjectes clínicament no afectats. Objectiu. L'objectiu d'aquesta investigació s'ha dirigit a intentar contestar a alguns interrogants que encara no tenen resposta. Per exemple, per què alguns familiars, essent portadors del genotip esquizofrènic, no han presentat mai la malaltia?, existeixen formes esquizotípiques de menor risc per a la presentació del trastorn?, poden alguns patrons esquizotípics 'ajudar' a que la vulnerabilitat es mantingui latent i no es manifesti en forma de trastorn? En termes generals, l'estudi s'ha centrat en la identificació de marcadors de vulnerabilitat dels trastorns de l'espectre esquizofrènic en pares no afectats de pacients amb esquizofrènia (subjectes d'edats avançades amb poca probabilitat de presentar el trastorn) comparats amb pares normals de subjectes normals. Metodologia. S' han avaluat 26 parelles de pares no afectats de pacients amb esquizofrènia i 26 parelles de pares normals de subjectes normals (n= 104) en variables de personalitat i comportamentals (esquizotipia psicomètrica -O-LIFE-, trastorns de personalitat -Qüestionari d'avaluació IPDE-, psicopatologia general -SCL-90- i lloc de control -MHLC-) i variables neuropsicològiques (dèficit atencional -CPT-IP-, funció executiva -TMT part B- i memòria i aprenentatge verbal -CVLT-). Resultats. Els pares dels pacients esquizofrènics, comparats amb els controls, mostren significativament puntuacions mes altes al factor d'anhedònia introvertida, al trastorn paranoide de la personalitat i al trastorn per evitació de la personalitat, més característiques de psicopatologia general i un major lloc de control intern relacionat amb la salut. També realitzen mes errors d'omissió en la tasca atencional, presenten una major interferència proactiva al test de memòria i aprenentatge verbal i mostren una tendència a dedicar mes temps a completar la tasca executiva. Els resultats mostren que les associacions entre les variables de personalitat i les neuropsicològiques són de poca magnitud i les diferències entre ambdós grups no segueixen un patró clarament determinat. Conclusions. Els pares dels pacients esquizofrènics presenten més trets esquizotípics negatius que els pares del subjectes normals. L'anhedònia introvertida podria considerar-se com una forma de menor risc a l'esquizofrènia ja que s'evidencia en subjectes (pares) d'edats avançades que ja han superat l'edat de risc i amb poca probabilitat de presentar mai el trastorn. Tanmateix, es confirma que el trastorn paranoide de la personalitat forma part dels trastorns de l'espectre esquizofrènic. Els pares dels pacients atribueixen un major pes i la internalització i al poder dels altres en relació a l'estat de salut, i en general, presenten més característiques psicopatològiques que el grup control. Quant a les variables neuropsicològiques, els pares dels pacients realitzen pitjor la tasca atencional, són més lents en l'anticipació, planificació i flexibilitat de les respostes en el test executiu. Els indicadors de memòria i aprenentatge verbal no discriminen a ambdós grups, i únicament els pares dels pacients presenten una major interferència proactiva. Finalment, el patró de personalitat i el neuropsicològic corresponen a dos fenotips diferents relacionats amb l'esquizofrènia que no es troben íntimament units en subjectes amb aquestes característiques. / Introducción. En la actualidad, está plenamente aceptado que la esquizofrenia posee una etiología multifactorial y que existe una compleja interacción entre factores genéticos y factores ambientales. Con el objetivo de conocer cuales son los mecanismos etiológicos y pato fisiológicos que determinan el trastorno una parte de la investigación se ha centrado, en los últimos años, en la detección de marcadores de vulnerabilidad en sujetos con riesgo al trastorno. Esta vulnerabilidad, denominada 'esquizotipia', puede ser identificada en sujetos clínicamente no afectados. Objetivo. El objetivo de esta investigación se ha dirigido a intentar contestar algunos interrogantes que aun hoy en día no tienen respuestas. Por ejemplo, ¿por qué algunos familiares, aun siendo portadores del genotipo esquizofrénico, no han presentado nunca la enfermedad?, ¿existen formas esquizotipicas de menor riesgo para la presentación del trastorno?, ¿pueden algunos patrones esquizotípicos 'ayudar' a que la vulnerabilidad quede dormida y no se manifieste en forma de trastorno? En términos generales, este estudio se ha centrado en la identificación de marcadores de vulnerabilidad de los trastornos del espectro esquizofrénico en padres no afectados de pacientes con esquizofrenia (sujetos de edades avanzadas con poca probabilidad de presentar el trastorno) comparados con padres normales de sujetos normales. Metodología. Se han evaluado 26 parejas de padres no afectados de pacientes con esquizofrenia y 26 parejas de padres normales de sujetos normales (n=104) en variables de personalidad y comportamentales (esquizotipia psicométrica -O-LIFE-, trastornos de personalidad ¬Cuestionario de evaluación IPDE-, psicopatología general -SCL-90- y locus de control ¬MHLC-) y variables neuropsicológicas (déficit atencional -CPT-IP-, función ejecutiva -TMT parte B- y memoria y aprendizaje verbal -CVLT-). Resultados. Los padres de los pacientes esquizofrénicos, comparados con los controles, muestran significativamente puntuaciones más elevadas en el factor de anhedonia introvertida, en el trastorno paranoide y por evitación de la personalidad, mas características de psicopatología general y un mayor locus de control interno relacionado con la salud. También cometen más errores de omisión en la tarea atencional, presentan una mayor interferencia proactiva en la tarea de memoria y aprendizaje verbal y muestran una tendencia a tardar más en completar la tarea ejecutiva. Los resultados muestran que las asociaciones entre las variables de personalidad y las neuropsicológicas son de poca magnitud y las diferencias entre ambos grupos no siguen un patrón claramente determinado. Conclusiones. Los padres de los pacientes esquizofrénicos presentan más síntomas esquizotípicos negativos que los padres de normales. La anhedonia introvertida podría considerarse como una forma de menor riesgo a la esquizofrenia ya que se evidencia en sujetos (padres) de edades avanzadas que han superado la edad de riesgo y con muy poca probabilidad de presentar ya el trastorno. Asimismo se confirma que el trastorno paranoide forma parte de los trastornos del espectro esquizofrénico. Los padres de los pacientes atribuyen un mayor peso a la internalización y al poder de los otros en relación al estado de salud, y en general presentan más características psicopatológicas que el grupo control. En cuanto a las variables neuropsicológicas, se puede observar que los padres de los pacientes muestran una ejecución más pobre en la tarea atencional, son más lentos en la anticipación, planificación y flexibilidad de las respuestas en la tarea ejecutiva. Los indicadores de memoria y aprendizaje verbal no discriminan a ambos grupos y únicamente los padres de los pacientes muestran una mayor interferencia proactiva. Finalmente, los resultados muestran que el patrón de personalidad y el neuropsicológico son dos fenotipos diferentes relacionados con la esquizofrenia que no se encuentran íntimamente ligados en sujetos de estas características. / It has been widely accepted that schizophrenia has a multifactorial etiology and also that there is a complex interaction between genetic and ambiental factors. In the last years, many research efforts have been focused to detection of vulnerability markers in subjects at risk. This vulnerability is called 'schizotypy' and can be identified in subjects that are clinically non-affected. Objective. The present study was designed to find answers to questions that are still unresolved. For instance, why some schizophrenic parents who have the schizophrenic genotype have never presented the disease? Are there low risk schizotypic forms to the manifestation of the schizophrenia? Can some schizotypic patterns reduce the vulnerability to a latent status making the schizophrenic disorder not to be manifested? In concrete, the main objective has been the identification of vulnerability markers of the schizophrenic spectrum disorders in non-affected parents of schizophrenic patients compared with normal parents of normal subjects, this is, in subjects who are beyond the age of risk, therefore, they have low probability to manifest the disorder. Methodology. A total of 104 subjects (26 couples of non-affected parents of schizophrenic patients and 26 couples of normal parents of normal subjects matched for age and intellectual level) has been evaluated on behavioral and personality measures (psychometric schizotypy -O-LIFE-, personality disorders ¬IPDE-, general psychopathology -SCL-90- and locus of control -MHLC-) and on neuropsychological measures (attentional deficit -CPT-IP-, executive function TMT part B- and memory and verbal learning -CVLT -). Results. Parents of schizophrenic patients show significant higher scores in introvertive anhedonia factor, paranoid and avoidant personality disorder, general psychopathological characteristics and higher internal locus of control related to health, when compared with the parents of the control group. Moreover, parents of schizophrenic patients make more omission errors in the attentional task, show a higher proactive interference in the memory and verbal learning test and have a tendency to spend more time in the executive task. Results show that links between personality and neuropsychological characteristics are not relevant and the differences found between both sample groups do not show a clear trend. Conclusions. Parents of schizophrenic subjects present more negative schizotypic traits than normal parents. Introvertive anhedonia can be considered as a lower risk factor to the schizophrenia manifestation, because it is present in subjects who have low probability to manifest the disorder. The present study confirms that the paranoid disorder can be classified as one of the schizophrenic spectrum disorders. Patients' parents give more importance to internalism locus of control and to power of the others related to health. In general, they present more psychopathological characteristics than the control group. For the neuropsychological variables, it can be observed that parents of schizophrenic patients performed more poorly attentional task, they are slower in the anticipation, planification and flexibility giving the answers to an executive task. Verbal memory and learning markers do not differ between groups. Parents of schizophrenic patients show a higher proactive interference. Results show that the personality and the neuropsychological patterns are two different phenotypes related with the schizophrenia, which have not an important connection in subjects with those characteristics.

The thesis is based on the Kidscreen Follow-up study. A representative sample of Spanish adolescents and youths and one of their parents were assessed twice (3 years apart) to evaluate adolescents and youths health related quality of life and mental health. The specific objectives of this thesis were to assess the effect of life events, and family and social variables (parents' mental health and home life) on three different health related outcomes: heath related quality of life, mental health, and psychosomatic complaints of adolescents and youths. The Coddington Life Events Scales were adapted into Spanish using the translation and back-translation process. Multiple linear regression and structural equation modelling were used to analyze the effect of the determinants selected. Life events and parents' mental health acted as risk factors for the outcomes selected, specially on mental health outcomes, whereas family factors like the relation with family members in home life were protective factors. Social factors inside the family should be promoted and reinforced to protect adolescents and youths from the effect of risk factors. / Aquesta tesi és part de l'estudi KIDSCREEN Follow-up. Utilitzant una mostra representativa d'adolescents i joves de l'estat espanyol, es van mesurar diferents aspectes relacionats amb la salut, avaluant la mostra dues vegades (amb una separació de 3 anys). Concretament, l'objectiu de la tesi va ser avaluar l'efecte dels aconteixements vitals i factors familiars i socials (salut mental dels pares i vida familiar) en tres resultats en salut: la qualitat de vida relacionada amb la salut, la salut mental i els problemes psicosomàtics dels adolescents i joves. Per això, es va adaptar l'escala Coddington Life Events Scales seguint la metodologia de traducció-retrotraducció. Es van utilizar models de regressió i models d'equacions estructurals per analitzar l'efecte dels determinants en salut. Els aconteixements vitals i la salut mental dels pares van ser dos factors de risc importants, especialment en la salut mental dels adolescents i joves. Per altra banda, les variables familiars com la relació dels membres de la família van actuar com a factors protectors. La cohesió dels membres de la família s'ha de promoure per tal de protegir els adolescents i joves de l'efecte de factors de risc.

La utilització de serveis sanitaris en població infantil i adolescent europea ha estat fins ara poc analitzada. Aquest treball de recerca es va centrar en l'anàlisi de la utilització de serveis sanitaris en població infantil i adolescent de la ciutat de Barcelona i d'onze països europeus, estudiant la seva associació amb necessitats en salut, característiques de la família i dels sistemes sanitaris. Concretament, es van plantejar els objectius d'examinar la utilitat de la salut percebuda com a mesura de necessitat en salut i l'existència de desigualtats socials en la utilització de serveis sanitaris. Un objectiu addicional, a nivell metodològic, va ser estudiar la participació, resposta i representativitat de les mostres dels països participants en l'estudi europeu, segons els mètodes de selecció i d'administració. Es van utilitzar les dades de l'enquesta de salut de Barcelona (ESB) de l'any 2000 de la població de 5 a 14 any i de l'estudi europeu KIDSCREEN que es va dur a terme al 2003 en població de 8 a 18 anys. La utilització de serveis sanitaris en població infantil i adolescent va mostrar-se d'acord amb els nivells de necessitat en salut, excepte en l'accés davant dels problemes de salut mental. Es van trobar desigualtats socioeconòmiques i es van identificar característiques estructurals i organitzatives dels sistemes sanitaris que semblen disminuir l'accessibilitat. Les mesures de salut percebuda van aportar informació addicional confirmant la seva validesa i utilitat en l'avaluació de serveis sanitaris per a la població infantil i adolescent. / La utilización de servicios sanitarios en población infantil y adolescente europea ha sido hasta ahora poco analizada. Este trabajo de investigación se dirigió a analizar la utilización de servicios sanitarios en población infantil y adolescente de la ciudad de Barcelona y de once países europeos estudiando su asociación con necesidades en salud y características de la familia y de los sistemas sanitarios. Específicamente, se plantearon los objetivos de examinar la utilidad de la salud percibida como medida de necesidad en salud y la existencia de desigualdades sociales en la utilización de servicios sanitarios. Un objetivo adicional, a nivel metodológico, fue estudiar la participación, respuesta y representatividad de las muestras de los países participantes en el estudio europeo, y compararlos según los métodos de selección y de administración. Se utilizaron los datos de la encuesta de salud de Barcelona (ESB) del año 2000 de la población de 5 a 14 años y del estudio europeo KIDSCREEN llevado a cabo en 2003 en población de 8 a 18 años. La utilización de servicios sanitarios resultó adecuada a los niveles de necesidad en salud, excepto en el acceso ante problemas de salud mental. Se encontraron desigualdades socioeconómicas y se identificaron características estructurales y organizativas de los sistemas sanitarios que parecen disminuir la accesibilidad. Las medidas de salud percibida aportaron información adicional confirmando su validez y utilidad en la evaluación de servicios sanitarios para la población infantil y adolescente. / Analysis of the utilisation of health care services among children and adolescents at a European level has been scarce to date. This research aimed to analyse the use of health care services in children and adolescents in the city of Barcelona and eleven European countries and to examine the correlations between use of services and health needs, family characteristics, and healthcare system factors. More specific aims were to examine the utility of perceived health as a measure of needs and to determine whether there were social inequalities in the use of health care services. At a methodological level, a further objective was to examine the sampling and administration methods used in the European study in terms of participation, response rate, and representativeness and to compare them across countries. Data used were obtained from children aged 5-15 years included in the Barcelona Health Interview Survey (BHIS), which was carried out in 2000, and from children and adolescents aged 8-18 years included in the European KIDSCREEN study carried out in 2003. We found that use of services was generally in accordance with health needs, except for access for mental health problems. Socioeconomic inequalities were found, and structural characteristics of health care systems were identified as possible correlates of a reduced access to services. Measures of self-perceived health provided information which correlated with use of services, thereby confirming their validity and usefulness for health services research in child and adolescent populations.