El treball centra el seu interès en les relacions de servei que s'estableixen entre assessors -o servidors, en la terminologia emprada a la recerca- i usuaris d'una oficina sindical d'assessorament legal a treballadors estrangers, en aquest cas el Centre d'Informació per a Treballadors Estrangers de CCOO de Catalunya, i analitza les vinculacions existents entre les diferents pràctiques comunicatives de l'organització i la construcció del saber professional d'aquests servidors. En concret, es vol determinar, per mitjà de l'anàlisi de les interaccions que es donen en aquesta relació de servei específica, de quina manera els rols del servidor i de l'usuari i les competències que aquests rols diferents comporten influeixen en la coproducció del servei i com els diferents marcs comunicatius de les persones que hi interactuen condicionen la percepció que els participants tenen de la interacció. A més, en tant que ens trobem davant d'una interacció profundament asimètrica, també s'interessa per les relacions que s'estableixen entre servidor i usuari, especialment en tot allò vinculat amb la gestió del poder en la interacció. Pel que fa als aspectes teòrics i metodològics, des del marc de l'antropologia lingüística, i en concret de l'etnografia de la comunicació, es basteixen els elements fonamentals d'aquesta recerca, fent un èmfasi especial en el caràcter contextualizat de l'ús del llenguatge i en l'establiment de l'acte comunicatiu com element central d'anàlisi. Tanmateix, el model teòric es caracteritza també pels seu caràcter interdisciplinari, ja que incorpora aportacions teòriques i metodològiques de disciplines com l'interaccionisme simbòlic, l'anàlisi conversacional, la pragmàtica, la sociolingüística interaccional o l'anàlisi del discurs. Així, el model analític elaborat vol, des de l'antropologia, situar el treball etnogràfic en una situació central en l'anàlisi de les pràctiques comunicatives que tenen lloc en els diferents àmbits que constitueixen la nostra vida quotidiana, però incorporant-li, de ple dret, les categories i els recursos metodològics de l'anàlisi del discurs i d'altres disciplines que han fet de l'ús del llenguatge el seu objecte d'estudi.Així, la proposta analítica elaborada no se centra únicament en les interaccions cara al públic, les que tenen lloc a l'escenari de la organització, sinó que planteja un tractament global que incorpora les pràctiques comunicatives que tenen lloc, també, en els bastidors de l'organització, les que tenen lloc entre els mateixos servidors o entre els servidors i els responsables de l'organització. A més, es realitza una descripció densa d'aquestes pràctiques, que comporta una anàlisi empírica i detallada de les dades discursives, però també una profunda descripció etnogràfica de l'àmbit en què tenen lloc les interaccions i una àmplia descripció del marc legal, institucional i ideològic que justifica la mateixa existència d'aquestes oficines d'assessorament. Això permet interrelacionar les diferents dimensions contextuals de la interacció i permet realitzar un procés d'anada i tornada de les dades micro a les dades macro i viceversa.La recerca ha posat de manifest el caràcter estructural de la interacció de servei, que està definida per l'existència de fases concretes que determinen les característiques discursives dels participants. Aquestes fases, en el cas dels servidors, comporten l'atribució d'unes competències específiques (tècnica, contractual i ritual) el domini de les quals repercuteix directament en la prestació d'un bon servei. A més, també es constata l'existència d'un model asimètric que es defineix per la posició alta dels servidors i la baixa dels usuaris. Aquesta relació asimètrica, que forma part de la imatge psicosocial que tenen els protagonistes de la relació d'assessorament, es reconfirmada o matisada durant la interacció. Tanmateix, malgrat aquesta asimetria, el treball també mostra que el caràcter cooperatiu dels participants no és contradictori amb la constatació que qualsevol relació de servei està definida per una incapacitat estructural d'alineament de perspectives. I per últim, la recerca ha mostrat l'existència de diferències en la gestió discursiva per part dels servidors vinculades al gènere, que permeten demostrar una major capacitat social i interactiva de les servidores.En definitiva, aquesta recerca ha posat de manifest el paper central de la situació, de la interacció entre determinats individus en un espai i en un temps concret, en la construcció i interpretació del nostre entorn quotidià. / This work pays attention to the relationships established between servants and users in a trade union office where foreign workers receive assessment and it analyzes the links between the organisation's communicative practices and servants' construction of professional knowledge, as well as the relationships established between servant and user, especially concerning the management of power.The developed analytic model locates, from the anthropology, the ethnographic work in the centre of the analysis of communicative practices developed in different fields that constitute our daily life, but by incorporating categories and methodological resources from different disciplines which have made the use of language their object of study.So, this proposal is focused not only in the interaction in the public eye that happens in the organisation scenery, but it also poses a global treatment which incorporates communicative practices occurred behind the organisation scenes. Moreover, it densely describes these practices, which entails an empirical analysis of discursive data and a deep ethnographic description in the field where interactions and a description of the legal, institutional and ideological framework that justifies its existence happen. It permits to establish interrelations between different contextual dimensions and make a return process from micro data to macro data and vice versa.This research shows the structural character of the service interaction, defined by concrete phases which determine participants' discursive features and which, in the case of servants, entail the attribution of specific competences (technical, contractual and ritual) that directly influence to the assistance of a good service. Moreover, it shows the existence of an asymmetric model defined by servants' high position and the users' low one. This asymmetry is reconfirmed or clarified during the interaction. Finally, the research confirms the existence of differences in the discursive management carried out by servants related to gender which show a servants' higher social and interactive capability.In short, this research shows the main role of the situation, of the interaction between concrete people in a concrete time and space, in the construction and interpretation of our daily environment.

Objectius: Analitzar l’exposició a riscos psicosocials dels treballadors assalariats immigrants a Espanya comparant-la amb la dels espanyols i estudiar el paper dels riscos psicosocials en la relació entre la immigració i la salut mental. Mètodes: Estudi transversal realitzat per l’Institut Sindical de Treball, Ambient i Salut (ISTAS) entre el 2004 i el 2005 sobre una mostra representativa de població assalariada resident a Espanya. La informació s’obtingué a través d’un qüestionari estandarditzat administrat per entrevistador a domicili. La grandària de la mostra d’estudi fou de 7.555 treballadors, dels quals 6.868 eren espanyols i 687 eren immigrants. Per les exigències i la inseguretat, l’exposició es va definir segons el tercil més alt, mentre que per les altres dimensions, va ser definida segons el tercil més baix. La salut mental es dicotomitzà en bona i dolenta segons la mediana, que fou 76. Principals resultats: Els treballadors que estaven més exposats als riscos psicosocials van ser els immigrants manuals, especialment, en les baixes possibilitats de desenvolupament (PR: 2,87; IC95%: 2,44-3,73), i les dones immigrants, particularment en el baix control sobre els temps a disposició (PR: 1,72; IC95%: 1,55-1,91). Els treballadors immigrants amb elevades exigències quantitatives (PR: 1,46; IC95%: 1,34-1,59), elevades exigències emocionals (PR: 1,42; IC95%: 1,30-1,56), elevades exigències d’amagar emocions (PR:1,35; IC95%: 1,21-1,50), baixes possibilitats de desenvolupament (PR: 1,21; IC95%: 1,09-1,33), baixos nivells de suport social entre companys (PR: 1,41; IC95%: 1,30-1,53) i baixa estima (PR: 1,53; IC95%: 1,42-1,66) eren els treballadors que percebien pitjor salut mental. Conclusions: Els treballadors immigrants, especialment, els manuals i les dones, eren els més exposats a riscos psicosocials. Els treballadors més exposats als riscos psicosocials eren els que percebien pitjor salut mental. Per a millorar la salut mental dels treballadors, és necessari implementar mesures preventives per tal d’eradicar els riscos psicosocials, especialment dels grups més vulnerables. / Objetivos: Analizar la exposición a riesgos psicosociales de los trabajadores asalariados inmigrantes en España comparandola con la de los españoles y estudiar el papel de los riesgos psicosociales en la relación entre la inmigración y la salud mental. Métodos: Estudio transversal realizado por el Instituto Sindical de Trabajo, Ambiente y Salud (ISTAS) entre el 2004 y el 2005 sobre una muestra representativa de población asalariada residente en España. La información se obtuvo a través de un cuestionario estandardizado administrado por entrevistador en domicilio. El tamaño de la muestra de estudio fue de 7.555 trabajadores, de los cuales 6.868 eran españoles y 687 eran inmigrantes. Por las exigéncias y la inseguridad, la exposición se definió según el tercil màs alto, mientras que por las otras dimensiones, fue definida según el tercil más bajo. La salud mental se dicotomizó en buena y mala según la mediana, que fue 76. Principales resultados: Los trabajadores que estaban más expuestos a los riesgos psicosociales fueron los inmigrantes manuales, especialmente, en las bajas posibilidades de desarrollo (PR: 2,87; IC95%: 2,44-3,73), y las mujeres inmigrantes, particularmente en el bajo control sobre los tiempos a disposición (PR: 1,72; IC95%: 1,55-1,91). Los trabajadores inmigrantes con altas exigéncias cuantitativas (PR: 1,46; IC95%: 1,34-1,59), altas exigéncias emocionales (PR: 1,42; IC95%: 1,30-1,56), altas exigéncias de esconder emociones (PR: 1,35; IC95%: 1,21-1,50), bajas posibilidades de desarrollo (PR: 1,21; IC95%: 1,09-1,33), bajos niveles de apoyo social entre compañeros (PR: 1,41; IC95%: 1,30-1,53) y baja estima (PR: 1,53; IC95%: 1,42-1,66) fueron los trabajadores que percibieron peor salud mental. Conclusiones: Los trabajadores inmigrantes, especialmente, los manuales y las mujeres, eran los más expuestos a riesgos psicosociaels. Los trabajadores más expuestos a riesgos psicosociales eran los que percibieron peor salud mental. Para mejorar la salud mental de los trabajadores, es necesario implementar medidas preventivas para erradicar los riesgos psicosociales, especialmente de los grupos más vulnerables.