No description available.

La tesi planteja dos objectius:1. Conèixer les relacions d'amistat i interacció social de l'adolescent sord.- Descriure les experiències els conceptes i els valors d'amistat.- Analitzar les relacions sociomètriques en el context del grup-classe.- Analitzar els temes de conversa i els interlocutors habituals.- Identificar les variables que influeixen en l'amistat, en la població adolescent amb sordesa.2. Verificar si existeixen semblances i diferències entre els adolescents amb sordesa i els oients, quant a l'amistat i la interacció social.Les variables analitzades es distribueixen en dos blocs: les variables influents o independents i les dimensions estudiades o variables dependents.Dintre del primer bloc, s'ha analitzat: - Les variables sociodemogràfiques (edat, sexe, classe social, presència de germans i graus de sordesa) - Les variables psicolingüístiques (nivell de llenguatge i comunicació, i característiques de personalitat) - Les variables educatives (característiques educatives de la família, característiques acadèmiques i escolars, i activitats extraescolars) Dintre del segon bloc s'ha analitzat: - Les experiències, els conceptes i valors d'amistat - La posició sociomètrica dintre del grup-classe - Els temes de conversa i interlocutors Parteix de la hipòtesi que les diferents variables independents influiran en les dimensions estudiades o variables dependents.Els instruments per a la obtenció de les dades consisteixen en una entrevista individual amb els diferents adolescents de la mostra, sobre l'amistat; un sociograma en els diferents grups-classe on hi ha l'adolescent sord i l'oient, i diferents qüestionaris a omplir pels alumnes i professorat respecte les variables estudiades. Quant als participants, la mostra està formada per vint adolescents sords i vint adolescents oients, escolaritzats a l'etapa secundària obligatòria i postobligatòria de cicles formatius i batxillerat. Per gèneres hi ha vint nois i vint noies, d'edats compreses entre els dotze i els dinou anys. Els adolescents sords tenen tots ells sordeses severes i pregones. Les conclusions principals obtingudes són les següents: 1. Els resultats mostren, en general, una important normalització en les relacions d'amistat i socials entre els adolescents sords i altres adolescents, tant oients com sords. 2. S'identifica un grup reduït d'adolescents sords, de major edat, amb menor interacció social. 3. Entre les diferents variables independents analitzades, la major part d'elles no mostren significació estadística sobre les variables dependents; només els aspectes pragmàtics del llenguatge, és a dir, la comunicació i la gestió de la conversa, mostren una clara influència sobre l'amistat i la posició social a classe, entre l'alumnat amb sordesa. 4. Establir relacions d'amistat amb altres adolescents sords pot ser especialment important per aquells nois i noies amb sordesa que mostren una vida social més feble. Finalment, la tesi recull diferents implicacions educatives que poden millorar la interacció social dels adolescents sords amb companys d'edat, tal com: 1. L'escolarització ordinària a temps complert, des de l'inici de l'escolaritat i amb agrupament d'alumnat sord en el mateix cicle educatiu. 2. La utilització de la llengua oral com a llengua de comunicació comuna entre l'alumnat sord i els companys oients de classe. 3. L'actitud empàtica i l'actuació metodològica del professorat envers l'alumnat amb sordesa. 4. La importància de la família en l'autonomia de l'adolescent amb sordesa. / This thesis raises two objectives: 1. To understand social interaction and friendships among deaf teenagers. - To describe the experiences, the concepts and the values of friendship. - To analyze the sociometric relationships in the context of group classes. - To analyze the themes of conversation and the usual interlocutors. - To identify the variables which influence friendships among deaf teenagers. 2. To establish whether similarities and differences exist between deaf and hearing adolescents, with regard to friendship and social interaction. The variables which have been analyzed are distributed into two blocks: influential or independent variables and researched dimensions or dependent variables. Within the first block we have analyzed: - Socio-demographic variables (age, sex, social class, number of siblings and degree of deafness) - Psycho-linguistic variables (level of language and communication and personality traits) - Educational variables (family educational background, academic characteristics and extracurricular activities) In the second block we have analyzed: - The experiences, concepts and values of friendship - The sociometric position within the group/class - Subjects of conversation and interlocutors This thesis is based on the hypothesis that the different independent variables influence the researced dimensions or dependent variables. The methods to obtain the data consist in conducting an individual interview with each of the adolescents in the study on the subject of friendship, a sociogram of the various groups/classes which include both deaf and hearing teenagers and various questionnaires to be filled out by the pupils and teachers with regard to the variables of the study. With regard to the participants, the sample consists of 20 deaf and 20 hearing teenagers, all of whom attend compulsory secondary education or post-compulsory schooling (ESO and Bachillerato). By sex, there are 20 boys and 20 girls, ranging from 12 to 19 years old. The deaf teenagers suffer either severe or profound deafness. The main conclusions obtained are as follows:1. The results show, in general, a significant normalization in friendships and social relationships between deaf teenagers and both other deaf or hearing teenagers. 2. We have identified a minority group of deaf teenagers, in the older age group, with less social interaction. 3. Among the different independent variables analyzed, the majority show no statistical significance with regard to dependent variables; only pragmatic aspects of language, by which I mean communication, development of conversation, show a clear influence on friendship and social position in class among deaf pupils. 4. Establishing friendships with other deaf teenagers may be especially important for those boys and girls with less developed social lives. Finally, this thesis highlights different educational implications which may improve the social interaction between deaf teenagers and their peers, such as: 1. Full-time mainstream education, throughout compulsory school age, with grouping of deaf pupils in the same educational cycle. 2. The use of oral language as the means of common communication between deaf and hearing pupils in class. 3. The methodology used by teachers and their ability to empathize with deaf pupils. 4. The importance of the family in relation to building deaf teenagers ́ independence.

ResumenLa propuesta principal de este estudio fue investigar sobre los procesos de integración de un grupo de adolescentes brasileños en escuelas de Barcelona a partir de sus experiencias, mostrando de esta manera las distintas dimensiones que han caracterizado la integración en el caso de estos alumnos. Ahora bien, ¿Cómo viven los adolescentes brasileños la experiencia de integración en escuelas de Barcelona? ¿En qué consiste la integración socioeducativa de estos alumnos? A través de estos planteamientos más prácticos y al observar los varios discursos existentes en la sociedad sobre cómo integrar a los nuevos alumnos, o desde dónde se debe realizar dicha integración, ya que el término "integración" puede ser muy amplio y puede ser tomado desde distintas perspectivas, pensé que también sería interesante poder contrastar de alguna manera las experiencias de un grupo de alumnos extranjeros, con estos discursos, de lo que resultó una última cuestión: ¿Cuáles son las diferencias entre los discursos sociales sobre la integración en relación a las experiencias de los adolescentes brasileños participantes en el estudio? Con base en estas tres preguntas centrales, la investigación estudia estos procesos bajo la perspectiva de la escuela, donde los adolescentes reciben las pautas culturales de la sociedad receptora, desde el entorno familiar en que vive el alumno y desde el entorno social donde se mueven. El material empírico presentado en este estudio procede del trabajo de campo realizado en el curso 2004-2005. Los adolescentes que han compuesto la muestra tenían entre 12 y 16 años, estaban matriculados en la educación secundaria de escuelas públicas y privadas en la ciudad de Barcelona, y con un tiempo de residencia en la ciudad que variaba entre 6 meses y 6 años. El trabajo de campo consistió en una primera fase donde apliqué un cuestionario a los alumnos, y en una segunda fase más dirigida a la observación en el patio, a las entrevistas (alumnos, padres y tutores) y a la elaboración de las redes sociales por parte de los alumnos, además de hacerles elaborar una redacción donde ellos narraban cómo eran sus vidas en Barcelona. A partir de las descripciones de los casos y de la lectura estadística de los principales puntos del cuestionario, ha sido posible, en un primer momento, redefinir el concepto de integración y llegar a indicadores que me permitiesen acercarme todavía más a las experiencias de integración de los alumnos brasileños en las escuelas en Barcelona. Con base en los datos, en la redefinición del concepto principal y en los indicadores, he podido establecer cuatro niveles de integración que me parecían claves para interpretar el estudio: integración social, integración escolar, integración lingüística e integración emocional. El estudio revela que la integración socioeducativa de los adolescentes brasileños investigados no está meramente asociada a un "están" o "no están" integrados en las dinámicas académicas o sociales, sino que está relacionada también a otros factores ligados a sus vivencias como tiempo de residencia, adaptación escolar, personalidad, participación, sentido de pertenencia, etc. Estos factores son los que van caracterizar a las experiencias de los adolescentes en integración dulce, integración gris o integración en pedazos. / The socio-educative integration of the children of immigrant origin is a current concern in Spanish society. The presence of different immigrant communities in the city of Barcelona continues causing changes in diverse areas of the social panorama, specially in education. The growth of these communities has generated an ongoing public debate about the social, political and educational measures that could help "to integrate" into the host society not only the "newcomers", but also those that have been between us for a certain period of time but have not discovered yet their "social space". Nevertheless, what does it mean to be "integrated" in a society different from the society of origin? Speaking the local language? Working? Studying? Meeting native people from the host society? Voting? Mastering the social codes? Taking into account the different experiences that immigrant children go through in the process of integration to the host society, a new set of questions arise: How do the socio-educative experiences of foreign adolescents influence these processes of integration? Is it possible to divide those children in just two groups, those that are "integrated" and those that are not? This research is about the processes of socio-educative integration of Brazilian adolescents in public and private schools of Barcelona. I have worked with boys and girls ranging from 12 to 16 years-old, whose residence time in Barcelona has oscillated between 6 months and 6 years. Firstly, I will relate some of the experiences of the Brazilian adolescents when confronting themselves with the new educative system, and secondly, I will deal with the relationships between these experiences and the processes of integration to the host society.

Es una investigación que se compone de una primera parte sobre los aspectos históricos y teóricos de la adolescencia. Y una segunda sobre el análisis cualitativo y estadístico de tres investigaciones, en las que hemos utilizado una muestra total de 216 sujetos los cuales pertenecen más o menos a una clase social media. El primer estudio se centra en la "narración de conflictos" este trabajo se realizó con sujetos de 6 a 15 años (de una muestra de 100 sujetos, 50 chicos y 50 chicas), se formaron 5 grupos según la edad, estos grupos estaban formados por 10 sujetos de cada sexo. Ellos niños y niñas/chicos y chicas nos narran verbalmente o por escrito sus vivencias sobre algún conflicto que han vivenciado con sus progenitores. Después contestan a unas series de preguntas: quién tiene razón en el conflicto, como se sintieron los progenitores y los hijos, como acabó todo,. Los argumentos recogidos se clasificaron en relación a: conflictos de temas, quien tienen razón en los conflictos, solución en los conflictos y sentimientos que surgen en los conflictos. Los resultados nos indicaron: que mientras los más pequeños comentan que los progenitores son los que tienen razón en los conflictos, los más mayores hacen referencia a la complejidad de la realidad. Hemos podido observar que la variable edad influye en la determinación de los temas, que los progenitores influyen en la solución de conflictos y que lo habitual en los conflictos son los sentimientos negativos.El segundo estudio es una investigación que hace referencia al "análisis y reflexión sobre un acto de injusticia" para ello se utilizó una muestra de 106 sujetos de 4º de ESO 54 chicos y 54 chicas, la tarea consistía en leer una narración y posteriormente responder a unas preguntas relacionadas con lo leído. El texto narra los sucesos que le acontece a un joven con sus progenitores, sobre acuerdos y obligaciones entre ambas partes, el desenlace final evoca a plantear las siguientes cuestiones: ¿tú que harías ante una situación similar?, ¿cuáles crees que son las razones que motivaron el cambio de actitud de los progenitores?, ¿qué consejos le darías al hijo?, ¿qué le dirías a los progenitores?, ¿qué hubiera sido lo justo? ¿quién tiene razón en el conflicto?, ¿cómo se sintieron los progenitores?, y ¿cómo se sintió el hijo?. Los resultados nos señalan ciertas diferencias entre chicos y chicas, sobretodo relacionadas en como se sintieron los progenitores. Y para acabar, en el tercer estudio que hace referencia a "opiniones y actitudes de adolescentes en la discusión y la reflexión de conflictos" se realizó con 10 sujetos 5 chicos y 5 chicas de 4º de ESO que por separado se reunieron con el investigador durante 5 sesiones de 1 hora y media. La tarea consistía en la lectura de un conflicto y a partir de este momento se generaba un proceso de discusión y de reflexión sobre los hechos e intereses propios de los sujetos. Se registró el diálogo que se sucedía entre los diferentes sujetos de cada grupo. Para luego clasificarlos en los siguientes apartados: que es lo que piensan sus hijos e hijas de sus progenitores, interacciones de progenitores e hijos hijas, actitudes de hijos e hijas, tema amistades, diferencia de actitudes con el otro sexo, tema de estudios, tema de violencia, tema grupos sociales. Tanto los chicos como las chicas cuando discuten en grupo elaboran los conflictos a partir de las aportaciones de los otros y de manera peculiar y propia. Siendo estos aspectos las características diferenciadoras de ambos grupos. Podríamos comentar que los jóvenes y las jóvenes de edades próximas, en general piensan más o menos igual, cuando tienen que dar respuestas individuales y por escrito ante la narración de un conflicto. Pero cuando las respuestas se dan oralmente, dentro de un grupo de iguales cuyo objetivo es el diálogo y la discusión, entonces se suceden diferencias y se observa la influencia del grupo. Ambos grupos de adolescentes nos han sido capaces de observar las consecuencias que origina juzgar la realidad y de tener en cuenta diversos elementos que influyen en las dificultades de construir un criterio propio. / THESIS ABSTRACT: "Intergenerational conflict: an analysis of judgments, attitudes and feelings between parent and child in the interpretation of narratives".TEXT:The thesis mentioned first on the historical and theoretical aspects of adolescence. And then on the analysis and statistical and qualitative reflection of three investigations, which we used a total sample of 216 subjects which belong to a middle class.The first study that makes reference to "the narrative of conflict" was conducted with subjects of 6-15 years (with the sample of 100 subjects, 50 boys and 50 girls), with whom he formed five groups according to age, and was comprising 10 subjects of each sex. They tell us verbally or in writing their experiences about a conflict with their parents and answer a series of questions such as: who is right in the conflict, as parents and children felt like it was all over ... The arguments were categorized on Conflicts relating to: issues, who are right, resolution and feelings. The results indicated that the variable age influences the determination of the issues that most young people feel that parents are the ones who are right, while the older comment on the complexity of reality. Finally, note that parents influence the solutions and the negative feelings is not common in conflicts.The second study refers to "analysis and reflection on an act of injustice" was used a sample of 106 subjects in 4th of ESO 54 boys and 54 girls, the task was to answer a series of questions about a story they have previously read . The text narrates the events happening to a boy with his parents, on agreements and obligations between the parties, the final outcome evokes the following questions: What would you do in a similar situation? What do you think are the reasons that prompted the change in attitude of the parents?, what advice would you give the child?, what would you say to parents?, what would have been fair? Who is right in the conflict, how the parents felt?, And how the child felt?. The results indicate some differences between boys and girls, mainly related to the parents how they felt.And finally, in the third study "views and attitudes of adolescents in the discussion and reflection of conflict" was conducted with 10 subjects five boys and five girls in 4th of ESO who met separately with the researcher during five sessions of 1 hour and a half, was recorded the dialogue happening between individuals. The task was the discussion and reflection on conflict, presented to them orally as a starting point. Of all the material collected from different sessions were classified into the following sections: that is what they think their sons and daughters of their parents, parent-child interactions daughters, sons and daughters' attitudes, friendship theme, with the difference in attitudes sex, a subject of study, subject of violence, a subject social groups. Groups were observed in both boys and girls when they discuss conflicts in a group developed from the contributions of others and each group has spoken out very peculiar. As the differentiating aspects between the two.We may comment that the young men and women coming of age in general think about the same when they have to give written individual responses to the narrative of a conflict. But when the answers are given orally, within a peer group whose aim is dialogue and discussion, then the differences occur and there is the group's influence. Both groups of adolescents we have been able to observe the consequences, judging reality and taking into account various factors that influence the difficulties of building our own criteria.

El meu interès en el tema que centra aquesta tesi data de la meva participació, a l'Acadèmia de Ciències Mèdiques, en dues Taules sobre Suïcidi, amb una diferència d'un any aproximadament. Era també un temps en què acudien, cada cop amb major freqüència, a la consulta del Servei de Psicologia i Psiquiatria Infantil i de l'Adolescent de l'Hospital de la Creu Roja on treballo, nens que havien atemptat contra llur vida, els quals em donaven elements per a l'estudi i l'aprofundiment del tema.Però el meu interès no és únicament i exclusivament científic i investigador, sinó sobretot humà. En veure el gran sofriment que comporten per a tots els membres de la família, les situacions límits a les quals pot dur un fill que ha intentat posar fi a la seva vida, el meu desig seria de fer alguna petita aportació que contribuís a mitigar aquest dolor mental i si fos possible, a la detecció i posterior tractament dels nens i de les famílies que tenen un alt risc.Aquests dos vessants, el científic i l'humà, per a mi són indissociables i es troben presents no sols en aquest treball, sinó també al llarg de la meva vida professional. Per altra banda, he de dir que la finalitat d'aquest treball no és fer un simple estudi estadístic, sinó un estudi de les característiques personals, emocionals i familiars dels nens i adolescents que atempten contra llur vida.Les hipòtesis que plantejo sòn les següents:1.- El suïcidi no és una entitat psicopatològica per si mateix, sinó un símptoma amb unes representacions determinades.2.- No hi ha unes característiques definitòries í típiques de la personalitat del suïcida, que la defineixin per si mateixa, en tot cas, la conjunció d'algunes d'elles.3.- La detecció de diversos trets coincidents en analitzar la personalitat d'aquests joves, trets com la utilització de la dissociació, la tendència a 1' "acting out" i el pensament màgic, ens duen a pensar en l'existència d'una àrea de la personalitat amb un funcionament psicòtic, encara que la resta de la personalitat es mantingui més integrada.4.- Hem pogut constatar, ja abans d'iniciar aquest treball, la dificultat de contacte afectiu en els membres de la família, especialment en els pares. Estan lluny d'entendre la conflictivat interna del fill, i llur dificultat per a suportar l'angoixa fa que vagin minimitzant els problemes, fins que molt sovint acaben abandonant el tractament.

The series of studies that comprise this dissertation are aimed at simulating vocabulary learning and meaning acquisition of different types of words, namely words which differ in imageability. For this purpose, the human simulation paradigm is the best option to approach the question of how the meanings of words are learned. It also offers the advantage of using electrophysiological and hemodynamic techniques to explore the underlying processes and neural regions that sustain on-line word learning and that, with the use of infants, would have been difficult or impossible to study. In order to study the meaning acquisition of new words, the human simulation paradigm was adopted (Gillette et al., 1999). In the first series of experiments (Chapters 2 and 3), adults were provided with congruent and incongruent semantic contexts from which they had to derive the meanings of new words. This strategy was further applied in order to understand the neural mechanisms involved in learning concrete and abstract words (Chapters 4 and 5). More specifically, Chapter 2 analyzes the interaction of semantic information congruency and meaning resolution using event-related brain potentials (ERP) (experiments 1 and 3). A different experiment explores the effects of context congruence on lexical acquisition using a self-paced reading paradigm (experiment 2). Chapter 3 examines the localization of cortical areas of successful meaning acquisition with functional magnetic resonance imaging (fMRI), and investigates the neural network for lexical learning (experiment 4). In Chapter 4, the self¬paced reading paradigm is used to study meaning acquisition of concrete and abstract words. First, a reanalysis of experiment 2 is presented (experiment 2b). Experiment 5 investigates abstract word learning from congruent and incongruent sentential contexts. Afterward, a comparison between experiments 2b and 5 is presented. In experiment 6, the simultaneous acquisition of concrete and abstract words is studied using the self¬paced paradigm. Finally, Chapter 5 examines the localization of cortical areas differently involved in meaning acquisition of concrete and abstract words using fMRI (experiment 7). / El llenguatge és una capacitat humana que ha fet possible aspectes únics del pensament humà, com la creativitat, l'habilitat de pensar sobre el passat i el futur, la lògica i, totes les formes de cognició d'alt nivell. El llenguatge ens donà l'habilitat de mantenir informació de l'entorn en memòria per a poder manipular-la, i en conseqüència, tenir una eina per a comunicar idees. El llenguatge esdevingué la principal manera de transmetre i emmagatzemar el coneixement i la cultura. Degut a la importància d'aquesta increïble, però a la vegada, complicada habilitat, els humans hem d'aprendre'l durant els primers anys de vida. Un dels primers passos en aquest enigmàtic procés d'aprendre el llenguatge és aprendre les etiquetes del món. Donar un nom a quelcom optimitza la informació, i permet fer categoritzacions, que permeten generalitzacions del coneixement que ja existeix a nous exemplars, objectes o conceptes. Sota una etiqueta arbitrària, una convenció social, les característiques, funcions, parts i relacions amb altres paraules d'un concepte són emmagatzemades. L'aprenentatge d'aquestes etiquetes és un dels primers reptes que els infants han d'afrontar. Per tal d'esdevenir un usuari expert del llenguatge els infants primer han d'aprendre com es denominen les coses, quines coses pertanyen al mateix grup i quines no, és a dir, han d'aprendre a categoritzar el món i generalitzar la informació. Els infants són extremadament bons en això. Els nens comencen a produir les primeres paraules al volant del 12 mesos d'edat, aprenent unes 10 paraules noves cada dia fins al final de la secundaria. Nogensmenys, l'aprenentatge de vocabulari no s'atura al final de l'adolescència, constantment trobem paraules noves, neologismes, argots, que hem d'aprendre. A més a més, la majoria de gent haurà d'aprendre com a mínim una llengua estrangera durant la seva vida. Tot i això, l'adquisició de vocabulari en l'adultesa és molt més lenta i probablement depèn més de factors socials. Aquesta tesi està dedicada a la comprensió de com els adults aprenen el significat de noves paraules a partir del context semàntic, és a dir, estudia la vinculació d'una paraula amb un concepte utilitzant la informació semàntica proporcionada per les oracions en les que la paraula nova es troba.Així doncs, per a aquest propòsit, s'han realitzat set experiments. Dos experiments amb potencials evocats, un conductual i un utilitzant ressonància magnètica funcional (fMRI) es centren en l'efecte de la congruència del context semàntic en l'adquisició lèxica. Els següents experiments intenten profunditzar en l'aprenentatge de noves paraules investigant l'adquisició de paraules concretes i abstractes. Amb aquest propòsit s'han realitzat dos experiments conductuals i un utilitzant fMRI.

Nuestra investigación la enmarcamos en el enfoque Ex-post-facto descriptivo por encuesta debido a que es el más pertinente para realizar nuestro estudio, porque nuestro propósito es: identificar los hábitos de consumo en la población adolescente de la provincia de Barcelona, así como establecer el grado de influencia que la sociedad actual ejerce en la configuración de sus valores. La causa fundamental reside en que cuando hemos realizado el estudio, o bien los hechos que configuran el fenómeno ya se han producido, o no poseemos las claves que lo producen, y por tanto, difícilmente podemos asumir el dominio.Por la magnitud del estudio, se ha diseñado el informe en dos partes. En la primera se ofrece una aproximación a la contextualización teórica, la cuál a su vez consta de tres capítulos.El primero se denomina: "la adolescencia, etapa clave en la construcción de la matriz de valores", dónde se ofrece una aproximación teórico conceptual sobre esta etapa de la vida llamada adolescencia en donde se abordan las características -cambios físicos y psicológicos-, la construcción de valores, y el desarrollo moral basándonos principalmente, en las obras de Piaget y Kohlberg y la construcción de la identidad.En el segundo capítulo: "la sociedad de consumo", realizaremos una caracterización de ésta, abordaremos los riesgos con conlleva para la humanidad y nos detendremos en el análisis de la adolescencia y consumo. En este punto se destacan aspectos tales como: identidad juvenil, diferencias de género y las actitudes ante el consumo. En este apartado es ineludible abordar el tema de la publicidad ya que es la principal estrategia que utiliza la sociedad de consumo. Por ésta y otras razones, consideramos la necesidad de una educación para el consumo, y ofrecemos algunas pautas.En el tercer capítulo:"valores de la sociedad de consumo", nos interesa aproximarnos al concepto de valores, conocer la relación entre éstos y la sociedad de consumo, así como también, los que prevalecen dentro de está sociedad y los que están en crisis. Nos referimos a los valores de los jóvenes, la importancia de la familia y de la educación en este ámbito.En la segunda parte, se desarrollan cuatro capítulos. El cuarto capítulo presenta las pautas metodológicas que vertebran esta investigación, de tipo empírico-analítica y que se sitúa dentro del paradigma positivista cuantitativo. En este capítulo se realiza el planteamiento del problema, la delimitación de los objetivos, se define la muestra que está constituida por: adolescentes, familias y docentes de institutos públicos de la provincia de Barcelona. Se detallan los instrumentos utilizados: cuestionario para obtener información general sobre el tema de estudio por parte de los chicos/as y sus familias, y entrevistas para profundizar en la opinión del profesorado. Posteriormente, se demuestra la validez y fiabilidad de los instrumentos y, por último, se consideran los criterios de rigor científico que se deben tener en cuenta en la investigación educativa.El quinto capítulo ofrece la descripción, análisis e interpretación de los datos obtenidos en los cuestionarios aplicados a los adolescentes y sus familias, así como en las entrevistas realizadas a los docentes. En este proceso se utilizaron dos sistemas informáticos para el análisis de los datos: el programa SPSS (versión 12.0 y 15.0) para análisis de datos cuantitativos y el programa de análisis de datos cualitativos Atlas-ti. En el primer caso se elaboraron dos matrices, una para los chicos/as y otra para las familias, donde se procedió a vaciar los datos, que posteriormente se convirtieron en gráficas con porcentajes. Para el análisis de datos cualitativos se utilizó un análisis de categorías que fueron elaboradas a priori.El sexto capítulo titulado: "la publicidad y las actitudes consumistas de los jóvenes: análisis y prospectiva psicopedagógica", se realizó en la facultad de Ciencias de la Formación de la Universidad de Messina (Sicilia-Italia) bajo la dirección del profesor Antonio Michelin-Salomon, con el propósito de recoger información sobre la percepción que tienen los adolescentes de Messina respecto al consumo y la publicidad. Para conseguir recabar esta información, realizamos un abstract de ocho preguntas del cuestionario original que se aplicó en Barcelona, con el objetivo de establecer una comparación entre las respuestas de los adolescentes de ambas ciudades. Cabe destacar que este capítulo además de tener un apartado empírico, también cuenta con una parte teórica en la cual se abordan aspectos tales como: la publicidad en el universo adolescente, el rol que ésta tiene en las actitudes consumistas, la influencia de los mass-media en estas actitudes, los estereotipos y la influencia de la moda y por último, se ofrecen algunas consideraciones psicopedagógicas para tratar este tema.En el séptimo capítulo se establecen las conclusiones en base a cada uno de los objetivos planteados en este trabajo, también se proponen algunas líneas sobre la prospectiva de la investigación y los límites de ésta. Finalmente encontraremos las referencias bibliográficas utilizadas y los anexos que complementan la información detallada a lo largo de este proceso investigador. / Our research is part of the Ex-post-facto descriptive approach through questionnaire, due to the fact that it is the most appropriate to carry out our study, because our purpose is to identify the consumer habits of the adolescent population in Barcelona province, and to establish the degree of influence that present society exerts in the configuration of their values. The fundamental cause resides in that when we have carried out this study, or when the facts that shape the phenomenon have already happened, or we do not have the key that produce it and, so, it is difficult for us to be able to assume control.Due to the extent of the study, the report has been designed in two parts. In the first part a theoretical contextualization approach is offered, which consists of three chapters.The first chapter: "Adolescence, a key stage in the construction of the values array", offers a theoretical conceptual approach about this stage in life called adolescence, where we deal with physical and psychological changes, construction of values, and the moral development mainly based on the works by Piaget and Kohlberg and the construction of the identity.In the second chapter: "Consumer society", we carry out a characterization of this society, and we deal with the risks that it has for Humanity, focusing on the adolescence and consumer analysis. In this part, we highlight aspects such as youth identity, genre differences and consumer attitudes. In this section is unavoidable to tackle the publicity issue, as it is the main strategy that consumer society uses. For this and other reasons, we consider the need of an education for consumers, and offer some guidelines.In the third chapter: "Consumer society values", we are interested in an approach to the concept of values, to know the relationship between values and the consumer society, as well as, those that prevail in this society and those which are in crisis. We refer to the youth's values, the importance of the family and of education in this field. In the second part, four chapters are developed. The fourth chapter presents the methodological guidelines that support this empirical and analytical research and which are within the positivist quantitative paradigm. In this chapter we present the problem, the delimitation of the objectives and define the sample that consists of: adolescents, families and high school teachers in Barcelona province. We detail the tools used: questionnaires to gather general information on the subject of study from the boys and girls and their families, and interviews to go more deeply into the teachers' opinion. Later, we prove the validity and reliability of the tools, and, lastly, we consider the scientific precision criteria that must be taken into account in the educative research. Chapter five offers a description, analysis and interpretation of the data obtained in the questionnaires filled in by the adolescents and their families, and of the interviews with the teachers. In this process two computer systems for data analysis were used: The SPSS programme (versions 12.0 and 15.0) for the quantitative data analysis and the Atlas-ti programme for the qualitative data analysis. In the first case two matrixes were drawn up, one for the boys and girls and another for their families, where the data were introduced and that lately became percentage graphs. For the qualitative data analysis a categories analysis a priori made was used.Chapter six called: "Publicity and Youth's Consumer Attitudes: Analysis and Psychopedagogy Prospective" was carried out at the Faculty of Education Science, Messina University (Sicily-Italy) under the supervision of Professor Antonio Michelin-Salomon, with the aim of collecting information about the perception that the adolescents in Messina have in relation to consumerism and publicity. To get this information we made an eight question abstract from the original questionnaire applied in Barcelona, with the aim of establishing a comparison between the answers of the adolescents from the two different towns. We should highlight that this chapter apart from having an empirical section, it also has a theoretical part in which we tackle aspects such as publicity in the adolescence world, their role in their consumer attitudes, the mass-media influence in these attitudes, the stereotypes and fashion influence, and finally, we offer some psychopedagogical considerations to deal with this subject .In chapter seven we establish the conclusions about each of the objectives considered in this work, as well, we suggest some guidelines on the research prospective and its limits.Finally, you will find the literatura references and some annexes that complement detailed information about this research are presented.

En cada etapa del ciclo vital es necesaria una ingesta que cubra los requerimientos basales y las necesidades propias debidas a la actividad física desarrollada. El crecimiento producido durante la adolescencia supone un incremento en la demanda energética, que debe ser cubierta para asegurar un desarrollo óptimo. El objetivo general es conocer el estado nutricional de los deportistas pertenecientes al centro de tecnificación de las Islas Baleares y determinar los efectos de un programa piloto de educación nutricional en el grupo de gimnasia artística. Los resultados obtenidos revelan la existencia de una ingesta energética insuficiente en la población adolescente deportista. Por otra parte, en el grupo de gimnasia artística observamos una baja ingesta energética total con una distribución inadecuada de macronutrientes. El programa de educación nutricional mejora los niveles de conocimientos y de calidad alimentaria.

Durant dècades, són molts els estudis científics i la literatura que han intentat explicar les causes de les conductes desadaptades i han estudiat com compensar-les. L'èmfasi s'ha posat en l'estudi dels símptomes psicopatològics, la seva etiologia, tractament i resultats. Amb aquesta finalitat els investigadors han buscat els factors predisposants i/o potenciadors -biogenètics o de l'entorn- o els esdeveniments desencadenants que expliquessin els orígens dels trastorns.En els darrers anys ha pres molt d'interès la recerca sobre el risc en psicopatologia i els investigadors intenten respondre preguntes com: per què algunes persones desenvolupen trastorns psicopatològics mentre que d'altres -en condicions molt similars- no ho fan. Ajudats per les moltes contribucions de la recerca epidemiològica, l'èmfasi previ en els factors predisposants ha anat confluint en un creixent interès pels factors de "protecció". L'atenció ha passat de trastorn individual real al trastorn individual potencial, i del pacient adult al "no-pacient" infant (Garmezy, 1988).En aquest canvi d'enfocament que han aportat els estudis de risc psicopatològic, pren molt d'interès i protagonisme un concepte relativament nou a nivell científic: la resiliència. Per donar-ne una definició inicial es pot dir que és la capacitat que té una persona d'afrontar amb èxit unes condicions de vida adverses (Vanistendael, 1997).I és en aquesta línia que s'ha volgut enfocar aquesta recerca: en comptes d'analitzar les claus que expliquen els comportaments anòmals, s'intentarà estudiar els factors i mecanismes que afavoreixen l'adaptació.És evident que a les societats occidentals molts infants creixen en entorns socials desafavorits i/o viuen situacions personals adverses (problemes de salut propis o en familiars propers, dificultats econòmiques importants, manca d'entorns socio-afectius saludables o de pautes educatives adequades, etc.). Molts d'aquests infants tenen a l'adolescència i, sovint posteriorment, dificultats importants per adaptar-se al seu entorn i desenvolupar-se satisfactòriament. Però també n'hi ha d'altres, els que anomenarem resilients, que aconsegueixen de tirar endavant malgrat les dificultats viscudes. En aquest sentit, el concepte de resiliència està molt relacionat amb el d'afrontament a l'estrès (o "coping").En el present estudi s'intentarà analitzar per què hi ha molts adolescents sans malgrat les dificultats que els ha tocat viure; o, dit d'una altra manera, perquè nens amb risc de desenvolupar determinats problemes no ho fan. L'objectiu serà analitzar quines claus fan possible aquest procés: passar d'una infància estressant a una adolescència resilient. S'analitzarà com actuen i interactuen diversos factors interns i externs a l'individu per modificar els efectes dels esdeveniments vitals adversos.L'estudi inclou primerament un aprofundiment conceptual (Part 1) on es presentarà i analitzarà el concepte resiliència -a partir dels treballs de diversos autors- i es vincularà a la teoria de l'estrès i l'afrontament. En els estudis sobre estrès i afrontament, la resiliència té un matís diferent: implica que s'ha assolit un ajust eficaç, és a dir, que s'han realitzat els esforços per restaurar o mantenir l'equilibri intern o extern mitjançant activitats que inclouen pensament i acció (Fortin i Bigras, 2000).El següent gran apartat es dedicarà a la recerca empírica (Part 2), i s'iniciarà amb la presentació d'objectius, hipòtesis, participants, disseny, instruments, etc. (Capítol V).A continuació s'estudiaran algunes característiques dels participants, amb l'objectiu d'aprofundir en la realitat dels adolescents i de contextualitzar l'anàlisi dels estressors i les estratègies per afrontar-los (Capítol VI). S'analitzaran aspectes sociodemogràfics, aspectes de descripció personal i social, i manifestacions psicopatològiques.Tot seguit s'estudiaran les fonts d'estrès principals i la vivència de problemes dels adolescents participants. S'analitzaran estressors de diferents tipus i s'intentarà vincular-los a la presència de recursos socials (Capítol VII).Després de l'anàlisi dels estressors, es passarà a estudiar les estratègies amb que els adolescents hi fan front (coping). Per fer-ho, primerament s'adaptarà una eina de mesura: s'aplicarà i validarà en població catalana el qüestionari d'afrontament: l'A-COPE de Patterson i McCubbin (1987). Tot seguit, s'analitzaran les estratègies que posen en joc els adolescents per resoldre els seus problemes; i s'intentarà valorar si són majoritàriament adaptatives o, per contra, els generen noves dificultats (Capítol VIII).S'optarà, a l'hora de parlar de resiliència o desenvolupament satisfactori, per un enfocament de la resiliència que tingui presents aspectes emocionals i de salut mental, d'adaptació social i els resultats acadèmics -donat que es treballa amb adolescents en edat escolar-.Es farà especial èmfasi en els elements mediadors entre l'estrès i la resiliència, en particular es pararà atenció a la personalitat, la intel·ligència, les estratègies d'afrontament (coping) i el suport de l'entorn social (família, escola i comunitat). Interessarà especialment contrastar els grups de subjectes resilients i no-resilients en relació a tots aquests aspectes (Capítol IX).També s'intentarà determinar quins models de relació s'estableixen entre els estressors vitals i la simptomatologia psicopatològica, segons el model teòric de Baron i Kenny (1986). Per a fer-ho, es partirà de l'anàlisi de regressions entre els estressors i les manifestacions psicopatològiques, i entre els estressors i les estratègies d'afrontament (Capítol X).Finalment, es clourà l'estudi amb la discussió i presentació de conclusions finals (Part 3, Capítol XI). / In these past years, the interest in the study of the prevention and protection in psychopathology has very much increased. In this context, there is a relatively new concept in psychology that has become stronger: resilience.The principal objective of this study is to go deeper in the concept of resilience, firstly at a theoretical level, and secondly, at an empirical level. The resilient subjects are defined within a group of 477 participants ranging from the ages of 14 to 16 years, and the differences are analyzed among the resilient subjects and those who aren't resilient at the following levels: coping strategies, personality, intelligence, psychopathological manifestations, academic performance, and social adaptation, among some of them.In order to delimit and analyze the role of resilience and as part of prior objectives, some of the sociodemographic and psychological characteristics of the participants are deepened, as well as their vital stressors and social resources and coping strategies. In order to evaluate the different constructs, the following instruments are used: Life Stressors and Social Resources Inventory (Moos & Moos, 1994), Adolescent Coping Orientation for Problems Experiences (Patterson & McCubbin, 1987), Youth Self Report (Achenbach, 1991), High School Personality Questionnaire (Cattell & Cattell, 1973) and Inteligencia General y Factorial (Yuste, 1991).The results are presented in the framework of current discussions about resilience and coping. As well, the models of the influence of coping among the vital stressors and psychopathological manifestations are discussed (according to the methodological model of Baron & Kenny, 1986).

Aquesta tesi doctoral explora el fenomen del desinterès per la lectura des de l’angle de la construcció de la identitat lectora durant l’adolescència. La recerca pren la mirada ecològica i etnogràfica dels Nous Estudis de Literacitat per entendre com la posició resistent envers ‘la lectura’ de quatre membres d’una colla s’ha construït biogràficament, acadèmica i social, a través de l’acumulació d’experiències lletrades dins i fora del context acadèmic. L’anàlisi desenvolupa una aproximació múltiple i longitudinal a la identitat lectora, dels 15-16 als 19 anys, i a través de la resistència o participació en pràctiques lectores associades a diversos dominis socials. El procés de construcció de la identitat lectora s’explora des de la biografia lectora, la trajectòria acadèmica, el contradiscurs de la colla envers la lectura i la participació en pràctiques lletrades vinculades a l’oci i a la comunicació en paper i en línia en xarxes socials. L’anàlisi de les dades suggereix: (i) que els estudiants que a l’aula són percebuts com a ‘poc lectors’ o ‘lectors febles’ en realitat llegeixen una mica més, que ho fan d’altres maneres diferents a l’acadèmica ; i (ii) que han interioritzat els valors de la cultura lectora dominant. El seu desinterès lector està socialment situat i lligat a la posició social de ser estudiant. La seva identitat lectora està influenciada per l’ideal del ‘bon lector literari’ que es promou des de la pràctica educativa, que eclipsa les altres maneres de llegir en espais socials diversos, que no encaixen amb el cànon. / This PhD dissertation explores the phenomenon of the lack of interest in reading from the approach of looking into the construction of reading identities during adolescence. This research takes New Literacy Studies’ ecological and ethnographic view in order to understand how ‘resistance’ towards ‘reading’ by four members of a clique has been biographically, academically and socially constructed, through an accumulation of literacy experiences within and beyond formal education. The analysis develops a multiple longitudinal approach to reading–identity construction over time (from 15-16 to 19 year-olds) and through resistance or participation in reading practices associated to different social domains. The process of reading-identity construction is explored from these teeangers’ reading biographical background, their’s schooling and education, their in-group’s counter-discourse regarding reading, and their participation in literacy practices as part of their leisure and their communication, paper and online, in social networking. The data analysis reveals: (i) that teenagers who are seen as ‘poor readers’ or ‘weak readers’, in classroom settings, actually read a little bit more than we think, and do so differently as to school practice ; and (ii) that they have internalized the values of the dominant reading culture. Their lack of interest in reading is socially situated, and linked to the social position of being a student. Their ‘poor reader’ identity is influenced by the ‘literary good reader’ ideal promoted by school practice, that overshadows other ways of reading, in different social spheres, which do not conform to the canon.