El meu interès en el tema que centra aquesta tesi data de la meva participació, a l'Acadèmia de Ciències Mèdiques, en dues Taules sobre Suïcidi, amb una diferència d'un any aproximadament. Era també un temps en què acudien, cada cop amb major freqüència, a la consulta del Servei de Psicologia i Psiquiatria Infantil i de l'Adolescent de l'Hospital de la Creu Roja on treballo, nens que havien atemptat contra llur vida, els quals em donaven elements per a l'estudi i l'aprofundiment del tema.Però el meu interès no és únicament i exclusivament científic i investigador, sinó sobretot humà. En veure el gran sofriment que comporten per a tots els membres de la família, les situacions límits a les quals pot dur un fill que ha intentat posar fi a la seva vida, el meu desig seria de fer alguna petita aportació que contribuís a mitigar aquest dolor mental i si fos possible, a la detecció i posterior tractament dels nens i de les famílies que tenen un alt risc.Aquests dos vessants, el científic i l'humà, per a mi són indissociables i es troben presents no sols en aquest treball, sinó també al llarg de la meva vida professional. Per altra banda, he de dir que la finalitat d'aquest treball no és fer un simple estudi estadístic, sinó un estudi de les característiques personals, emocionals i familiars dels nens i adolescents que atempten contra llur vida.Les hipòtesis que plantejo sòn les següents:1.- El suïcidi no és una entitat psicopatològica per si mateix, sinó un símptoma amb unes representacions determinades.2.- No hi ha unes característiques definitòries í típiques de la personalitat del suïcida, que la defineixin per si mateixa, en tot cas, la conjunció d'algunes d'elles.3.- La detecció de diversos trets coincidents en analitzar la personalitat d'aquests joves, trets com la utilització de la dissociació, la tendència a 1' "acting out" i el pensament màgic, ens duen a pensar en l'existència d'una àrea de la personalitat amb un funcionament psicòtic, encara que la resta de la personalitat es mantingui més integrada.4.- Hem pogut constatar, ja abans d'iniciar aquest treball, la dificultat de contacte afectiu en els membres de la família, especialment en els pares. Estan lluny d'entendre la conflictivat interna del fill, i llur dificultat per a suportar l'angoixa fa que vagin minimitzant els problemes, fins que molt sovint acaben abandonant el tractament.

The series of studies that comprise this dissertation are aimed at simulating vocabulary learning and meaning acquisition of different types of words, namely words which differ in imageability. For this purpose, the human simulation paradigm is the best option to approach the question of how the meanings of words are learned. It also offers the advantage of using electrophysiological and hemodynamic techniques to explore the underlying processes and neural regions that sustain on-line word learning and that, with the use of infants, would have been difficult or impossible to study. In order to study the meaning acquisition of new words, the human simulation paradigm was adopted (Gillette et al., 1999). In the first series of experiments (Chapters 2 and 3), adults were provided with congruent and incongruent semantic contexts from which they had to derive the meanings of new words. This strategy was further applied in order to understand the neural mechanisms involved in learning concrete and abstract words (Chapters 4 and 5). More specifically, Chapter 2 analyzes the interaction of semantic information congruency and meaning resolution using event-related brain potentials (ERP) (experiments 1 and 3). A different experiment explores the effects of context congruence on lexical acquisition using a self-paced reading paradigm (experiment 2). Chapter 3 examines the localization of cortical areas of successful meaning acquisition with functional magnetic resonance imaging (fMRI), and investigates the neural network for lexical learning (experiment 4). In Chapter 4, the self¬paced reading paradigm is used to study meaning acquisition of concrete and abstract words. First, a reanalysis of experiment 2 is presented (experiment 2b). Experiment 5 investigates abstract word learning from congruent and incongruent sentential contexts. Afterward, a comparison between experiments 2b and 5 is presented. In experiment 6, the simultaneous acquisition of concrete and abstract words is studied using the self¬paced paradigm. Finally, Chapter 5 examines the localization of cortical areas differently involved in meaning acquisition of concrete and abstract words using fMRI (experiment 7). / El llenguatge és una capacitat humana que ha fet possible aspectes únics del pensament humà, com la creativitat, l'habilitat de pensar sobre el passat i el futur, la lògica i, totes les formes de cognició d'alt nivell. El llenguatge ens donà l'habilitat de mantenir informació de l'entorn en memòria per a poder manipular-la, i en conseqüència, tenir una eina per a comunicar idees. El llenguatge esdevingué la principal manera de transmetre i emmagatzemar el coneixement i la cultura. Degut a la importància d'aquesta increïble, però a la vegada, complicada habilitat, els humans hem d'aprendre'l durant els primers anys de vida. Un dels primers passos en aquest enigmàtic procés d'aprendre el llenguatge és aprendre les etiquetes del món. Donar un nom a quelcom optimitza la informació, i permet fer categoritzacions, que permeten generalitzacions del coneixement que ja existeix a nous exemplars, objectes o conceptes. Sota una etiqueta arbitrària, una convenció social, les característiques, funcions, parts i relacions amb altres paraules d'un concepte són emmagatzemades. L'aprenentatge d'aquestes etiquetes és un dels primers reptes que els infants han d'afrontar. Per tal d'esdevenir un usuari expert del llenguatge els infants primer han d'aprendre com es denominen les coses, quines coses pertanyen al mateix grup i quines no, és a dir, han d'aprendre a categoritzar el món i generalitzar la informació. Els infants són extremadament bons en això. Els nens comencen a produir les primeres paraules al volant del 12 mesos d'edat, aprenent unes 10 paraules noves cada dia fins al final de la secundaria. Nogensmenys, l'aprenentatge de vocabulari no s'atura al final de l'adolescència, constantment trobem paraules noves, neologismes, argots, que hem d'aprendre. A més a més, la majoria de gent haurà d'aprendre com a mínim una llengua estrangera durant la seva vida. Tot i això, l'adquisició de vocabulari en l'adultesa és molt més lenta i probablement depèn més de factors socials. Aquesta tesi està dedicada a la comprensió de com els adults aprenen el significat de noves paraules a partir del context semàntic, és a dir, estudia la vinculació d'una paraula amb un concepte utilitzant la informació semàntica proporcionada per les oracions en les que la paraula nova es troba.Així doncs, per a aquest propòsit, s'han realitzat set experiments. Dos experiments amb potencials evocats, un conductual i un utilitzant ressonància magnètica funcional (fMRI) es centren en l'efecte de la congruència del context semàntic en l'adquisició lèxica. Els següents experiments intenten profunditzar en l'aprenentatge de noves paraules investigant l'adquisició de paraules concretes i abstractes. Amb aquest propòsit s'han realitzat dos experiments conductuals i un utilitzant fMRI.

El Trastorno Obsesivo-Compulsivo (TOC) como entidad clínica está definido en el DSM-IV (Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders, DSM-IV; American Psychiatric Association, 1984) y consiste en el desarrollo por parte del individuo de obsesiones o compulsiones que le provoquen un sufrimiento importante o que interfieran en sus actividades habituales y su funcionamiento social. Se denominan "Obsesiones" las ideas, pensamientos, imágenes o impulsos recurrentes y persistentes que se experimentan, al menos inicialmente, como intrusivos y sin sentido, mientras que las compulsiones serían conductas intencionadas, repetitivas y con una finalidad, que se llevan a cabo en respuesta a una obsesión, o de acuerdo con ciertas normas o de una forma estereotipada. La conducta compulsiva estaría dirigida a neutralizar o prevenir el malestar o algún suceso o la situación temida; sin embargo, la actividad no está relacionada de manera realista con lo que se pretende neutralizar o prevenir o bien es claramente excesiva, por lo que la propia persona acaba reconociendo que su comportamiento es excesivo o irracional.Aunque el TOC puede afectar a niños, adolescentes y adultos (Flament y cols, 1988; Karno y cols, 1988; Swedo y cols, 1989; Rasmussen y cols, 1992; Weissman y cols, 1994), desde que se identificó esta patología a comienzos del siglo XX se ha podido comprobar que buena parte de los cuadros de TOC se desarrollan durante la infancia o tienen su origen en la misma. Es importante tener en cuenta que los síntomas del TOC tienen un grado de interferencia variable en las actividades cotidianas, por lo que es preciso proceder a su correcta identificación y tratamiento. En efecto, las tareas escolares, el aseo y otros aspectos básicos en la formación del niño como individuo pueden estar comprometidos por la dedicación a los síntomas obsesivo-compulsivos.La prevalencia estimada para el TOC en la población infanto-juvenil es 1-3% (Flament y cols, 1988; Valleni-Basile, 1994, Zohar y cols, 1993), aproximadamente igual que la prevalencia de TOC referida en población adulta (Weissman y cols, 1994). Parece existir una distribución bimodal en la edad de inicio, con un pico en la infancia (hacia los 11 años) y otro en la adolescencia y primeros años de la vida adulta (Weissman y cols, 1994). En los estudios de adultos con diagnóstico de TOC, la obtención de la edad de inicio es retrospectiva, y los criterios para establecer el comienzo del trastorno pueden variar, dado que algunos autores toman los primeros síntomas subclínicos como el momento del inicio frente a los que consideran el comienzo del trastorno la aparición de síntomas acompañados de una interferencia significativa.La presente tesis tiene como punto de partida la constatación que existen diferencias significativas, en cuanto a psicopatología, entre los familiares de menores con TOC y familiares de menores sin patología psiquiátrica. Los objetivos marcados son los siguientes:1. Identificar la prevalencia de trastornos psiquiátricos (TOC y otros) en familiares de primer grado de niños y adolescentes con diagnóstico de TOC, comparándola con la de familiares de primer grado de niños y adolescentes sin patología psiquiátrica.2. Identificar los trastornos psiquiátricos de inicio reciente que se presentan en familiares de primer grado de niños y adolescentes con diagnóstico de TOC y compararlos con los de familiares de primer grado de niños y adolescentes sin patología psiquiátrica.3. Identificar la prevalencia de trastornos de personalidad en los familiares de primer grado de niños y adolescentes diagnosticados de TOC, comparándola con la de familiares de primer grado de niños y adolescentes sin patología psiquiátrica.4. Describir las dimensiones normales de la personalidad de familiares de primer grado de pacientes con TOC pediátrico y compararlas con las de familiares de primer grado de niños sin patología psiquiátrica.5. Describir las características clínicas, la fenomenología y la comorbilidad de una muestra de niños con TOC pediátrico.

La presente tesis indaga en un campo de conocimiento hasta ahora muy poco explorado por la disciplina sociológica: el imaginario social de la infancia. Los datos proporcionados por nuestra investigación buscan construir un puente sociológico entre los adultos y el mundo social de los niños y niñas. El objetivo de nuestro estudio era analizar la influencia del currículum oculto de los cuentos infantiles en la configuración de las representaciones sociales de los menores. Partiendo de un estudio exploratorio de los cuentos infantiles de los libros de texto en Cataluña y Chile, elaboramos un modelo teórico para describir la estructura de cierto tipo de relatos (entre un 20% y un 30% de la muestra), en los que subyacía un mensaje disciplinario que favorecía la adquisición acrítica de las normas. Más allá del contenido ideológico de los textos, encontramos una estructura de relato latente que promovía en los lectores una comprensión reificada de la realidad social. En este tipo de narraciones el orden normativo era fundamentado y reafirmado mediante su vinculación a un mundo suprasocial paralelo. Asimismo, el conflicto generado por la transgresión de las normas, era resuelto en el relato mediante la intervención de agentes externos a la comunidad, propiciando de esta forma un proceso de reificación.