Aquesta tesi doctoral explora el fenomen del desinterès per la lectura des de l’angle de la construcció de la identitat lectora durant l’adolescència. La recerca pren la mirada ecològica i etnogràfica dels Nous Estudis de Literacitat per entendre com la posició resistent envers ‘la lectura’ de quatre membres d’una colla s’ha construït biogràficament, acadèmica i social, a través de l’acumulació d’experiències lletrades dins i fora del context acadèmic. L’anàlisi desenvolupa una aproximació múltiple i longitudinal a la identitat lectora, dels 15-16 als 19 anys, i a través de la resistència o participació en pràctiques lectores associades a diversos dominis socials. El procés de construcció de la identitat lectora s’explora des de la biografia lectora, la trajectòria acadèmica, el contradiscurs de la colla envers la lectura i la participació en pràctiques lletrades vinculades a l’oci i a la comunicació en paper i en línia en xarxes socials. L’anàlisi de les dades suggereix: (i) que els estudiants que a l’aula són percebuts com a ‘poc lectors’ o ‘lectors febles’ en realitat llegeixen una mica més, que ho fan d’altres maneres diferents a l’acadèmica ; i (ii) que han interioritzat els valors de la cultura lectora dominant. El seu desinterès lector està socialment situat i lligat a la posició social de ser estudiant. La seva identitat lectora està influenciada per l’ideal del ‘bon lector literari’ que es promou des de la pràctica educativa, que eclipsa les altres maneres de llegir en espais socials diversos, que no encaixen amb el cànon. / This PhD dissertation explores the phenomenon of the lack of interest in reading from the approach of looking into the construction of reading identities during adolescence. This research takes New Literacy Studies’ ecological and ethnographic view in order to understand how ‘resistance’ towards ‘reading’ by four members of a clique has been biographically, academically and socially constructed, through an accumulation of literacy experiences within and beyond formal education. The analysis develops a multiple longitudinal approach to reading–identity construction over time (from 15-16 to 19 year-olds) and through resistance or participation in reading practices associated to different social domains. The process of reading-identity construction is explored from these teeangers’ reading biographical background, their’s schooling and education, their in-group’s counter-discourse regarding reading, and their participation in literacy practices as part of their leisure and their communication, paper and online, in social networking. The data analysis reveals: (i) that teenagers who are seen as ‘poor readers’ or ‘weak readers’, in classroom settings, actually read a little bit more than we think, and do so differently as to school practice ; and (ii) that they have internalized the values of the dominant reading culture. Their lack of interest in reading is socially situated, and linked to the social position of being a student. Their ‘poor reader’ identity is influenced by the ‘literary good reader’ ideal promoted by school practice, that overshadows other ways of reading, in different social spheres, which do not conform to the canon.

[ES] La importante transformación digital a la que asistimos en nuestra sociedad ha tenido su impacto también en el ámbito cultural. Nos encontramos actualmente en una fase postdigital en la cual in-teractuamos diariamente con productos y servicios emergentes. Tras observar los cambios más significativos en torno al mundo del libro y las bibliotecas, destaca-mos como uno de los más notorios el de los audiolibros digitales, además de tratarse de un tema muy poco investigado, especialmente en España. En la tesis profundizamos en los factores que determinaron el crecimiento del formato, en particu-lar en el ámbito comercial, y esbozamos las posibles razones de su estancamiento desde entornos documentales. Para ello, y para tener una visión amplia de la situación actual, analizamos la oferta de los audiolibros en el mercado y sus modelos de distribución. Valiéndonos de esta experiencia, propusimos una metodología para evaluar aplicaciones de audio-lectura. Dicha metodología, tiene como objetivo ofrecer el punto de vista del área de las ciencias de la información y la documentación en un proyecto sonoro de esta índole. Desde esa perspectiva determinamos los aspectos de calidad indispensables en cualquier aplicación de audiolectura. La metodología servirá como base para futuras investigaciones, propias y ajenas, tanto en el ámbito documental como en el comercial. / [CA] La important transformació digital a la qual assistim en la nostra societat ha tingut el seu impacte també en l'àmbit cultural. Ens trobem actualment en una fase postdigital en la qual interactuem diàriament amb productes i serveis emergents. Després d'observar els canvis més significatius entorn del món del llibre i les biblioteques, Destaquem com un dels més notoris el dels audiollibres digitals, a més de tractar-se d'un tema molt poc investigat, especialment a Espanya. En la tesi aprofundim en els factors que van determinar el creixement del format, en particular en l'àmbit comercial, i esbossem les possibles raons del seu estancament des d'entorns documentals. Per a això, i per a tindre una visió àmplia de la situació actual, analitzem l'oferta dels audiollibres en el mercat i els seus models de distribució. Valent-nos d'aquesta experiència, vam proposar una metodologia per a avaluar aplicacions d'àudio-lectura. Aquesta metodologia, té com a objectiu oferir el punt de vista de l'àrea de les ciències de la informació i la documentació en un projecte sonor d'aquesta índole. Des d'aqueixa perspectiva determinem els aspectes de qualitat indispensables en qualsevol aplicació d' audiolectura. La metodologia servirà com a base per a futures investigacions, pròpies i alienes, tant en l'àmbit documental com en el comercial. / [EN] The important digital transformation that we are witnessing in our society has also had an impact in the cultural sphere. We are currently in a post-digital phase in which we interact daily with emer-ging products and services. After observing the most significant changes around the world of books and libraries, we stand out as one of the most notorious that of digital audiobooks, in addition to being a very little researched topic, especially in Spain. In the thesis we delve into the factors that determined the growth of the format, especially in the commercial sphere, and we outline the possible reasons for its stagnation of digital audiobooks in documentary environments. To do this, and to have a broad vision of the current situation, we analyze the supply of audiobooks on the market and their distribution models. Using this experience, we proposed a methodology to evaluate audio reading applications. This methodology aims to offer the point of view of the area of information sciences and documentati-on in a audio project of this nature. From this perspective, we determine the essential quality as-pects in any audio-reading application. This methodology will serve as a basis for future research, both in the documentary and commercial fields. / Fernández Rodríguez, PM. (2021). Oferta de audiolibros digitales en español: propuesta de análisis de aplicaciones de audiolectura [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/177354 / TESIS