Es una investigación que se compone de una primera parte sobre los aspectos históricos y teóricos de la adolescencia. Y una segunda sobre el análisis cualitativo y estadístico de tres investigaciones, en las que hemos utilizado una muestra total de 216 sujetos los cuales pertenecen más o menos a una clase social media. El primer estudio se centra en la "narración de conflictos" este trabajo se realizó con sujetos de 6 a 15 años (de una muestra de 100 sujetos, 50 chicos y 50 chicas), se formaron 5 grupos según la edad, estos grupos estaban formados por 10 sujetos de cada sexo. Ellos niños y niñas/chicos y chicas nos narran verbalmente o por escrito sus vivencias sobre algún conflicto que han vivenciado con sus progenitores. Después contestan a unas series de preguntas: quién tiene razón en el conflicto, como se sintieron los progenitores y los hijos, como acabó todo,. Los argumentos recogidos se clasificaron en relación a: conflictos de temas, quien tienen razón en los conflictos, solución en los conflictos y sentimientos que surgen en los conflictos. Los resultados nos indicaron: que mientras los más pequeños comentan que los progenitores son los que tienen razón en los conflictos, los más mayores hacen referencia a la complejidad de la realidad. Hemos podido observar que la variable edad influye en la determinación de los temas, que los progenitores influyen en la solución de conflictos y que lo habitual en los conflictos son los sentimientos negativos.El segundo estudio es una investigación que hace referencia al "análisis y reflexión sobre un acto de injusticia" para ello se utilizó una muestra de 106 sujetos de 4º de ESO 54 chicos y 54 chicas, la tarea consistía en leer una narración y posteriormente responder a unas preguntas relacionadas con lo leído. El texto narra los sucesos que le acontece a un joven con sus progenitores, sobre acuerdos y obligaciones entre ambas partes, el desenlace final evoca a plantear las siguientes cuestiones: ¿tú que harías ante una situación similar?, ¿cuáles crees que son las razones que motivaron el cambio de actitud de los progenitores?, ¿qué consejos le darías al hijo?, ¿qué le dirías a los progenitores?, ¿qué hubiera sido lo justo? ¿quién tiene razón en el conflicto?, ¿cómo se sintieron los progenitores?, y ¿cómo se sintió el hijo?. Los resultados nos señalan ciertas diferencias entre chicos y chicas, sobretodo relacionadas en como se sintieron los progenitores. Y para acabar, en el tercer estudio que hace referencia a "opiniones y actitudes de adolescentes en la discusión y la reflexión de conflictos" se realizó con 10 sujetos 5 chicos y 5 chicas de 4º de ESO que por separado se reunieron con el investigador durante 5 sesiones de 1 hora y media. La tarea consistía en la lectura de un conflicto y a partir de este momento se generaba un proceso de discusión y de reflexión sobre los hechos e intereses propios de los sujetos. Se registró el diálogo que se sucedía entre los diferentes sujetos de cada grupo. Para luego clasificarlos en los siguientes apartados: que es lo que piensan sus hijos e hijas de sus progenitores, interacciones de progenitores e hijos hijas, actitudes de hijos e hijas, tema amistades, diferencia de actitudes con el otro sexo, tema de estudios, tema de violencia, tema grupos sociales. Tanto los chicos como las chicas cuando discuten en grupo elaboran los conflictos a partir de las aportaciones de los otros y de manera peculiar y propia. Siendo estos aspectos las características diferenciadoras de ambos grupos. Podríamos comentar que los jóvenes y las jóvenes de edades próximas, en general piensan más o menos igual, cuando tienen que dar respuestas individuales y por escrito ante la narración de un conflicto. Pero cuando las respuestas se dan oralmente, dentro de un grupo de iguales cuyo objetivo es el diálogo y la discusión, entonces se suceden diferencias y se observa la influencia del grupo. Ambos grupos de adolescentes nos han sido capaces de observar las consecuencias que origina juzgar la realidad y de tener en cuenta diversos elementos que influyen en las dificultades de construir un criterio propio. / THESIS ABSTRACT: "Intergenerational conflict: an analysis of judgments, attitudes and feelings between parent and child in the interpretation of narratives".TEXT:The thesis mentioned first on the historical and theoretical aspects of adolescence. And then on the analysis and statistical and qualitative reflection of three investigations, which we used a total sample of 216 subjects which belong to a middle class.The first study that makes reference to "the narrative of conflict" was conducted with subjects of 6-15 years (with the sample of 100 subjects, 50 boys and 50 girls), with whom he formed five groups according to age, and was comprising 10 subjects of each sex. They tell us verbally or in writing their experiences about a conflict with their parents and answer a series of questions such as: who is right in the conflict, as parents and children felt like it was all over ... The arguments were categorized on Conflicts relating to: issues, who are right, resolution and feelings. The results indicated that the variable age influences the determination of the issues that most young people feel that parents are the ones who are right, while the older comment on the complexity of reality. Finally, note that parents influence the solutions and the negative feelings is not common in conflicts.The second study refers to "analysis and reflection on an act of injustice" was used a sample of 106 subjects in 4th of ESO 54 boys and 54 girls, the task was to answer a series of questions about a story they have previously read . The text narrates the events happening to a boy with his parents, on agreements and obligations between the parties, the final outcome evokes the following questions: What would you do in a similar situation? What do you think are the reasons that prompted the change in attitude of the parents?, what advice would you give the child?, what would you say to parents?, what would have been fair? Who is right in the conflict, how the parents felt?, And how the child felt?. The results indicate some differences between boys and girls, mainly related to the parents how they felt.And finally, in the third study "views and attitudes of adolescents in the discussion and reflection of conflict" was conducted with 10 subjects five boys and five girls in 4th of ESO who met separately with the researcher during five sessions of 1 hour and a half, was recorded the dialogue happening between individuals. The task was the discussion and reflection on conflict, presented to them orally as a starting point. Of all the material collected from different sessions were classified into the following sections: that is what they think their sons and daughters of their parents, parent-child interactions daughters, sons and daughters' attitudes, friendship theme, with the difference in attitudes sex, a subject of study, subject of violence, a subject social groups. Groups were observed in both boys and girls when they discuss conflicts in a group developed from the contributions of others and each group has spoken out very peculiar. As the differentiating aspects between the two.We may comment that the young men and women coming of age in general think about the same when they have to give written individual responses to the narrative of a conflict. But when the answers are given orally, within a peer group whose aim is dialogue and discussion, then the differences occur and there is the group's influence. Both groups of adolescents we have been able to observe the consequences, judging reality and taking into account various factors that influence the difficulties of building our own criteria.

El resum presentat es basa en els resultats dels següents treballs: ­Relationship between clinical and neuropsychological characteristics in child and adolescent first degree relatives of subjects with schizophrenia. de la Serna E, Baeza I, Toro J, Andrés S, Puig O, Sánchez­Guistau V, Romero S, Bernardo M, Castro­Fornieles J. Schizophr Res. 2010 Feb;116(2­3):159­67. PMID:19783124 ­Comparison between young siblings and offspring of subjects with schizophrenia: Clinical and neuropsychological characteristics. de la Serna E, Baeza I, Andrés S, Puig O, Sánchez­Guistau V, Romero S, Bernardo M, Moreno D, Noguera A, Castro­Fornieles J. Schizophr Res. 2011 Jul 6. [Epub ahead of print] PMID: 21741217 INTRODUCCIÓ En els últims anys, han estat molts els estudis que han aportat proves de l'existència d'una base genètica per a l'esquizofrènia (Gottesman i cols., 1991). La heretabilitat del trastorn es situa entre el 60­80% (Gottesman i cols., 1991; Kendl i cols., 2002; Keshav i cols., 2005). Tenint en compte aquests percentatges, els familiars de pacients amb esquizofrènia tenen un risc significativament major de presentar el trastorn. Aquest risc s'eleva a mesura que augmenta la proximitat familiar o el nombre de familiars afectats (Gottesman et al. 2010; McGue et al. 1983; Risch 1990). Bona part dels estudis de l'última dècada parteixen de la hipòtesi del neurodesenvolupament que postula que l'esquizofrènia seria el resultat d'un neurodesenvolupament anòmal (Weinberger, 1995). Aquest model implica que les anomalies estan presents des del naixement i poden observar­se al llarg de tota la vida. Tenint en compte la base genètica del trastorn i la hipòtesi del neurodesenvolupament, es considera que una forma d'estudiar els marcadors de vulnerabilitat és estudiar als familiars de primer grau de pacients amb esquizofrènia. OBJECTIU Els objectius d'aquest estudi van ser dos: 1) L'estudi clínic i neuropsicològic d'una mostra de familiars de primer grau (fills i germans) de pacients diagnosticats d'esquizofrènia en comparació amb una mostra de controls sans. 2) Avaluar si hi ha diferències entre els fills i els germans dels pacients pel que fa a les seves característiques clíniques i neuropsicològiques versus un grup de controls sans. RESULTATS Al primer estudi, que compara una mostra de nens i adolescents (fills i germans de pacients) d'alt risc per esquizofrènia es van observar elevades taxes de simptomatologia prodròmica i psicopatologia. Concretament el 42,6% de la mostra tenia algun diagnòstic psiquiàtric, sent els més freqüents el trastorn per dèficit d'atenció (TDAH) amb un 34,6% i l'angoixa amb un 3,8%. A més, la mostra de nens d'alt risc tenia més dificultats cognitives, obtenint puntuacions més baixes que els controls en coeficient intel•lectual, memòria de treball i memòria lògica memòria que els controls. Tenint en compte les elevades taxes de psicopatologia es van repetir les anàlisis dividint el grup d'alt risc entre els que tenien TDAH i els que no. Els resultats van mostrar puntuacions més elevades en els nens d'alt risc amb TDAH en algunes escales clíniques com la de símptomes prodròmics, problemes de conducta i ajust premòrbid. No es van trobar diferències significatives entre els grups d'alt risc amb i sense TDAH en cap àrea cognitiva, encara que si que es van trobar entre els dos grups d'alt risc i els controls en l'índex de comprensió verbal, raonament perceptiu, memòria de treball i índex de capacitat global de les escales Wechsler. En el segon estudi, es comparen dos grups diferents de familiars de primer grau, els fills de pacients versus els germans de pacients i els controls. Els resultats van mostrar no hi havien diferències significatives entre els grups d'alt risc (fills i germans) en els diagnòstics DSM­IV. El diagnòstic més freqüent en ambdues mostres d'alt risc va tornar a ser el trastorn per dèficit d'atenció / hiperactivitat (TDAH), seguit del trastorn negativista desafiant i del trastorn d'ansietat generalitzada. Tots dos grups d'alt risc (fills i germans) van obtenir pitjors resultats que els controls en símptomes prodròmics, ajust premòrbid i en les escales de problemes de conducta. Pel que fa a l'àrea cognitiva, els fills dels pacients van obtenir pitjors puntuacions que els controls en la majoria d'índexs del WISC­IV, en memòria lògica, memòria visual i en organització perceptiva, mentre que els germans dels pacients només van mostrar més dificultats que els controls en els índexs del WISC­IV, memòria lògica i organització perceptiva. La majoria d'aquestes diferències es van mantenir estables després de controlar pel TDAH. La comparació entre els fills i els germans va mostrar diferències significatives en l'escala de símptomes prodròmics i memòria de treball fins i tot després de controlar per TDAH. CONCLUSIÓ Els nens i adolescents d'alt risc mostren elevades taxes de psicopatologia, sobretot TDAH i trastorns d'ansietat. S’observen també més dificultats cognitives als nens d’alt risc en comparació amb els controls sans. Del primer estudi es desprèn també que els nens d'alt risc amb TDAH semblen tenir un patró clínic més greu, però un perfil cognitiu similar als nens d’alt risc sense TDAH, el que suggereix que aquests dèficits són independents del diagnòstic clínic. Del segon estudi es conclou que fills i germans de pacients amb esquizofrènia tenen patrons similars clínics i neuropsicològics. No obstant això aquests perfils no són totalment idèntics observant-­se majors dificultats en el grup de fills de pacients en algunes àrees clíniques i neuropsicològiques. / INTRODUCTION Studies have shown higher rates of psychopathology and cognitive difficulties among relatives of schizophrenia patients than among the general population. The first study aimed to analyze the relationship between clinical and neuropsychological characteristics in children and adolescents at high genetic risk for schizophrenia. The second study aimed to examine clinical and neuropsychological characteristics in two different groups of first degree relatives of patients with schizophrenia — one of siblings (HRs), and one of offspring (HRo)— and compare them with healthy controls (HC). METHODS Participants were child and adolescent first-degree relatives of subjects diagnosed with schizophrenia (high-risk [HR] group) and controls whose parents and siblings did not meet DSM-IV criteria for any psychotic disorder. RESULTS Among HR children 42.3% were diagnosed with one or more DSM-IV axis I psychiatric disorders. The most common diagnoses were attention deficit/hyperactivity disorder (ADHD and generalized anxiety disorder. There were significant differences between HR children and controls with respect to prodromal symptoms, behavioral problems and premorbid adjustment, as well as on the majority of intelligence subscales, working memory and logical memory. When differences between HR with ADD (HR-ADD), HR without ADD (HR-NADD) and controls were analyzed, significantly higher scores on clinical scales of prodromal symptoms, behavioral problems and premorbid adjustment were found in HR-ADD than in HR-NADD or controls. There were no significant differences in cognitive domains between HR-ADD and HR-NADD, but there were between HR-ADD and controls and between HR-NADD and controls on the Verbal Comprehension Index, Perceptual Reasoning Index, Working Memory Index and GAI. Regarding cognitive areas, HRo performed worse than HC on most WISC-IV index scores, logical memory, visual memory and perceptual organization, whereas HRs only performed worse in WISC-IV indexes, logical memory and perceptual organization. Most of these differences remained stable after controlling for ADHD. The comparison between HRo and HRs showed significant differences in prodromal symptoms and working mermory after controlling for ADHD. CONCLUSIONS Compared to controls, HR children showed more clinical symptoms and cognitive abnormalities. HR children with ADD had worse clinical symptoms than did HR without ADD, although there were no differences in terms of cognitive abnormalities. Both HR groups seem to have similar deficits in neuropsychological performance. Similar abnormalities in HRo and HRs were found in relation to clinical and neuropsychological variables. Subtle differences were found between HR groups with HRo showing difficulties in more clinical and neuropsychological areas than HRs and HC. This suggests that, the specific kind of family relationship should to be taken into account in future HR research.

Amb un cens de 952 casos de nens tutelats, extraiem una mostra de 377 casos per estudiar l’eficàcia, eficiència i pautes en les seqüències de mesures tècniques aplicades. Les mesures estudiades són: PAPF (Proposta d’Atenció en la Pròpia Família), PAFE (Proposta d’Acolliment en Família Extensa), PAFA (Proposta d’Acolliment en Família Aliena), PAPA (Proposta d’Acolliment Preadoptiu) i PCRAE (Proposta d’Acolliment en Centre Residencial). Les propostes fetes pels Centres d’Acolliment (CA) es distribueixen així: PCRAE: 75%; PAPF: 11%; PAFE: 6%; PAFA: 6%; i PAPA: 2 Cada mesura és seguida per un equip de territori, el qual verifica el seu compliment i la modifica per una altra mesura si la primera no resulta eficaç. EFICÀCIA Considerem màxim grau d’eficàcia quan la mesura produeix el cessament de la tutela per desaparició de la situació de desemparament. En segon grau, quan calen més mesures, si la mesura consecutiva clarifica la posició del nen respecte d’una família, sigui apropant-lo als seus adults, o sigui separant-lo clarament, atesa l’ incapacitat definitiva d’aquests de recuperar-lo. No podem comparar l’eficàcia de les mesures entre sí atès llurs diferents condicions de partida. Hem pres llavors com a criteri la mitjana d’eficàcia de totes les mesures en la seva primera aplicació: Mesura exitosa 1ª aplicació / Nombre de casos d’aplicació mesura ~ Total mesures 1ª aplicació / Total de casos La distribució final d’eficàcies queda així: Acolliment preadoptiu: 80%; Atenció en pròpia família: 72%; Acolliment en família extensa: 63%; Acolliment en família aliena: 55%; Acolliment en centre residencial: 19%: Mitjana d’eficàcia de totes les mesures en primera aplicació: 28% ITINERARIS Estudiem dos itineraris: l’ originat per la mesura proposada pel Centre d’Acolliment, objecte principal d’aquest estudi i l’itinerari retrospectiu a partir de la mesura proposada per l’equip de territori. Aquest segon itinerari ens permet detectar la relació existent entre propostes del Centres d’Acolliment i dels Equips de territori, (EAIA). CONCLUSIONS El percentatge de mesures d’acolliment familiars puja i l’acolliment residencial baixa. L’ increment més rellevant és el de l’acolliment preadoptiu (600%) i el de l’atenció a pròpia família (272%). Moltes propostes CRAE esdevenen mesures familiars en territori. Els itineraris de propostes CRAE reflecteixen que els CA no acaben la feina de proposar mesures familiars i que la deixen als equips de territori. La conclusió de la recerca afirma que l’existència de dos tipus de centres impedeix la fita de la mesura única que resoldria el desemparament. D’una banda els CA, amb limitacions de temps que sovint incompleixen i de l’altra els CRAE, acollint nens que “esperen” famílies, pròpies, d’acollida o preadoptives o com a mesura alternativa a una mesura anterior fracassada. Els equips de territori proposen més mesures familiars que els CA, possible efecte pervers del sistema de doble xarxa de centres. El cost anyal per nen en un CA és de 37.793,46€ mentre la plaça anyal per nen en un CRAE és de 30.185,85, és a dir que el cost de la plaça en CA és superior en 7607,61€ anyals al de la plaça CRAE. La nostra conclusió final és que el sistema actual es veuria considerablement millorat si els casos no fossin per defecte particionats entre dos equips, l’equip tècnic del Centre d’Acolliment i l’EAIA del territori general. El sistema actual sembla dissenyat a l’estil “del metge de capçalera i l’especialista”, aquest símil però no s’escau amb la realitat del sistema. Els equips de territori i els CA són especialistes, només canvia l’enfocament, més socioeducatiu en l’EAIA i més terapèutic en el CA, sense que totes dues dimensions de la intervenció psicosocial no hi siguin necessàries. / From a census of 952 cases of children in care, a sample of 377 cases is drawn to study the effectiveness, efficiency and patterns in the sequences of technical measures applied. The technical measures are: Care in own family. Kinship foster care. Foster family. Peadoptive family. Residential Centre. Between 1984 and 2005, years covered by this study, three out of four children of a CA went to a long staying residential centre. Effectiveness The higher degree of effectiveness comes from the disappearance of the situation of helplessness produced by the applied measure. When more measures are required if the following measure clarifies the child’s position in respect of one family, getting the child closer to his adults or separating him clearly from the, given the inability to recover him. We cannot compare the effectiveness of different measures to each other as their starting conditions are different, but we have taken as a criterion the average efficacy of all measures in their first application: The final distribution of efficacies is as follows: Pre-adoptive foster care: 80% Attention own family: 72% Kinship foster care: 63% Foster care: 55% Residential care: 19% Average effectiveness of the measures in the first application: 28% Itineraries We detect patterns in consecutive applied measures. We study two routes: the one beginning with the measure proposed by the protection centre and the retrospective one from the measure proposed by the team of territory to the proposed by the centre.