Se realizó un estudio sobre pilotos motociclistas del Rally de desierto tipo Dakar. Esta investigación planteó tres objetivos: identificar un listado de indicadores de la percepción subjetiva de fatiga; analizar la idoneidad de diferentes instrumentos de registro de la percepción de fatiga y del esfuerzo; relacionar variables psicológicas y fisiológicas registradas. El diseño de investigación es un estudio de caso único, sobre dos pilotos de alto nivel. Se analizaron variables psicológicas y fisiológicas. El estudio se desarrolló en tres fases, una prueba en laboratorio y dos pruebas de campo, en un circuito simulando las condiciones de una etapa del Rally Dakar. Los resultados muestran: los indicadores percibidos por los pilotos como más relevantes, las escalas RPE, EVA-fatiga y SEES-fatiga han resultado válidas para analizar el trabajo realizado con alta correlación positiva entre ellas; que el acelerómetro Actiheart, es un excelente instrumento de registro fisiológico para este tipo de trabajos. / Es va realitzar un estudi amb pilots de motos de Rally de desert tipus Dakar. Aquesta investigació va presentar tres objectius: identificar un llistat d’ indicadors de la percepció subjectiva de fatiga; analitzar la idoneïtat de diferents instruments de registre de la percepció de fatiga i de l’esforç; relacionar variables psicològiques i fisiològiques enregistrades. El disseny d’investigació és un estudi de cas únic sobre dos motoristes d’alt nivell. Es varen analitzar variables psicològiques i fisiològiques. L’estudi es va desenvolupar en tres fases: una prova d’esforç i dues proves de camp, en un circuït simulant les condicions d’una etapa del Rally Dakar. Els resultats mostren: els indicadors percebuts pels pilots com a més rellevants, les escales EVA-fatiga, RPE i SEES-fatiga han resultat vàlides pel anàlisis del treball realitzat amb alta correlació positiva entre elles; que l’acceleròmetre Actiheart, és un excel•lent instrument de registre fisiològic per a aquest tipus de treballs. / A study of motorcycle riders Dakar Rally desert type was performed. The purposes of this research are to: identify indicators of subjective perception of fatigue; analyse the suitability of selected monitoring instruments of fatigue and the perception of exertion; and relate the psychological and physiological outcomes. This research design is a case study of two top-level motorcyclists, psychological and physiological variables were analyzed. The research followed three phases: a maximum oxygen uptake test, and two field tests, in a circuit designed which simulated the conditions of a regular Dakar Rally stage. Results show: the most relevant indicators perceived by the riders as relevant, the VAS-fatigue, Borg RPE and SEES-fatigue resulted to be valid to workloads, the Actiheart resulted to be an excellent instrument to monitor physiological outcomes during this type of activity.

Els estudiants de Medicina són joves que, des que entren a la facultat, treballen enmig de la pèrdua i provenen d’una societat que no té cultura de mort i l’amaga. Entenem que això pot representar un xoc important en la seva realització personal en construcció i en la seva capacitació professional dedicada a tenir cura de l’altre i a ajudar-lo, si s’escau, a ben morir. La finalitat del nostre estudi és detectar, descriure i analitzar com els estudiants de la facultat de Medicina de la Universitat de Lleida afronten la seva pròpia mort, la mort de l’altre, el seu propi procés de morir i el procés de morir de l’altre. Metodologia: S’ha realitzat un estudi consistent en enquestar alumnes de Medicina en l’interval dels cursos acadèmics compresos entre 1998 i 2014. La mostra ha estat de 676 estudiants dels cursos 1r, 3r, 4t i 6è. Els instruments utilitzat per a la recollida de dades han estat un qüestionari sociopsicobiogràfic, l’escala Revisada Collett-Lester de Por a la Mort i Por al Procés de Morir, una escala d’afrontament a la mort i una escala de competències percebudes. El dossier elaborat costava al voltant de 70 minuts en ésser completat. Resultats: L’anàlisi de les variables enquestades indica que l’ansietat dels estudiants de Medicina enfront la mort i el procés de morir té correlacions fortes amb el gènere, l’edat, les experiències vitals i la seva psicobiografia, presentant, en diversos casos, diferències estadísticament significatives. També s’han trobat diferències significatives entre la Por a la Mort i la Por a Morir dels estudiants de Medicina entre els alumnes dels dos Plans d’Estudis que abasta la mostra (pre i post Bolonya). Els alumnes que pertanyen al Pla Bolonya, respecte al pla d’estudis anterior, presenten menys Por a la Mort i al Procés de Morir. / Los estudiantes de Medicina son jóvenes que, desde que entran a la facultad, trabajan en medio de la pérdida y provienen de una sociedad que no tiene cultura de muerte y la esconde. Entendemos que esto puede representar un choque importante en su realización personal en construcción y en su capacitación profesional dedicada a cuidar del otro y a ayudarle, en su caso, a bien morir. La finalidad de nuestro estudio es detectar, describir y analizar cómo los estudiantes de la facultad de Medicina de la Universidad de Lleida afrontan su propia muerte, la muerte del otro, su propio proceso de morir y el proceso de morir del otro. Metodología: Se ha realizado un estudio consistente en encuestar alumnos de Medicina en el intervalo de los cursos académicos comprendidos entre 1998 y 2014. La muestra fue de 676 estudiantes de los cursos 1º, 3º, 4º y 6º. Los instrumentos utilizados para la recogida de datos han sido un cuestionario sociopsicobiogrà- fico, la escala Revisada Collett-Lester de Miedo a la Muerte y Miedo al Proceso de Morir, una escala de enfrentamiento a la muerte y una escala de competencias percibidas. El dossier elaborado costaba alrededor de 70 minutos en ser completado. Resultados: El análisis de las variables encuestadas indica que la ansiedad de los estudiantes de Medicina frente la muerte y el proceso de morir tiene correlaciones fuertes con el género, la edad, las experiencias vitales y su psicobiografía, presentando, en varios casos, diferencias estadísticamente significativas. También se han encontrado diferencias significativas entre el Miedo a la Muerte y el Miedo a Morir de los estudiantes de Medicina entre los alumnos de los dos Planes de Estudios que abarca la muestra (pre y post Boloña). Los alumnos que pertenecen al Plan Boloña, respecto al plan de estudios anterior, presentan menos Miedo a la Muerte y al Proceso de Morir. / Medical students are young people who, since entering the faculty, they working among loss and come from a society that has no culture of death and even hides it. We understand that this may represent a major shock in their personal fulfilment under construction and their professional training dedicated to caring for others and help, if necessary, in the end of life care. The purpose of our study is to identify, describe and analyse how the students of the Faculty of Medicine of the University of Lleida face his own death, the death of others, his own dying process and the process of dying of others. Methodology: A study has been conducted consisting of surveying medical students in the range of academic years between 1998 and 2014. The sample included 676 students in grades 1st, 3rd, 4th and 6th. The instruments used for data collection are a sociopsychobiographical questionnaire, the Revised Collett-Lester Fear of Death and Dying Process Fear scale, a scale of confronting death and a scale of perceived competence. The dossier elaborated took 70 minutes to be fulfilled. Results: The analysis of the variables surveyed indicated that anxiety of medical students facing death and the dying process has strong correlations with gender, age, life experiences and psycho-biography, presenting, in several cases, statistically significant differences. We also found significant differences between the fear of death and the fear of dying of medical students following the two curricula included in the sample (pre and post Bologna process). Students belonging to Bologna curriculum, with respect to the previous curriculum, have less fear of death and the process of dying.

La finalitat d’aquesta tesi ha estat implementar el sistema d’anàlisi de la interacció a l’aula de Sánchez et al.(2010). Per fer-ho s’ha analitzat sessions de treball per projectes en agrupació internivell mentre es duia a terme el Projecte Àlber a l’escola Príncep de Viana de Lleida. Per realitzar-ho ens hem endinsat en el món de la investigació –acció del propi procés de recerca (recerca-acció) emmarcat en el paradigma interpretatiu amb una clara intenció sociocrítica. Els resultats d’aquesta investigació que han esdevingut dels anàlisis realitzats, s’observa una igualtat a nivell d’unitats com les ajudes i els cicles; ha estat necessari realitzar algunes modificacions a nivell d’episodis; però on realment s’ha copsat la necessitat d’establir una nova nomenclatura amb tota una fonamentació psicopedagògica al darrera ha estat en les activitats típiques d’aula: de context alfabetitzador, d’expressió, de lectura i de producció i retorn a la comunitat. Tot i així es continua mantenint l’essència de les tres dimensions que composen l’anàlisi de la interacció de Sánchez et al. (2010): Què, Qui i Com. / La finalidad de esta tesis ha sido implementar el sistema de análisis de la interacción en el aula de Sánchez et al.(2010). Para realizar-lo se ha analizado sesiones de trabajo por proyectos en agrupación internivel durante la realización del Proyecto Àlber en la escuela Príncep de Viana de Lleida. Para ello nos hemos adentrado en el mundo de la investigación –acción del propio proceso de investigación, enmarcado en el paradigma interpretativo con clara intención sociocrítica. En los resultados de esta investigación que han acontecido de los análisis realizados, se observa una igualdad a nivel de unidades como las ayudas y los ciclos; ha sido necesario realizar algunas modificaciones a nivel de episodios; pero donde realmente se ha visto la necesidad de establecer una nueva nomenclatura con toda una fundamentación psicopedagógica detrás ha sido en las actividades típicas de aula: de contexto alfabetizador, de expresión, de lectura y de producción y retorno a la comunidad. Aun así continua manteniendo la esencia de las tres dimensiones que componen el análisis de la interacción de Sánchez et al. (2010): Qué, Quién y Cómo. / The purpose of this thesis has been to introduce the analysis interaction system in the classroom of Sánchez et al. (2010). To proceed with this, inter-level project working sessions have been analysed while the “Àlber project” was realized in the “Príncep de Viana” school in Lleida. To carry out this task, we have gone in depth in the investigation world – action of the own researching process (research-action) defined in the interpretative paradigm with a clear socio-critical intention. In the results of this investigation obtained of the previous analysis, it can be observed equality at unit levels like the helps and the cycles; it has been necessary to make some modifications at chapter levels; but where this necessity of establish a new nomenclature with a very important psicopedagogical ground has really appeared is in the typical classroom activities, alphabetization context, expression, reading and production and community return. In spite of that, the essence of the three dimensions that compound the analysis interaction system of Sánchez et al. (2010) is still remaining: What, Who and How.

In migration contexts, the diversity of languages in contact triggers the processes of second language (L2) acquisition and language transfer; as well as drawing attention to the importance of mother tongue (L1) maintenance. The present study examines the processes of L2 acquisition (Catalan and Spanish), L1 (Romanian) maintenance, and L1transfer, in the case of 130 immigrant Romanian students, as well as the effect of attendance at L1 classes and length of residence on the three languages analysed. Accordingly, three parallel language competence tests were applied in seven public schools of Compulsory Secondary Education in Catalonia. Generally, the results indicate that the language transfer from the L1 to the L2s occurs and a longer length of residence facilitates the learning of Catalan and Spanish, but, at the same time, hinders the level of competence in L1. Also, attendance at Romanian classes seems to influence the maintenance of the mother tongue and the acquisition of the second languages. / En contextos de migració, la diversitat de llengües en contacte esdevé processos d’adquisició de segones llengües (L2) i de transferència lingüística; a més de revifar el debat sobre la importància del manteniment de la llengua materna (L1). En el següent treball s’exploren els processos d’adquisició de l’L2 (català i castellà), del manteniment de l’L1 (romanès) i de la transferència lingüística de l’L1, de 130 estudiants immigrants d’origen romanès; així com l’efecte d’assistir a classes d’L1 i el temps d’estada, en les tres llengües estudiades. Per a aquest propòsit, s’han aplicat tres proves paral•leles de competència lingüística en set instituts d’Educació Secundària Obligatòria de Catalunya. A nivell general, els resultats indiquen que la transferència lingüística de l’L1 a les L2s sorgeix i que un major temps d’estada afavoreix l’aprenentatge del català i del castellà però, al mateix temps, va en detriment del nivell del coneixement adquirit en la seva L1. Així mateix, l’assistència a classes de romanès sembla influir en el manteniment de la seva llengua materna i en l’aprenentatge de segones llengües. / En contextos de migración, la diversidad de lenguas en contacto desencadena procesos de adquisición de segundas lenguas (L2) y de transferencia lingüística; además de reavivar el debate sobre la importancia del mantenimiento de la lengua materna (L1). En el siguiente trabajo se exploran los procesos de adquisición de L2 (catalán y castellano), del mantenimiento de la L1 (rumano) y de la transferencia lingüística de la L1, de 130 estudiantes inmigrantes de origen rumano, así como el efecto de asistir a clases de L1 y el tiempo de estancia, en las tres lenguas estudiadas. Para ello, se han aplicado tres pruebas paralelas de competencia lingüística en siete institutos de Educación Secundaria Obligatoria de Cataluña. A nivel general, los resultados indican que se da la influencia de la L1 en las L2 y que un mayor tiempo de estancia favorece el aprendizaje del catalán y del castellano, pero, a su vez, va en detrimento del nivel de conocimiento adquirido en su L1. Asimismo, la asistencia a clases de rumano parece influir en el mantenimiento de su lengua materna y en el aprendizaje de segundas lenguas.

No description available.