The left-right concept is considered to facilitate communication and orientation in the political world. It has a long tradition in European politics due to its capacity to absorb different associations over time. However, this dynamic nature of the concept requires periodical reassessments in order to assure that a common conceptualisation endures. This dissertation focuses on reassign what individual left-right orientation means. Usually, this is measured by asking people to place themselves on a scale labelled ‘left’ and ‘right’ at its endpoints. The first empirical analysis of this dissertation shows that this measure is comparable across groups and countries. Thereafter, the relationship between an individual’s issue preference and left-right orientation is considered. The second empirical analysis shows that this relationship is conditioned by the importance people assign to the respective issues. The final analysis demonstrates that what explains left-right orientation is contingent on individual and contextual factors. This implies that in order to understand left-right orientation, it is not enough to identify what has an impact on a person’s position but also account for all those factors that predict variation between individuals. Given this complexity, my conclusion is that the left-right concept runs the risk of becoming too complicated to serve as an analytical tool to shed light on political attitudes and behaviour. / El concepte esquerra-dreta és considerat com un factor facilitador de la comunicació en el món polític. Té una llarga tradició’ en la política europea degut a la seva capacitat d’absorbir diferents associacions a través del temps. Tanmateix, aquesta natura dinàmica del concepte requereix revisions periòdiques per assegurar que persisteix una conceptualització comuna. La present tesi es centra en resignar el que significa l’orientació esquerra-dreta. Normalment, es mesura tot demanant als enquestats posicionar-se a ells mateixos en una escala que va de l’esquerra a la dreta. El primer anàlisi empíric de la present tesi mostra que aquesta mesura és comparable entre grups i països. Seguidament, es considera la relació entre les preferències temàtiques dels individus i llur orientació esquerra-dreta. El segon anàlisi empíric mostra que aquesta relació està condicionada per la importància que les persones assignen als temes respectius. L’anàlisi final demostra que el que explica l’orientació esquerra-dreta depèn de factors contextuals i individuals. Això implica que per entendre l’orientació esquerra-dreta no és suficient identificar què té un impacte en la posició d’una persona sinó també una explicació per a tots aquells factors que preveuen la variació entre individus. Donada aquesta complexitat, la meva conclusió és que el concepte esquerra-dreta corre el risc de convertir-se en massa complicat per a servir com a eina analítica per a l’estudi de les actituds i el comportament politics.