Spelling suggestions: "subject:"didàctica dde lla història"" "subject:"didàctica dde lla bistòria""
1 |
Modelització i simulació aplicades a la recerca i interpretació de camps de batallaRubio Campillo, Xavier 08 June 2009 (has links)
Tradicionalment l'estudi de la guerra, especialment pel que fa a la època moderna, s'ha basat en l'anàlisi de fonts textuals i cartogràfiques. Mitjançant la contrastació de fonts de diversos orígens, i sumant-hi els coneixement previs sobre un determinat conflicte, és possible reconstruir un enfrontament de caràcter bèl·lic de manera general.Aquest tipus de plantejaments, però, no tenen en compte un conjunt de variables que difícilmente queden recollides en els documents textuals, com per exemple la importància del territori en el qual es lliurà una batalla, les decisions dels dos bàndols, i els factors psicològics i culturals dels combatents.Dins aquest marc de treball, aquesta tesi doctoral intenta millorar la interpretació de la història de la guerra a l'edat moderna, tenint en compte els factors comentats anteriorment. La recerca, doncs, ha intentat generar nous procediments metodològics que permetin integrar variables de caire històric i geogràfic anteriorment ignorades.En aquest sentit s'ha proposat l'ús dels camps de batalla, en tant que elements patrimonials completament ignorats, com a font de coneixement sobre la guerra. A partir del seu estudi mitjançant l'arqueologia del conflicte ha estat possible recuperar el registre material generat per un determinat enfrontament bèl·lic, tot incorporant d'aquesta dades addicionals, impossible d'adquirir a partir de fonts textuals.Donat que estem treballant amb dades d'orígens molt diferents és necessari establir una nova metodologia que permeti relacionar-les i emmarcar-les dins d'un context d'investigació general. Així, per tal d'integrar tota aquesta informació (anàlisi del terreny, registre arqueològic, cartografia, fonts textuals, etc.) la tesi proposa l'ús de models matemàtics i geogràfics com a metodologia unificadora de treball. Dins dels mateixos es destaca l'ús de GIS (Sistemes d'Informació Geogràfica) per a estudiar les dades espacials, i la teoria matemàtica de jocs com a sistema apte per a modelar el procés de presa de decisions de cadascun dels protagonistes d'un enfrontament bèl·lic.Així, la segona part de la tesi doctoral presenta dos casos d'estudis diferents que permetin validar les hipòtesis generades al voltant d'aquestes propostes metodològiques.El primer exemple és la campanya militar en la qual es va desenvolupar la batalla d'Almenar (1710), dins la Guerra de Successió. En aquest cas s'ha fet servir un model geogràfic amb simulacions de rutes de mínim cost per a validar una hipòtesi de treball formulada a partir de fonts textuals. En aquesta simulació s'han modelar dades històriques a més de les geogràfiques, amb la intenció de trobar una línia logística no definida dins els documents de la campanya. D'altra banda, es presenta un model matemàtic realitzat amb teoria de jocs per a intentar esbrinar els motius que portaren ambdós exèrcits a Almenar el dia de la batalla.El segon exemple se centra en la batalla de Talamanca (1714), última victòria de l'exèrcit català contra les forces borbòniques. Donada l'escassetat de fonts textuals es va decidir realitzar una excavació arqueològica del camp de batalla, que proporcionà abundant material relacionat amb l'enfrontament. El model proposat en aquest cas és geogràfic, definit a partir d'un GIS que incorporés totes les dades provinents de l'anàlisi espacial, l'excavació i les fonts textuals conegudes.Així doncs, aquesta tesi doctoral intenta millorar la interpretació dels conflictes bèl·lics des dels punts de vista de la didàctica i la recerca, tot introduint l'ús de models matemàtics apropiats a l'estudi dels fets històrics. / Classic military history research focuses on the use of textual sources contemporary to the studied topic. This methodology, although effective, ignores information that can't be gathered from these primary sources, like importance of terrain and landscape in the outcome of a given battle, the decisions making process or psychological and cultural factors of soldiers.This dissertation focuses on methodological research about the study and interpretation of warfare, trying to collect and integrate data coming from variables often not considered by military historians.Inside this framework the main proposal is the use of the battlefield itself as a strong heritage remain of the past, as well as an archaeological site, capable of providing useful information, invisible to other sources applying the methodology known as archaeology of conflict.As we are trying to work with sources with different origins, the development of a new methodology is mandatory, in order to collect, integrate and connect all the data related to a given battle. This work proposes the use of mathematical and geographical models as a valid approach.Some of the tools that can be used are Geographical Information Systems and game theory, given the capabilities these systems have to define variables and identify possible connections between them.The validation of these methodological innovations is made from their application to two different case studies, both of them inside the War of the Spanish Succession.The first one focuses on the campaign and the battle of Almenar (1710). A geographical model was created in order to proof a hypothesis about the allied line of communications using least-cost paths. On the other hand, the study shows how a game model can be used to gain some insights in the decisions making process of both allied and bourbon commanders.The second case, the battle of Talamanca (1714), got a different approach. Given the scarce available text sources an archaeological excavation was designed to get new data about the conflict.A GIS database was created to organize the information and create a geographical model, providing a new look to the entire dataset of textual sources and archaeological findings.In conclusion, this PhD dissertation tries to improve the methodology used to research and present a battlefield, proposing the use of mathematical and geographical models as an integration tool of all the information related to a given historical event.
|
2 |
Les fonts primàries a l'ensenyament. Les relacions entre el món escolar i l'arxiu. Visió general de Catalunya. El cas de Sant Feliu de GuíxolsCalzada i Olivella, Maria 04 April 2008 (has links)
"Les fonts primàries a l'ensenyament. Les relacions entre el món escolar i l'arxiu. Visió general de Catalunya. El cas de Sant Feliu de Guíxols" és una recerca que vol conèixer la realitat de la relació entre el món dels arxius i el món escolar, bàsicament a l'Ensenyament Secundari.La investigació pretén esbrinar quina ha estat aquesta relació i com ha afectat al món de la didàctica i a la construcció de la identitat de l'alumnat.El marc teòric presenta els referents d'aquest estudi: els arxius, l'ensenyament i la didàctica de la història, des dels aspectes descriptius, legals i teòrics.Pel que fa a la recerca de respostes a l'entorn de les relacions arxiu-escola, s'ha concretat una visió molt general a través de l'experiència de la Xarxa d'Arxius Comarcals de Catalunya, que s'ha complementat amb l'estudi etnogràfic de cas dels Tallers d'Història de Sant Feliu de Guíxols de l' Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols.El camp d'estudi d'aquesta recerca és molt ampli. S'ha dut a terme des del 1999 fins al 2002 en tota la Xarxa d'Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya, als quals s'ha afegit l'experiència de l'Arxiu Departamental de Perpinyà i el de l'Arxiu Històric Nacional d' Andorra. Amb aquestes fonts, es cobria una visió de l'objecte d'estudi de la recerca de quasi tot l'àmbit català.Alhora, amb l'estudi de l'experiència de tres arxius de la regió Emilia-Romagna d' Itàlia - Ímola, Mòdena i Bologna-, a més d'experiències dutes a terme en diversos arxius de l'Estat Espanyol, també s'estableix una comparació de tipologies, serveis i produccions entre diverses administracions: Catalunya, l'Estat Francès, l'Estat Espanyol i l' Estat Italià.La metodologia emprada ha estat diversa, a vegades quantitativa i, segons l'objectiu estudiat, qualitativa.La recollida, l'anàlisi i l'estudi de dades als Arxius, ha permès, primer, crear una base de dades de temes i tipus de material didàctic produït des de la institució Arxiu i els seus fons: el Catàleg de materials "Didàctiques amb Fonts d'Arxiu" consultable als annexos d'aquesta publicació.Amb les enquestes als tècnics s'ha pogut establir una fotografia de l'estat de la qüestió, aspectes materials, personals i dinàmica de la visita a l' Arxiu per part dels grups escolars. A més de l'enquesta, i ja des de la metodologia qualitativa, l'entrevista als professionals d'arxiu ha servit per matisar i explicitar quines són les actuacions de l'Arxiu envers el professorat i l'alumnat. Amb l'anàlisi i la sistematització de les enquestes i entrevistes s'han creat fonts orals i estadístiques per elaborar gràfiques ipercentatges, fonamentals per la reflexió teòrica i la creació de Tipologies dels Serveis Educatius a la Xarxa dels Arxius Comarcals.Els capítols dedicats a l'experiència dels Tallers d'història de Sant Feliu de Guíxols han estat el resultat de l'estudi etnogràfic. S'ha fet un seguiment exhaustiu i directe de totes les activitats dutes a terme durant el curs escolar 2003-2004 del Taller dedicat al Centenari del Port de Sant Feliu de Guíxols. El resultat, la descripció, l'anàlisi i la valoració han servit per establir una definició teòrica del model didàctic dels Tallers d'Història de Sant Feliu de Guíxols. ( pàgina 49 )A partir d'aquest model, també s'estableix una comparativa de tipologies d'activitats de l'Arxiu de Sant Feliu amb d'altres arxius que han incorporat Serveis Didàctics.Al darrer apartat, s'estableixen unes conclusions finals, per tal de verificar fins a quin punt la investigació dóna resposta a la hipòtesi inicial que l'ha motivat, que s'acompanyen de reflexions sobre el resultat aconseguit. Per últim, en una perspectiva de futur, s'ofereixen possibles vies de treball que aquesta recerca ha obert. / "The primary source in teaching. The relations between the school world and the archives. General view of Catalonia. The Sant Feliu de Guíxols case. Thesis of Maria Calzada i Olivella"TEXT:This is a research that wants to find out the reality of the relationship between the archive's world and the high school world. The investigation pretends to show if there has been a relation between the didactic world and the building of the students' identity and if that has changed something in the teaching methods.The theoretical frame presents the three main pillars: the archives, the teachings and the didactic of History from the descriptive, legal and theoretical aspects.Concerning the research of answers in the relations between archive and school, I have managed a very general view through the experience of the "Xarxa d'Arxius Comarcals de Catalunya", and this has also been complemented with the ethnographic study of the "Tallers d'Història of l'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guixols". The experience of the "Arxiu Departamental of Perpinyà" and the "Arxiu Historic Nacional of Andorra" has been added to this project.At the same time, I have included the experience of three archives from Italy (Ímola, Mòdena and Bologna), and also some experiences done in some archives from Spain. It is also included in it, a comparison of typologies, methods and productions between various administrations: Catalonia, France, Spain and Italy.The collection, the analysis and the study of data in the Archives have allowed me two things. First, to create a data base of subjects and types of didactic material from the Archive world and its sources. I have called it "Didàctiques amb Fonts d'Arxiu", and it is a catalogue of materials that can be consulted at the end of this publication. Secondly, I have elaborated graphics and percentages which are fundamental for the theoretical reflection and the making of what I have called "Tipologies del Serveis Educatius a la Xarxa dels Arxius Comarcals".Following the experiences in the "Tallers d'Història de Sant Feliu de Guixols", I have established the theoretical definition of this didactic model.To finish with, some final conclusions are included, so that I can verify the final answer to the initial hypothesis which has been the reason of this thesis. Some final reflections are also pointed out, as well as future possible investigation paths.
|
Page generated in 0.0947 seconds