La problemàtica objecte d'estudi consisteix fonamentalment en les següents quatre qüestions: el desenvolupament de la Didàctica de la Història i específicament de la Didàctica del Patrimoni; la implementació d'una intervenció en un conjunt monumental (el Castell del Temple de Barberà de la Conca); el fet que la intervenció pròpiament didàctica es limitarà a les construccions medievals (i, per tant, afectarà a les fases corresponents als ordes del Temple i de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem del dit monument); i, en darrer lloc, la voluntat d'obtenir un model d'intervenció en el Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic que es pugui utilitzar com a guia en d'altres casos. Els horitzons destinataris del projecte es concreten en l'Ensenyament Secundari Obligatori (ESO) i en el turisme cultural. L'estudi parteix d'unes bases epistemològiques de la Didàctica del Patrimoni fonamentades en autors com ara Altamira, Hernàndez, Pibernat i Santacana. Aquestes bases porten a constatar que no hi ha cap forma d'implementar una Didàctica de la Història vàlida que no parteixi de les fonts, i que el document escrit resulta de més difícil maneig, per la qual cosa sembla convenient donar prioritat a les fonts patrimonials. Les hipòtesis de treball giren al voltant de la idea que la Didàctica del Patrimoni pot donar respostes a un context caracteritzat per una "crisi de l'ensenyament de la Història" al costat d'un interès creixent pel Patrimoni cultural. D'altra banda, es fa especial èmfasi sobre les estratègies didàctiques de caràcter lúdic. L'estudi teòric (històric, arqueològic i didàctic) obre pas a la gènesi d'una iconografia que serà la base per a la implementació d'uns espais per a la presentació del patrimoni (que inclouen un projecte de restauració arquitectònica i un projecte museogràfic centrat en el castell medieval català i en els ordes militars templer i hospitaler), així com d'uns materials didàctics pensats específicament per a l'Ensenyament Secundari Obligatori.