Tesis por compendio / [ES] El uso generalizado de teléfonos inteligentes equipados con receptores GNSS (Sistemas Globales de Navegación por Satélite) ha generado una gran cantidad de datos de posicionamiento. En este contexto, la computación en la nube en tiempo real surge como un enfoque prometedor para aprovechar esta riqueza de información de ubicación. La tesis doctoral se centra en el análisis de latencia y estrategias de optimización para este tipo de aplicaciones. Se presenta el desarrollo de una aplicación Android que captura datos GNSS sin procesar de teléfonos inteligentes, aprovecha los recursos de la computación en la nube, calcula la posición del dispositivo y devuelve la solución computada al usuario. Esta integración no solo conserva los recursos del dispositivo, sino que también permite el cálculo de la posición en tiempo real, lo que abre el camino para aplicaciones y servicios basados en la ubicación mejorados. En segundo lugar, la tesis analiza los desafíos de latencia dentro de las soluciones GNSS basadas en la nube. Se investiga y cuantifica el impacto de diversos factores en el sistema, incluyendo la adquisición de señales GNSS, la transmisión de datos, el procesamiento en la nube y la difusión de resultados. Se realizan experimentos controlados y escenarios del mundo real para evaluar la influencia de las condiciones de la red, las capacidades del dispositivo y la carga del servidor en la nube en la latencia general de posicionamiento. Los resultados resaltan los cuellos de botella del sistema y sus contribuciones relativas a la latencia. Adicionalmente, se presentan recomendaciones para mitigar estos desafíos y garantizar una experiencia de usuario óptima para aplicaciones de posicionamiento en tiempo real. La tesis doctoral contribuye al avance del posicionamiento GNSS con computación en la nube para teléfonos inteligentes. Se analizan los desafíos de latencia y se presentan estrategias de optimización, además de desarrollarse una serie de herramientas para facilitar el trabajo con datos GNSS procedentes de dispositivos móviles. / [CA] L'ús generalitzat de telèfons intel·ligents equipats amb receptors GNSS (Sistemes Globals de Navegació per Satèl·lit) ha generat una gran quantitat de dades de posicionament. En este context, la computació en el núvol en temps real sorgix com un enfocament prometedor per a aprofitar esta riquesa d'informació d'ubicació. La tesi doctoral se centra en l'anàlisi de latència i estratègies d'optimització per a esta mena d'aplicacions. Es presenta el desenvolupament d'una aplicació Android que captura dades GNSS sense processar de telèfons intel·ligents, aprofita els recursos de la computació en el núvol, calcula la posició del dispositiu i retorna la solució computada a l'usuari. Esta integració no sols conserva els recursos del dispositiu, sinó que també permet el càlcul de posició en temps real, la qual cosa obri el camí per a aplicacions i servicis basats en la ubicació millorats. En segon lloc, la tesi analitza els desafiaments de latència dins de les solucions GNSS basades en el núvol. S'investiga i quantifica l'impacte de diversos factors en el sistema, incloent-hi l'adquisició de senyals GNSS, la transmissió de dades, el processament en el núvol i la difusió de resultats. Es realitzen experiments controlats i escenaris del món real per a avaluar la influència de les condicions de la xarxa, les capacitats del dispositiu i la càrrega del servidor en el núvol en la latència general de posicionament. Les troballes ressalten els principals problemes del sistema i les seues contribucions relatives a la latència. Addicionalment, es presenten recomanacions per a mitigar estos desafiaments i garantir una experiència d'usuari òptima per a aplicacions de posicionament en temps real. La tesi doctoral contribuïx a l'avanç del posicionament GNSS amb computació en el núvol per a telèfons intel·ligents. S'analitzen els desafiaments de latència i es presenten estratègies d'optimització, a més de desenvolupar-se una sèrie de ferramentes per a facilitar el treball amb dades GNSS procedents de dispositius mòbils. / [EN] The widespread use of smartphones equipped with GNSS (Global Navigation Satellite System) receivers has generated a large amount of positioning data. In this context, real-time cloud computing emerges as a promising approach to leverage this wealth of location information. The doctoral thesis focuses on the analysis of latency and optimization strategies for such applications. The development of an Android application is presented that captures raw GNSS data from smartphones, leverages cloud computing resources, calculates the device's position, and returns the computed solution to the user. This integration not only conserves device resources but also enables real-time position calculation, paving the way for enhanced location-based applications and services. Second, the thesis analyses latency challenges within cloud based GNSS solutions. It investigates and quantifies the impact of various factors on the system, including GNSS signal acquisition, data transmission, cloud processing, and result dissemination. Controlled experiments and real-world scenarios are made to assess the influence of network conditions, device capabilities, and cloud server load on overall positioning latency. The findings highlight system bottlenecks and their relative contributions to latency. Additionally, recommendations are presented to mitigate these challenges and guarantee an optimal user experience for real-time positioning applications. The doctoral thesis contributes to the advancement of GNSS positioning with cloud computing for smartphones. Latency challenges are analysed, and optimization strategies are presented, in addition to developing a series of tools to facilitate working with mobile devices GNSS data. / Hernández Olcina, J. (2024). Posicionamiento GNSS con computación en la nube para teléfonos inteligentes: análisis de latencia y estrategias de optimización para aplicaciones en tiempo real [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/214028 / Compendio

[ES] Los materiales microporosos como las zeolitas han sido destacados por su amplio impacto en procesos catalíticos, medio ambiente e industria. El conocimiento de la estructura cristalina de la materia y el estudio de sus propiedades y aplicaciones están intrínsecamente relacionadas. Por lo tanto, las técnicas convencionales de difracción como la difracción de rayos X en monocristal y la difracción de rayos X en polvo (SCXRD y PXRD, respectivamente) han sido los métodos habituales para obtener información sobre la disposición estructural de los átomos. Sin embargo, la limitación para obtener cristales lo suficientemente grandes para ser medidos por SCXRD y la fuerte superposición de picos en los patrones de PXRD dificultan con frecuencia la determinación estructural de estos materiales con estructuras complejas y unidades de parámetros de celda grandes. Es por ello por lo que el desarrollo de nuevas técnicas de difracción que permitan la determinación estructural es de suma importancia. Por lo tanto, es fundamental estudiar técnicas de difracción de última generación para la caracterización estructural en nuevos materiales microporosos, como las zeolitas. El objetivo de este trabajo es investigar la Tomografía de Difracción de Electrones (EDT), también conocida como Difracción de Electrones Tridimensional (3DED). Estos métodos pueden ser una técnica excepcional para el análisis estructural de materiales microporosos utilizando Microscopios Electrónicos de Transmisión (TEM) convencionales y ya disponibles. Estas técnicas generan patrones de difracción de monocristales de tamaño nanométrico con intensidades de dispersión mejoradas utilizando haces de electrones. Estos patrones se adquieren mientras el nanocristal gira dentro del goniómetro del TEM, resultando en patrones de difracción de electrones (ED) de pequeños cristales individuales de dimensiones nanométricas. Además, estos métodos requieren el desarrollo y la optimización de todos los parámetros experimentales que a menudo exigen experiencia en TEM. Además, muchos materiales sufren daños estructurales por la interacción con el haz de electrones. Para abordar este problema, la combinación de la técnica de tomografía por difracción de electrones con precesión (PEDT), que aplica una precesión del haz, junto con un manual de 3DED fácil de usar, minimizará estos efectos, permitiendo una adquisición de datos, procesamiento y determinación de estructuras exitosos. Esta metodología se ha aplicado para resolver la estructura de nuevos materiales microporosos denominados ITQ-70 e ITQ-35, en forma sin calcinar, así como una zeolita ya conocida en forma sin calcinar con dos moléculas orgánicas diferentes en su interior como la ITQ-52. Todas estas estructuras se presentan en forma sin calcinar conteniendo agentes directores de estructura en su interior. Este enfoque conducirá a la localización atómica completa de materiales de zeolita híbridos inorgánicos y orgánicos mediante la accesibilidad de técnicas de difracción de rayos X y 3DED. Este avance ofrecerá un protocolo general prometedor para desarrollar una nueva herramienta de caracterización para una determinación precisa de la estructura de materiales cristalinos pequeños. / [CA] Els materials microporosos com les zeolites han sigut destacats pel seu ampli impacte en processos catalítics, medi ambient i indústria. El coneixement de l'estructura cristal·lina de la matèria i l'estudi de les seues propietats i aplicacions estan intrínsecament relacionats. Per tant, les tècniques convencionals de difracció com la difracció de raigs X en monocristall i la difracció de raigs X en pols (SCXRD i PXRD, respectivament) han sigut els mètodes habituals per a obtindre informació sobre la disposició estructural dels àtoms. No obstant això, la limitació per a obtindre cristalls prou grans per a ser mesurats per SCXRD i la forta superposició de pics en els patrons de PXRD dificulten freqüentment la determinació estructural d'aquests materials amb estructures complexes i unitats de paràmetres de cel·la grans. És per això pel que el desenvolupament de noves tècniques de difracció que permeten la determinació estructural és de summa importància. Per tant, és fonamental estudiar tècniques de difracció d'última generació per a la caracterització estructural en nous materials microporosos, com les zeolites. L'objectiu d'aquest treball és investigar la Tomografia de Difracció d'Electrons (EDT), també coneguda com a Difracció d'Electrons Tridimensional (3DED). Aquests mètodes poden ser una tècnica excepcional per a l'anàlisi estructural de materials microporosos utilitzant Microscopis Electrònics de Transmissió (TEM) convencionals i ja disponibles. Aquestes tècniques generen patrons de difracció de monocristalls de grandària nanomètrica amb intensitats de dispersió millorades utilitzant feixos d'electrons. Aquests patrons s'adquireixen mentre el nanocristall gira dins del goniòmetre del TEM, resultant en patrons de difracció d'electrons (ED) de xicotets cristalls individuals de dimensions nanomètriques. A més, aquests mètodes requereixen el desenvolupament i l'optimització de tots els paràmetres experimentals que sovint exigeixen experiència en TEM. A més, els forts efectes de difracció múltiple o efectes dinàmics poden dificultar l'obtenció precisa d'intensitats cinemàtiques a més que molts materials pateixen danys estructurals causats per la interacció amb el feix d'electrons. Per a abordar aquest problema, la combinació amb la tècnica de tomografia de difracció d'electrons amb precessió (PEDT), que aplica una precessió del feix juntament amb un manual de 3DED fàcil d'utilitzar, minimitzarà aquests efectes; portant a una recol·lecció de dades, processament i determinació d'estructures exitosos. Aquesta metodologia s'ha aplicat per a resoldre l'estructura de nous materials microporosos denominats ITQ-70 i ITQ-35, en forma sense calcinar, així com una zeolita ja coneguda en forma sense calcinar amb dues molècules orgàniques diferents en el seu interior com la ITQ-52. Totes aquestes estructures es presenten en forma sense calcinar contenint agents directors d'estructura en el seu interior. Aquest enfocament conduirà a la localització atòmica completa de materials de zeolita híbrids inorgànics i orgànics mitjançant l'accessibilitat de tècniques de difracció de raigs X i 3DED. Aquest avanç oferirà un protocol general prometedor per a desenvolupar una nova ferramenta de caracterització per a una determinació precisa de l'estructura de materials cristal·lins xicotets. / [EN] Microporous materials such as zeolites have been highlighted due to their broad impact on catalytic processes and industry. The knowledge of their crystalline structure and the study of their properties and applications are intrinsically related. Therefore, conventional diffraction techniques such as single-crystal and powder X-ray diffraction (SCXRD and PXRD) have been the usual methods to retrieve structural information. However, the limitation in growing crystals large enough for SCXRD and the strong peak overlapping in PXRD patterns frequently hamper the structure determination of these materials, with complex structures and large unit cell parameters. Therefore, studying state-of-the-art diffraction techniques for structural characterization in new microporous materials, such as zeolites, is paramount. The incentive of this work is to investigate Electron Diffraction Tomography (EDT), also known as Three-Dimensional Electron Diffraction (3DED). These methods can be an exceptional technique for structural analysis of microporous materials using conventional and already available Transmission Electron Microscopes (TEM). These techniques generate single-nanocrystal diffraction patterns with enhanced scattering intensities using electron beams. These patterns are acquired as the nanocrystal rotates within the TEM's goniometer, resulting in electron diffraction (ED) patterns from single small crystals of nanometer-scale dimensions. These methods require developing and optimizing all experimental parameters, often demanding TEM expertise operators. Additionally, strong multiple diffractions ("dynamical effects") can hinder the collection of accurate intensities. Moreover, many materials suffer structural damage by the interaction with the electron beam. To address this issue, the combination of the precession electron diffraction tomography (PEDT) technique, which applies a precession of the beam, together with a fast 3DED procedure will minimize these effects, leading to a successful data collection, processing, and structure determination. This methodology has been applied to solve the structure new microporous materials, named ITQ-70 and ITQ-35, in as-made form containing organic guest molecules, and one already known as-made zeolites structure with two different guest organic molecules, ITQ-52. This approach will lead to the complete atomic localization of the hybrid inorganic and organic zeolitic materials through the approachability of 3DED techniques combined with X-ray diffraction refinements. This will offer a promising general protocol for developing a novel characterization tool for an accurate structure determination from small crystal materials. / Este trabajo ha sido posible gracias al Instituto de Tecnología Química (ITQ), que me ofreció la posibilidad de realizar esta tesis doctoral, y al Ministerio de Ciencia y Educación que me otorgó un contrato predoctoral (PRE2018-083623), permitiéndome llevar a cabo esta tesis doctoral dentro del programa Severo Ochoa (SEV-2016-0683-18-3). Asimismo, expreso mi gratitud a los Servicios de Microscopia de la Universitat Politécnica de València por facilitarme los recursos de microscopia necesarios. Agradezco también a la Unión Europea y al Gobierno de España por la financiación de este trabajo a través de los proyectos CEX2021–001230-S, PID2022-136934OB- 100 y TED2021–130191B-C41. Y a la Generalitat Valenciana (Prometeo 2021/077). Además, parte de este estudio forma parte del programa Advanced Materials y apoyado por el MCIN con financiación parcial de los fondos Next Generation EU (PRTR-C17. I1) y por la Generalitat Valenciana (MFA/2022/012 and MFA/2022/047). / Tirado Castaño, JI. (2025). Advanced Electron Diffraction Techniques for Structural Elucidation of Microporous Materials [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/214460

Tesis por compendio / [ES] El emprendimiento sostenible (ES) se ha convertido en un tema central de interés en diversos sectores, como academia, sector privado, sector público y la sociedad civil. Este enfoque emerge de la necesidad de crear entornos donde las personas, el planeta, puedan prosperar de manera sostenible, integrando aspectos económicos, sociales, ambientales, políticos y culturales. La definición de ES varía según autor e intereses de investigación (Belz, 2013). Autores como Cohen & Winn (2007) sostienen que el ES conduce a una economía más sostenible a largo plazo a través de oportunidades de negocio, Mientras que Moya et al. (2019) enfatizan la importancia de modelo de negocio que generen ingresos y, al mismo tiempo, preserven el medio ambiente y promueven el bienestar de la sociedad. En el 2015, la Asamblea General de las Naciones Unidas aprobó la Agenda 2030 para el Desarrollo Sostenible, que incluye 17 Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS) (UN, 2015). Estos ODS, se agrupan en cinco ejes principales: personas, planeta, prosperidad, paz y alianzas, que busca promover el bienestar de las actuales y futuras generaciones de manera inclusiva, equitativa y sostenible, al mismo tiempo que se garantiza la preservación del medio ambiente. La presente tesis doctoral propone aplicar un modelo de emprendimiento sostenible fundamentado en los ODS, como una estrategia para garantizar la perdurabilidad de los emprendimientos sostenibles en el tiempo. Para ello se identificaron seis criterios característicos clave: innovación, oportunidad, responsabilidad, calidad, creatividad y capacidad, que se asocian a diferentes variables para construir la estrategia sostenible. La investigación se divide en tres etapas. En la primera etapa, se realiza una revisión bibliográfica exhaustiva de los constructos ES y ODS. En la segunda etapa, se lleva a cabo un análisis de los avances y desafíos de los ODS, partimos analizando 23 países de América Latina y el Caribe, así como 38 a países miembros de la OCDE, con el objetivo de identificar grupos homogéneos de países en función de cada uno de los cinco ejes de los ODS. En la tercera etapa, se desarrolla la base de datos, integrando variables relacionadas con los indicadores de innovación, los ODS, la actividad y actitud empresarial y las condiciones del marco empresarial. Estas variables se utilizan para examinar la relación entre la estrategia sostenible y la perdurabilidad de los emprendimientos sostenibles a través del indicador propiedad empresarial establecida, utilizando un modelo de datos panel desbalanceado de efectos fijos para 48 países durante el periodo 2015 al 2021. Los resultados de la investigación confirman la importancia de la aplicación de las variables de la estrategia sostenible para la implementación del modelo de ES fundamentado en los ODS. Se observa una relación significativa entre las variables relacionadas con la actividad empresarial y las condiciones del marco empresarial con la perdurabilidad de la propiedad empresarial establecida (EBO). Además, se identifica una relación positiva entre los ODS y la perdurabilidad de la EBO. Sin embargo, en el modelo las variables relacionadas con los indicadores de innovación no muestran una relación significativa con la perdurabilidad de la EBO. Esto sugiere que el impacto de la innovación en la perdurabilidad de la EBO podría ser más complejo y dependa de otros factores contextuales, como nivel de desarrollo económico del país o del sector de actividad económica. En conclusión, la investigación proporciona importantes contribuciones a la literatura y la práctica: Proporcionando herramientas y enfoques para orientar y evaluar el impacto de políticas y programas relacionados con emprendimiento, ES, ODS, el espíritu empresarial, entre otros, que facilitan la toma de decisiones más informadas. Esta investigación permitirá abordar los desafíos de la sostenibilidad de manera efectiva y contribuir al desarrollo sostenible en beneficio de todos. / [CA] L'emprenedoria sostenible (ÉS) s'ha convertit en un tema central d'interés en diversos sectors, com a acadèmia, sector privat, sector públic i la societat civil. Este enfocament emergix de la necessitat de crear entorns on les persones, el planeta, puguen prosperar de manera sostenible, integrant aspectes econòmics, socials, ambientals, polítics i culturals. La definició de ÉS varia segons autor i interessos d'investigació (Belz, 2013). Autors com Cohen & Winn (2007) sostenen que l'ÉS conduïx a una economia més sostenible a llarg termini a través d'oportunitats de negoci, Mentres que Moya et al. (2019) emfatitzen la importància de model de negoci que generen ingressos i, al mateix temps, preserven el medi ambient i promouen el benestar de la societat. En el 2015, l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, que inclou 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) (UN, 2015). Estos ODS, s'agrupen en cinc eixos principals: persones, planeta, prosperitat, pau i aliances, que busca promoure el benestar de les actuals i futures generacions de manera inclusiva, equitativa i sostenible, al mateix temps que es garantix la preservació del medi ambient. La present tesi doctoral proposa aplicar un model d'emprenedoria sostenible fonamentada en els ODS, com una estratègia per a garantir la perdurabilitat de les emprenedories sostenibles en el temps. Per a això es van identificar sis criteris característics clau: innovació, oportunitat, responsabilitat, qualitat, creativitat i capacitat, que s'associen a diferents variables per a construir l'estratègia sostenible. La investigació es dividix en tres etapes. En la primera etapa, es realitza una revisió bibliogràfica exhaustiva dels constructes ÉS i ODS. En la segona etapa, es duu a terme una anàlisi dels avanços i desafiaments dels ODS, partim analitzant 23 països d'Amèrica Llatina i el Carib, així com 38 a països membres de l'OCDE, amb l'objectiu d'identificar grups homogenis de països en funció de cadascun dels cinc eixos dels ODS. En la tercera etapa, es desenvolupa la base de dades, integrant variables relacionades amb els indicadors d'innovació, els ODS, l'activitat i actitud empresarial i les condicions del marc empresarial. Estes variables s'utilitzen per a examinar la relació entre l'estratègia sostenible i la perdurabilitat de les emprenedories sostenibles a través de l'indicador propietat empresarial establida, utilitzant un model de dades panell desbalanceado d'efectes fixos per a 48 països durant el període 2015 al 2021. Els resultats de la investigació confirmen la importància de l'aplicació de les variables de l'estratègia sostenible per a la implementació del model de fon ÉS amentat en els ODS. S'observa una relació significativa entre les variables relacionades amb l'activitat empresarial i les condicions del marc empresarial amb la perdurabilitat de la propietat empresarial establida (EBO). A més, s'identifica una relació positiva entre els ODS i la perdurabilitat de l'EBO. No obstant això, en el model les variables relacionades amb els indicadors d'innovació no mostren una relació significativa amb la perdurabilitat de l'EBO. Això suggerix que l'impacte de la innovació en la perdurabilitat de l'EBO podria ser més complex i depenga d'altres factors contextuals, com a nivell de desenvolupament econòmic del país o del sector d'activitat econòmica. En conclusió, la investigació proporciona importants contribucions a la literatura i la pràctica: Proporcionant ferramentes i enfocaments per a orientar i avaluar l'impacte de polítiques i programes relacionats amb emprenedoria, ÉS, ODS, l'esperit empresarial, entre altres, que faciliten la presa de decisions més informades. Esta investigació permetrà abordar els desafiaments de la sostenibilitat de manera efectiva i contribuir al desenvolupament sostenible en benefici de tots. / [EN] Sustainable entrepreneurship (SE) has become a central topic of interest in various sectors, such as academia, the private sector, the public sector and civil society. This approach emerges from the need to create environments where people, the planet, can thrive in a sustainable way, integrating economic, social, environmental, political and cultural aspects. The definition of SE varies according to author and research interests (Belz, 2013). Authors such as Cohen & Winn (2007) argue that SE leads to a more sustainable economy in the long term through business opportunities, while Moya et al. (2019) emphasise the importance of business models that generate income and, at the same time, preserve the environment and promote the well-being of society. In 2015, the United Nations General Assembly adopted the 2030 Agenda for Sustainable Development, which includes 17 Sustainable Development Goals (SDGs) (UN, 2015). These SDGs are grouped into five main axes: people, planet, prosperity, peace and partnerships, which seek to promote the well-being of current and future generations in an inclusive, equitable and sustainable manner, while ensuring the preservation of the environment. This doctoral thesis proposes the application of a sustainable entrepreneurship model based on the SDGs as a strategy to ensure the permanence of sustainable enterprises over time. To this end, six key characteristic criteria were identified: innovation, opportunity, responsibility, quality, creativity and capacity, which are associated with different variables to build the sustainable strategy. The research is divided into three stages. In the first stage, a comprehensive literature review of the SE and SDG constructs is conducted. In the second stage, an analysis of the progress and challenges of the SDGs is carried out, starting with an analysis of 23 countries in Latin America and the Caribbean, as well as 38 OECD member countries, with the aim of identifying homogeneous groups of countries according to each of the five axes of the SDGs. In the third stage, the database is developed, integrating variables related to innovation indicators, the SDGs, entrepreneurial activity and attitude, and business framework conditions. These variables are used to examine the relationship between sustainable strategy and the permanence of sustainable ventures through the established business ownership indicator, using an unbalanced fixed effects panel data model for 48 countries over the period 2015 to 2021. The research results confirm the importance of the application of sustainable strategy variables for the implementation of the SDG-based SE model. A significant relationship is observed between variables related to entrepreneurial activity and business framework conditions with the permanence of established business ownership (EBO). Furthermore, a positive relationship is identified between the SDGs and the permanence of EBO. However, in the model the variables related to innovation indicators do not show a significant relationship with EBO permanence. This suggests that the impact of innovation on EBO permanence might be more complex and depend on other contextual factors, such as the level of economic development of the country or the sector of economic activity. In conclusion, the research provides important contributions to literature and practice: Providing tools and approaches to guide and assess the impact of policies and programmes related to entrepreneurship, SE, SDGs, entrepreneurship, among others, facilitating more informed decision-making. This research will enable to address sustainability challenges effectively and contribute to sustainable development for the benefit of all. / Benavides Sánchez, EP. (2024). Propuesta de un modelo de emprendimiento sostenible fundamentado en los objetivos de desarrollo sostenible [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/206836 / Compendio