El tema objecte del present treball és l'evicció de les servituds predials en el Dret romà clàssic. La qüestió central que ens plantegem és si l'evicció del servei predial generava responsabilitat i en què es fonamentava aquesta responsabilitat. En principi, com ja veurem, podem contestar de manera afirmativa. Més concretament vam tractar de dilucidar si el comprador d'un fonc o d'una servitud podia exigir responsabilitat per evicció quan resultava vençut en una vindicatio servitutis o en una acció negatoria.L'interès que suscita aquest tema prové precisament del seu caràcter dogmàtic i no purament històric, fet que en aquest moment és més destacable donada la implantació actualment en nous plans d'estudi on la vinculació entre el Dret romà i Dret civil es fa patent, ja que tenim un interès comú en temes interdisciplinaris. / El tema objeto del presente trabajo es la evicción de las servidumbres prediales en el Derecho romano clásico. La cuestión central que nos planteamos es si la evicción de lasservidumbres prediales generaba responsabilidad y en qué se fundamentaba esta responsabilidad. En principio, como ya veremos, podemos contestar de modo afirmativo. Más concretamente tratamos de dilucidar si el comprador de un fundo o de una servidumbre podía exigir responsabilidad por evicción cuando resultaba vencido en una vindicatio servitutis o en una acción negatoria.El interés que suscita este tema proviene precisamente de su carácter dogmático y no puramente histórico, hecho que en este momento es más destacable dada la implantación actualmente en nuevos planes de estudio donde la vinculación entre el Derecho romano y Derecho civil se hace patente, ya que tenemos un interés común en temas interdisciplinarios.

La prisión de guerra provoca en la antigüedad la pérdida del status jurídico de ciudadano y de la libertad. El prisionero de guerra tenía la condición jurídica de esclavo, no sólo para el ordenamiento jurídico del pueblo que lo había hecho prisionero sino también para su propio pueblo. Esto afectaba a sus relaciones patrimoniales y también familiares. La tesis estudiaba la condición jurídica y patrimonial de los hijos que permanecían en Roma; una situación transitoria o en suspenso, pendientes del posible regreso del padre y la recuperación de su status jurídico o su muerte en prisión y la consolidación por parte de sus hijos de sui iuris y herederos del padre.

Aquesta tesi doctoral té per objecte l'estudi de les "pactiones et stipulationes" com a mode de constitució inter vivos de les servituds predials, en el dret romà clàssic. La principal font que ens informa de la seva existència és Gai. 2, 31, segons la qual les pactiones et stipulationes serien el mecanisme generalment emprat per a la constitució de servituds i d'usdefruit a les províncies romanes. Aquest treball intenta ser una contribució a l'estudi d'aquest negoci constitutiu de drets reals, a partir d'una revisió de les fonts que s'allunyi de la tendència a considerar-les interpolades i ens permeti observar la intervenció del pretor en aquest camp, així com la precisa resposta dela jurisprudència clàssica, davant problemes com ara la trasnformació de les servituds en res incorporales i la progressiva decadència de la mancipatio i de la in iure cessio —agreujada per la impossibilitat d'adquisició d'aquests drets a través d'usucapio (lex Scribonia). / The goal of this doctoral thesis is to study the pactiones et stipulationes as a method to constitute servitudes inter vivos, in Roman classical law. The main source, which informs us about its existance, is Gai. 2, 31, according to it, the pactiones et stipulationes would be the method generally used to constitute such rights in the Roman provinces. This work wants to be a contribution to the study of this method to constitute real rights, with a review of the sources that goes beyond the tendency to consider most of the sources as interpolated; that allows us to observe the praetor's intervention in this area and also the answer of the jurisprudence in front of such problems as the transformation of servitudes into res incorporales and the progressive decay of the mancipatio and the in iure cessio —with the further difficulty of the impossibility to acquire these real rights by means of the usucapio (lex Scribonia).