En un contexto dinámica, en el que los consumidores compran repetidamente los productos, la estructura competitiva está influida por la experiencia pasada de los compradores, manifestada en forma de lealtad a las marcas que compiten. En la tesis se lleva a cabo un estudio teórico y empírico de la influencia de la lealtad en la formación de precios y cuotas de mercado. La aplicación empírica se desarrolla sobre el mercado de detergentes domésticos, con datos desdagragados de compras realizadas por una muestra de hogares durante los años 1.991 a 1.993. Las principales conclusiones son que el aprendizaje y la lealtad son importantes, que existen heterogeneidad en la demanda en cuanto a grados de lealtad (que se manifieseta en diferencias en la elasticidad-precio) y que existe heterogeneidad en la oferta, que se evidencia en que las marcas difieren en el grado de lealtad, en su sensibilidad al precio y en su influencia y vulnerabilidad respecto a otras marcas.

¿Porqué existen programas de seguridad social que transfieren recursos desde los trabajadores a los mayores? (ii) ¿Porqué los programas de seguridad social preveen que para cobrar la pensión los trabajadores tienen que jubilarse? (iii) ¿Cuál es el impacto del proceso de envejecimiento de la población sobre la jubilación y la seguridad social? (iv) ¿Cuál es la evidencia empírica sobre la importancia de la finámica demográfica como determinante de la jubilación y de la seguridad social en el mundo? Esta tesis contribuye a contestar a estas preguntas en un contexto político-económico. Primero, examina el estado del arte, y las principales contribuciones en la literatura de los modelos político-económico de la seguridad social. Segundo, considera los elementos políticos que relacionan la seguridad social con la jubilación, desarrollando un modelo de votación`probabilística. Una hipótesis crucial es que el tiempo libre en la edad mayor representa un "merit good", es decir un bien que tiene valor positivo para todos los agentes en la sociedad (jóvenes y viejos). En consecuencia, los jóvenes inducen los políticos a establecer un impuesto positivo sobre la renta laboral de los viejos, que los induce a retirarse. Esto aumenta el nivel de homogeneidad ideológica de los viejos, y por lo tanto su poder político para obtener una transferencia desde los jóvenes. Tercero, la tesis examina el nivel de equilibrio de jubilación y de seguridad social en un contexto económico y demográfico, desarrollando un modelo a generaciones solapadas con grupos de interés. El modelo estudia la solución política que sandrá cuando la proporción de viejos en la población aumentará. Cuarto, la tesis ofrece nuevas evidencias sobre los determinantes del nivel de jubilación y de seguridad social en el mundo, construyendo un nuevo data set que incluye las informaciones sobre demografía, jubilación y seguridad social para muchos paises.

This thesis studies from the theoretical and empirical points of view the allocation of time by part of rational individuals motivated by technological changes in the economy. Drawing upon the labor market viewpoint of Lucas and Rapping (1969), the first two chapters are respectively concerned with the life-cycle allocation of labor effort by part of prime-age males and females, and they seek to ask for the attention over a topic of research that seemed closed from the mid 1980's: the importance of alterations in the price of goods to the intertemporal allocation of market work. The third chapter, by assessing how the distribution of time to different pursuits may be affected by a number of technological changes in the economy, aims at making a contribution to the determinants of human fertility in the era following malthusian stagnation. / En esta tesis se estudia, tanto desde el punto de vista teórico como empírico, cómo los individuos racionales modifican la asignación del tiempo ante cambios tecnológicos en el entorno. Basándose en el modelo del mercado de trabajo de Lucas y Rapping (1969), los dos primeros capítulos tratan sobre la asignación del tiempo dedicado a trabajar en el mercado por parte de hombres y mujeres a lo largo del ciclo vital, queriendo llamar la atención sobre un tema que parecía cerrado desde mediados de los años ochenta: la importancia de las alteraciones del precio de las mercancías en la asignación temporal de nuestro esfuerzo laboral. El tercer capítulo, que estudia cómo los cambios tecnológicos afectan a la distribución del tiempo a actividades diversas, pretende contribuir al estudio de los determinantes de la fecundidad humana en la era post-malthusiana..

This thesis revolves around financial instability and banking regulation. The first chapter examines whether the disclosure of information about banks maximizes welfare in times of crisis. Contrary to conventional wisdom, we demonstrate that transparency is optimal only if banks' distress can be efficiently resolved. The second chapter provides an explanation for the observed inability of market participants to assess banks' solvency in times of crisis. We demonstrate that banks' incentives to understate losses lead to an equilibrium where no information is available in the market in times of crisis, and this makes banks take excessive risk ex-ante. The third chapter, coauthored with Philipp Ager, provides an empirical analysis of the effects of liberalization on bank competition and bank failures. Using the relaxation of bank entry barriers in the 19th century US as a case study, we find that liberalization increases bank entry by 11% and bank failures by 2.6%. / Aquesta tesi tracta sobre la inestabilitat financera i la regulació bancària. El primer capítol examina si la divulgació d'informació sobre els bancs maximitza el benestar en temps de crisi. Contràriament a la saviesa convencional, es demostra que la transparència és òptima només si els problemes dels bancs es poden resoldre de manera eficient. El segon capítol ofereix una explicació de la incapacitat observada dels participants del mercat per avaluar la solvència dels bancs en temps de crisi. Es demostra que els incentius dels bancs a subestimar les pèrdues porten a un equilibri en el qual no hi ha informació disponible al mercat en temps de crisi, i on els bancs prenen riscos excessius ex-ante. El tercer capítol, en coautoria amb Philipp Ager, proporciona una anàlisi empírica dels efectes de la liberalització sobre la competència bancària i fallides bancàries. Utilitzant la relaxació de les barreres a l'entrada dels bancs als EUA al segle XIX com a cas d'estudi, ens trobem que la liberalització augmenta l'entrada de bancs en un 11% i la fallida de bancs en un 2,6%.

This dissertation examines how people aggregate quantitative advices to reach their own estimates. Each chapter explores a different situation that could affect how advices are evaluated, and consequentially how advices will be combined. The first chapter demonstrates that people measure advices' extremity degrees by anhoring upon the advice set's median. It also shows that, unlike multiplicative scaling, additive scaling of advices affects how outliers are perceived. The second chapter deals with advices that are obtained serially. The results reveals that whether people execute the aggregation sequentially or only once at the end of the series affects how an outlier in the series is detected and combined. The third chapter studies how people revise their own estimates with advices of others, and finds that people revise more if they appear a dissensus. Consequentially having multiple advices can attenuate of the effect of egocentricity and improve accuracy of revisions compared to having only a single advice / Aquesta tesi estudia com les persones agreguen consells quantitatius per arribar a les seves pròpies estimacions. Cada capítol explora una situació diferent que podria afectar com s'avaluen els consells, i en conseqüència com es combinen aquests consells. El primer capítol demostra que les persones mesuren els graus extrems dels consells per ancoratge a la mediana del conjunt de consells. També es mostra que, en comptes d’una escala multiplicadora,l’ escala additiva dels consells afecta a com es perceben els valors atípics. El segon capítol tracta de consells que s'obtenen en sèrie. Els resultats revelen que si les persones executen l'agregació seqüencialment o només una vegada al final de la sèrie, afecta a com es detecten i es combinen els valors atípics en la sèrie. El tercer capítol estudia com les persones revisen les seves estimacions a partir consells dels altres, i es troba que les persones revisen més si es troben en un dissens. Conseqüentment, tenir consells múltiples pot atenuar l'efecte d'egocentrisme i millorar la precisió de les revisions si es compara en tenir només un únic consell.

This thesis is a collection of three principal chapters split into two parts. The first part presents chapter 1 on network design when effort decisions are global substitutes but communication through network links creates local complementarities and the network is subject to policing. Although it is motivated as a study of criminal networks, the model is general enough to encompass situations of collaborative R&D, employee poaching and peer effects. The second part presents chapters 2 and 3 on R&D collaboration. Chapter 2 empirically assesses the reasons that induce firms to collaborate in R&D projects and finds a strong reason in financial constraints. Chapter 3, firstly studies how firms within collaborative agreements protect their innovations. A comparison with non-collaborators unveils a systematic preference for strategic mechanisms such as secrecy. Chapter 3 then provides a theoretical rationale for this difference and offers additional predictions that are matched by the data. / Aquesta tesi és una recopilació de tres capítols principals, separada en dues parts. La primera part presenta el capítol 1 relatiu al disseny en xarxa quan les decisions sota esforç són substitutius globals. Però, en aquest context, la comunicació a través de les connexions de la xarxa crea complementarietats locals i la xarxa està subjecte a vigilància. Encara que aquest capítol està motivat com un estudi sobre les xarxes criminals, el model és bastant general i abasta situacions de R&D col·laboratiu, fuga de talents i efectes paritaris. La segona part presenta els capítols 2 i 3 relatius a la col·laboració en matèria de R&D. El capítol 2 avalua empíricament les raons que indueixen a les empreses a col·laborar entre elles en projectes de R&D, destacant sobre les altres raons les restriccions financeres. El capítol 3 estudia, en primer lloc, de quina manera les empreses que operen sota acords de col·laboració protegeixen les seves innovacions. Una comparació amb empreses no col·laboradores desvetlla una preferència sistemàtica per mecanismes estratègics com el secretisme. Seguidament, el capítol 3 proporciona una base teòrica que explica aquesta diferència i ofereix prediccions addicionals que s'ajusten a les dades.

This thesis sheds light on several macroeconomic aspects of the labor market and economic policy. Chapter 1 analyzes whether the presence of human capital depreciation during unemployment calls for policy intervention. I argue that the latter is required because human capital depreciation during unemployment generates an externality in job creation. Chapter 2 looks at whether the prescription for conducting monetary policy changes once it is taken into account that workers’ human capital depreciates during periods of unemployment. In a New Keynesian framework, I find that optimal monetary policy stays close to strict inflation targeting. Chapter 3 investigates how the effect of an increase in government spend- ing on labor market outcomes depends on the strength of the short-run wealth effect on labor supply. I show that the role of the latter crucially depends on the degree of price and wage stickiness. / Aquesta tesi estudia diversos aspectes macroeconòmics del mercat laboral i la política econòmica. El capítol 1 analitza si la presència de depreciació del capital humà durant els períodes d’atur requereix una intervenció política. Sostinc que aquesta última és necessaria degut a que la depreciació del capital humà durant els períodes d’atur, genera una externalitat en la creació de llocs de treball. El capítol 2 analitza si la prescripció de certes polítiques monetàries canvia un cop es té en compte que el capital humà dels treballadors es deprecia durant els períodes d’atur. En un marc neokeynesià, mostro que la política monetària òptima es manté prop de l’objectiu d’inflació estricte. El capítol 3 estudia com l’efecte d’un augment de la despesa pública en el mercat de treball depèn de la força de l’efecte riquesa a curt termini sobre l’oferta de treball. Mostro que el paper d’aquest últim depèn fonamentalment del grau de rigidesa de preus i salaris

The main aim of this thesis is to evaluate the reduction of economic and health disparities in the European Union from 1990-2010. Through different dynamic panel models, we show that in simple economics terms there has been a catching-up process within the eurozone and that the distance between the core-periphery has been reduced. However, in terms of disparities, significant economic differences across the eurozone regions still exist. In an attempt to go beyond economic terms, we show that the EU countries also catch-up in terms of health, while in terms of disparities there are still significant inconsistencies among the EU regions. Consequently, if the reduction of dispersion is the ultimate measure of convergence, as various authors have agreed (e.g. Quah, 1993), then our overall study shows a lack of convergence across EU regions in terms of economics and health / L’objectiu principal d’aquesta tesi és avaluar la reducció de les disparitats econòmiques i en salut en la Unió Europea des de 1990-2010. A través a diferents models de panell dinàmics, mostrem que en termes merament econòmics hi ha hagut un procés d’aproximació entre els membre de l’euro zona i que la distància entre centre-perifèria s’ha reduït. No obstant, en termes de disparitats, encara existeixen diferències econòmiques significatives entre les regions de l’euro zona. Per anar més enllà de simples termes econòmics, mostrem que els països de la UE també s’han aproximat en termes de salut, mentre que en termes de disparitats, encara hi ha inconsistències significatives entre les regions de la UE. Conseqüentment, si la reducció de les disparitats és la mesura definitiva de la convergència, com diversos autors han assenyalat (ex. Quah, 1993), llavors, el nostre estudi mostra una manca de convergència econòmica i en salut entre les regions de la UE

This doctoral thesis analyses competitive situations in which public institutions are involved and evaluates public institutions from three different perspectives. The first contribution analyses a regular activity of public institutions, procurement of services, in which there is a potential moral hazard problem. A public institution should bias future competitions in favour to the past winner who performs a high quality service, and that this bias should be additive. When the linearity is reduced a bit, the moral hazard problem is less severe. However, if the linearity is reduced too much, the advantage of the past winner disappears and biasing the contest can be counterproductive. The second contribution regards how public institutions can change a reality: disadvantage of minorities. Some affirmative action policies establish that a set of disadvantaged competitors has access to an extra prize. We find that an extra prize is a powerful tool to ensure participation of disadvantaged agents and this tool can be established purely on efficiency grounds when the disadvantage of the minority is not too severe. The third contribution studies agents’ perception of public institutions for the case of political parties in member countries of the European Union (EU). We find that economic factors, in addition to ideological and electoral motives, are determinants of partisan support to European integration. This support, which has grown in recent periods, depends on the distribution among member countries of the benefits from the EU and the specific economic situation of the each political party’s country. / Aquesta tesi doctoral avalua les institucions públiques en situacions competitives des de tres perspectives diferents. La primera contribució analitza una activitat ordinària de les institucions públiques, la contractació de serveis, on hi ha un problema de risc moral potencial. Una institució pública hauria d’esbiaixar les competicions futures a favor del guanyador passat si aquest va realitzar un servei d’alta qualitat, i aquest biaix hauria de ser additiu. Quan la linearitat es redueix lleugerament, el problema de risc moral és menys sever. Tanmateix, si la linearitat es redueix massa, l’avantatja del guanyador passat desapareix. Llavors, esbiaixar el concurs pot ser contra productiu. La segona contribució considera com les institucions públiques poden canviar una realitat: el desavantatge de minories. Algunes polítiques de discriminació positiva estableixen que un conjunt de competidors amb desavantatge té accés a un premi addicional. Els nostres resultats mostren que un premi addicional és una eina poderosa per garantir la participació dels agents amb desavantatge i aquesta eina pot ser establerta només sobre fonaments d’eficiència si el desavantatge de la minoria no és molt sever. La tercera contribució estudia la percepció que tenen els individus de les institucions públiques pel cas de partits polítics en països membres de la Unió Europea. Els nostres resultats mostren que els factors econòmics, a més a més dels factors ideològics i electorals, són determinants del suport dels partits polítics envers la integració europea. Aquest suport, que ha anat creixent en períodes recents, depèn de la distribució dels beneficis de la Unió Europea entre els països membres i de la situació econòmica particular del país de cada partit polític.

This thesis consists of four essays. In the first essay, I examine how the historical planter elite of the Southern US affected economic development at the county level between 1840 and 1960. I find that counties with a relatively wealthier planter elite before the Civil War performed significantly worse in the post-war decades and even after World War II. In the second essay we investigate the link between religious membership and rainfall risk across US counties in the second half of the nineteenth century. Our results indicate that church membership and seating capacity were significantly larger in counties likely to have been subject to greater rainfall risk. In the third essay, we examine the effect of removing restriction to bank entry on bank failures exploiting the introduction of free banking laws in US states during the 1837-1863 period. Our main finding is that counties in free banking states experienced significantly more bank failures. In the fourth essay we examine the effects that within-county changes in the cultural composition of the US population had on output growth during the age of mass migration. Our main finding is that increases in cultural fractionalization significantly increased output, while increases in cultural polarization significantly decreased output. / Aquesta tesi consisteix en quatre articles. En el primer assaig, s’examina com l’èlit històrica del sud dels EUA va afectar el desenvolupament econòmic a nivell de comtat entre 1840 i 1960. He trobat que els comtats amb una èlit relativament més rica abans de la Guerra Civil empitjoraven significativament en les dècades de la postguerra i fins després de la Segona Guerra Mundial. En el segon assaig s’investiga la relació entre l’afiliació religiosa i el risc de pluja a través dels comtats dels Estats Units en la segona meitat del segle XIX. Els nostres resultats indiquen que la comunitat de l’església i el nombre de seients van ser significativament majors en els comtats amb probabilitats d’haver estat subjectes a un major risc de pluja. En el tercer assaig, s’analitza l’efecte de l’eliminació de restriccions a l’entrada de bancs en la fallida de bancs que exploten la introducció de les lleis del “free banking” als estats dels EUA durant el període 1837-1863. La nostra principal conclusió és que els comtats en els estats amb “free banking” experimentaven significativament més fracassos bancaris. En el quart assaig s’examinen els efectes que els canvis dins del comtat en la composició cultural de la població dels EUA, van tenir en el creixement de la producció durant l’era de la migració massiva. La nostra principal conclusió és que l’augment de fragmentació cultural, van augmentar significativament la producció, mentre que l’augment de la polarització cultural, disminuia significativament la producció.