El desenvolupament de cultius biofortificats amb un major contingut de minerals mitjançant l'enginyeria genètica pot resultar útil per combatre la malnutrició a curt o mitjà termini. En aquest projecte ens vam proposar desenvolupar plantes d'arròs transgèniques que acumulessin més calci (Ca) i seleni (Se) al gra. Les línies transgèniques van ser caracteritzades a nivell molecular, i es va avaluar com afectava l'expressió dels transgens a l'acumulació de minerals i al metabolisme del Ca i del Se en les plantes transgèniques. L’Striga perjudica greument la producció de cereals a l'Àfrica. L'ús de l'enginyeria genètica pot permetre el desenvolupament de noves varietats de cereals que produeixin menys quantitat d'estrigolactones, fent-les així resistents a l'Striga. En aquest estudi vam desenvolupar línies de blat de moro transgèniques que expressaven una construcció genètica de RNAi, per tal de disminuir l'expressió de dos dels gens involucrats en la biosíntesi d'estrigolactones, el Zmd27 i el Zmccd8. / El desarrollo de cultivos biofortificados con un mayor contenido de minerales mediante la ingeniería genética puede resultar útil para combatir la malnutrición a corto o medio plazo. En este proyecto nos propusimos desarrollar plantas de arroz transgénicas que acumulasen más calcio (Ca) y selenio (Se) en el grano. Las líneas transgénicas resultantes fueron caracterizadas a nivel molecular, y se evaluó cómo afectaba la expressión de los transgenes en la acumulación de minerales, así como en el metabolismo del Ca y del Se en las plantas transgénicas. El género Striga perjudica gravemente la producción de cereales en África. El uso de la ingeniería genética puede permitir el desarrollo de nuevas variedades de cereales que produzcan menos cantidad de estrigolactonas, haciéndolas así resistentes a la Striga. En éste estudio desarrollamos líneas de maíz transgénicas que expresaban niveles más bajos de dos de los genes involucrados en la biosíntesis de estrigolactonas, el Zmd27 y el Zmccd8. / The generation of biofortified staple crops with enhanced mineral content through genetic engineering is a promising approach to counter malnutrition in the short- and middle-term. We aimed to create a population of transgenic rice plants with increased capacity for calcium (Ca) and selenium (Se) accumulation in the grain. Transgenic rice lines were characterized at molecular level, and the impact of transgene expression on mineral accumulation and endogenous Ca and Se metabolism was preliminary evaluated. Cereal production in Africa is severely hampered by Striga infection. Genetic engineering can be used to develop Striga resistant cereal varieties through reducing strigolactone production. We generated transgenic maize plants expressing RNAi constructs targeting two genes involved in the strigolactone biosynthetic pathway, Zmd27 and Zmccd8. Expression of target genes was effectively down-regulated and distinctive phenotypes were observed in both transgenic lines. Strigolactone levels were drastically reduced in Zmccd8 line and offers great potential for Striga control.

L’objectiu de la meva tesis doctoral és la producció en l’endosperma de l’arròs d’una tercera generació de microbicides contra el virus de la sida. Durant la meva recerca he utilitzat l’anticòs monoclonal 2G12 i dues proteïnes que neutralitzen el virus de la sida CV-N i GRFT, soles o en combinació, per a descobrir noves estratègies de producció. En la primera part he investigat si podia produir 2G12 a l’endosperma de l’arròs i quins eren els factors que influenciaven la seva producció. En la segona part de la meva tesis he introduït GRFT a l’endosperma de l’arròs i he analitzat si la proteïna expressada tenia activitat neutralitzant del virus de la SIDA. La expressió de GRFT en l’endosperma de l’arròs va ser comparable o inclús en algun cas més alta a GRFT expressada de forma transitòria en tabac. A la tercera part de la meva tesis he investigat si l’endosperma d’arròs seria una plataforma funcional per a la producció de CV-N i si aquesta proteïna tindria capacitat neutralitzant del virus de la sida. Finalment he utilitzat una combinació de microbicides 2G12, CV-N i GRFT per a introduir-les simultàniament a l’endosperma de l’arròs i identificar la millor combinació contra el virus de la sida, i si la co-expresió augmentava el seu efecte neutralitzant. Aquesta es la primera vegada que més d’una proteïna que neutralitzen el virus de la sida son produïdes de forma estable en l’endosperma d’un cereal, obrint un camí nou cap a la producció d’un còctel microbicida per a evitar la transmissió del virus de la sida. / El objetivo de mi tesis doctoral es la producción en el endospermo de arroz de una tercera generación de microbicidas contra el virus del SIDA. Durante mi trabajo de investigación utilicé el anticuerpo monoclonal 2G12 y dos proteínas que neutralizan el virus, CV-N y GRFT, solas o en combinación, para explorar diferentes estrategias de producción. En la primera parte de mi tesis investigué si podía producir 2G12 en el endospermo de arroz y cuáles eran los factores que afectaban a su producción. En la segunda parte de mi tesis, he introducido GRFT en el endospermo de arroz y he investigado si la proteína producida tenía actividad neutralizante del virus del SIDA. La expresión de GRFT en el endospermo del arroz fue comparable o incluso en algún caso más alta a GRFT producida de forma transitoria en tabaco. En la tercera parte de mi tesis he investigado si el endospermo de arroz sería una plataforma funcional para la producción de CV-N y si esta proteína sería capaz de neutralizar el virus del sida. La proteína Finalmente he utilizado una combinación de microbicidas 2G12, CV-N y GRFT para introducirlos simultáneamente en el endospermo de arroz e identificar la mejor combinación contra el virus del sida, y si la co-expresión potenciaba su efecto neutralizante. La combinación Esta es la primera vez que más de una proteína que neutraliza el virus del sida es producida de forma estable en el endospermo de un cereal, abriendo un nuevo camino hacia la producción de un cóctel microbicida para evitar la transmisión del virus del sida. / The focus of this thesis is the production of third-generation HIV microbicides in rice cells. I used one monoclonal antibody (2G12) and two anti-HIV proteins (CV-N and GRFT) alone or in combination, to explore different strategies to produce an efficient microbicide against HIV. The first part of my PhD thesis was to test whether rice endosperm can function as a platform for the production of 2G12 and to gain insight into the factors that affect the production and functional efficacy of neutralizing antibodies in plants. The human mAb2G12 was expressed successfully into rice endosperms as an aglycosylated form. In the second part of the thesis I introduced GRFT into rice endosperm and I tested whether the rice-derived GRFT protein retains its potent HIV-neutralizing activity. GRFT was successfully expressed in rice endosperm resulting in yields comparable or even higher to GRFT produced transiently in tobacco and other recombinant proteins. In the third part of my thesis I explored whether rice endosperm could function as a production platform to produce CV-N and I evaluated whether the rice-derived CV-N could neutralize efficiently the HIV virus. Finally I used a combinatorial approach introducing the 2G12, CV-N and GRFT into rice cells to identify the best combination against HIV, and whether their co-expression enhanced their effect. This is the first time that more than one protein against HIV is stable expressed into endosperm opening a new way for the production of a microbicide cocktail for the prevention of HIV transmission.

La disponibilitat d’aire i, en concret, d’oxigen per part del sistema radicular dels cultius té una gran importància per al procés respiratori i la seva producció d’energia per al desenvolupament de la planta i la captació de nutrients per les arrels. Tot i això, és freqüent trobar cultius amb deficiències d’oxigen en l’àmbit radicular, degut a altes taxes d’absorció d’O2 en condicions de desenvolupament càlides i a un control insuficient d’aquest. La informació existent és limitada i ha promogut l’objectiu de la tesis: estudiar els efectes de la oxifertirrigació en dos cultius importants sense sòl: rosa per a flor tallada (planta llenyosa i esqueix) i pebrot (planta herbàcia). S’han realitzat cultius de roser per a flor tallada, d’esqueix de rosa en arrelament i arrelat i de pebrot; els tres amb tractament de oxifertirrigació o no, i la combinació amb d’altres factors (substrat, oxigenació nocturna, freqüència de reg). L’oxifertirrigació ha afavorit la productivitat, la qualitat i el desenvolupament en diversos aspectes, possiblement degut a l’activació d’alguns paràmetres fisiològics (conductivitat hidràulica, respiració). / La disponibilidad de aire, y en concreto oxígeno, por parte del sistema radicular de los cultivos tiene gran importancia para el proceso respiratorio y su producción de energía para el desarrollo de la planta y la captación de nutrientes por las raíces. A pesar ello, es frecuente encontrar cultivos con deficiencias de oxígeno en el ámbito radicular, por altos índices de absorción de O2 en condiciones de desarrollo cálidas, y por un control insuficiente del mismo. La información existente limitada ha promovido el objetivo de la tesis: estudiarlos efectos dela oxifertirrigación en cultivos sin suelo de rosa para flor cortada y de pimiento. Se han realizado cultivos de rosal para flor cortada, de esqueje de rosa enraizado y de pimiento, los tres con tratamiento de oxifertirrigación o no y la combinación con otros factores (sustrato, oxigenación nocturna, frecuencia de riego). La oxifertirrigación ha favorecido la productividad, la calidad y el desarrollo en diversos aspectos, posiblemente debido a la activación de algunos parámetros fisiológicos (conductividad hidráulica, respiración). / Air availability, specially oxygen, by the crops root system plays an important role in the whole respiratory process and its energy production for plant development and nutrient uptake by the roots. Nevertheless, there are evidences about oxygen deficiencies in the root system in some crops, due to high oxygen absorption rates in warm climate conditions, and also because of an insufficient control over it. The lack of information about the topic has promoted the aim of this Ph-D thesis, that is to study the oxifertigation effects in rose cut flower and pepper cultivated under soilless conditions. Cut flower rose, rose cutting and pepper cultures were grown under oxifertigation treatment and a combination of other parameters such as substrate, night oxygenation and watering frequency. The experiments showed that oxifertigation has rised productivity, quality and development in some aspects, likely due to the activation of some physiological parameters such as hidraulic conductivity and respiration.

Els aliments suplementaris poden jugar un paper important en el control biològic de plagues ja que afegint l’aliment adequat en un cultiu, pot facilitar la instal•lació dels enemics naturals en aquest cultiu i a més permeti la seva dispersió dins del cultiu. Els quists d’Artemia sp. i el pol•len comercial d’abella millorarien la longevitat i reproducció dels depredadors polífags. A més l’addició dels quists en el cultiu no interferiria en la dispersió dels depredadors i en condicions de hivernacle, quists i pol•len incrementarien les poblacions de Orius majusculus i la seva eficiència en el control de Frankliniella occidentalis. D'altra banda el nèctar és un aliment que trobem de manera natural als agroecosistemes, les espècies vegetals Fagopyrum esculentum i Lobularia maritima milloren la longevitat i fecunditat dels parasitoides, pel que la seva proximitat al cultiu podria millorar l’eficàcia del control biològic per conservació. L’addició d’aliments suplementaris i la introducció de recursos florals milloraria els paràmetres biològics de depredadors i parasitoides, per tant millorarien els programes de control biològic per conservació i inoculació. / Los alimentos suplementarios pueden jugar un papel importante en el control biológico de plagas ya que añadiendo el alimento adecuado en el cultivo, puede facilitar la instalación de los enemigos naturales en ese cultivo y además permita su dispersión dentro del cultivo. Los cistos de Artemia sp. y el polen comercial de abeja mejorarían la longevidad y reproducción de los depredadores polífagos. Además la adición de cistos en el cultivo no interferiría en la dispersión de los depredadores y en condiciones de invernadero, cistos y polen incrementarían las poblaciones de Orius majusculus y su eficiencia en el control de Frankliniella occidentalis. Por otro lado, el néctar es un alimento que encontramos de manera natural en los agroecosistemas, las especies vegetales Fagopyrum esculentum y Lobularia maritima mejorarían la longevidad y fecundidad de los parasitoides, por lo que su proximidad en el cultivo podría mejorar la eficacia del control biológico por conservación. La adición de alimentos suplementarios y la introducción de recursos florales mejorarían los parámetros biológicos de depredadores y parasitoides, por tanto mejorarían los programas de control biológico por conservación e inoculación. / The supplemental foods can play an important role in biological control of pests, since adding the right food in the crop can facilitate the establishment of natural enemies in that crop and also allow their dispersion within the crop. Cysts of Artemia sp. and commercial bee pollen would improve longevity and reproduction of polyphagous predators. Besides the addition of cysts in the crop would not interfere in the dispersion of predators and in greenhouse condition, cysts and pollen would increase the populations of Orius majusculus and their efficiency in the control of Frankliniella occidentalis. On the other hand, nectar is a food that we find naturally in the agro-ecosystems, the plant species Fagopyrum esculentum and Lobularia maritima would improve longevity and fecundity of parasitoids, so their proximity in the crop could improve the effectiveness of conservation biological control. The addition of supplemental foods and the introduction of floral resources would enhance biological parameters of predators and parasitoids, therefore would improve conservation and inoculation biological control programs.

El present document conté el treball de recerca per a la caracterització mecànica de la població d'avet blanc (Abies alba Mill.) procedent del Pirineu en els seus dos vessants, espanyola i francesa. S'ha estudiat de forma independent la població del vessant espanyola, que correspon amb la població d'avet blanc d'Espanya. Inclou l'assignació de classe resistent d'acord amb UNE-EN 338 per a les dues poblacions. L'estudi compta amb una mostra total de 351 peces distribuïdes en cinc seccions: 120x75, 145x70, 150x70, 160x120 i 250x200 mm. S'han mostrejat les dues regions de procedència que contenen més del 90% de la població d'avet. Les provetes procedeixen de les zones amb major densitat de població de l'avet: Irati i Vall d'Aran. Es completa amb provetes de Roncal i Pallars Sobirà, a Espanya, i de Haute Garonne a França. Les provetes es van agrupar en cinc lots, definits per la secció. Es va realitzar un recull de les característiques i singularitats de cada proveta. Les provetes van ser classificades amb els criteris de qualitat de la classe visual MEG continguda en UNE 56544. Es va comprovar que el rendiment de la classificació és bo, l'eficiència alta. Es van assajar totes les provetes d'acord amb UNE-EN 408. Es van calcular els valors característics per a cada lot de la resistència a flexió, el mòdul d'elasticitat longitudinal i la densitat d'acord amb UNE-EN 384. Es van calcular els valors característics de la població espanyola i de la població completa d'acord amb la mateixa norma. Es va realitzar l'assignació de classe resistent d'acord amb UNE-EN 338. A la població espanyola li correspon una classe resistent C20, a la població Pirineus una C22. La diferència de classe resistent es deu exclusivament a l'augment de la mostra (reducció d'incertesa), no a millors propietats de la fusta francesa. No obstant això, la mostra completa és més consistent. L'assignació a la classe resistent va ser determinada en les dues poblacions per la resistència a flexió. El mòdul d'elasticitat longitudinal i la densitat són molt superiors als establerts per a la classe resistent. La classe resistent sense considerar la resistència a flexió és una C30 S'ha estudiat la influència de l'alçada de la secció en la resistència a flexió. Els resultats mostren una influència elevada, més gran que la recollida per UNE-EN 384. El paràmetre de l'efecte de l’altura de la secció alfa és al voltant de 0,37. La influència de l'altura de la secció és més gran en les peces de pitjor qualitat. S'ha estudiat la possibilitat d'ús de lots incomplets i aleatoris. Els lots incomplets poden tenir un ús limitat. Es descarten lots aleatoris. / El presente documento contiene el trabajo de investigación para la caracterización mecánica de la población de abeto blanco (Abies alba Mill.) procedente de la cordillera pirenaica en sus dos vertientes, española y francesa. Se ha estudiado de forma independiente la población de la vertiente española, que corresponde con la población de abeto blanco de España. Incluye la asignación de clase resistente de acuerdo con UNE-EN 338 para las dos poblaciones. El estudio cuenta con una muestra total de 351 piezas distribuidas en cinco secciones: 120x75, 145x70, 150x70, 160x120 y 250x200 mm. Se han muestreado las dos regiones de procedencia que contienen más del 90 % de la población de abeto. Las probetas proceden de las zonas con mayor densidad de población del abeto: Irati y Valle de Arán. Se completa con probetas de Roncal y Pallars Sobirà, en España, y de Haute Garonne en Francia. Las probetas se agruparon en cinco lotes, definidos por la sección. Se realizó una recopilación de las características y singularidades de cada probeta. Las probetas fueron clasificadas con los criterios de calidad de la clase visual MEG contenida en UNE 56544. Se comprobó que el rendimiento de la clasificación es bueno, la eficiencia alta. Se ensayaron todas las probetas de acuerdo a UNE-EN 408. Se calcularon los valores característicos para cada lote de la resistencia a flexión, el módulo de elasticidad longitudinal y la densidad de acuerdo a UNE-EN 384. Se calcularon los valores característicos de la población española y de la población completa de acuerdo a la misma norma. Se realizó la asignación de clase resistente de acuerdo con UNE-EN 338. A la población española le corresponde una clase resistente C20, a la población Pirineos una C22. La diferencia de clase resistente se debe exclusivamente al aumento de la muestra (reducción de incertidumbre), no a mejores propiedades de la madera francesa. Sin embargo, la muestra completa es más consistente. La asignación a la clase resistente fue determinada en ambas poblaciones por la resistencia a flexión. El módulo de elasticidad longitudinal y la densidad son bastante superiores a los establecidos para la clase resistente. La clase resistente sin considerar la resistencia a flexión es una C30 Se ha estudiado la influencia de la altura de la sección en la resistencia a flexión. Los resultados muestran una influencia elevada, mayor que la establecida por UNE-EN 384. El parámetro del efecto del tamaño alfa está en torno a 0,37. La influencia de la altura de la sección es mayor en las piezas de peor calidad. Se ha estudiado la posibilidad de uso de lotes incompletos y aleatorios. Los lotes incompletos pueden tener un uso limitado. Se descartan lotes aleatorios. / The present document contains the research work covering the mechanical characterization of the Pyrenees population of white fir (Abies alba Mill.) including Spanish and French watersheds. The Spanish side population, which corresponds to the whole population of white fir in Spain, was independently studied. Additionally, the strength class assignment, according to UNE-EN 338, has been included for both populations. The study contains a total sample of 351 pieces of sawn timber divided into five cross sections: 120x75, 145x70, 150x70, 160x120 and 250x200 mm. The two origin regions sampled contain more than 90% of the overall population of fir. The pieces come from areas with the highest fir population density: Irati and Valle de Arán. The sample was completed with pieces from Roncal Valley and Pallars Sobirà in Spain, and from Haute Garonne in France. The specimens were grouped into five samples, defined by section. The visual grading parameters of each single piece were recorded. The specimens were classified according the MEG visual class grading criteria (UNE 56544). The output result shows a high efficiency. All sawn timber pieces were tested according to UNE-EN 408. Characteristic values of the bending strength, the modulus of elasticity, and the density were calculated according to UNEEN 384 for each sample. Characteristic values were calculated from the Spanish population and the entire population according to the same standard. Strength class assignment was carried out according to UNE-EN 338. A C20 strength class was obtained to the Spanish population, and a C22 to the Pyrenees population. The difference in strength class is exclusively due to the increase of the sample (reducing uncertainty), not to different characteristics of French timber. However, the entire sample is more reliable. Assignment to strength class was determined in both populations for bending strength. The modulus of elasticity and density are considerably higher than those for the strength class. The strength class without considering bending strength achieves a C30 strength class. The influence of the height of the cross-section in bending strength was analyzed. The results show a high influence, greater than that established by UNE-EN 384. The parameter of the height effect alfa is around 0.37. The influence of this parameter increases as the timber quality decreases. The possibility of using incomplete and random samples was evaluated. Incomplete samples might be used in several circumstances. Random sampling was discarded.

En aquest treball, es pretén analitzar les possibilitats que té l'introducció deplataformes de força simples (plataforma rígida de 1,5*3,0 m sobre quatrecèl.lules càrrega al pas de verres sense aturar ni condicionar) en granja deproducció de garrins per a l'estimació de pes viu, valoració de la condiciócorporal (gruix de dorsal sobre pes viu) i de la locomotricitat (anàlisi de lamarxa).A partir d'una meta-anàlisi i l'estudi de les dades observades en granja (pes viuestàtic, gruix de greix dorsal, ingesta), es conclou que la plataforma de força hade considerar-se com a eina de diagnòstic de l'alimentació de verres i no com aeina predictiva de la producció (increment de pes de la garrinada durantl'alletament) o reproducció (interval desalletament-detecció de zel o bé cubriciófecundant).L'estimació de pes viu mitjançant la plataforma de força es veu condicionadaper l'aparició de valors "outliers" que podrien ser exclosos mitjançant una dobleplataforma. Un cop realitzat un correcte retall del senyal rellevant al pas de lesverres sobre la plataforma, es pot estimar amb suficient precisió el pes viu ( 1,1% RMSE).Analitzant el senyal sumat al pas de la verra sobre la plataforma de força i per adiferents bandes de freqüència (entorn, per sota i per sobre de la freqüèncianatural de la plataforma, 15 Hz), es valora mitjançant xarxes neuronals siexisteix informació per a quantificar el gruix de greix dorsal o si més nodiscriminar entre verres magres i grasses. A partir de la metodologia usada, noes pot concloure l'existència d'informació per a la quantificació del greix dorsal,encara que es pot arribar a discriminar, per a freqüències per sobre de lanatural (20-30 Hz), les verres més magres (gruix de greix dorsal per sota de 19mm) de la resta.Del tratament del senyal de les cèl·lules de càrrega per separat on es recolza laplataforma, es valora la posició del centre de gravetat de l'animal i s'intrepeta latrajectòria en cada moment. De les variables extretes de la comparació entretrajectòria i posició del centre de gravetat, es pot arribar a agrupar ("clustering")les verres segons la qualitat de la marxa. / En este trabajo, se pretende analizar las posibilidades que tiene la introducciónde plataformas de fuerza simples (plataforma rígida de 1,5*3,0 m sobre cuatrocélulas de carga al paso de cerdas sin detener no condicionar) en granja deproducción de lechones para la estimación de peso vivo, valoración de lacondición corporal (grasa dorsal sobre peso vivo) y de la locomotricidad(análisis de la marcha).A partir de un meta-análisis y el estudio de datos observados en granja (pesovivo estático, espesor de grasa dorsal, ingesta), se concluye que la plataformade fuerza tiene que ser considerada como un instrumento de diagnóstico de laalimentación de las cerdas y no como un instrumento predictivo de laproducción (incremento de peso de la camada durante la lactación) o de lareproducción (intervalo destete-detección de celo o bien cubrición fecundante).La estimación de peso vivo mediante la plataforma de fuerza está condicionadapor la aparición de valores "outliers" que podrían ser excluidos mediante dobleplataforma. Una vez realizado un correcto recorte de la señal relevante al pasode las cerdas sobre la plataforma, se puede estimar con suficiente precisión elpeso vivo (1,1 % RMSE).Analizando la señal sumada al paso de la cerda sobre la plataforma de fuerza ypara diferentes bandas de frecuencia (entorno, por debajo y por encima de lafrecuencia natural de la plataforma, 15 Hz), se valora mediante redesneuronales la existencia de información para cuantificar el grosor de grasadorsal o en todo caso poder discriminar entre cerdas magras y grasas. A partirde la metodología usada, no se puede concluir que exista información para lacuantificación de la grasa dorsal, sin embargo se puede llegar a discriminar,para frecuencias por encima de la natural (20-30 Hz), las cerdas más magras(espesor de grasa dorsal por debajo de 19 mm) del resto.Del tratamiento de la señal de las células de carga por separado, se valora laposición del centro de gravedad del animal y se interpreta su trayectoria encada momento. De las variables extraídas de la comparación entre trayectoria yposición del centro de gravedad, se pueden llegar agrupar ("clustering) lascerdas según la calidad de la marcha. / Simple force platforms (rigid platform 1,5*3,0 m length on four load cells) areconsidered in farm to estimate life weight and to value body condition (backfaton life weight) and locomotion (gait analysis) of productive sows.By means of meta-analysis and observation in farm (static life weight, backfat,daily intake), force platform has to be considered as a diagnostic tool of sowfeeding rather than a predictive one for production (litter weight gain duringlactation) or reproduction (weaning-breeding interval)."Outliers" in life weight estimation by means of sow passing on force platformcould be excluded by doubling platform. Life weight is rightly estimated (1,1%RMSE) since a correct extraction of the valuable part of the signal.Otherwise, sow backfat is pretended to be estimated and discriminated byanalyzing signal at diferent frequency band of platform vibration ( close to,below to and above to the platform natural frequency, 15 Hz). For that purpose,artifitial neural networks are used. No significant results have been observedabout backfat estimation, but discrimination could be done on lean sows(backfat under 19 mm) respect to others using frequency band above naturalone (20-30 Hz).Finally, treating load cell signal separetaly, sow center of gravity position couldbe estimated and its trajectory interpreted each time. Thus, comparing centerof gravity position and trajectory, variables could be extracted to evaluatingsow gait on the platform. Four clusters on gait quality have been obtained.

Programa Horticultura Ambiental, Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA) Torre Marimon 08140 Caldes de Montbui (Barcelona). / Avui dia a Espanya i en moltes regions del món s'enfronten al problema d'escassetat d'aigua i la disminució de les seves ofertes. D'altra banda, les projeccions dels models climàtics preveuen que l'escassetat d'aigua es convertirà en un dels problemes més importants en moltes zones del món. Aquest seriòs problema fa que sigui urgent millorar l’eficiència en l’ús d’aigua. Considerant aquest aspecte, l'objectiu general d'aquesta tesis ha estat millorar l'eficiència del reg mitjançant la utilització de nous protocols de reg en dos espècies d’arbres, cirerers (Prunus avium) i de platan d’ombra (Platanus x hispanica) per a produir fusta. Mitjançant l'aplicació de diferents estratègies de reg deficitari basades en mesures de la màxima contracció diària del diámetre del tronc (MCD) combinat amb la mesura de l'estat de l'aigua al sòl. Els assajos van ser realitzats els anys 2009 i 2010, en un hivernacle (primer capítol) i en camp obert (segon i tercer capítol) a les instal•lacions de l'IRTA a Torre Marimon. Els objectius del primer capítol van ser avaluar si la MCD és un bon indicador de l’estat hídric del cirerer a partir de les relacions amb altres indicadors fisiològics i ambientals; així mateix, es va obtenir un valor llindar d'aquesta variable per a utilitzar-lo en la programació de reg. Com s'esperava els arbres ben regats i els arbres estressats van presentar diferències significatives en les variables fisiològiques: conductància estomàtica foliar (gs), potencial hídric foliar de migdia (md) i el flux de saba diari (Qd); el potencial matricial del substrat (s) va disminuir a valors de - 33 kPa i el corresponent valor de MCD va ser aproximadament de 0.30 mm. Aquests valors són considerats llindars potencials per a planificar el reg cirerers joves. Aquests valors corresponen a un md de -2.3 MPa i una gs de 50 mmol m-2 s-1, els quals indiquen estrès sever. En la part B del primer capítol, l'objectiu era explorar si la sequera afecta el patró diàri i horari dels dos indicadors de l’estat hídric mesurats en continu com son la variació del diàmetre del tronc i el flux de saba. Els arbres estresats mostren un increment significatiu de la MCD i un decrement del flux de saba respecte als arbres ben regats. La MCD és més sensible que el SF diàri front l'estrès per sequera, principalment a causa de la variabilitat més gran del SF entre arbres. En els cicles diàris, la variació del diàmetre del tronc i el flux de saba estan relacionats per un bucle que es comporta diferent quan estàn ben regats o estan estressats. La variació del pendent de la relació entre les dues varibles entre les 8 i les 16 hores en situacions de sequera pot ser un indicador d’estrés. Els objectius del segon capítol van ser intentar millorar la gestió de reg en arbres, cirerer i plàtan d’ombra, mitjançant la implantació de nous protocols de reg deficitari regulat (RDImds) basat en el valor absolut de la MCD i el potencial matricial del sòl (s), també es va combinar amb l’us d’aigua regenerada en cirerers . Els resultats indiquen que no va haver cap efecte negatiu associat amb l’aplicació del tractament RDI en el creixement en diàmetre, alçada i cobertura verda relativa, ni en la conductància estomàtica en ambdues especies. La qualitat d’aigua de reg tampoc va afectar al creixement dels cirerers El tractament RDImds ha estalviat aigua sense cap efecte negatiu sobre el creixement de l'arbre, amb el mateix comportament quan s’ha regat amb aigua regenerada o aigua de pou. El protocol aplicat en 2009 podria ser recomanat per a cirerers joves, i el protocol aplicat en 2010 podria ser recomanat per als plàtans. En el tercer capítol, l'objectiu va ser evaluar un protocol de programació de reg basat en el s i la señal de laMCD (MCDRDI/MCD100%Etc) en cirerer i en plàtan d’ombra. Els resultats van indicar que tractaments de RDI basats en la señal de MCD no van tenir efecte negatiu en els indicadors de creixement dels arbres, ni en la MCD ni en la gs. El tractament RDIsenyal va estalviar el 20-30% de l'aigua en les dues espècies. Així com en el tractament RDImds, el protocol aplicat en 2009 es podria recomanar per als cirerers joves i el protocol utilitzat en 2010 es podria recomanar per a plàtans d’ombra. Aquest darrer tractament té la desventatja que es necessita un control, però a la vegada evita els problemes de la influència de les condicions ambientals en la MCD del tractament RDImds. / Hoy en día en España y en muchas regiones del mundo se enfrentan al problema de la escasez de agua y la disminución de sus suministros. Por otra parte, las proyecciones de los modelos climáticos preveen que la escasez de agua se convertirá en uno de los problemas más importantes en muchas zonas del mundo. La gravedad de problema hace que sea necesario mejorar la eficiencia del uso del agua. Considerando lo anterior, el objetivo general de esta tesis es mejorar la eficiencia del riego mediante la utilización de nuevos protocolos de gestión de riego en dos especies de árboles: cerezos (Prunus avium) y plátano de sombra (Platanus x hispanica) para producir madera. Mediante la aplicación de diferente estrategias de riego deficitario basadas en las medidas de la máxima contracción diaria del tronco (MCD) combinado con la medida del estado hídrico del suelo. Los ensayos se realizaron los años 2009 y 2010, en un invernadero (primer capítulo) y en campo (segundo y tercer capítulo) en las instalaciones del IRTA en Torre Marimon. Los objetivos del primer capítulo fueron evaluar si la MCD es un buen indicador del estado hídrico del cerezo a partir de las relaciones con otros indicadores fisiológicos y ambientales; asimismo, se obtuvo un valor umbral de esta variable para utilizarlo en la programación del riego Como se esperaba, los árboles bien regados y los estresados presentaron diferencias significativas en todas las variables fisiológicas: conductancia estomática (gs), potencial hídrico de la hoja al mediodía ( md) y flujo de savia diario (Qd); el potencial matricial del substrato ( s) disminuyó hasta -33, y el correspondiente valor de MCD fue aproximadamente 0.30 mm. Estos valores se consideran umbrales potenciales para la programación del riego de árboles jóvenes de cerezos. Estos valores se corresponden a un -2 -1 md de -2.3 MPa y una gs de 50mmol m s , los cuales indican estrés hídrico severo. En la parte B del primer capítulo B, el objetivo fue explorar si la sequía afecta al patrón diario y horario de dos indicadores continuos del estado hídrico como son la variación del diámetro del tronco y el flujo de savia. Los árboles estresados mostraron un incremento significativo de la MCD y un decremento del SF diario respecto a los bien regados. La MCD es más sensible a la sequía que el SF diario, debido principalmente a la mayor variabilidad entre árboles del segundo. En los ciclos diarios, la variación del diámetro del tronco y el flujo de savia horario están relacionados por un bucle que se comporta diferente cuando está regado o estresado. La variación de la pendiente de la relación entre las dos variables entre las 8 y las 16 horas en situaciones de sequía puede ser un indicador de estrés. Los objetivos del segundo capítulo fueron intentar mejorar la gestión del riego en árboles, cerezo y plátano de sombra mediante la implantación de nuevos protocolos de riego deficitario regulado basados en el valor absoluto de MCD (RDImds) y el potencial matricial de suelo ( s), también se combinó con el uso de agua regenerada en cerezos. Los resultados indicaron que no hubo ningún efecto negativo relacionado con los tratamientos de RDI en el crecimiento en diámetro y altura del tronco ni en la cobertura verde, ni en la conductancia estomática en ambas especies. El tratamiento RDImds ha ahorrado agua sin ningún efecto en el crecimiento de los árboles, con el mismo comportamiento cuando se ha regado con agua regenerada o agua de pozo. El protocolo aplicado en 2009 podría ser recomendado para cerezos jóvenes, y el protocolo aplicado en 2010 podría recomendarse para plátanos. En el tercer capítulo, el objetivo fue evaluar un protocolo de riego basado en el s y la señal de la MCD (MCDRDI/MCD100%Etc). Los resultados indicaron que tratamientos de RDIseñal no tuvieron ningún efecto negativo sobre los indicadores de crecimiento de los árboles ni en la MCD ni en la gs. El tratamiento RDIseñal ahorró un 20 - 30% de agua en las dos especies. Així com en el tractament RDImds, el protocolo aplicado en 2009 se podría recomendar para cerezos jóvenes y el protocolo utilizado en 2010 se podría recomendar para plátanos. Este último tratamiento tiene la desventaja que necesita un control, pero a su vez evita los problemas de la influencia de las condiciones ambientales en la MCD del tratamiento RDImds. / Nowadays in Spain and many regions in the world face the problem of water scarcity and decreasing of its supplies. Moreover, climatic model projected that water scarcity will become one of the most important problems in many areas of the world. This serious problem supposes an urgent need to improve water use efficiency. Considering this problems, the general objective of this work was to improve irrigation efficiency by using new irrigation management protocol in two different species cherry trees (Prunus avium) and plane trees (Platanus x hispanica) for timber production. By applying different deficit irrigation strategies, based on the dendrometry measurements and other plant based water status indicators combined by soil water status measurements. The essays were conducted in 2009 and 2010; the first parts were conducted in one greenhouse and the second and third parts in the open field at IRTA Torre Marimon facilities. The objectives of the first chapter were to evaluate if MDS is a reliable indicator of cherry plants water status through its relationship with physiological and environmental variables; moreover, to study from these relationships the possibility of derivation a threshold value of MDS that indicated maximum water stress level in order to use it for irrigation scheduling. As expected well irrigated and stressed trees presented significant differences in all physiological variables: stomatal conductance (gs), midday leaf water potential ( md) and daily sap flow (Qd); substrate water potential ( s) decreased till -33kPa and the corresponding MDS value about 0.30 mm. Those values could be considered potential threshold for irrigation scheduling of young cherry trees. Those values corresponded to md of -2.3 MPa and gs of 50 mmol m-2 s-1, indicative of severe water stress. In part B of this chapter, the objective was to explore if drought affected the daily and hourly pattern of two continuous indicators of water status, trunk diameter variation and sap flow. Stressed trees showed a significant MDS increase and SF decrease respect to irrigated trees. MDS was more sensitive than SF in front of drought stress, mainly due to the higher variability of SF from tree to tree. In the daily cycle values, trunk diameter variation and sap flow were related to each other via a loop that differs according to tree water status. The change in the slope of the relationship between the two varibles between 8 and 16 hours in drought conditions can be an indicator of stress. The aims of the second chapter were to improve managing irrigation in woody trees, cherry and plane tree, by applying a regulate deficit irrigation protocols based on the absolute value of MDS (RDImds) and soil water potential ( s), combined by reclaimed water in cherry trees. Results indicated no negative effect related with RDI treatments was noticed on cherry or plane trees growth as no any significant differences was noticed in trunk diameter growth rate (TGR), height and relative green cover (RGC)neither in stomatal conductance in both species. Water quality neither affected the grothw of cherry trees. The RDImds treatment combined with s saved water without any negative effect on tree growth, with the same behavior when irrigated with reclaimed water or well water. The protocol applied in 2009 would be recommended for young cherry trees, and the protocol applied in 2010 would be recommended for plane trees. In the third chapter, the objective was to evaluate an irrigation scheduling protocol based on the information obtained from soil status s and MDS signal (MDSRDI/MDS100%Etc) as precision tools for automated adjustment of deficit irrigation in cherry and plane tree. Results indicated that RDIsignal and s protocols had no negative effect on tree growth indicators TGR and RGC; also no clear differences were noticed between well irrigated and RDIsignal trees in MDS and gs. Our irrigation scheduling protocol based on MDSsignal and s can be considered a valid protocol for schedule irrigation in woody trees as it helped us to save about 20- 30% of water in both species without any negative effect on the trees growth. As well as in the treatment RDImds, the protocol applied in 2009 could recommend for young cherry and protocol used in 2010 could recommend bananas for shade. The latter treatment has disadvantage it takes control, yet avoid the problems of the influence of environmental conditions on MCD treatment RDImds.

La importància de considerar la connectivitat del paisatge en conservació i planificació ha anat guanyant creixent protagonisme en els últims anys. En aquesta tesi es preten donar resposta a aquestes necessitats mitjançant el desenvolupament i millora d'una metodologia objectiva i integrada basada en grafs espacials i índexs de disponibilitat (accessibilitat) d'hàbitat. Es presenten els desenvolupaments analítics que permeten quantificar les diferents formes en les que els elements del paisatge (tessel.les i enllaços) poden contribuir a la connectivitat i disponibilitat d'hàbitat i avaluem la solidesa i fiabilitat a llarg termini de les prioritats de conservació de la connectivitat a mesura que es van acumulant els impactes de successives pèrdues d'hàbitat i canvis en el paisatge. S'aborden diferents casos d'estudi per il.lustrar el potencial d'aquesta metodologia, la qual pot adaptar-se a una gran varietat d'aplicacions relacionades amb la connectivitat ecològica. El marc analític proposat permet identificar de manera coherent els elements connectors crítics en el paisatge i obre noves perspectives per a la planificació i gestió del paisatge forestal a escales àmplies. / La importancia de considerar la conectividad del paisaje en conservación y planificación ha ido ganando creciente protagonismo en los últimos años. En esta tesis se pretende dar respuesta a esas necesidades mediante el desarrollo y mejora de una metodología objetiva e integrada basada en grafos espaciales e índices de disponibilidad (accesibilidad) de hábitat. Se presentan los desarrollos analíticos que permiten cuantificar las diferentes formas en las que los elementos del paisaje (teselas y enlaces) pueden contribuir a la conectividad y disponibilidad de hábitat y se evalua la solidez y fiabilidad a largo plazo de las prioridades de conservación de la conectividad, a medida que se van acumulando los impactos de sucesivas pérdidas de hábitat y cambios en el paisaje. Se abordan diferentes casos de estudio para ilustrar el potencial de esta metodología, que puede adaptarse a una gran variedad de aplicaciones relacionadas con la conectividad ecológica. El marco analítico propuesto permite identificar de manera coherente los elementos conectores críticos en el paisaje y abre nuevas perspectivas para la planificación y gestión del paisaje forestal en escalas amplias. / The importance of accounting for landscape connectivity in conservation planning has risen in the last years, leading to an increasing interest in related quantitative approaches and in a proliferation of connectivity metrics. In this context, the main aim of this thesis was to develop and improve an objective and integrated methodology for connectivity conservation planning based on spatial graphs and habitat availability (reachability) metrics. We quantified the different ways in which landscape elements (patches and links) can contribute to the habitat availability connectivity in the landscape, and evaluated the robustness and long-term reliability of the conservation priorities when facing the impact of multiple habitat losses and landscape changes. We selected different case studies to illustrate the potential of this methodology, which can be adapted to a wide variety of landscape and forest planning applications with different degrees of biological detail. The proposed analytical framework provides a coherent identification of critical connectivity providers in the landscape network and new perspectives for forest landscape planning and management at wide spatial scales.

La tisoreta comuna Forficula auricularia Linnaeus i Forficula pubescens Gené (Dermaptera : Forficulidae ) poden tenir un paper decisiu com a depredadors. Es va observar compatibilitat entre la tisoreta i nematodes entomopatògens (NEPs) i una activitat dissuassòria en larves de carpocapsa Cydia pomonella L. (Lepidoptera: Tortricidae) mortes per NEPs, reduint l’alimentació de la tisoreta sobre cadàvers que contenien nematodes al seu interior. La presència de tisoretes i aranyes (Araneae) es va observar all llarg de tot l’any, però tan sols les tisoretes van contribuir a reduir les infestacions de pugó llanut. Les re-infestacions procedents de colònies subterrànies no resulten ser rellevants en les regions mediterrànies. D’aquesta manera, el control d'aquest pugó cal que estigui dirigit tant cap a les colònies aèries com a les arrels. L'ús d’infraestructures ecològiques pot augmentar el control biològic de plagues, proporcionant un entorn més favorable i aliments i refugis alternatius als enemics naturals. Anacyclus clavatus Desf., Dorycnium pentaphyllium Scop., Erucastrum nasturtiifolium Poiret, Euphorbia serrata L., Hedysarum confertum Desf., Papaver rhoeas L., Trifolium pratense L. a la primavera, i Atriplex sp., Dittrichia viscosa L., Medicago sativa L., Moricandia arvensis L., Salsola kali L., Sorghum halepense (L.) Pers., Suaeda spicata Willd. i Verbena sp. a la tardor poden proporcionar refugi i aliment a les aranyes. Viburnum tinus L., Euonymous japonicus L. fil. i Pistacia lentiscus L. van mostrar resultats prometedors per a augmentar la riquesa i abundància d'enemics naturals. / La tijereta común Forficula auricularia Linnaeus y Forficula pubescens Gené (Dermaptera : Forficulidae ) pueden tener un papel decisivo como depredadores. Se observó compatibilidad entre la tijereta y nematodos entomopatógenos (NEPs) y una actividad disuasoria en larvas de carpocapsa Cydia pomonella L. (Lepidoptera: Tortricidae) muertas por NEPs, reduciendo la alimentación de la tijereta sobre cadáveres que contenían nematodos en su interior. La presencia de tijeretas y arañas (Araneae) se observó durante todo el año, pero sólo las tijeretas contribuyeron a reducir las infestaciones de pulgón lanígero. Las re-infestaciones procedentes de colonias subterráneas no resultan ser relevantes en las regiones mediterráneas. El control de este pulgón debe dirigirse tanto hacia las colonias aéreas como a las subterráneas. El uso de infraestructuras ecológicas puede aumentar el control biológico de plagas, proporcionando un entorno más favorable y alimentos y refugios alternativos a los enemigos naturales. Anacyclus clavatus Desf., Dorycnium pentaphyllium Scop., Erucastrum nasturtiifolium Poiret, Euphorbia serrata L., Hedysarum confertum Desf., Papaver rhoeas L., Trifolium pratense L. en primavera, y Atriplex sp., Dittrichia viscosa L., Medicago sativa L., Moricandia arvensis L., Salsola kali L., Sorghum halepense ( L. ) Pers., Suaeda spicata Willd. y Verbena sp. en otoño pueden proporcionar refugio y alimento a las arañas. Viburnum tinus L., Euonymous japonicus L. fil. y Pistacia lentiscus L. mostraron resultados prometedores para aumentar la riqueza y abundancia de enemigos naturales. / The European earwig Forficula auricularia Linnaeus and Forficula pubescens Gené (Dermaptera: Forficulidae) may play a crucial role as biocontrol predators. Compatibility between European earwig and entomopathogenic nematodes (EPN) and an earwig deterrent activity in EPN-killed codling moth Cydia pomonella L. (Lepidoptera: Tortricidae) larvae that reduces the foraging of European earwig on insect cadavers containing nematodes was also observed, suggesting compatibility between the European earwig and EPNs was observed. European earwigs and spiders (Araneae) were found throughout the year, but only earwigs contributed to reduce woolly apple aphid infestations. Reinfestations from root colonies are not relevant in Mediterranean areas. The use of ecological infrastructures may increase the biological control of pests, providing a more favorable environment and additional food and shelters for natural enemies. Anacyclus clavatus Desf., Dorycnium pentaphyllium Scop., Erucastrum nasturtiifolium Poiret, Euphorbia serrata L., Hedysarum confertum Desf., Papaver rhoeas L., Trifolium pratense L. in spring, and Atriplex sp., Dittrichia viscosa L., Medicago sativa L., Moricandia arvensis L., Salsola kali L., Sorghum halepense (L.) Pers., Suaeda spicata Willd. and Verbena sp. in fall were observed as native flora useful to provide shelter and food for spiders. Viburnum tinus L., Euonymous japonicus L. fil. and Pistacia lentiscus L. showed promising results in order to enhance abundance and richness of natural enemies.

Espanya és el quart productor de préssec [Prunus persica (L.) Batsch] i el segon a escala europea, amb una producció anual de més d’un milió de tones. La majoria de les varietats comercialitzades provenen de programes de millora genética d’Estats Units, Itàlia i França, la qual cosa ha provocat un gran dependència dels obtentors estrangers i ha donat lloc a l’aparició de diferents programes nacionals de millora i selecció de noves varietats adaptades a les condicions edafo-climàtiques de les principals zones de cultiu. No obstant, aquesta actual dependència juntament amb la falta d’adaptabilitat de moltes de les varietats quan aquestes són cultivades en zones de condicions climàtiques diferents a les que han estat obtingudes, la necessitat requerida pels agricultors i tècnics de camp a obtenir dades sobre el seu comportament agronòmic i qualitatiu ha donat lloc a la necessitat d’obtenir aquesta informació, que és lo que l’IRTA-Estació Experimental de Lleida està duent a terme en les seves parcel•les experimentals des de 1994, marc d’aquesta Tesis Doctoral. L’objectiu general d’aquest estudi és la caracterització agronòmica, morfològica i qualitativa de varietats comercials de préssec, nectarina, pavia, préssec pla i nectarina plana cultivades a la zona de la Vall de l’Ebre, amb la finalitat d’aprofundir en el coneixement d’aquells factors que poden afectar a una bona elecció per part dels agricultors, tècnics i comercials. A més, s’ha estudiat l’evolució de la maduració i la qualitat en camp, així com el comportament en postcollita de diferents varietats de nectarina cultivades en parcel•les comercials. / España es el cuarto productor mundial de melocotón [Prunus persica (L.) Batsch] y el segundo a escala europea, con una producción anual de más de un millón de toneladas. Las variedades comercializadas proceden en su mayoría de programas de mejora genética de Estados Unidos, Italia y Francia, lo que ha provocado una excesiva dependencia de los obtentores extranjeros, y ha dado lugar a la aparición de diferentes programas nacionales de mejora y selección de nuevas variedades adaptadas a las condiciones edafo-climáticas de las principales áreas de cultivo. La actual dependencia juntamente con la falta de adaptabilidad de muchas variedades extranjeras cuando éstas son cultivadas en zonas de cultivo diferentes de donde han sido obtenidas, y la inmediatez requerida por los agricultores y técnicos de campo para obtener datos sobre su comportamiento agronómico y cualitativo, ha dado lugar a la necesidad de obtener esta información, y es lo que el IRTA-Estación Experimental de Lleida está llevando a cabo en sus parcelas de experimentación desde 1994, marco de esta Tesis Doctoral. El objetivo general de este estudio es la caracterización agronómica, morfológica y cualitativa de variedades comerciales de melocotón, nectarina, pavía, melocotón plano y nectarina plana cultivadas en la zona del Valle del Ebro, con el fin de profundizar en el conocimiento de aquellos factores que puedan afectar a una buena elección por parte de los agricultores, técnicos, y comerciales. Además, se ha estudiado la evolución de la maduración y de la calidad en campo, así como el comportamiento en poscosecha de diferentes variedades de nectarina cultivadas en parcelas comerciales. / Spain is the fourth largest peach crop [Prunus persica (L.) Batsch] producer in the world and the second producer in the European Union with an annual production more than one million tons. The commercialized cultivars have their origin in different breeding programs, mainly from USA, Italy and France breeding programs. This has produced an excessive and not desirable dependency on the foreign breeders, and boost to the development of different national breeding and selection programs for the selection of new cultivars well-adapted to the main growing areas climatic conditions. Nevertheless, this current dependency together with the lack of adaptation of some of these cultivars when they are grown under climatic conditions different from those where they were originally developed, the immediacy required by growers and technicians to establish an experimental trial to provide data about agronomic and qualitative performance, has led to the need to obtain this information. This is what IRTA-Experimental Station of Lleida is carrying on its experimental fields since 1994, framework of this thesis. The general objective of the study was the agronomical, morphological and qualitative characterization of commercial melting peach, nectarine, nonmelting peach, flat peach and flat nectarine cultivars grown in the Ebro Valle area, in order to gain a better understanding of which factors can contribute to growers, technicians and retailers to make a good choice. Another objective has been the study of ripening and quality evolution in the field, as well as postharvest performance of different nectarine cultivars from commercial orchards.