El fracàs escolar persisteix en el sistema educatiu com una roca difícil de remoure. En un país desenvolupat com el nostre, on s’han aconseguit quotes d’escolarització plena en les etapes obligatòries, diversos indicadors del fracàs segueixen afectant a un nombre elevat d’alumnes i posen de manifest que, en els darrers anys, els propòsits de reduir-lo de forma significativa i estable s’estan estancant (inclús retrocedint). El sistema educatiu deixa enrere un terç dels alumnes, són els que obtenen resultats desencisadors: aquests alumnes repeteixen curs però els seus nivells de rendiment no milloren, per tant, la mesura estrella per combatre el fracàs es demostra poc eficaç i s’han de crear noves vies d’anàlisi i tractament d’aquesta dificultat vigent. Aquesta tesis pretén explorar la relació que existeix entre l’estil de socialització parental que perceben els fills adolescents i el seu rendiment acadèmic com a alumnes de l’Educació Secundària Obligatòria. En la intersecció d'ambdós fenòmens trobem la hipòtesi que dona consistència a la present recerca: l'estil de socialització parental influeix de forma significativa en el rendiment acadèmic. L’estudi està orientat a la presa de decisions, utilitza dades quantitatives de caràcter transversal i és correlacional. La mostra està composta per 288 alumnes d’un centre de secundària públic de la província de Tarragona i el treball de camp es va realitzar durant el 2n. trimestre del curs 2010/2011. El disseny d’investigació respon a la finalitat de definir fins a quin punt estan influint la variable predictora (estil de socialització parental) en la criteri (resultats acadèmics). El resultat primordial al que s’arriba és que la variable acceptació/implicació dels pares es troba significativament vinculada al rendiment (evidència que deixa al descobert una línia d’actuació familiar de gran potencial). L’estudi aconsegueix confirmar i delimitar la correlació intuïda entre i subratlla l’àmbit familiar com un nou espai de preocupació pedagògica per explicar i intervenir sobre el fracàs escolar. / Students who don't succeed in school are a very persistent problem in our educational system. In our country, with a full level of schooling from 6 to 16 years old, there are different indicators of academic failure that still affect to a quite high number of students. This fact shows that, in the last few years, all the efforts to reduce this problem are not succeeding. One third of our students are left behind by the educational system; their results are discouraging. These students repeat year after year but their performance is not improving. This means that the measures to fight the academic failure are not working and that we have to put into practice new ways of analysis and treatment of this problem. This research explores the relationship between the way children perceive how their parents are educating them (parental socialization style) and his or her academic performance. In the intersection of both phenomena we find our hypothesis: the way parents socialise their children influences significantly their academic performance. This research is orientated to decision taking process, it uses quantitative data and it is a correlational study. Our simple is a group of 288 students from 12 to 16 year old from public schools from Tarragona province. We collected our data during the second trimester of the school year 2010/2011. The aim of the research is to define the level of influence of the predictive variables (parental socialization style) in the criteria variables (academic results). The main result we have found is that parents acceptation/implication appears to be significantly linked to the school performance (this evidence shows a big area for new researches: the family). Our research confirms and frames the correlation between these two variables and underlies the family as a new scenario of pedagogical concern to explain and treat school failure.