La rondalla en les revistes publicades a Catalunya durant el segle XIX» és un treball d'investigació que parteix d'una anàlisi de publicacions periòdiques catalanes, vinculada al projecte de recerca Repertori Biobibliogràfic de la literatura popular catalana: el cicle romàntic (1778-1893). El principal objectiu d'aquest treball és donar a conèixer com a corpus unitari un conjunt de rondalles heterogènies publicades en 15 revistes, d'un total de 28 d'analitzades, que es van publicar a Catalunya durant el segle XIX, concretament des de 1823 , any en què aparegué el setmanari barceloní El Europeo, considerat la primera publicació periòdica que difon les idees romàntiques als Països Catalans, fins a 1893, any de la publicació de les Narraciones populares catalanas de Sebastià Farnés, obra que tanca aquesta etapa de narrativa folklòrica. Amb aquest treball, es contribueix a l'estudi de la rondalla catalana amb la localització de noves versions ja conegudes, però també amb la localització de noves rondalles que, fins ara, no havien estat localitzades a Catalunya, ni tampoc, en algun cas, a la resta de Països Catalans. El corpus de rondalles treballat presenta dos tipus de materials diferents: (1) els constituïts per aquell conjunt de rondalles que es referencien en l'índex internacional (Uther 2004); i (2) el gruix que no tenen presència en aquest índex, però que presenten unes característiques similars a les d'aquests relats indexats. Tots aquests materials rondallístics es presenten emmarcats en el seu context a través d'una panoràmica general prèvia per analitzar el moviment folklòric del segle XIX per fer un recorregut pels inicis de l'interès per la literatura oral a Catalunya i també per copsar l'important paper de l'efervescent premsa del moment en la difusió d'aquest gènere de la narrativa oral

En aquesta tesi doctoral s’analitza la història de la literatura popular valenciana entre 1873 i 1975 a partir dels autors, de les institucions i de les tendències principals que en van marcar l’estudi i la recol·lecció. L’anàlisi parteix d’una fonamentació teòrica basada en l’epistemologia etnopoètica i en les perioditzacions proposades per a contextos equivalents en altres territoris, especialment del domini lingüístic compartit. Establert aquest marc teòric, es descriuen, s’analitzen i es valoren els elements principals a partir d’una periodització elaborada en relació amb els contextos culturals, històrics i de la pròpia producció folklòrica. En aquest sentit, s’han distingit tres grans períodes: entre 1873 (data del primer document folklòric identificat) i 1912 (data del primer recull en què apareix pròpiament una consciència de disciplina) la literatura popular valenciana apareix encara molt determinada pels corrents literaris romàntics i renaixentistes; entre 1912 i 1939 (amb el final de la Guerra Civil espanyola) es desenvolupen una sèrie de projectes institucionals de gran abast i s’avança en la teorització; i entre 1939 i 1975 (durant la dictadura franquista), tot i la paralització d’iniciatives anteriors, sorgeixen diverses veus que aconseguiran dignificar la matèria i dotar-la d’un volum sòlid de publicacions i, sobretot, d’una gran qualitat, que aplanarà el camí per a les generacions següents.