Tesis por compendio / This thesis studies the models of mergers between higher education institutions, with a special focus on what we have called the post-merger stage. The current context in higher education raises various issues such as internationalization, globalization, rankings or the scarcity of resources, which contribute to the emergence of the idea of merging universities. Such mergers need to be analysed with rigour, whether they are initiated by higher education institutions themselves or by governments eager to restructure their country's higher education system. Although there are already some studies on university mergers, most of the authors focus on describing specific cases. There is no clear theory that could be widely used to conceptualize merger models, provide a guide for their implementation and help in the decision-making processes before, during and after the merger. This has led us to carry out a content analysis in order to determine first what are the type of mergers and what factors can determine their success or failure. In a second step the content analysis has allowed us to identify various strategies for mergers in higher education. Third, five case studies of university mergers involving European universities of the so-called "world-class" category has allowed us to focus on the analysis of the post-merger phase. The main thrust of the thesis is a comparative study of higher education mergers around three main research questions. The first question (RQ1) tries to determine what are the success factors of a merger. The second question (RQ2) is whether or not a generalized model of merger can be drawn up. The third question (RQ3) focusses on the post-merger stage. With these questions, we want to contribute to clarifying the issue of mergers in higher education, which in our opinion requires needs to be a dealt with in a different way than mergers and acquisitions in the private sector. To answer the first question (RQ1), we had to define more clearly the concept of what is a "successful merger". We started with the definitions given in the literature about mergers in higher education. In addition, we have identified a series of issues that arise in such mergers. These issues are based on the literature reviewed and on the case studies carried out for this thesis. The list of issues and our field work has allowed us to draw up a series of critical success factors for mergers. The second question (RQ2) is about the specific factors of the merger models presented in the literature. From this we wish to determine whether it is possible to generalize a main model for mergers in higher education. For this purpose, we studied each of the merger stages proposed in the three main models and contrasted them with the information gathered in the in-depth interviews for our case studies. The main contribution of this analysis has been the identification of a number of surrounding conditions that define a context in which a merger emerges as an adequate response to the situation. On this basis, we could define four stages (conceptual, pre-merger, merger and post-merger stage) that will eventually lead to a more stable situation. For each of these stages we have identified the milestones that mark the move from one stage to the next. In addition, we have linked the sequence of stages to our analysis of crucial success factors, challenges and post-merger strategies (RQ3). We are confident that with this thesis we show a number of relevant advances in the study of mergers in higher education; This may be of very useful data for the debate about academic and scientific developments, as well as for institutions and policy makers who have to analyze and/or address a merger process. / Esta tesis estudia los modelos de fusión de instituciones de educación superior, con un especial énfasis en lo que hemos denominado la etapa post-fusión. El contexto actual plantea diferentes temas como la internacionalización, la globalización, los rankings o la escasez de recursos que hace que en muchas ocasiones emerja la idea de una fusión universitaria. Este tipo de fusiones debe poder abordarse con solidez, tanto si se plantea desde las propias instituciones de educación superior como si son los gobiernos los que proponen este tipo de acciones para reestructurar el sistema de educación superior de un país. Aunque existen algunos estudios sobre fusiones universitarias, hemos observado que la mayoría se centran en describir casos concretos, pero no llega a establecerse una teoría que pueda, de manera general, conceptualizar los modelos de fusión, aportar una guía para su puesta en práctica y ayudar en los procesos de toma de decisión que pueden tener lugar antes, durante y después de una fusión. Esto nos ha llevado a la realización de un análisis de contenido para determinar en primer lugar cuáles son las tipologías de fusiones y qué factores pueden determinar su éxito o fracaso. Un segundo análisis de contenido, nos ha permitido desarrollar diferentes estrategias de fusiones en educación superior. Finalmente, el estudio de cinco casos de fusiones universitarias en el contexto europeo de instituciones denominadas de "clase mundial", nos ha permitido abordar con solidez el análisis de la fase post-fusión. El objetivo principal se plasma en el estudio comparativo de las fusiones de educación superior a través de tres preguntas de investigación. La primera pregunta (RQ1), trata de determinar cuáles son los factores de éxito de una fusión. La segunda pregunta (RQ2), aborda la cuestión de si se puede o no plantear un modelo generalizado de fusión. La tercera pregunta (RQ3), se cuestiona cómo debe abordarse la etapa post-fusión. Con ello clarificaremos la situación de las fusiones en educación superior, temática que consideramos requiere un tratamiento diferenciado frente a las fusiones y adquisiciones en el sector privado. Para responder a la primera pregunta (RQ1), hemos tenido que definir de una manera más clara el concepto de "fusión exitosa". Nos hemos basado en la definición que da la literatura sobre fusión. Además, hemos determinado una serie de temáticas que surgen en una fusión en base a la revisión de la literatura y de los casos que se han trabajado en esta tesis. La lista de temáticas junto con el trabajo realizado, nos ha llevado a poder definir una serie de factores críticos de éxito para que una fusión llegue a buen término. La segunda pregunta (RQ2) se basa en la especificidad de los modelos de fusión existentes en la literatura. Es por esto que se plantea si se puede generalizar un modelo. Para ello se han estudiado las fases que proponen los tres principales modelos y se han contrastado con la información que hemos obtenido durante las entrevistas en profundidad. Como principal aportación, hemos descubierto que existen una serie de condiciones de contorno que acaban definiendo un contexto en el que la fusión emerge como una solución a la situación planteada. A partir de ahí, se define una fase conceptual, una pre-fusión, una fusión como tal y una post-fusión que acabará derivando en un régimen estacionario. En cada una de las fases se han definido los principales hitos que permiten diferenciar el paso de una etapa a la otra. Además, se ha relacionado con el trabajo realizado respecto a factores críticos de éxito, retos y estrategias post-fusión (RQ3). Pensamos que con esta tesis aportamos una serie de avances relevantes en el estudio de las fusiones en instituciones de educación superior, que pueden ser de gran utilidad tanto para la academia y el debate científico, como para instituciones y decisores políticos que tengan que analizar y/o / Esta tesi estudia els models de fusió d'institucions d'educació superior, amb un especial èmfasi en el que hem anomenat l'etapa post-fusió. El context actual planteja diferents temes com la internacionalització, la globalització, els rànquings o l'escassetat de recursos que fa que en moltes ocasions emergeixi la idea d'una fusió universitària. Aquest tipus de fusions ha de poder abordar amb solidesa, tant si es planteja des de les pròpies institucions d'educació superior com si són els governs els que proposen aquest tipus d'accions per reestructurar el sistema d'educació superior d'un país. Encara que existeixen alguns estudis sobre fusions universitàries, hem observat que la majoria se centren en descriure casos concrets però no arriba a establir-se una teoria que pugui, de manera general, conceptualitzar els models de fusió, aportar una guia per a la seva posada en pràctica i ajudar als processos de presa de decisió que poden tindre lloc abans, durant i després d'una fusió. Això ens ha portat a la realització d'una anàlisi de contingut per a determinar en primer lloc quines són les tipologies de fusions i quins factors poden determinar el seu èxit o fracàs. Un segon anàlisi de contingut, ens ha permès desenvolupar diferents estratègies de fusions en educació superior. Finalment, l'estudi de cinc casos de fusions universitàries en el context europeu d'institucions denominades de "classe mundial", ens ha permès abordar amb solidesa l'anàlisi de la fase post-fusió. L'objectiu principal es plasma en l'estudi comparatiu de les fusions d'educació superior a través de tres preguntes d'investigació. La primera pregunta (RQ1), tracta de determinar quins són els factors d'èxit d'una fusió. La segona pregunta (RQ2), aborda la qüestió de si es pot o no plantejar un model generalitzat de fusió. La tercera pregunta (RQ3), es qüestiona com s'ha d'abordar l'etapa post-fusió. Amb això clarificarem la situació de les fusions en educació superior, temàtica que considerem requereix un tractament diferenciat enfront de les fusions i adquisicions en el sector privat. Per respondre a la primera pregunta (RQ1), hem hagut de definir d'una manera més clara el concepte de "fusió exitosa". Ens hem basat en la definició que dóna la literatura sobre fusió. A més, hem determinat una sèrie de temàtiques que sorgeixen en una fusió en base a la revisió de la literatura i dels casos que s'han treballat en la tesi. El llistat de temàtiques juntament amb el treball realitzat, ens ha emportat a poder definir una sèrie de factors crítics d'èxit perquè una fusió arribi a bon terme. La segona pregunta (RQ2) es basa en l'especificitat dels models de fusió existents a la literatura. És per això que es planteja si es pot generalitzar un model. Per a això s'han estudiat les fases que proposen els tres principals models i s'han contrastat amb la informació que hem obtingut durant les entrevistes en profunditat. Com a principal aportació, hem descobert que n'hi ha una sèrie de condicions de contorn que acaben definint un context en què la fusió emergeix com una solució a la situació plantejada. A partir d'aquí, es defineix una fase conceptual, una pre-fusió, una fusió com a tal i una post-fusió que acabarà derivant en un règim estacionari. En cadascuna de les fases s'han definit els principals moments que permeten diferenciar el pas d'una etapa a l'altra. A més, s'ha relacionat amb la feina feta pel que fa a factors crítics d'èxit, reptes i estratègies post-fusió (RQ3). Pensem que amb aquesta tesi aportem un seguit d'avenços rellevants en l'estudi de les fusions en institucions d'educació superior, que poden ser de gran utilitat tant per l'acadèmia i el debat científic, com per a institucions i decisors polítics que hagin de analitzar i / o abordar un procés de fusió. / Ripoll Soler, C. (2017). Modelos de fusión de instituciones de educación superior en Europa: estudio comparativo de la fase post-fusión [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/86214 / TESIS / Compendio