El tomate es uno de los cultivos más populares y con un consumo más extendido en todo el mundo. Durante los últimos años se ha convertido en un sistema modelo para los estudios de cuajado y desarrollo del fruto el cual es un proceso clave en el ciclo de vida de las plantas. Actualmente se han producido numerosos avances en el conocimiento de las bases moleculares del proceso de maduración del fruto de tomate (revisado en Seymour y col. 2013). Sin embargo, es poco lo que se sabe de los procesos de desarrollo temprano del ovario y de cuajado del fruto aunque desde el punto de vista agronómico tienen gran importancia en el producto final. En el laboratorio se han venido desarrollando herramientas para el estudio de la fructificación. El principal objetivo de este proyecto de TESIS es la identificación y análisis funcional de nuevos genes implicados en el desarrollo temprano del ovario y en el cuajado del fruto de tomate. Para ello se han planteado dos aproximaciones: una aproximación genómica que pretende analizar los cambios globales a nivel de expresión que tienen lugar durante el desarrollo autónomo del ovario que tiene lugar en plantas androestériles de tomate generadas en el laboratorio. El segundo abordaje es genético y en él se caracterizará genética y molecularmente un mutante de tomate con desarrollo partenocárpico de frutos. La identificación y análisis funcional de nuevos genes involucrados en la fructificación en tomate proporcionará información necesaria del control genético del procesos de fructificación en plantas con frutos carnosos. Además, la modificación de la expresión de estos genes permitirá en el futuro abordajes biotecnológicos dirigidos que proporcionen un mayor control sobre el proceso de fructificación y sobre la calidad de los productos obtenidos. / Rojas Gracia, P. (2014). Identificación de genes que regulan el desarrollo del ovario y el cuajado del fruto de tomate (Solanum lycopersicum L.) [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/43768

En aquest treball de tesi doctoral es descriu l'estructura gonadal, gametogènesi i cicle anual de Scorpaena porcus, S. scrofa i S. elongata per tal d'aprofundir en el coneixement dels diferents graus d'especialització dins l'oviparisme en peixos. Es pretén fer èmfasi en aquells trets inusuals que difereixen del què s'ha descrit fins ara per la majoria de les espècies ovípares de teleostis, i relacionar-los amb l'estratègia reproductiva de les espècies que els presentenEl mostreig s'ha dut a terme de forma intensiva entre l'any 2000 i 2002, tot i que s'ha continuat recol·lectant mostres fins a l'agost de 2004, amb més o menys freqüència segons la necessitat. En total s'han obtingut 258 exemplars de S. porcus, 119 de S. scrofa i 46 de S. elongata.S'ha pogut veure com S. porcus, S. scrofa i S. elongata són espècies ovípares ovulípares especialitzades, ja que la seva estructura ovàrica presenta tot una sèrie de trets molt particulars i poc comuns a la resta de peixos ovípars estudiats fins ara: posició central del raquis musculo-connectiu que es troba envoltat completament pel lumen i la paret ovàrica; presència de peduncles en oòcits en fase de creixement secundari; escassetat i mida petita dels alvèols corticals; poc gruix de la zona radiata; i secreció d'una massa gelatinosa que engloba els ous en el moment de la posta. Totes aquestes característiques també s'han observat en Scorpaena notata, suggerint que l'especialització de l'oviparisme ovulípar es dóna en tot el gènere Scorpaena.L'estructura testicular i l'espermatogènesi d'aquestes espècies també és força particular. Per una banda els testicles són del tipus lobular no-restringit, tot i que presenten algunes característiques com la ordenació parcial dels cists segons l'estadi de maduració de les cèl·lules germinals que contenen i l'absència de lumen central, que actualment només s'ha observat en testicles del tipus lobular restringit de les espècies de la sèrie Aterinomorpha. Per l'altre banda, l'espermatogènesi és del tipus semicística, és a dir, els cists s'obren abans d'acabar tot el procés i les cèl·lules germinals s'acaben de desenvolupar a la llum del lòbul fins a espermatozoides.La posta d'aquestes espècies és múltipla i constisteix en una massa gelatinosa d'ous pelàgica, que en el cas de S. porcus s'alliberen entre els mesos de juny i agost, i en S. scrofa, a partir del mes de juliol. S'ha relacionat la presència d'aquesta massa amb un aparellament mascle-femella, de manera que el mascle alliberaria l'esperma directament sobre la massa d'ous, assegurant així la fartilització total dels mateixos. / The present work describes gonadal structure, gametogenesis and annual cycle of Scorpaena porcus, S. scrofa and S. elongate, to go more deeply into the knowledge of different degree of oviparity specialization in fishes. We pretend to emphasize unusual features that diverge from those that have been described until now for oviparous teleosts.Sampling was performed intensively between years 2000 and 2002. However, collection of specimens was continued until August 2004 sporadically according to experimental needs. We obtained a total of 258 specimens of S. porcus, 119 of S. scrofa and 46 of S. elongata.S. porcus, S. scrofa and S. elongata are specialized ovuliparous species. The ovary showed many characteristics that are not typical for oviparous fishes: central ovarian stroma, pedunculate oocytes, scarcity and small size of cortical alveoli, thinness of the zona radiata, and a gelatinous matrix secreted during the maturation. All these features also were observed in Scorpaena notata suggesting that specialized ovuliparity probably occurs in the entire genus Scorpaena.Testicular structure and spermatogenesis are unusual too. On one hand, these three species have an unrestricted lobular testis. However, they present a partial arrangement of cists according to the stage of development of germinal cells, and they don't have central lumen, two features that currently have only been described for the restricted lobular testes of aterinomorph fishes. On the other hand, spermatogenesis is semicystic: cysts open before the end of spermatogenesis, which is then completed in the lobule lumen.These species are multiple spawning fishes, and they release a pelagic gelatinous mass of eggs. Spawning in S. porcus occurs between June and August, and in S. scrofa begins in July. The presence of the gelatinous mass of eggs has been related to a mating behaviour between male and female that guarantees the fertilization of the whole pond.