OBJECTIVE To determine the prevalence of patients with diabetes mellitus (DM2) in Valencia. Moreover, the analysis of population characteristics, disease profile, multimorbidity, pharmaceutical costs, resource consumption and complications We want to establish a prediction model resource consumption of patients with type II diabetes mellitus (DM 2). STUDY DESIGN Methodology Observational, descriptive, retrospective and cross-sectional study. First of all, a database is prepared with patients diagnosed with DM2 in Valencia in 2012. They are rank by their state health system using the Clinical Risk Groups (CRG). From this database, comorbidities and specific complications associated with the disease and pharmaceutical expenditure are analyzed. This is analyzed from different perspectives: comorbidities, CRG health conditions and drugs used to treat the disease. As a result, a multivariate regression models arises to predict pharmaceutical expenditure depending on the different available variables in which the dependent variable is the total pharmaceutical expenditure per patient per year and the explanatory variables will be selected from among those available in the data base developed. Finally, a factorial analysis and principal component analysis is presented to study differences among diabetic patients analyzed in terms of pharmaceutical expenditure, comorbidities not related to DM2, DM2-related comorbidities and complications. Study Population Population diagnosed with type II diabetes of Valencia in the year 2012. Of the 491,854 patients diagnosed with diabetes. We excluded all patients with juvenile diabetes, gestational diabetes and those who received no drug treatment, reducing the group to 350,015 patients. Sources of information and study variables: The basic sources for obtaining data was: - The electronic medical record, ABUCASIS. - The module pharmaceutical services, GAIA. - The Minimum Data Set, CMBD. - The catalog of corporate resources, CRC. - Population Information System, SIP. - Clinical Risk Groups (Clinical Risk Groups, CRGs). Limitations of the study 1. State of coding diagnoses, both in quantitative and qualitative terms. 2. Imbalance in the use of corporate systems outpatient, which enables errors in classification information (SIA-GAIA) RESULTS The estimated gross rate of diabetes was 7.72%, with an average consumption per patient per year was approximately € 1,330. Considering health states, about 48% of patients are classified in health status 6. As for comorbidities of patients with DM2, 68% also suffer from hypertension and 53% of dyslipidemia. The prevalence of comorbid increases with CRG health status and the severity of the patient; and older ages. As expected, also it increases with the number of comorbidity (from 592 € per patient per year with one comorbidity to 3,825 € to six and more comorbidity). By type of pharmaceutical treatment, consumption is lower in biguanides and sulfonylureas, with annual amounts lower to 50 € and achieves amounts over 600 €. Finally models predictive for diabetic patients are raised, with the proposed model considering multivariate linear regression health status and severity of the patient according to the CRG system model. Moreover, the proposed analysis identifies six factors explaining 49.3% of the variance in the pharmaceutical annual consumption of diabetic patients. CONCLUSIONS DM2 shows a high prevalence and is characterized by the coexistence of other diseases, which leads to significant increases in the cost of treatment and complicates the management of the disease. Per patient consumption increases with worsening state of health of the patient and older age, and is also determined by the type of pharmaceutical treatment following by patients. Linear regression and factor analysis allow to establish models to predict and control the pharmaceutical consumption of diabetic patients. / OBJETIVO Determinación de la prevalencia y análisis de las características de la población, perfil de morbilidad, multimorbilidad, costes farmacéuticos, consumo de recursos y complicaciones de los pacientes con Diabetes mellitus (DM2) en la Comunidad Valenciana. Con ello, se pretende establecer un modelo de predicción del consumo de recursos de los pacientes con Diabetes mellitus tipo 2 (DM 2). DISEÑO DEL ESTUDIO Metodología Estudio observacional, descriptivo, retrospectivo y de corte transversal. Se elabora una base de datos con los pacientes diagnosticados de DM2 en la Comunidad Valenciana en el año 2012 y se clasifica a los mismos por estados de salud, utilizando el sistema Clinical Risk Groups (CRG). Se analizan las comorbilidades y complicaciones específicas asociadas a la enfermedad así como el gasto farmacéutico. Este se analiza desde diferentes puntos de vista: comorbilidades, estados de salud CRG y fármacos utilizados para el tratamiento de la enfermedad. Con todo ello, se plantea modelos de regresión multivariante para predecir el gasto farmacéutico en función de las diferentes variables disponibles en los que la variable dependiente es el gasto farmacéutico total por paciente y año y las variables explicativas se seleccionarán, de entre las disponibles en la base de datos elaborada. Finalmente, se presenta un análisis factorial y de componentes principales para estudiar diferencias entre los pacientes diabéticos analizados, en cuanto a gasto farmacéutico. Población de estudio Población con diagnóstico de diabetes tipo 2 de la Comunidad Valenciana en el 2012. De los 491.854 pacientes con diagnóstico de diabetes, se excluyen todos aquellos pacientes con diabetes juvenil, diabetes gestacional y los que no recibieron tratamiento farmacológico, reduciendo el grupo a 350.015 pacientes. Fuentes de información y variables de estudio Las fuentes fundamentales para la obtención de los datos: -La historia clínica electrónica, ABUCASIS. -El módulo de prestación farmacéutica, GAIA. -El Conjunto Mínimo Básico de Datos, CMBD. -El catálogo de recursos corporativos, CRC. -Sistema de Información Poblacional, SIP. -Los Grupos de Riesgo Clínico (Clinical Risk Groups, CRGs). Limitaciones del estudio 1.Estado de la codificación de los diagnósticos, tanto en términos cuantitativos como cualitativos. 2. Desequilibrio en la utilización de los sistemas de información ambulatorios corporativos con posibilidad de clasificaciones erróneas (SIA-GAIA). RESULTADOS La prevalencia bruta estimada de la diabetes fue del 7,72%, con un consumo medio por paciente y año de cerca de 1.330€. Por estados de salud, cerca de 48% de los pacientes se clasifican en el estado de salud 6. En cuanto a las comorbilidades de los pacientes con DM2, el 68% sufren además hipertensión y un 53% dislipemia. El gasto farmacéutico aumenta con la presencia de comorbilidades (de 592€ a 3.825€ anuales por paciente, con una comorbilidad a seis y más, respectivamente)., el estado de salud CRG y la severidad del paciente; y con edades más avanzadas. Por tipo de fármaco, el consumo varía entre importes anuales inferiores a 50€ hasta cifras que superan los 600€. Un modelo de regresión lineal multivariante que considera el estado de salud y severidad del paciente alcanza un coeficiente de determinación corregido¿R2 de un 39,3% de la variabilidad. Finalmente, el análisis factorial identifica 6 factores que explican el 49,3% de la varianza en el consumo anual farmacéutico de los pacientes diabéticos. CONCLUSIONES La diabetes presenta una elevada prevalencia y se caracteriza por la coexistencia de otras enfermedades, lo cual conlleva incrementos considerables en el coste del tratamiento. El consumo por paciente aumenta con el empeoramiento del estado de salud del paciente y la edad más avanzada, así como por el tipo de tratamiento farmacológico del paciente. La r / OBJECTIU Determinació de la prevalença i anàlisi de les característiques de la població, perfil de morbiditat, multimorbilitat, costos farmacèutics, consum de recursos i complicacions dels pacients amb Diabetis Mellitus (DM2) a la Comunitat Valenciana (CV). Es pretén establir un model de predicció del Consum de recursos dels Pacients amb Diabetis Mellitus tipus II (DM 2). DISSENY DE L'ESTUDI Metodologia Estudi observacional, descriptiu, retrospectiu i de tall transversal. En primer s'elabora una base de dades amb els pacients amb diagnòstic de DM2 a la Comunitat Valenciana en l'any 2012 i es classifica als pacients per estats de salut, utilitzant del sistema de Grups de Risc Clínic (CRG). S'analitzen les comorbiditats i complicacions associades a la infermetat, així com la despesa farmacèutica des de diferents perspectives: comorbiditats, estats de salut i fàrmacs utilitzats per al tractament de la malaltia. Es plantegen models de regressió multivariant per predir la despesa farmacèutica en funció de les diferents variables disponibles. La variable dependent es la despesa farmacèutica total per pacient i any, i les variables explicatives es seleccionaran, d'entre les disponibles a la base de dades elaborada. Finalment, a la tesi, es presenta l'anàlisi factorial i de components principals que ens permet estudiar les diferències entre els pacients diabètics analitzats, des del punt de vista de la despesa farmacèutica, comorbiditats relacionades i no relacionades amb la DM2 i complicacions. Població d'estudi Població amb Diagnòstic de diabetis (DM 2) de la Comunitat Valenciana en l'any 2012. Dels 491.854 pacients amb diagnòstic de la diabetis, s'exclouen de els pacients amb diabetis juvenil, diabetis gestacional i els que no van rebre tractament farmacològic, reduint el grup a 350.015. Fonts d'Informació i variables d'estudi - La història clínica electrònica, ABUCASIS. - El mòdul de prestació farmacèutica, GAIA. - El Conjunt Mínim de Dades Bàsiques, CMBD. - El catàleg de recursos corporatius, CRC. - Sistema d'Informació Poblacional, SIP. - Els Grups de Risc Clínic (grups de risc clínics, CRGs). Limitacions de l'estudi 1. Estat de codificació dels diagnòstics, tant en termes quantitatius com qualitatius. 2. Desequilibri en la utilització dels sistemes d'informació corporatius ambulatoris amb possibilitat de classificació. RESULTATS La prevalença bruta estimada de la diabetis va ser del 7,72, i el consum mitjà per pacient i any de uns 1.330€. Per estats de salut, prop de 48% dels pacients es classifiquen en l'estat de salut 6, i al voltant del 29% en el 5. En quant a les comorbiditats dels Pacients amb DM2, el 68% pateixen hipertensió, i un 53% dislipèmia. La despesa augmenta amb la presencia de comorbiditats (de 592 € a 3.825 € per pacient anualment, amb una comorbiditat i amb una sis i més, respectivament), així com amb l'estat de salut del CRG i la severitat del pacient. Per tipus de fàrmac, el consum és més baix en biguanides i sulfonilurees, amb imports anuals inferiors a 50 € fins a més de 600€ en el cas de combinacions. Es plantegen models per predicció del consum farmacèutic ambulatori de pacients diabètics del tipus 2, proposant com a resultat un model de regressió lineal multivariant que considera l'estat de salut i severitat del pacient segons el sistema CRG. D'altra banda, l'anàlisi factorial identifica 6 factors que expliquen de l'49,3% de la variància a el consum anuals farmacèutic dels pacients. CONCLUSIONS La diabetis presenta una elevada prevalença i es caracteritza per la coexistència d'altres malalties, la qual cosa comporta increments considerables en el cost del tractament i complica la gestió de la malaltia. El consum per pacient augmenta amb l'empitjorament de l'estat de salut del pacient i l'edat avançada, i a més també ve determinat pel tipus de tractament farmacològic que segueixen e / Sancho Mestre, C. (2017). MODELO PREDICTIVO DE AJUSTE DE RIESGO Y COSTES EN PACIENTES CON DIABETES MELLITUS EN LA COMUNIDAD VALENCIANA [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/83483 / TESIS

[EN] Introduction: Changes in population structure, including aging, have a significant impact on chronicity, comorbidity and polypharmacy. In the field of pharmaceutical services, problems with drugs and outpatient pharmaceutical expenditure of this aging, chronic and pluripathological population have a high clinical and economic impact. The risk adjustment systems based on morbidity are useful for monitoring health spending, setting provider payment systems and establishing proactive actions in the field of clinical and pharmaceutical management for chronic patients with polypharmacy. Objective: Analysis and adjustment of outpatient drug spending in Comunitat Valenciana (CV), applying a system of clinical risk population adjustment based on the patient classification called Clinical Risk Groups (CRG) for 2012-2013 and development of an indicator (FarmaIndex) for pharmaceutical expenditure prediction adjusted by morbidity according to the pharmaceutical budget. Methodology: Individual study, descriptive and analytical, based on population and focused on outpatient drug spending in the Valencia area. A first phase of the study was to develop a minimum data set using population information (CMDUP) and obtaining a database of 4.7 million patients containing demographic, clinical activity, clinical risk group assignment, annual pharmaceutical expenditure and other drug use variables. In the first phase of analysis, patients were described attending to the healthcare burden, the use of medicines and the pharmaceutical expenditure, and relating all this to the CRG. In the second phase, it was designed a model for pharmaceutical expenditure adjustment where the dependent variable was the natural logarithm of annual outpatient pharmaceutical expenditure and the independent variables were the main nine health status from the CRG classification in its third level of aggregation with the severity levels established for each of them. The weights of the adjustment model were estimated by least squares. With these weights it was built a case mix system useful in order to establish predictive budgets by health department, health center and physicians. Results: The stratification of patients through the CRG at an individual level is sensitive to the intensity of implementation and the quality of health information systems. It has been identified that 74% of outpatient pharmaceutical expenditure is consumed by patients with one or two dominant chronic diseases (health status 5 and 6), which represent 27% of the population. The average outpatient pharmaceutical expenditure by health status increases as does the comorbidity and severity of patients, finding its peak, in the health status 7 (three dominant chronic diseases). The risk adjustment system based on morbidity and clinical risk that has been developed has a very high predictive power for outpatient pharmaceutical expenditure (60%). The explicative power of the different models increases significantly if morbidity variables are added to demographic variables, increasing from 27.3% to 56.2% of explanation. The severity and clinical risk for the same health status, increases the explicative power by a 3.8%. The inclusion of hospital pharmacy in the model does not improve the degree of explanation achieved (55.9%). The model has not explicative capacity for the pediatric cohort (15.5%), which coincides with that reported by other risk adjustment systems based on chronic diseases. Conclusions: Risk adjustment systems based on morbidity are useful tools for rational drug use management, but they need a solid implementation of health information systems in order to be used for population applications and for the calculation of weights for budget assignment. / [ES] Introducción: Los cambios en la estructura de la población tales como el envejecimiento, tienen una importante repercusión en la cronicidad, la pluripatología y la polimedicación. En el ámbito de la prestación farmacéutica, los problemas relacionados con los medicamentos y el gasto farmacéutico ambulatorio de esta población envejecida, crónica y pluripatológica, tiene un alto impacto clínico y económico. Los sistemas de ajuste de riegos, basados en morbilidad, son útiles para monitorizar el gasto sanitario, establecer sistemas de pago a proveedores y para establecer acciones proactivas en el ámbito de la gestión clínica y farmacéutica de los pacientes crónicos y polimedicados. Objetivo: Análisis y ajuste del gasto farmacéutico ambulatorio en la Comunidad Valenciana (CV), aplicando un sistema de ajuste de riesgo clínico poblacional basado en la clasificación de pacientes Clinical Risk Groups (CRG) para el periodo 2012-2013 y desarrollo de un indicador (FarmaIndex) para predecir el gasto farmacéutico ajustado a morbilidad en base al presupuesto de farmacia asignado. Metodología: Estudio individual, de ámbito poblacional, descriptivo y analítico del gasto farmacéutico ambulatorio en la CV. Una primera fase del estudio, ha sido desarrollar un conjunto mínimo de datos de utilización poblacional (CMDUP) obteniendo una base de datos de 4,7 millones de pacientes que contiene variables demográficas, de actividad asistencial, grupo de riesgo clínico asignado, gasto farmacéutico anual y otras variables de uso de medicamentos. En la primera fase, se describe a los pacientes atendiendo a la carga asistencial, uso de los medicamentos y gasto farmacéutico, relacionándolos con los CRG. En una segunda, se ha diseñado un modelo de ajuste de gasto farmacéutico que toma como variable dependiente el logaritmo neperiano del gasto farmacéutico ambulatorio anual y como variables independientes los 9 estados de salud principales de la clasificación de los CRG agregación 3 y los niveles de gravedad establecidos en cada uno de ellos. Los pesos del modelo de ajuste se han estimado por medido del ajuste mínimo cuadrados y con ellos se ha construido un sistema propio de case mix que sirve para establecer presupuestos predictivos por departamento, centro de salud y facultativo. Resultados: Se ha corroborado que la estratificación de pacientes a través de los CRG a nivel poblacional, es sensible al nivel de implantación y la calidad de los sistemas de información sanitaria. Se ha identificado que el 74 % gasto farmacéutico ambulatorio lo consumen los pacientes con una o dos enfermedades crónicas dominantes (estados de salud 5 y 6), que representan el 27% de la población. El gasto farmacéutico ambulatorio medio por estado de salud, aumenta a medida que lo hace la comorbilidad y la gravedad de los pacientes, encontrando su máximo, en el estado de salud 7 (tres enfermedades crónicas dominantes). El sistema de ajuste de riesgo basado en morbilidad y riesgo clínico desarrollado posee un poder predictivo muy elevado para el gasto farmacéutico ambulatorio (60%). La capacidad explicativa de los modelos se incrementa notablemente si se añaden variables sobre morbilidad a las variables demográficas, pasando de un 27,3% a un 56,2% de explicación. El nivel de gravedad y riesgo clínico para un mismo estado de salud, aumenta un 3,8% la capacidad explicativa. La inclusión de la farmacia hospitalaria en el modelo no mejora el grado de explicación conseguido (55,9%). El modelo no ha resultado ser explicativo para la cohorte pediátrica (15,5%), lo cual coincide con lo reportado por otros sistemas de ajuste de riesgo basados en enfermedades crónicas. Conclusiones: Los sistemas de ajuste de riesgos basados en morbilidad son una herramienta muy útil para gestión del uso racional de los medicamentos, pero requieren de una implantación sólida de los sistemas de información sanitaria para su aplicación poblaciona / [CA] Introducció: Els canvis en l'estructura de la població, tals com l'envelliment, tenen una important repercussió en la cronicitat, la multimorbiditat i la polimedicació. En l'àmbit de la prestació farmacèutica, els problemes relacionats amb els medicaments i la despesa farmacèutica ambulatòria d'aquesta població envellida, crònica i multimòrbida tenen, en conseqüència, un alt impacte clínic i econòmic. Els sistemes d'ajust de riscos, basats en la morbiditat, són útils per monitoritzar la despesa sanitària, establir sistemes de pagament a proveïdors i per establir accions proactives en l'àmbit de la gestió clínica i farmacèutica dels pacients crònics i polimedicats. Objectiu: Analitzar i ajustar la despesa farmacèutica ambulatòria en la Comunitat Valenciana (CV) aplicant un sistema d'ajust de risc clínic poblacional en la classificació de pacients -Clinical Risk Groups (CRG)- per al període 2012-2013, i desenvolupar un indicador (Farmalndex) per predir la despesa farmacèutica ajustada a la morbiditat atenent al pressupost de farmàcia assignat. Metodologia: Estudi individual, d'àmbit poblacional, descriptiu i analític de la despesa farmacèutica ambulatòria en la Comunitat Valenciana. La primera fase de l'estudi ha estat desenvolupar una quantitat mínima de dades d'utilització poblacional (CMDUP) obtenint una base de dades de 4,7 milions de pacients que conté variables demogràfiques, d'activitat assistencial, grup de risc clínic assignat, despesa farmacèutica anual i d'altres variables d'ús de medicaments. En la primera fase d'anàlisi es descriu els pacients atenent a la càrrega assistencial, a l'ús de medicaments i a la despesa farmacèutica, relacionant-los amb els CRG. En la segona fase s'ha dissenyat un model d'ajust de la despesa farmacèutica prenent com a variable dependent el logaritme neperià de la despesa farmacèutica ambulatòria anual, i com a variables independents els nou estats de salut principals de la classificació dels CRG agregació 3 i els nivells de gravetat establerts en cadascun d'ells. El pes del model d'ajust s'ha estimat mitjançant l'ajust per mínims quadrats i amb ell s'ha construït un sistema propi de case mix que serveix per establir pressupostos predictius per departament, centre de salut i facultatiu. Resultats: S'ha corroborat que l'estratificació de pacients a través dels CRG a nivell poblacional és sensible al nivell d'implantació i a la qualitat dels sistemes d'informació sanitària. S'ha identificat que el 74 % de la despesa farmacèutica ambulatòria la consumeixen els pacients amb una o dues malalties cròniques dominants (estats de salut 5 i 6) que representen el 27% de la població. La despesa farmacèutica ambulatòria mitjana per estat de salut augmenta a mesura que ho fa la comorbiditat i la gravetat dels pacients, trobant el seu màxim en l'estat de salut 7 (tres malalties cròniques dominants). El sistema d'ajust de risc basat en la morbiditat i risc clínic desenvolupat posseix un poder predictiu molt elevat per a la despesa farmacèutica ambulatòria (60%). La capacitat explicativa dels models s'incrementa notablement si s'afegeixen variables sobre morbiditat a les variables demogràfiques, passant d'un 27,3% a un 56,2% d'explicació. El nivell de gravetat i risc clínic per a un mateix estat de salut augmenta un 3,8% la capacitat explicativa. La inclusió de la farmàcia hospitalària en el model no millora el grau d'explicació aconseguit (55,9%). El model no ha resultat ser explicatiu per a la cohort pediàtrica (15,5%), la qual cosa coincideix amb el que han reportat altres sistemes d'ajust de risc basats en malalties cròniques. Conclusions: Els sistemes d'ajust de riscos basats en la morbiditat són una eina molt útil per a la gestió de l'ús racional dels medicaments, però requereixen d'una implantació sòlida dels sistemes d'informació sanitària per a la seva aplicació poblacional i per al càlcul del pes pr / Usó Talamantes, R. (2015). Análisis y desarrollo de un modelo predictivo del gasto farmacéutico ambulatorio ajustado a morbilidad y riesgo clínico [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/56149 / TESIS / Premios Extraordinarios de tesis doctorales