Spelling suggestions: "subject:"hidrogels"" "subject:"hydrogels""
1 |
Desfluoretação de meios aquosos via adsorção de flúor em esferas hidrogel de Fe-PVAFelipe Wallysson Ferreira de Oliveira 09 February 2015 (has links)
Nenhuma / O processo sol-gel foi usado para nanoestruturar partículas de oxihidróxido de ferro e aprisiona-las na estrutura de micro-, meso- e macroporos + macroburacos (poros de dimensões micrométricas) da rede polimérica do PVA (álcool polivinílico). Esferas hidrogel de oxihidróxido de Fe-PVA com (3433 63 μm) e sem (2833 69 μm) macroburacos foram obtidas. Espectroscopia Mössbauer mostra que as esferas obtidas têm nanopartículas (majoritariamente ≤20 nm) de α-Fe2O3, -Fe2O3, α-FeOOH e fases ainda superparamagnéticas a 20 K. As esferas hidrogel obtidas possuem elevada estabilidade química e boa rigidez mecânica. Capacidade adsortiva: 77,9 e 204,9 mgF/g, respectivamente para as esferas hidrogel sem (bom ajuste aos modelos de Langmuir e Freundlich) e com (bom ajuste ao modelo de Freundlich) macroburacos. Nos dois tipos de esferas, o mecanismo de quimissorção é predominante, mas o modelo de difusão intrapartícula sugere que o mecanismo de adsorção é mais complexo. Quatro ciclos de adsorção no modo coluna mostram uma pequena queda da eficiência de captura do F de 61,8 para 56,2%; neles, dessorção com solução NH3 min. 25% em peso mostra uma eficiência variando entre 95,8 e 98,8%. A estratégia de nanoestruturar as partículas de oxihidróxido de ferro e introduzir macroburacos na rede polimérica do PVA foi eficaz e realmente reforçou a captura do F. / The sol-gel process was used to nanostructure iron oxyhydroxide particles and to trap them into the structure of micro-, meso-, and macropores + macroholes (micrometer size pore) of the PVA (polyvinyl alcohol) polymeric network. Iron oxyhydroxide-PVA hydrogel spheres with (3433 63 microns) and without (2833 69 microns) macroholes were obtained. Mössbauer spectroscopy shows that the obtained spheres have nanoparticles (mainly ≤20 nm) of α-Fe2O3, -Fe2O3, α-FeOOH, and phases still superparamagnetic at 20 K. The obtained hydrogel spheres have high chemical stability and good mechanical rigidity. Adsorptive capacity: 77.9 and 204.9 mgF/g, respectively for the hydrogel spheres without (fit well by the Langmuir and Freundlich models) and with (fit well by the Freundlich model) macroholes. In both types of spheres, the chemisorption mechanism is predominant, but the intraparticle diffusion model suggests that the adsorption mechanism is more complex. Four cycles of adsorption in the column mode show a small decrease of F capture efficiency from 61.8 to 56.2%; therein, desorption with NH3 solution min. 25 wt% shows an efficiency ranging between 95.8 and 98.8%. The strategy to nanostructure particles of iron oxyhydroxide and to introduce macroholes into the PVA polymer network was effective and really reinforced the F capture.
Keywords: fluorine;
|
2 |
Tailoring Surfaces to improve Biomaterials performance: piCVD & iCVD approachesMontero Suárez, Laura 06 September 2012 (has links)
S’han dipositat capes primes d’hidrogel per tal de modificar les propietats superficials i millorar el comportament dels biomaterials. Dues de les tècniques de deposició química en fase vapor més comunes s’han estudiat per poder dur a terme aquestes modificacions. La deposició química foto-iniciada en fase vapor (piCVD) és un mètode simple, ràpid i no agressiu que permet depositari films d’hidrogel. És un mètode que s’inicia a la superfície de la mostra i que permet recobrir de manera homogènia superfícies tridimensionals com és el cas de les micro-partícules. El piCVD ofereix un ventall molt ampli d’hidrogels amb capacitat d’absorbir aigua, incorporant co-monòmers amb diferents propietats. Els hidrogels poden ser dissenyats perquè la reactivitat es localitzi a nivell superficial, millorant d’aquesta manera la funcionalització química dels hidrogels. Tanmateix, un nou mètode s’ha utilitzat per micro-estructurar les superfícies durant la deposició via piCVD per obtenir hidrogels amb comportaments especials.
Els hidrogels termo-sensibles s’han obtingut via deposició química iniciada en fase vapor (iCVD). S’ha desenvolupat una llibreria d’hidrogels termo-sensibles, els quals exhibeixen una temperatura de transició molt marcada. La microbalança de quars amb dissipació (QCM-D) s’ha fet servir per analitzar la transició d’aquests films. La combinació de les propietats que ofereixen els films termo-sensibles dona la possibilitat de dissenyar una plataforma per prevenir la formació de biofilms. / Se han depositado capas delgadas de hidrogel para lamodificación superficial y mejora del comportamiento de los biomateriales. Dos de las técnicasmás comunes de deposición química en fase vapor se han estudiado para llevar a cabo estas modificaciones. La deposición química foto-iniciada en fase vapor (piCVD) es un método simple, rápido y no agresivo que permite depositar films de hidrogel. Es un método que se inicia en la superficie de la muestra y que permite recubrir de manera homogénea superficies tridimensionales como es el caso de las micro-partículas. El piCVD ofrece un abanico muy amplio de hidrogeles con capacidad de absorber agua, incorporando co-monomeros con diferentes propiedades. Los hidrogeles se pueden diseñar para que la reactividad se localice a nivel superficial, mejorando de esta manera la funcionalización química de los hidrogeles. Así mismo, un nuevo método se ha utilizado para micro-estructurar las superficies durante la deposición vía piCVD para obtener hidrogeles con comportamientos especiales.
Los hidrogeles termo-sensibles se han obtenido vía deposición química iniciada en fase vapor (iCVD). Se ha desarrollado una librería de hidrogeles termo-sensibles, los cuales exhiben una temperatura de transición muy marcada. La microbalanza de cuarzo con disipación (QCM-D) se ha utilizado para analizar la transición de este film. La combinación de las propiedades que ofrecen los films termo-sensibles da la posibilidad de diseñar una plataforma para prevenir la formación de biofilms. / Thin hydrogel films have been deposited to modify surface properties and improve biomaterials performance. Two of the most common chemical vapor deposition techniques have been studied to carry out these modifications. Photo-initiated chemical vapor deposition piCVD has been developed as a simple, not aggressive and easy method for the deposition of thin hydrogel films. This method follows a versatile surface-driven reaction process that allows homogeneous coating of both 2D and 3D geometries, such as microspheres. piCVD offers the possibility to fabricate a wide range of swellable thin films, incorporating co-monomers with different properties, such as amine-reactivity, suitable for further modification. The hydrogels can be designed by nano-confining the reactivity to the near surface region, improving the chemical functionality of hydrogels. In addition, a new method to create micro-patterned surfaces can be applied during piCVD deposition to design surfaces having special behavior.
Thermo-responsive thin hydrogel films have also been obtained via initiated chemical vapor deposition (iCVD). A library of thermo-sensitive films exhibiting controlled lower critical solution temperatures (LCST) has been generated. Quartz crystal microbalance with dissipation analysis has been used to analyze the phase-transition of these films. The intrinsic properties of thermo-sensitive hydrogels, such as tunable surface hydrophilicity or release of film-entrapped molecules, open the possibility to design systems for controlling biofilm formation.
|
Page generated in 0.0319 seconds