La Primera y la Segunda Guerra Mundial propiciaron en Europa la aparición de las primeras organizaciones dedicadas a los niños, que fueron instrumentales para salvar a toda una generación de europeos y a la propia Europa. Contribuyeron a construir una nueva consideración social del niño y al reconocimiento de sus derechos. Así mismo, establecieron formas de gestión y protocolos de actuación aún vigentes, que convirtieron la filantropía existente en un nuevo campo de actividad económica: el humanitario. A raíz de su actuación se produjeron progresos en materia de nutrición e higiene alimentaria y en el conocimiento sobre los efectos de la guerra y de las evacuaciones en los niños. También impulsaron el Estado del bienestar, el derecho humanitario, los derechos humanos y la asistencia a los países en desarrollo. Este estudio analiza una selección de cinco relevantes organizaciones y demuestra que a menudo la ayuda a los niños fue estratégica, penetrada por condicionantes de tipo político y económico. / The First and Second World Wars fostered the birth of the first children’s relief organizations, which were instrumental in safeguarding a whole generation of Europeans, as well as ultimately Europe itself. These organizations contributed to shape new social recognition for children and children's rights. Henceforth, they established protocols and management models that still prevail nowadays. Such organizations turned philanthropy into a new economic field: humanitarianism. Their performance favoured a general progress in nutritional and hygienic matters as well as a better understanding of the effects of war and the evacuation of children from wartorn areas. In addition, these organizations promoted the welfare state, international humanitarian and human rights law and support for developing countries. The following essay examines five relevant organizations in the children’s relief sector, proving beyond a doubt that their activity was often strategic, determined largely by political and economic bias. / La Première et la Deuxième Guerre mondiale ont favorisé en Europe la création d’organisations visant à secourir les enfants. Elles ont été décisives pour sauver toute une génération d’Européens et l’Europe proprement dite. Grâce à elles, l’enfant a bénéficié d’une nouvelle considération sociale et ses droits ont été reconnus. C’est aussi alors qu’ont été instaurés des procédés, toujours existants, qui ont transformé l’ancienne philanthropie en un veritable secteur d’activité économique: l’humanitaire. C’est suite à leur activité que l’on a vu surgir des progrès en matière de nutrition et d’hygiène alimentaire ainsi que de nouvelles façons de gérer les situations d’urgence. Elles ont aussi permis d’en savoir plus sur les effets de la guerre et des évacuations. En outre, ces organisations ont stimulé l’émergence de l’État-providence, du droit humanitaire, des droits humains et de l’assistance aux pays en développement. Notre recherche analyse une sélection de cinq organisations remarquables et montre la façon dont elles ont souvent été contaminées par des intérêts politiques et économiques.

In this thesis, we provide the palaeographic edition and the translation of the Hebrew manuscript fragments of the Historical Archives of Gerona with Catalan written in Hebrew characters (14th-15th centuries), reused as book bindings of medieval notarial books. Textual and linguistic analyses are provided for this entire corpus, and, through this examination, we value the use of the language among the Jewish community. The collection contains a diverse typology of documents of which we present an overview. We have found many pages from moneylender registers concerning money lent predominantly to merchants from Gerona and their surroundings and also related to taxation. So we also focus on the study and contextualization of such economic manuscripts. / Aquesta tesi proposa l’edició paleogràfica i la traducció dels fragments de manuscrits hebreus dels segles XIV i XV, amb aljamies catalanes, que es van descobrir en els lloms dels protocols notarials custodiats a l’Arxiu Històric de Girona. Es porta a terme l’estudi textual i l’anàlisi lingüística del corpus català escrit en lletres hebrees i, a través d’aquest examen, valorem l’ús de la llengua entre els jueus de la comunitat. La col·lecció conté tota mena d’escrits de diversa tipologia dels quals en presentem una visió panoràmica. Una gran part d’aquesta documentació està relacionada amb el món del préstec i la fiscalitat medieval de la comunitat jueva gironina, especialment vinculada al món del crèdit rural de la rodalia de Girona. Així doncs, també fem especial atenció a l’estudi i contextualització d’aquesta mena de manuscrits econòmics. / En esta tesis se lleva a cabo la edición paleográfica y la traducción de los fragmentos de manuscritos hebreos de los siglos XIV y XV, con aljamías catalanas, que se descubrieron en los lomos de los protocolos notariales custodiados en el Archivo Histórico de Girona. Se lleva a cabo el estudio textual y el análisis lingüístico del corpus catalán escrito en letras hebreas y, a través de este examen, valoramos el uso de la lengua entre los judíos de la comunidad. La colección contiene todo tipo de escritos de diversa tipología de los que presentamos una visión panorámica. Una gran parte de esta documentación está relacionada con el mundo del préstamo y la fiscalidad medieval de la comunidad judía gerundense, especialmente vinculada al mundo del crédito rural de los alrededores de Girona. Así pues, también hacemos especial atención al estudio y contextualización de este tipo de manuscritos económicos.

This thesis is focused on the the recovery of the materials and of the documentation from Roger Saidah’s excavations in the Phoenician necropolis of Khaldé (Beirut, Lebanon). The necropolis was extensively excavated during the 1960s. More than 400 tombs were uncovered. Due to the untimely death of Saidah and to the loss of a large part of the documentation during the Lebanese civil war, the final report of the excavation was never published. The study of the materials stored in the National Museum of Beirut and the recovery and cross comparison of all the data which survived the war, provide valuable information about the material culture, the funerary practices, the spatial organization of the cemetery and its evolution from the Early to the Late Iron Age. / L’obbiettivo di questa tesi è lo studio dei materiali e della documentazione provenienti dalle prime due campagne di scavo condotte da Roger Saidah nella necropoli fenicia di Khaldé (Beirut, Libano). La necropoli fu scavata sistematicamente durante gli anni Sessanta e furono individuate più di 400 sepolture, ma, a causa dell’esplosione della guerra civile in Libano e della morte prematura di Saidah, i risultati finali dello scavo non furono mai pubblicati. Lo studio dei materiali conservati nel Museo Nazionale di Beirut e il recupero di tutta la documentazione che non andò distrutta durante la guerra permettono adesso di ricostruire le pratiche funerarie, l’organizzazione spaziale e l’evoluzione dell’area funeraria fra Ferro Antico e Recente.

La present tesi doctoral es proposa analitzar els efectes que tingué la fiscalitat en la societat d’una ciutat de la Catalunya baixmedieval, en especial de cara a la formació d’unes autèntiques elits locals. El cas d’estudi escollit és Girona i el període, el comprès entre 1345 i 1445. Una vegada revisada i valorada la historiografia sobre el tema, el treball es divideix en dues grans parts. La primera s’ocupa de reconstruir la plataforma en la qual havien d’actuar aquestes presumptes elits. Així, descriu els elements bàsics (pressió fiscal, necessitats comunitàries, deute i estratègies en la gestió de recursos i impostos) que impulsaren la consolidació i l’evolució de l’administració local a Girona entre mitjan tres-cents i mitjan quatre-cents. També es fixa en l’organigrama d’aquesta administració des del punt de vista dels actors implicats. La segona part consisteix en una prosopografia dels protagonistes de tot el sistema. D’entrada, s’identifiquen les persones que participaren en el contínuum d'òrgans de govern locals exercint oficis. A continuació, es caracteritzen els que gestionaren la hisenda vinculada al municipi bé com a tresorers, bé en ocupacions temporals de cara a operacions econòmiques en benefici de la comunitat. Finalment, s’observen els que prengueren part en els negocis fiscals i financers lligats al municipi (el crèdit, l’arrendament d’impostos indirectes, els serveis financers i la provisió de vitualles i materials). En conjunt, aquesta tesi pretén aportar llum, és a dir, abonar hipòtesis, però alhora introduir matisos, entorn a l’existència, al principat de Catalunya als segles XIV i XV, d’unes elits locals les bases polítiques i econòmiques de les quals radicaven en bona part en les institucions municipals. / The present doctoral thesis aims to analyze the effects of taxation on the society of a city in Late Medieval Catalonia, specially with regard to the making of consolidated local elites. The selected case study is Girona and it focuses on the period between 1345 and 1445. Once the historiography about this subject reviewed, this project is divided into two main sections. The first one is devoted to reconstruct the platform in which the presumed elites acted. In so doing, it describes the driving forces (fiscal pressure, communal needs, debt and economic policies) for the consolidation and the evolution of the local administration in Girona during the indicated period. It also pays attention to its institutional framework from the viewpoint of people interacting with it. The second section of this research deals with a prosopography of the leading characters of the mentioned system. To begin with, it identifies the people who participated in the local government and held offices. Secondly, it characterizes those managing the local treasury as chamberlains or syndics in economic operations for the benefit of the community. Finally, it examines people who took part in the fiscal and financial business connected with the municipal treasury (credit, indirect tax leasing, financial services and product supplying). On the whole, this thesis seeks to shed light (so to confirm hypothesis as well as to refine other aspects) on the existence, in the principality of Catalonia during the 14th and 15th centuries, of local elites whose political and economic foundations rested in large part on the municipal institutions.

Este es un estudio, una biografía histórica inédita, de un personaje colombiano. Que, nacido en la oligarquía pasa a conformar las filas del M-19, una guerrilla atípica por las motivaciones que la originan, la procedencia de sus militantes, las acciones que llevó a cabo y por ser la única guerrilla colombiana en firmar tratados de paz con el gobierno, entregar armas e ingresar en la democracia. Para aproximarnos al personaje, situamos el contexto, sus antecedentes; lo que visibilizara un país en conflicto y la importancia que hoy en día, septiembre del año 2013, tienen los diálogos con otro movimiento en armas: las FARC. El último Comandante del M-19 fue Pizarro, los ideales de paz y democracia fueron la basa fundamental para consolidarse como firme candidato presidencial; a 41 días de iniciar su campaña fue asesinado en un avión en pleno vuelo. Intentamos trazar una línea, y los puntos que la definen, desde la cuna hasta la tumba.

La tesi estudia el tancament de finques a Catalunya en el segle XIX. Hem volgut veure les estratègies dels propietaris i les relacions socials problemàtiques a través de l’anàlisi dels discursos i dels usos socials de la informació. Per el període d’Antic Règim, les sèries documentals dels bans de la Reial Audiència han estat l’objecte d’estudi per a avaluar l’individualisme agrari en el primer terç de centúria. En la segona meitat de segle la font principal han estat els anuncis de vedat i acotament dels butlletins oficials. La projecció geogràfica ens descriu la Catalunya dels masos, especialment el nord-est, com la zona més significativa en la pràctica dels tancaments. També hem tingut en compte les diferents tipologies de guarderia rural i les diferents formes de repressió a les resistències socials. El cas de Cantallops (Alt Empordà) ens apropa al procés de privatització dels comunals i als conflictes de llarga durada. / This thesis studies the enclosures in Catalonia in the 19th century. We have studied the strategies of the owners and the problematic social relations through the analysis of the speeches and of the social uses of the information. For the period of Ancien Régime, the documentary series of the edicts of the Royal Audience have been the study objects to evaluate the agrarian individualism in the first third of century. In the second half of century the main sources have been the announcements for closing of lands of the official bulletins. The geographic projection that signals us the Catalonia of the homesteads, especially in the North-East area, how the most significant zone in the practical of the enclosure. We have also taken into account the different types of rural kindergarten and the different forms of repression to the social resistances. The case of Cantallops (Alt Empordà) has approached us to the process of privatisation of the communal and the long-lasting conflicts.

A la Memòria d’Investigació l’autor va constatar que de 1779 a 1814 una part de la població mallorquina va apostar pel liberalisme. Ara, es respon a si Mallorca va ser refractària a aquest corrent polític o, altrament, les mesures que s’endegaren per les autoritats foren impulsades i compartides durant el Trienni Liberal. Analitzades les fonts s’ha constatat que a l’illa existien persones amb una actitud positiva envers la nova cultura moderna, que durant el sexenni absolutista hi havia nuclis de liberals que van possibilitar la continuïtat d’aquest moviment, que la Diputació liberal va funcionar amb normalitat, que la seva política defensava els interessos mallorquins, que la Milícia Nacional Voluntària comptava amb un número considerable de milicians, que prou persones participaren en les associacions liberals, i que la reacció no va comptar amb la mateixa capacitat d’influència que a d’altres zones de l’Estat. Per això, es considera contrastada la hipòtesi. / En la memoria de Investigación el autor constató que de 1779 a 1814 una parte de la población mallorquina apostó por el liberalismo. Ahora se responde a si Mallorca fue refractaria a esta corriente política o, contrariamente, las medidas emprendidas por las autoridades fueron impulsadas y compartidas en el Trienio Liberal. Analizadas las fuentes se constata que en la isla existían personas con una actitud positiva hacia la nueva cultura moderna, que durante el sexenio absolutista había núcleos de liberales que posibilitaron la continuidad de este movimiento, que la Diputación liberal funcionó con normalidad, que su política defendía los intereses mallorquines, que la Milicia Nacional Voluntaria contó con un número considerable de milicianos, que bastantes personas participaron en las asociaciones liberales, y que la reacción no contó con la misma capacidad de influencia que en otras zonas del Estado. Por todo eso, se considera contrastada la hipótesis / In the Research Report the author found that from 1779 to 1814 a part of the Majorcan population opted for liberalism. Now, it will be answered the question whether Mallorca was refractory to this political current or otherwise, the measures arranged by the authorities were promoted and shared during the Liberal Triennium. After analyzing the sources the following facts have been confirmed: there were people on the island with a positive attitude towards the new modern culture; during the absolutist sexennium there were groups of liberal people who made possible the continuation of this movement; the liberal Deputation worked with normality and their policy defended the Majorcan interests; the Volunteer National Militia had a large number of militiamen; quite a lot of people participated in the liberal associations; and the reaction did not count with the same capacity of influence than in other areas in the State. Therefore, the hypothesis is considered verified

Aquesta tesi estudia la Falange a Mallorca des de que es va implantar a l'illa, el 1934, fins que va deixar de tenir el protagonisme que havia assolit durant la Guerra Civil, en funció de l'evolució bèl·lica i política europea. L'objecte d'estudi no és pròpiament el partit com a institució sinó com a conjunt d'afiliats. Per aquest motiu s'ha recollit tota la documentació que aporta informació sobre les dades personals dels falangistes (incloses les afiliades a la Secció Femenina) que es conserva als arxius públics de Mallorca, amb especial atenció als dels 52 municipis de l'illa existents durant els anys tractats. S'ha localitzat més documentació de l'esperada: fitxes d'afiliats, expedients personals, sol·licituds d'afiliació, llibres registre d'afiliats, etc. A través de les dades que aporten s'ha pogut analitzar el conjunt d'afiliats resultant, que té el valor d'una mostra significativa, des de molts punts de vista. En tots els casos les variables bàsiques són les professions, edats i quotes mensuals assignades (però també les dates d'afiliació, les línies i antecedents polítics). Aquests diversos punts de vista constitueixen la raó de ser de cada capítol que, després de repassar els precedents polítics de caire corporativista durant la Dictadura de Primo de Rivera i la Segona República, són: Evolució de les incorporacions i nivell socioeconòmic dels afiliats, Antecedents polítics, Membres de la F.E.T. y de las J.O.N.S. procedents de la Comunió Tradicionalista, Falangistes que exerciren càrrecs dins del partit i altres responsabilitats, Persones que presentaven als falangistes al partit, La Falange com a cos armat, Falangistes procedents de les milícies ciutadanes i integrats a les milícies nacionals, Falangistes a l'exèrcit, Falangistes valencians i catalans refugiats a l'illa, Ocupacions de les falangistes dins del partit, El cos d'infermeres de la Falange i Evolució de les baixes. / This thesis studies the Falange in Mallorca from the time it was first established in the Island in 1934 until it lost the leading role it had acquired during the Civil War, in terms of European political and military evolution. The objective of the study is not exactly that of the party as an institution but as a group of affiliates. For this reason, all the documentation was collected that contributed information to personal data on the Falangists (also on those who were members of the Female Section) which is preserved in the public archives throughout Mallorca, paying special attention to the 52 Island Municipalities during the years in question. More documentation than expected was located: files on members, personal dossiers, requests for memberships, registration books of members, etc. Through the data they supplied, it was possible to analyse the resulting group of members which has the value of a significant sample from many points of view. In every case, the basic variables are professions, ages and specified membership fees (in addition to dates of affiliation, political affiliations and antecedents). These diverse points of view constitute tre raison d'être of each chapter which, after reviewing the political precedents of a collectivist type during the dictatorship of Primo de Rivera and the Second Republic, are: Evolution of membership and socio-economic levels of the members, Political antecedents, Members of the Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S. proceeding from the Comunión Tradicionalista, Falangists who exercised office within the party and other responsabilities, People who introduced Falangists to the party, the Falange as an armed body, Falangists from citizens militia and integrated in national militias, Falangists in the army, Falangists from Valencia and Catalonia who had taken refuge in the Island, Occupations of Falangists (members of the Female Section) whitin the party, the Falange Nursing Corps and the evolution of the fall in membership.

Esta investigación comprende un estudio de las medicinas alternativas –desde una perspectiva médica, antropológica e histórica– de las cuatro comarcas meridionales catalanas (TTE, Terres de l’Ebre) durante la contemporaneidad, subrayando su pervivencia y continuidad hasta el presente momento en un territorio caracterizado por su secular aislamiento. Para ello he acudido a fuentes orales, escritas –bibliotecas, archivos, hemerotecas–, páginas de Internet, además de otras fuentes. La dispersión de artículos publicados no permitía hasta el momento una lectura integral sobre la medicina popular ni las prácticas alternativa ni tampoco sobre la práctica médica del doctor García Roca. Destaco el papel aglutinador del Obispado de Tortosa en la cultura común que se observa en el territorio estudiado. La tesis comprende una introducción metodológica, seis capítulos, a los que siguen unas conclusiones y un anexo documental. El primer capítulo analiza el modelo biomédico actual. La fitoterpia de les TTE comprende el segundo. El curanderismo y el pensamiento simbólico se contemplan en el tercero. El cristianismo como religión terapéutica, incluyendo los exorcismos y la religiosidad popular, se analizan en el cuarto. La práctica médica de doctor García Roca la observamos en el quinto y el termalismo comprende el sexto. En el anexo documental constan entrevistas, fotografías y otros documentos de interés / This research includes a study of alternative medicine –from a perspective medical, anthropological and historical– of the four Catalan southern regions (Terres l'Ebre, TTE) during the contemporary age, underlining its survival and continuity to the present moment in a territory characterized by their secular isolation. So, I came to oral, written sources –libraries, archives, newspaper–, internet pages, as well as other sources. Dispersion of published articles not allowed until the moment a comprehensive reading on folk medicine or alternative practices or, also even, on the medical practice of doctor Garcia Roca. I would stress and interesting light about the agglutinating role of the Bishop of Tortosa in the common culture that is observed in the studied territory. The thesis includes a methodological introduction, six chapters, followed by conclusions and a documentary annex. The first chapter examines the current biomedical model. The herbal medicine of them, TTE, comprises the second. The quack medicine and symbolic thought are covered in the third. Christianity as religion therapeutics, including exorcisms and popular religiosity, are discussed in the fourth. The medical practice of doctor Garcia Roca look at in the fifth and hydrotherapy comprises the sixth. The documentary annex contains interviews, photos and other documents.

El present treball és un estudi dels orígens i la naturalesa del projecte agrari del franquisme, i per extensió de la seva economia política. És una recerca sobre les característiques del desenvolupament econòmic, especialment al camp, dels seixanta i dels setanta, i també intenta esclarir en quina mesura hi hauria influït la política econòmica i agrària del règim. El cas de la comarca de la Selva serveix per a resseguir aquests fenòmens, i és indicatiu fonamentalment de dues qüestions. D'una banda, el canvi agrari impulsà l'èxode rural, així com la modernització, mecanització i especialització de les explotacions agrícoles: avellana, cultius pratencs, ramaderia de granja per a llet i carn; és a dir, l'adopció dels estàndards del que a la segona meitat del segle XX era conegut com la revolució verda. De l'altra, aquest canvi va tenir lloc en un marc professional i sindical completament corporativitzat, i va estar vinculat a una política agrària que el va promoure mitjançant mecanismes i institucions diverses, com ara subvencions, crèdits, propaganda o extensió agrària, entre d'altres. La recerca ens porta a concloure que el franquisme optà per al camp, de forma més plena que en els altres sectors econòmics, pel projecte de reforma agrària del feixisme espanyol, que entenem que estava vertebrat per la Falange, al que s'incorporarà, amb plena capacitat d'harmonització, tot l'entramat institucional necessari per a la nova agricultura excedentària, com ara el FORPPA. Així mateix, el model econòmic instaurat i practicat pel règim (capitalisme nacionalista, estatista, dirigista i corporativista) té molta més coherència interna del que sovint la historiografia ha suposat, i considerem que és aquest el marc, més que no pas el capitalisme liberal o de lliure mercat, on va tenir lloc l'anomenat “miracle espanyol”. / El presente trabajo es un estudio de los orígenes y la naturaleza del proyecto agrario del franquismo, y por extensión de su economia política. Es una investigación sobre las características del desarrollo económico, especialmente en el campo, de los sesenta y los setenta, y también intenta esclarecer en qué medida habría influido la política económica y agraria del régimen. El caso de la comarca de la Selva sirve para reseguir estos fenómenos, y es indicativo fundamentalmente de dos cuestiones. Por un lado, el cambio agrario impulsó el éxodo rural, así como la modernización, mecanización y especialización de las explotaciones agrícolas: avellana, cultivos pratenses, ganadería de granja para leche y carne; es decir, la adopción de los estándares de lo que durante la segunda mitad del siglo XX era conocido como la revolución verde. Por otro lado, este cambio tuvo lugar en un marco profesional y sindical completamente corporativizado, y estuvo vinculado a una política agraria que lo promovió mediante mecanismos e instituciones varias, como subvenciones, créditos, propaganda o extensión agraria, entre otros. La investigación nos lleva a concluir que el franquismo optó para el campo, de forma más completa que en otros sectores económicos, por el proyecto de reforma agraria del fascismo español, que entendemos que estuvo vertebrado por la Falange, al que se incorporó, con completa capacidad de armonización, todo el entramado institucional necesario para la nueva agricultura excedentaria, como por ejemplo el FORPPA. Así mismo, el modelo económico instaurado y practicado por el régimen (capitalismo nacionalista, estatista, dirigista y corporativista) tuvo mucha más coherencia interna de lo que a menudo la historiografía ha supuesto, y consideramos que es este el marco, más que el capitalismo liberal o de libre mercado, donde tuvo lugar el llamado “milagro español”.