Tradicionalment l'estudi de la guerra, especialment pel que fa a la època moderna, s'ha basat en l'anàlisi de fonts textuals i cartogràfiques. Mitjançant la contrastació de fonts de diversos orígens, i sumant-hi els coneixement previs sobre un determinat conflicte, és possible reconstruir un enfrontament de caràcter bèl·lic de manera general.Aquest tipus de plantejaments, però, no tenen en compte un conjunt de variables que difícilmente queden recollides en els documents textuals, com per exemple la importància del territori en el qual es lliurà una batalla, les decisions dels dos bàndols, i els factors psicològics i culturals dels combatents.Dins aquest marc de treball, aquesta tesi doctoral intenta millorar la interpretació de la història de la guerra a l'edat moderna, tenint en compte els factors comentats anteriorment. La recerca, doncs, ha intentat generar nous procediments metodològics que permetin integrar variables de caire històric i geogràfic anteriorment ignorades.En aquest sentit s'ha proposat l'ús dels camps de batalla, en tant que elements patrimonials completament ignorats, com a font de coneixement sobre la guerra. A partir del seu estudi mitjançant l'arqueologia del conflicte ha estat possible recuperar el registre material generat per un determinat enfrontament bèl·lic, tot incorporant d'aquesta dades addicionals, impossible d'adquirir a partir de fonts textuals.Donat que estem treballant amb dades d'orígens molt diferents és necessari establir una nova metodologia que permeti relacionar-les i emmarcar-les dins d'un context d'investigació general. Així, per tal d'integrar tota aquesta informació (anàlisi del terreny, registre arqueològic, cartografia, fonts textuals, etc.) la tesi proposa l'ús de models matemàtics i geogràfics com a metodologia unificadora de treball. Dins dels mateixos es destaca l'ús de GIS (Sistemes d'Informació Geogràfica) per a estudiar les dades espacials, i la teoria matemàtica de jocs com a sistema apte per a modelar el procés de presa de decisions de cadascun dels protagonistes d'un enfrontament bèl·lic.Així, la segona part de la tesi doctoral presenta dos casos d'estudis diferents que permetin validar les hipòtesis generades al voltant d'aquestes propostes metodològiques.El primer exemple és la campanya militar en la qual es va desenvolupar la batalla d'Almenar (1710), dins la Guerra de Successió. En aquest cas s'ha fet servir un model geogràfic amb simulacions de rutes de mínim cost per a validar una hipòtesi de treball formulada a partir de fonts textuals. En aquesta simulació s'han modelar dades històriques a més de les geogràfiques, amb la intenció de trobar una línia logística no definida dins els documents de la campanya. D'altra banda, es presenta un model matemàtic realitzat amb teoria de jocs per a intentar esbrinar els motius que portaren ambdós exèrcits a Almenar el dia de la batalla.El segon exemple se centra en la batalla de Talamanca (1714), última victòria de l'exèrcit català contra les forces borbòniques. Donada l'escassetat de fonts textuals es va decidir realitzar una excavació arqueològica del camp de batalla, que proporcionà abundant material relacionat amb l'enfrontament. El model proposat en aquest cas és geogràfic, definit a partir d'un GIS que incorporés totes les dades provinents de l'anàlisi espacial, l'excavació i les fonts textuals conegudes.Així doncs, aquesta tesi doctoral intenta millorar la interpretació dels conflictes bèl·lics des dels punts de vista de la didàctica i la recerca, tot introduint l'ús de models matemàtics apropiats a l'estudi dels fets històrics. / Classic military history research focuses on the use of textual sources contemporary to the studied topic. This methodology, although effective, ignores information that can't be gathered from these primary sources, like importance of terrain and landscape in the outcome of a given battle, the decisions making process or psychological and cultural factors of soldiers.This dissertation focuses on methodological research about the study and interpretation of warfare, trying to collect and integrate data coming from variables often not considered by military historians.Inside this framework the main proposal is the use of the battlefield itself as a strong heritage remain of the past, as well as an archaeological site, capable of providing useful information, invisible to other sources applying the methodology known as archaeology of conflict.As we are trying to work with sources with different origins, the development of a new methodology is mandatory, in order to collect, integrate and connect all the data related to a given battle. This work proposes the use of mathematical and geographical models as a valid approach.Some of the tools that can be used are Geographical Information Systems and game theory, given the capabilities these systems have to define variables and identify possible connections between them.The validation of these methodological innovations is made from their application to two different case studies, both of them inside the War of the Spanish Succession.The first one focuses on the campaign and the battle of Almenar (1710). A geographical model was created in order to proof a hypothesis about the allied line of communications using least-cost paths. On the other hand, the study shows how a game model can be used to gain some insights in the decisions making process of both allied and bourbon commanders.The second case, the battle of Talamanca (1714), got a different approach. Given the scarce available text sources an archaeological excavation was designed to get new data about the conflict.A GIS database was created to organize the information and create a geographical model, providing a new look to the entire dataset of textual sources and archaeological findings.In conclusion, this PhD dissertation tries to improve the methodology used to research and present a battlefield, proposing the use of mathematical and geographical models as an integration tool of all the information related to a given historical event.