[EN] In the middle of the 20th century, the emergence of jewellery authors who assumed the avant-garde art and design trends, called into question the very definition of <jewel>, conventionally limited to precious materials and to a mainly ornamental function. This encouraged a progressive trend towards integration of new materials that break convention, although many of them are new compared to traditional jewellery, and were already used in ancient times and cultures outside the Western tradition. Our own experience in the field of jewellery is part of this research for new-old materials. Regarding the material object of the practical experimentation, dehydrated skin has been well studied by historians in the form of parchment, but their traditional applications are more diverse. Craftsmen and contemporary artists have also included in their production, including some jewellers, although the examples are scarce compared to other materials. This reinforces the motivation for a personal experimentation which we describe in detail from its test phase to the final application in a series of thirteen jewels entitled Skin job (2014-2015). The overall objective of this research is to contribute to the provision of a new old material inventory of contemporary jewellery. To achieve this goal, four specific objectives must be met: identify and analyze the specific context of contemporary jewellery which includes this thesis; determine the way in which our past production is related to that context; study aspects that characterize dehydrated skin, dominating the technical and expressive possibilities; creatively integrate it in the preparation of the final objects. The theoretical and practical methodological procedures are divided according to these objectives. First, the development of an analytical taxonomy of new-old materials in contemporary jewellery, gathering information from accredited bibliographic sources and direct information, and through interviews with representative contemporary jewellers. Second, reviewing our history as a methodological strategy to distinguish similarities and differences regarding the specific context. Third, applying the methodology of design from a material, which entails an examination of its physical properties, cataloging its various applications and direct contact with the processing industry, as well as experimental practice reflecting their behaviours in a lab book. Fourth, verify the applicability of the experiments by producing final objects, as a synthesis of the experience and knowledge. As a result, we believe they have identified the framework in which the value system of contemporary jewellery is inverted in relation to traditional jewellery, overlapping the expressive values to the value of the materials. Looking at our own history, we have identified the influence of this concept of jewellery as the main motivator of our production, which is demonstrated through an experimental activity continued with new-old materials. Regarding research on dehydrated skin, we found its historical importance, both in the parchment modality most studied, and the diversity of localized, past and present applications. It is found that, despite its use declined, this type of skin continues to attract the interest of artists, designers and craftsmen. The tests to which the material has undergone in the practice phase allowed us to develop various techniques to integrate the material into jewellery. We have thus been able to confirm what others authors with their own experimentation with different results: the suitability and the wealth of possibilities for this type of skin, as a distinct expressive vehicle among the materials to create jewellery. / [ES] A mediados del s. XX irrumpe una generación de joyeros que asumen las corrientes vanguardistas del arte y del diseño, lo que hizo cuestionarse la definición del concepto <joya>, tradicionalmente limitado a materiales preciosos y una función sobre todo ornamental. Esto alentó una tendencia rupturista a la integración de nuevos materiales, aunque muchos de ellos, si bien son nuevos para la joyería tradicional, ya fueron empleados en la antigüedad y en otras culturas. Nuestra propia trayectoria dentro de la joyería se enmarca en el empleo de estos materiales. Respecto al material objeto de la experimentación práctica, la piel deshidratada ha sido bien estudiada por los historiadores en su modalidad de pergamino, pero sus aplicaciones tradicionales son más diversas. Artesanos y artistas actuales lo han incorporado en su producción, incluidos joyeros, pero los ejemplos son escasos en comparación con otros materiales. Esto refuerza la motivación para realizar una experimentación personal que describimos detalladamente desde su fase de ensayos a la de aplicación definitiva en una serie de trece joyas, titulada Skin job (2014-2015). El objetivo general de esta tesis es contribuir en la aportación de un nuevo-viejo material al inventario de la joyería contemporánea. Para ello deben cumplirse cuatro objetivos específicos: delimitar y analizar el marco concreto de la joyería contemporánea en que se incluye esta tesis; determinar el modo en que nuestra producción anterior se relaciona con ese contexto; estudiar los aspectos que caracterizan a la piel deshidratada, dominando sus posibilidades técnico-expresivas; incluirlo creativamente en la confección de los objetos definitivos. Los procedimientos metodológicos teórico prácticos se dividen en función de estos objetivos. Primero, la elaboración de una taxonomía analítica de los nuevos-viejos materiales en joyería contemporánea, reuniendo información de fuentes bibliográficas acreditadas e información directa, y a través de entrevistas a joyeros contemporáneos representativos. Segundo, la revisión de nuestra trayectoria como estrategia metodológica para distinguir coincidencias y divergencias con respecto al marco concreto. Tercero, aplicar la metodología de diseño a partir de un material, lo que conlleva el examen de sus propiedades físicas, la catalogación de sus diversas aplicaciones y el contacto directo con la industria transformadora, así como, la práctica experimental, reflejando sus comportamientos en un cuaderno de taller. En cuarto lugar, verificar la aplicabilidad de los experimentos mediante la producción de objetos definitivos, como una síntesis de la experiencia y conocimientos adquiridos. Como resultados, consideramos haber identificado el marco de referencia en el que el sistema de valores de la joyería contemporánea se invierte respecto al de la joyería tradicional, superponiendo los valores expresivos al valor de los materiales. Al revisar la trayectoria personal hemos identificado la influencia de este concepto como principal motivador de nuestra producción, lo que se demuestra a través de una actividad experimental continuada con nuevos-viejos materiales. Respecto a la investigación sobre la piel deshidratada, hemos comprobado su importancia histórica, tanto en su modalidad más estudiada del pergamino, como en la diversidad de aplicaciones localizadas, antiguas y actuales. Queda constatado que, a pesar de haber decaído su empleo, este tipo de piel sigue atrayendo el interés de artistas, diseñadores y artesanos. Los ensayos a los que se ha sometido el material en la fase práctica nos han permitido desarrollar técnicas variadas para integrar el material en las joyas. Con ello hemos podido confirmar lo que otros autores plantean con su propia experimentación y con resultados distintos: la adecuación y la riqueza de posibilidades de este tipo de piel, como vehículo expresivo diferenciado entre los mat / [CAT] A mitjan s. XX, irromp una generació de joiers que assumeixen els corrents avantguardistes de l'art i del disseny, el que va fer qüestionar-se la definició del concepte <joia>, tradicionalment limitat a materials preciosos i una funció sobretot ornamental. Això va encoratjar una tendència rupturista progressiva a la integració de nous materials, encara que molts d'ells, si bé són nous a la joieria tradicional, ja van ser emprats en l'antiguitat i en altres cultures. La nostra pròpia trajectòria dins de la joieria s'emmarca en l'ús d'aquests materials. Pel que fa al material objecte de l'experimentació pràctica, la pell deshidratada ha estat ben estudiada pels historiadors en la modalitat de pergamí, però les seues aplicacions tradicionals són més diverses. Artesans i artistes actuals ho han incorporat en la seua producció, inclosos joiers, però els exemples són escassos en comparació amb altres materials. Açò reforça la motivació per realitzar una experimentació personal que descrivim detalladament des de la fase d'assajos a la d'aplicació definitiva en una sèrie de tretze joies, titulada Skin job (2014-2015). L'objectiu general d'aquesta tesi és contribuir a l'aportació d'un nou-vell material a l'inventari de la joieria contemporània. Per a això s'han de complir quatre objectius específics: delimitar i analitzar el marc concret de la joieria contemporània en què s'inclou aquesta tesi; determinar la manera en que la nostra producció anterior es relaciona amb aquest context; estudiar els aspectes que caracteritzen la pell deshidratada, dominant les seues possibilitats tècnic-expressives; incloure-ho creativament en la confecció dels objectes definitius. Els procediments metodològics teòrics i pràctics es divideixen en funció d'aquests objectius. Primer, l'elaboració d'una taxonomia analítica dels nous-vells materials en joieria contemporània, reunint informació de fonts bibliogràfiques acreditades i informació directa, i a través d'entrevistes a joiers contemporanis representatius. Segon, la revisió de la nostra trajectòria com a estratègia metodològica per distingir coincidències i divergències pel que fa al marc concret. Tercer, aplicar la metodologia de disseny a partir d'un material, el que comporta l'examen de les seues propietats físiques, la catalogació de les seues diverses aplicacions i el contacte directe amb la indústria transformadora, així com, la pràctica experimental, reflectint els seus comportaments en un quadern de taller. En quart lloc, verificar l'aplicabilitat dels experiments mitjançant la producció d'objectes definitius, com una síntesi de l'experiència i coneixements adquirits. Com a resultats, considerem haver identificat el marc de referència en què el sistema de valors de la joieria contemporània s'inverteix respecte al de la joieria tradicional, superposant els valors expressius al valor dels materials. En revisar la trajectòria personal hem identificat la influència d'aquest concepte com a principal motivador de la nostra producció, la qual cosa es demostra a través d'una activitat experimental continuada amb nous-vells materials. Pel que fa a la recerca sobre la pell deshidratada, hem comprovat la seua importància històrica, tant en la seua modalitat més estudiada del pergamí, com en la diversitat d'aplicacions localitzades, antigues i actuals. Queda constatat que, malgrat haver decaigut el seu ús, aquest tipus de pell segueix atraient l'interès d'artistes, dissenyadors i artesans. Els assajos als quals s'ha sotmès el material en la fase pràctica ens han permès desenvolupar tècniques variades per integrar el material en les joies. Amb això hem pogut confirmar el que altres autors plantegen amb la seua pròpia experimentació i amb resultats diferents: l'adequació i la riquesa de possibilitats d'aquest tipus de pell, com a vehicle expressiu diferenciat entre els materials de joieria. / Pastor Climent, JC. (2016). NUEVOS-VIEJOS MATERIALES EN EL CONTEXTO DE LA JOYERÍA CONTEMPORÁNEA: SERIE SKINJOB, PROPUESTA EXPERIMENTAL DE JOYERÍA CON PIEL DESHIDRATADA [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62359 / TESIS

Contemporary Jewellery is an artistic movement that developed from the 70s, when several European and American galleries and institutions related to the field of jewelry, begin to give visibility to research projects on the communicative potential jewel as significant object seeking new formal and sensory relationship with the body, experimenting with new materials. In a relatively short period of time they led jewelry to those extreme conclusions reached by the visual arts, abstracting the jewel object of his pragmatic context to insert it into self-referential conceptual speeches. According to our hypothesis Contemporary Jewellery can be, though involuntarily, an aspect of the prevailing cultural homologation which tends to overcome and undermine cultural diversity. On the other hand we also find in it the possibilities of revalidation of the arts and local crafts, the possibility from "peripheral" countries assert paradigm shifts within the hegemonic culture. Based on these premises, we affirm that the overall objective of this thesis is to contribute to the provision of data for knowledge of Mexican art jewelry, a study area still unexplored. This information is intended to be necessary for objective analysis of the Contemporary Jewellery in confrontation with its current international and Mexican cultural base scenario. What we present is the result of extensive fieldwork in Mexico that aims to analyze the recent history of Mexican art jewelry from the experiments of Victor Fosado in the 70s to the most recent demonstrations properly considered Contemporary Jewelry under international model. Atreves of qualitative methodology, we reconstructed the emergence and development of this phenomenon mainly thanks to the information resulting from interviews with artists jewelers who carried out the idea of jewelry as a personal artistic expression during the last decades. Bibliographic research also allowed us to find unpublished brochures and catalogs of exhibitions held in Mexican public and private institutions, which allowed us to accurately substantiate the history of this new artistic phenomenon. We have considered crucial point of our research symposium Gray Area, the first event that set confrontation Latin America and Europe on this subject, held in Mexico City in 2010. This event has definitely strengthened the influence of Jewelry contemporary in Mexico, creating a strong feedback among jewelers artists from both continents, leading to other projects and collaborations, that definitely changed the physiognomy of this type of jewelry in Mexico. / La Joyería Contemporánea es un movimiento artístico que se desarrolla a partir de los años 70 cuando varias galerías e instituciones relacionadas con el ámbito de la joyería, europea y estadounidense, comienzan a dar visibilidad a proyectos de investigación sobre los potenciales comunicativos de la joya como objeto significante, buscando nuevas relaciones formales y sensoriales con el cuerpo, experimentando nuevos materiales. En un lapso de tiempo relativamente breve la joyería alcanzó aquellas extremas conclusiones alcanzadas por las artes plásticas, abstrayendo el objeto joya de su contexto pragmático para insertarlo en discursos conceptuales autorreferenciales. Según nuestra hipótesis, la Joyería Contemporánea puede resultar, aunque involuntariamente, un aspecto de la homologación cultural imperante que tiende a superar y desvirtuar las diversidades culturales, y al mismo tiempo plantea la revalidación de las artes y artesanías locales, la posibilidad desde países "periféricos" de afirmar cambios de paradigma dentro de la cultura hegemónica. Basándonos en estas premisas, afirmamos que el objetivo general de esta tesis es contribuir a la aportación de datos para el conocimiento de la joyería artística mexicana, ámbito de estudio hasta ahora no explorado. Esta información pretende ser la base cultural necesaria para un análisis objetivo de la Joyería Contemporánea en confrontación con su actual escenario internacional y mexicano, resultado de un extenso trabajo de campo en México que analiza la historia reciente de la joyería artística mexicana desde las experimentaciones de Víctor Fosado en los años 70 hasta las más recientes manifestaciones propiamente consideradas como Joyería Contemporánea según el modelo internacional. A través de la metodología cualitativa, hemos reconstruido el surgir y el desarrollo de este fenómeno principalmente gracias a la información obtenida de las entrevistas a los artistas joyeros que llevaron adelante la idea de una joyería como una personal expresión artística durante las últimas décadas. Asimismo la investigación bibliográfica nos permitió el hallazgo de folletos y catálogos inéditos de las exposiciones realizadas en instituciones publicas y privadas mexicanas, que nos permitieron fundamentar con exactitud la historia de este nuevo fenómeno artístico. Hemos considerado como punto crucial de nuestra investigación el simposio Área Gris, el primer acontecimiento que puso en confrontación América Latina y Europa sobre este tema, que tuvo lugar en la Ciudad de México en 2010. Este evento ha consolidado definitivamente la influencia de la Joyería Contemporánea en México, creando un fuerte feedback entre los artistas joyeros de ambos continentes, dando lugar a otros proyectos y colaboraciones, que cambiaron definitivamente la fisionomía de este tipo de joyería en México. / La Joieria Contemporània és un moviment artístic que es desenvolupa a partir dels anys 70 quan diverses galeries i institucions relacionades amb l'àmbit de la joieria, europea i nord-americana, comencen a donar visibilitat a projectes d'investigació sobre els potencials comunicatius de la joia com a objecte significant, buscant noves relacions formals i sensorials amb el cos, experimentant nous materials. En un lapse de temps relativament breu la joieria va aconseguir aquelles extremes conclusions aconseguides per les arts plàstiques, abstraient l'objecte joia del seu context pragmàtic per inserir-lo en discursos conceptuals autoreferencials. Segons la nostra hipòtesi, la Joieria Contemporània pot resultar, encara que involuntàriament, un aspecte de l'homologació cultural imperant que tendeix a superar i desvirtuar les diversitats culturals, i al mateix temps planteja la revalidació de les arts i artesanies locals, la possibilitat des de països "perifèrics" d'afirmar canvis de paradigma dins de la cultura hegemònica. Basant-nos en aquestes premisses, afirmem que l'objectiu general d'aquesta tesi és contribuir a l'aportació de dades per al coneixement de la joieria artística mexicana, àmbit d'estudi fins ara no explorat. Aquesta informació pretén ser la base cultural necessària per a una anàlisi objectiva de la Joieria Contemporània en confrontació amb el seu actual escenari internacional i mexicà, resultat d'un extens treball de camp a Mèxic que analitza la història recent de la joieria artística mexicana des de les experimentacions de Víctor fossat en els anys 70 fins a les més recents manifestacions pròpiament considerades com Joieria Contemporània segons el model internacional. A través de la metodologia qualitativa, hem reconstruït el sorgir i el desenvolupament d'aquest fenomen principalment gràcies a la informació obtinguda de les entrevistes als artistes joiers que van portar endavant la idea d'una joieria com una personal expressió artística durant les últimes dècades. Així mateix la recerca bibliogràfica ens va permetre la troballa de fullets i catàlegs inèdits de les exposicions realitzades en institucions publiques i privades mexicanes, que ens van permetre fonamentar amb exactitud la història d'aquest nou fenomen artístic. Hem considerat com a punt crucial de la nostra investigació el simposi Àrea Gris, el primer esdeveniment que va posar en confrontació Amèrica Llatina i Europa sobre aquest tema, que va tenir lloc a la Ciutat de Mèxic en 2010. Aquest esdeveniment s'ha consolidat definitivament la influència de la Joieria Contemporània a Mèxic, creant un fort feedback entre els artistes joiers de tots dos continents, donant lloc a altres projectes i col·laboracions, que van canviar definitivament la fesomia d'aquest tipus de joieria a Mèxic. / Pignotti Ramaccini, C. (2016). Joyería Contemporánea, un nuevo fenómeno artístico. Análisis de las relaciones entre la joyería europea y mexicana en la actualidad [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/75945 / TESIS