This thesis deals with creating hardware and software equipment of intelligent beehive for data collection purpose. Measurement characteristics are temperature, humidity, weight of beehive and audio record of bees. They are measured by available IoT technology. They are simple single-chip component with a clear focus. This thesis also include creation of software for measurements this characteristics and communications with server. The software featured of the remote server are also documented. This software analyze incoming measurement and also provides their displays. Software in this thesis is developed in language Python.

Software as a service is an emerging but important aspect of the web. WebServices play a vital role in providing it. Web Services are commonly provided in one of two architectural styles: a "REpresentational State Transfer" (REST), or using the "Simple Object Access Protocol" (SOAP.) Originally most web content was text and small images. But more recent services involve complex data structures including text, images, audio, and video. The task of optimizing data to provide delivery of these structures is a complex one, involving both theoretical and practical aspects. In this thesis work, I have considered two architectures developed in the REST architectural style and tested them on mixes of data types (plain text, image, audio) being retrieved from a file system or database. The payload which carries the actual content of a data transmission process can either be in Extensible Markup Language (XML) or JavaScript Object Notation (JSON). Both of these language notations are widely used. The two architectures used in this thesis work are titled as Scenario 1 and Scenario 2. Scenario 1 proposes two different cases for storing, retrieving and presenting the data via a REST web service. We investigate the question of what is the best way to provide different data types (image, audio) via REST Web Service. Payload size for JSON and XML are compared. Scenario 2 proposes an enhanced and optimized architecture which is derived from the pros of the first two cases in Scenario 1. The proposed architecture is best suited for retrieving and serving non-homogeneous data as a service in a homogenous environment. This thesis is composed of theoretical and practical parts. The theory part contains the design and principles of REST architecture. The practical part has a Web Service provider and consumer model developed in Java. The practical part is developed using the Spring MVC framework and Apache CXF, which provides an implementation using JAX-RS, the Java API for RESTful services. A glossary of acronyms used in this thesis appears in the appendix on page 101.

Táto práca sa zaoberá fuzz testovaním REST API. Po prezentovaní prehľadu techník používaných pri fuzz testovaní a posúdení aktuálnych nástrojov a výskumu zameraného na REST API fuzz testovanie, sme pristúpili k návrhu a implementácii nášho REST API fuzzeru. Základom nášho riešenia je odvodzovanie závislostí z OpenAPI formátu popisu REST API, umožňujúce stavové testovanie aplikácie. Náš fuzzer minimalizuje počet po sebe nasledujúcich 404 odpovedí od aplikácie a testuje aplikáciu viac do hĺbky. Problém prehľadávania dostupných stavov aplikácie je riešený pomocou usporiadania závislostí tak, aby sa maximalizovala pravdepodobnosť získania potrebných vstupných dát pre povinné parametre, v kombinácii s rozhodovaním, ktoré povinné parametre môžu využívať aj náhodne generované hodnoty. Implementácia je rozšírením Schemathesis projektu, ktorý generuje vstupy za pomoci Hypothesis knižnice. Implementovaný fuzzer je použitý na testovanie Red Hat Insights aplikácie, kde našiel 32 chýb, z čoho jednu chybu je možné reprodukovať len za pomoci stavového testovania.

This master's thesis deals with virtual currency called Bitcoin. It describes the functioning of the currency of technical perspective especially the implementation of the transaction, the way of its validation and ensuring the integrity by using cryptographic functions. Furthermore, it describes the principle of the Bitcoin creation, particularly mining method called pooled mining. The thesis also describes the communication protocols and design of architecture to acceleration of the bitcoin mining. Finally, there are described tests, assessment and proposals for the continuation of work.

This project is devoted to using of agile methodologies in the process of the web development. First, the most widely used traditional and agile methodologies of the software development are theoretically examined. Based on the identified procedures are chosen those that solve the biggest problems associated with the project management of the web development. From the findings is given a rough design of the system with usage of agile procedures. In the final part of the project is mentioned design implemented as the system prototype.

Thesis discusses data mining the social media. It gives an introduction about the topic of data mining and possible mining methods. Thesis also explores social media and social networks, what are they able to offer and what problems do they bring. Three different APIs of three social networking sites are examined with their opportunities they provide for data mining. Techniques of text mining and document classification are explored. An implementation of a web application that mines data from social site Twitter using the algorithm SVM is being described. Implemented application is classifying tweets based on their text where classes represent tweets' continents of origin. Several experiments executed both in RapidMiner software and in implemented web application are then proposed and their results examined.

ISAGENis a tool for the automatic generation of structurally complex test inputs that imitate real communication in the context of modern information systems . Complex, typically tree-structured data currently represents the standard means of transmitting information between nodes in distributed information systems. Automatic generator ISAGENis founded on the methodology of data-driven testing and uses concrete data from the production environment as the primary characteristic and specification that guides the generation of new similar data for test cases satisfying given combinatorial adequacy criteria. The main contribution of this thesis is a comprehensive proposal of automated data generation techniques together with an implementation, which demonstrates their usage. The created solution enables testers to create more relevant testing data, representing production-like communication in information systems.

[ES] La interoperabilidad entre los objetos comunicados es el objetivo principal del internet de las cosas (IoT). Algunos esfuerzos para lograrlo han generado diversas propuestas de arquitecturas, sin embargo, aún no se ha llegado a un conceso. Estas arquitecturas difieren en el tipo de estructura, grado de centralización, algoritmo de enrutamiento, métricas de enrutamiento, técnicas de descubrimiento, algoritmos de búsqueda, segmentación, calidad de servicio y seguridad, entre otros. Algunas son mejores que otras, dependiendo del entorno en el que se desempeñan y del tipo de parámetro que se use. Las más populares son las orientadas a eventos o acciones basadas en reglas, las cuales han permitido que IoT ingrese en el mercado y logre una rápida masificación. Sin embargo, su interoperabilidad se basa en alianzas entre fabricantes para lograr su compatibilidad. Esta solución se logra en la nube con una plataforma que unifica a las diferentes marcas aliadas. Esto permite la introducción de estas tecnologías a la vida común de los usuarios pero no resuelve problemas de autonomía ni de interoperabilidad. Además, no incluye a la nueva generación de redes inteligentes basadas en cosas inteligentes. La arquitectura propuesta en esta tesis toma los aspectos más relevantes de las cuatro arquitecturas IoT más aceptadas y las integra en una, separando la capa IoT (comúnmente presente en estas arquitecturas), en tres capas. Además, está pensada para abarcar redes de proximidad (integrando diferentes tecnologías de interconexión IoT) y basar su funcionamiento en inteligencia artificial (AI). Por lo tanto, esta propuesta aumenta la posibilidad de lograr la interoperabilidad esperada y aumenta la funcionalidad de cada objeto en la red enfocada en prestar un servicio al usuario. Aunque el sistema que se propone incluye el procesamiento de una inteligencia artificial, sigue los mismos aspectos técnicos que sus antecesoras, ya que su operación y comunicación continúan basándose en la capa de aplicación y trasporte de la pila de protocolo TCP/IP. Sin embargo, con el fin de aprovechar los protocolos IoT sin modificar su funcionamiento, se crea un protocolo adicional que se encapsula y adapta a su carga útil. Se trata de un protocolo que se encarga de descubrir las características de un objeto (DFSP) divididas en funciones, servicios, capacidades y recursos, y las extrae para centralizarla en el administrador de la red (IoT-Gateway). Con esta información el IoT-Gateway puede tomar decisiones como crear grupos de trabajo autónomos que presten un servicio al usuario y enrutar a los objetos de este grupo que prestan el servicio, además de medir la calidad de la experiencia (QoE) del servicio; también administra el acceso a internet e integra a otras redes IoT, utilizando inteligencia artificial en la nube. Al basarse esta propuesta en un nuevo sistema jerárquico para interconectar objetos de diferente tipo controlados por AI con una gestión centralizada, se reduce la tolerancia a fallos y seguridad, y se mejora el procesamiento de los datos. Los datos son preprocesados en tres niveles dependiendo del tipo de servicio y enviados a través de una interfaz. Sin embargo, si se trata de datos sobre sus características estos no requieren mucho procesamiento, por lo que cada objeto los preprocesa de forma independiente, los estructura y los envía a la administración central. La red IoT basada en esta arquitectura tiene la capacidad de clasificar un objeto nuevo que llegue a la red en un grupo de trabajo sin la intervención del usuario. Además de tener la capacidad de prestar un servicio que requiera un alto procesamiento (por ejemplo, multimedia), y un seguimiento del usuario en otras redes IoT a través de la nube. / [CA] La interoperabilitat entre els objectes comunicats és l'objectiu principal de la internet de les coses (IoT). Alguns esforços per aconseguir-ho han generat diverses propostes d'arquitectures, però, encara no s'arriba a un concens. Aquestes arquitectures difereixen en el tipus d'estructura, grau de centralització, algoritme d'encaminament, mètriques d'enrutament, tècniques de descobriment, algoritmes de cerca, segmentació, qualitat de servei i seguretat entre d'altres. Algunes són millors que altres depenent de l'entorn en què es desenvolupen i de el tipus de paràmetre que es faci servir. Les més populars són les orientades a esdeveniments o accions basades en regles. Les quals li han permès entrar al mercat i aconseguir una ràpida massificació. No obstant això, la seva interoperabilitat es basa en aliances entre fabricants per aconseguir la seva compatibilitat. Aquesta solució s'aconsegueix en el núvol amb una plataforma que unifica les diferents marques aliades. Això permet la introducció d'aquestes tecnologies a la vida comuna dels usuaris però no resol problemes d'autonomia ni d'interoperabilitat. A més, no inclou a la nova generació de xarxes intel·ligents basades en coses intel·ligents. L'arquitectura proposada en aquesta tesi, pren els aspectes més rellevants de les quatre arquitectures IoT mes acceptades i les integra en una, separant la capa IoT (comunament present en aquestes arquitectures), en tres capes. A més aquesta pensada en abastar xarxes de proximitat (integrant diferents tecnologies d'interconnexió IoT) i basar el seu funcionament en intel·ligència artificial. Per tant, aquesta proposta augmenta la possibilitat d'aconseguir la interoperabilitat esperada i augmenta la funcionalitat de cada objecte a la xarxa enfocada a prestar un servei a l'usuari. Tot i que el sistema que es proposa inclou el processament d'una intel·ligència artificial, segueix els mateixos aspectes tècnics que les seves antecessores, ja que, la seva operació i comunicació se segueix basant en la capa d'aplicació i transport de la pila de protocol TCP / IP. No obstant això, per tal d'aprofitar els protocols IoT sense modificar el seu funcionament es crea un protocol addicional que s'encapsula i s'adapta a la seva càrrega útil. Es tracta d'un protocol que s'encarrega de descobrir les característiques d'un objecte (DFSP) dividides en funcions, serveis, capacitats i recursos, i les extreu per centralitzar-la en l'administrador de la xarxa (IoT-Gateway). Amb aquesta informació l'IoT-Gateway pot prendre decisions com crear grups de treball autònoms que prestin un servei a l'usuari i encaminar als objectes d'aquest grup que presten el servei. A més de mesurar la qualitat de l'experiència (QoE) de el servei. També administra l'accés a internet i integra a altres xarxes Iot, utilitzant intel·ligència artificial en el núvol. A l'basar-se aquesta proposta en un nou sistema jeràrquic per interconnectar objectes de diferent tipus controlats per AI amb una gestió centralitzada, es redueix la tolerància a fallades i seguretat, i es millora el processament de les dades. Les dades són processats en tres nivells depenent de el tipus de servei i enviats a través d'una interfície. No obstant això, si es tracta de dades sobre les seves característiques aquests no requereixen molt processament, de manera que cada objecte els processa de forma independent, els estructura i els envia a l'administració central. La xarxa IoT basada en aquesta arquitectura té la capacitat de classificar un objecte nou que arribi a la xarxa en un grup de treball sense la intervenció de l'usuari. A més de tenir la capacitat de prestar un servei que requereixi un alt processament (per exemple multimèdia), i un seguiment de l'usuari en altres xarxes IoT a través del núvol. / [EN] Interoperability between communicating objects is the main goal of the Internet of Things (IoT). Efforts to achieve this have generated several architectures' proposals; however, no consensus has yet been reached. These architectures differ in structure, degree of centralisation, routing algorithm, routing metrics, discovery techniques, search algorithms, segmentation, quality of service, and security. Some are better than others depending on the environment in which they perform, and the type of parameter used. The most popular are those oriented to events or actions based on rules, which has allowed them to enter the market and achieve rapid massification. However, their interoperability is based on alliances between manufacturers to achieve compatibility. This solution is achieved in the cloud with a dashboard that unifies the different allied brands, allowing the introduction of these technologies into users' everyday lives but does not solve problems of autonomy or interoperability. Moreover, it does not include the new generation of smart grids based on smart things. The architecture proposed in this thesis takes the most relevant aspects of the four most accepted IoT-Architectures and integrates them into one, separating the IoT layer (commonly present in these architectures) into three layers. It is also intended to cover proximity networks (integrating different IoT interconnection technologies) and base its operation on artificial intelligence (AI). Therefore, this proposal increases the possibility of achieving the expected interoperability and increases the functionality of each object in the network focused on providing a service to the user. Although the proposed system includes artificial intelligence processing, it follows the same technical aspects as its predecessors since its operation and communication is still based on the application and transport layer of the TCP/IP protocol stack. However, in order to take advantage of IoT-Protocols without modifying their operation, an additional protocol is created that encapsulates and adapts to its payload. This protocol discovers the features of an object (DFSP) divided into functions, services, capabilities, and resources, and extracts them to be centralised in the network manager (IoT-Gateway). With this information, the IoT-Gateway can make decisions such as creating autonomous workgroups that provide a service to the user and routing the objects in this group that provide the service. It also measures the quality of experience (QoE) of the service. Moreover, manages internet access and integrates with other IoT-Networks, using artificial intelligence in the cloud. This proposal is based on a new hierarchical system for interconnecting objects of different types controlled by AI with centralised management, reducing the fault tolerance and security, and improving data processing. Data is preprocessed on three levels depending on the type of service and sent through an interface. However, if it is data about its features, it does not require much processing, so each object preprocesses it independently, structures it and sends it to the central administration. The IoT-Network based on this architecture can classify a new object arriving on the network in a workgroup without user intervention. It also can provide a service that requires high processing (e.g., multimedia), and user tracking in other IoT-Networks through the cloud. / González Ramírez, PL. (2022). Interconnection Architecture of Proximity Smart IoE-Networks with Centralised Management [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/181892 / TESIS