El carácter de la fotografía como objeto cultural no ha sido definido en su totalidad, lo que ha provocado deficiencias en las medidas de conservación y restauración apropiadas a su naturaleza físico-química. Con ello, la demanda de especialistas y la necesidad de profundizar en los métodos científicos para el análisis de su materialidad, ha provocado una problemática en la definición de criterios, originada por la dificultad en la identificación de los procesos fotográficos. Este trabajo, se centra en la caracterización de impresiones fotográficas históricas pertenecientes a un acervo de alto valor cultural, el del maestro mexicano Julián Carrillo. Su legado de valor histórico, tecnológico y artístico, recoge una importante colección fotográfica de donde se han extraído 10 muestras para los análisis de caracterización. Se han empleado técnicas no invasivas poco exploradas en bienes de esta naturaleza, lo que ha proporcionado datos significativos. Las técnicas se han dividido en superficiales y compositivas. Las primeras se refieren a la Microscopía de Fuerza Atómica (AFM) y Microscopía Confocal. Las compositivas se basan en Espectroscopía Infrarroja Micro-FTIR, Elipsométrica (IRSE) y Raman. Gracias a los estudios científicos, se han podido caracterizar todas las muestras en profundidad, logrando reconocer el aglutinante de la emulsión fotográfica y otros compuestos como el sulfato de bario y algunos recubrimientos. Además, de acuerdo a la discusión de los resultados, se propone una metodología y una guía para la identificación de procesos fotográficos de impresión a la albúmina, colodión y gelatina. / The concept of photography as a cultural object has not been completely understand, which has led to bad practices in the employment of the most appropriate conservation and restoration measures according to its physicochemical nature. Therefore, there is a demand of specialist able to find accurate scientific methods for the analysis of their physical properties. However, as the identification of the photographic processes is a hard task, a discussion about the criteria definition is aroused. This work focuses on the characterization of historical photographic prints from a collection of high cultural value that belongs to the Mexican master Julián Carrillo. Its legacy of historical, technological and artistic value includes an impressive photographic collection from which 10 samples have been selected for the characterization analysis. In order to perform the characterization analysis we have employed non-invasive techniques that have not been typically used in photography, which has provided significant data. They have been classified into superficial and compositional techniques. The first ones refer to Atomic Force Microscopy (AFM) and Confocal Microscopy. The second ones are based on Micro-FTIR, Ellipsometric (IRSE) Infrared Spectroscopy and Raman methods. Thanks to the scientific studies, it has been possible to characterize all the samples in depth, being able to recognize the binder of the photographic emulsion and other compounds as the barium sulfate and several coatings. According with the obtained results, a new methodology for the identification of photographic printing processes for albumen, collodion and gelatin are proposed. / El caràcter de la fotografia com a objecte cultural no ha estat definit en la seua totalitat, el que ha provocat deficiències en les mesures de conservació i restauració apropiades a la seua naturalesa fisicoquímica. Amb això, la demanda d'especialistes i la necessitat d'aprofundir en els mètodes científics per a l'anàlisi de la seua materialitat, ha provocat una problemàtica en la definició de criteris, originada per la dificultat en la identificació dels processos fotogràfics. Aquest treball, es centra en la caracterització d'impressions fotogràfiques històriques pertanyents a un patrimoni d'alt valor cultural, el del mestre mexicà Julián Carrillo. El seu llegat de valor històric, tecnològic i artístic, recull una important col·lecció fotogràfica d'on s'han extret 10 mostres per a els anàlisis de caracterització. S'han emprat tècniques no invasives poc explorades en béns d'aquesta naturalesa, el que ha proporcionat dades significatives. Les tècniques s'han dividit en superficials i compositives. La primera es refereix a la Microscòpia de Força Atòmica (AFM) i Microscòpia Confocal. Les compositives es basen en Espectroscòpia Infraroja Micro-FTIR, Elipsométrica (IRSE) i Raman. Gràcies als estudis científics, s'han pogut caracteritzar totes les mostres en profunditat, aconseguint reconèixer l'aglutinant de l'emulsió fotogràfica i altres compostos com el sulfat de bari i alguns recobriments. A més, d'acord amb la discussió dels resultats, es proposa una metodologia i una guia per a la identificació de processos fotogràfics d'impressió a l'albúmina, col·lodió i gelatina. / Nieto Villena, A. (2017). CARACTERIZACIÓN DE IMPRESIONES FOTOGRÁFICAS HISTÓRICAS. EL ACERVO FOTOGRÁFICO DEL MAESTRO JULIÁN CARRILLO, MÉXICO [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/95416 / TESIS

[ES] El Catálogo de obras latinoamericanas para violonchelo de Germán Marcano (2004) incluye mil cuatrocientas cincuenta y tres entradas. México es el país latinoamericano que presenta el mayor número de obras y la más antigua tradición de composiciones para este instrumento, desde que Ricardo Castro escribiera el primer concierto latinoamericano para violonchelo y orquesta, alrededor de 1890. Ante la deficiente difusión de este legado, el objetivo de esta tesis es el de revelar la importancia histórica, la singularidad, heterogeneidad y el valor artístico del repertorio para violonchelo mexicano, mediante el análisis musicológico de una selección de obras representativas escritas por los compositores más significativos de cada generación, así como la observación de la evolución estética que estas describen, desde el postromanticismo de finales del siglo XIX hasta las vanguardias del siglo XX. La metodología interdisciplinar empleada abarca los campos de la escucha consciente, la reflexión tras la percepción, el estudio sociopolítico y cultural sobre México, el análisis musical adecuado a cada lenguaje, la interpretación de las obras y la valoración de cada obra para su interpretación en relación a sus características particulares y al lugar que ocupa en la obra del autor. En cada uno de los tres capítulos quedan contrastadas obras para violonchelo de dos compositores pertenecientes a un mismo momento sociopolítico. Las de Ricardo Castro (1864-1906) y Manuel M. Ponce (1882-1948) son pioneras de su género en Latinoamérica y representaciones distintas del proceso de búsqueda de la identidad mexicana. Julián Carrillo (1875 -1956) y Carlos Chávez (1899-1978) aportan dos visiones diferentes del camino que había de seguir la música mexicana a partir del momento histórico de la Revolución de 1910. Manuel Enríquez (1926-1994) y Mario Lavista (1943-2021) comparten el ideal cosmopolita de la vanguardia de la segunda mitad del siglo XX. La investigación realizada evidencia que las obras seleccionadas contribuyen significativamente al desarrollo del violonchelo como instrumento solista y que sus autores enriquecen los lenguajes musicales del siglo XX con individualidad e idiosincrasia. / [CAT] El Catàlec d'obres llatinoamericanes per a violonchelo de Germán Marcano (2004) inclou mil quatrecentes cincuenta y tres entrades. Mèxic és el país llatinoamericà que presenta el major número d'obres i la més antiga tradició de composicions per a este instrument, des de que Ricardo Castro escriguera el primer concert llatinoamericà per a violonchelo i orquesta, al voltant de 1890. Davant la deficient difusió d'este llegat, l'objectiu d'esta tesis és el de revelar l'importància històrica, la singularitat, heterogeneïtat i el valor artístic del repertori per a violonchelo mexicà, per mig de l'anàlisis musicològic d'una selecció d'obres representatives escrites pels compositors més significatius de cada generació, aixina com l'observació de l'evolució estètica que estes descriuen, des del postromanticisme de finals del sigle XIX fins a les vanguardes del sigle XX. La metodologia interdisciplinar empleada comprén els camps de l'escolta conscient, la reflexió despuix de la percepció, l'estudi sociopolític i cultural sobre Mèxic, l'anàlisis musical adequat a cada llenguage, l'interpretació de les obres i la valoració de cada obra per a la seua interpretació en relació a les seues característiques particulars i al lloc que ocupa en l'obra de l'autor. En cada u dels tres capítuls queden contrastades obres per a violonchelo de dos compositors pertanyents a un mateix moment sociopolític. Les de Ricardo Castro (1864-1906) i Manuel M. Ponce (1882-1948) són pioneres del seu gènero en Llatinoamèrica i representacions distintes del procés de busca de l'identitat mexicana. Julián Carrillo (1875 -1956) i Carlos Chávez (1899-1978) aporten dos visions diferents del camí que havia de seguir la música mexicana a partir del moment històric de la Revolució de 1910. Manuel Enríquez (1926-1994) i Mario Lavista (1943-2021) compartixen l'ideal cosmopolita de la vanguarda de la segona mitat del sigle XX. L'investigació realisada evidència que les obres seleccionades contribuïxen significativament al desenroll del violonchelo com a instrument soliste i que els seus autors enriquixen els llenguages musicals del sigle XX en individualitat i idiosincràsia. / [EN] The Catalog of Latin American Works for Cello by Germán Marcano (2004) includes one thousand four hundred and fifty-three entries. Mexico is the Latin American country that presents the largest number of works and the oldest tradition of compositions for this instrument, since the first Latin American concerto for cello and orchestra was written by Ricardo Castro, around 1890. Given the poor dissemination of this legacy, the objective of this thesis is to reveal the historical importance, singularity, heterogeneity and artistic value of the Mexican cello repertoire, through the musicological analysis of a selection of representative works written by the most significant composers of each generation, as well as the observation of the aesthetic evolution that they describe, from the post-romanticism at the end of the 19th century to the avant-garde of the 20th century. The interdisciplinary methodology used covers the fields of conscious listening, thought after perception, sociopolitical and cultural study of Mexico, musical analysis appropriate to each language, interpretation of works and assessment for the performance of each work in relation to its particular characteristic and the place it occupies in the author's work. In each of the three chapters, we contrast works for cello by two composers belonging to the same sociopolitical moment. Those of Ricardo Castro (1864-1906) and Manuel M. Ponce (1882-1948) are pioneers of their genre in Latin America and different representations of the search process for Mexican identity. Julián Carrillo (1875 -1956) and Carlos Chávez (1899-1978) provide two different visions of the path that Mexican music had to follow from the historical moment of the 1910 Revolution. Manuel Enríquez (1926-1994) and Mario Lavista (1943-2021) share the cosmopolitan ideal of the avant-garde of the second half of the 20th century. The research carried out shows that the selected works contribute significantly to the development of the cello as a solo instrument and that their authors enrich the musical languages of the 20th century with individuality and idiosyncrasy. / Lacruz Zorita, MD. (2022). Repertorio para violonchelo de los compositores mexicanos Castro, Ponce, Carrillo, Chávez, Enríquez y Lavista: perspectiva interdisciplinar para su difusión [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/191000