Aquesta tesi analitza l'aprenentatge de coneixement especialitzat a partir d'una proposta teoricometodològica, de base lingüística i conceptual, centrada en l'àmbit del dret de família català. L'anàlisi empírica se centra en l'estudi de les definicions d'estudiants universitaris sobre nou conceptes concrets al llarg de dos tests amb les mateixes definicions: un test a l'inici del període d'instrucció explícita i un altre al final. L'objectiu principal és determinar si es produeix increment i precisió de coneixement en els tres mesos d'instrucció explícita de l'assignatura. L'anàlisi de les dades confirma que es produeix una estabilització del coneixement més que no pas un increment. Aquesta estabilització s'ha de relacionar directament amb el període considerat i amb el fet que el coneixement previ (no especialitzat) dels conceptes sembla estar fortament arrelat en els estudiants i, per tant, en un període tan breu d'instrucció explícita és difícil d'assolir el canvi conceptual a la manera dels especialistes. / This Doctoral Dissertation deals with specialized knowledge acquisition having a theoretical and methodological orientation of a linguistic and conceptual nature. Empirical analysis is devoted to Catalan Family Law and, more precisely, to the definitions provided by university students regarding 9 concepts throughout two tests with the same definitions. The first test is given at the beginning of the period of explicit instruction and the second at the end.The main goal is to determine whether increase and precision of knowledge is achieved or not after the three months of explicit instruction. Data analysis tells that there is knowledge stabilization rather than knowledge increasing. This stabilization can be put down to the considered period, together with the fact that previous knowledge of concepts seem to be firmly rooted in students, which leads to state that conceptual change (i.e., that of specialists) is difficult to attain within such brief period of instruction.