[ES] Este trabajo de investigación se centra en el análisis de las tres últimas obras construidas por Affonso Eduardo Reidy, proyectadas en 1962. El Coreto y los pabellones del Morro da Viúva y do Flamengo basan su concepción estructural bajo la lógica de las láminas estructurales de hormigón. La investigación aborda en primer lugar este sistema y su funcionamiento, analizando las características que le son intrínsecas y reflexionando sobre la forma en que tales características pudieron, paulatinamente, ser introducidas en el contexto del Movimiento Moderno para acabar siendo utilizadas de forma generalizada en los años 50 y 60. La segunda parte de la Tesis se adentra en el pensamiento de Reidy, su marco teórico, influencias y contexto social, para pasar después a analizar la forma en que Reidy aborda la concepción estructural en sus proyectos. Para ello se hace un repaso cronológico de sus obras, resaltando los aspectos más relevantes que le puedan llevar, al final de su carrera, a construir los pabellones del Aterro do Flamengo. La última parte de la investigación se centra en los propios pabellones y su análisis en profundidad. Para ello se hace uso de los planos originales rescatados en el archivo de la Fundação Parques e Jardins, de Rio de Janeiro. Este análisis aborda primero el contexto del propio parque, reflexionando sobre los condicionantes que la tipología arquitectónica en el que se enmarcan - un pabellón de jardín - pudiera haber condicionado a Reidy a la hora de ser proyectados. En una segunda parte, se analizan otros aspectos que les atañen: tipología, espacialidad, morfología y finalmente sistema constructivo. De esta forma, se establecen algunas conclusiones sobre su encuadre dentro de la trayectoria de la obra de Reidy. / [CA] Aquest treball de recerca es centra en l'anàlisi de les tres darreres obres construïdes per Affonso Eduardo Reidy, projectades en el 1962. El Coreto i els pavellons del Morro da Viúva i do Flamengo basen la seua concepció estructural sota la lògica de les làmines estructurals de formigó armat. La recerca aborda els inicis d¿aquest sistema i el seu funcionament, per passar després a un acostament a les obres des de diferents angles: com a sistema constructiu i les característiques que li són pròpies, contextualitzant la forma en què tals característiques van poder, gradualment, ser introduïdes en el context del Moviment Modern. En la segona part s'estableix una anàlisi sobre el pensament de Reidy, el seu marc teòric, influències i context social, per a passar després a analitzar sota els criteris de tal pensament, l'abordatge projectual de les seus obres, fent un repàs cronològic i ressaltant els aspectes més rellevants que li pogueren portar, al final de la seua carrera, a construir els pavellons de l'Aterro do Flamengo. L¿últim capítol de la recerca es centra en els pavellons, fent un anàlisi en profunditat que es recolza en els plànols originals rescatats a l'arxiu de la Fundação Parques e Jardins, de la ciutat de Rio de Janeiro. En primer lloc, aquesta anàlisi s'aborda dins del context del propi parc, reflexionant sobre els condicionants que la tipologia arquitectònica en què s'encaixen - Un pavelló de jardí - pogueren influenciar en Reidy a l'hora de ser projectats. En una segona part, es passa a analitzar altres aspectes que els afecten: tipologia, espacialitat, morfologia i finalment sistema constructiu. D¿aquesta manera, es poden establir algunes conclusions sobre la forma com s'enquadren dins la trajectòria de l'obra de Reidy. / [EN] This research focuses on the analysis of the last three works built by Affonso Eduardo Reidy, projected in 1962. The Coreto, Morro da Viuva and Flamengo pavilions base their structural conception on the logic of concrete shells and folded plates. The first part of the document focusses in the features, logic, and origin of this system, analysing and reflecting on how its characteristics could, gradually, be introduced in the context of the Modernism. The second part of the document analyses Reidy's thinking, his theoretical framework, influences, and social context, exposing the professional and personal environment of the architect. Once the system and the architect are analysed, the research continues with the detection of the different strategies used by Reidy to approach the structural conceptualization in his projects, making a chronological review of his works and highlighting the most relevant aspects that may lead him, at the end of his career, to project the Aterro do Flamengo pavilions. Finally, in the last chapter, a thorough analysis of the pavilions is made based on the original blueprints found in the Fundação Parques e Jardins archive, in Rio de Janeiro. This analysis firstly approaches the context of the park, reflecting on the architectural typology in which the pavilions are defined - a garden pavilion - and how this typology could influence Reidy in the way they are projected. In a second part, other aspects that concern the architectural analysis are developed: typology, spatiality, morphology and finally the construction system used. The compilation of all these aspects leads to some conclusions about the experimental approach of the pavilions and the way they fit within Reidy's professional career. / García-Gasco Lominchar, S. (2023). Affonso Eduardo Reidy y los pabellones del Aterro do Flamengo. Experimentaciones en lámina estructural de hormigón armado [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/196655