L’any 2002 es constata que el pacte constitucional de 1978 s’ha esgotat: si Catalunya anhela més autogovern, l’única via és la reforma estatutària. Així comença la reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, vigent des del 9 d’agost de 2006. Aquesta tesi ha estudiat quantitativament i qualitativament (amb Lexico3, Coocs i R) el procés d’aprovació de l’EAC 2006 a partir dels textos dels grups parlamentaris i de les versions consensuades en seu parlamentària. La primera part de l’anàlisi caracteritza lexicomètricament totes les parts del corpus. La segona, inclou un estudi qualitatiu de les formes específiques més significatives. Hi hem observat principalment quatre tipus de canvis, que s’expliquen per l’adequació de l’EAC 2006 als factors següents: • als criteris lingüístics i estilístics dels Serveis d’Assessorament Lingüístic del Parlament; • als criteris tècnics dels Serveis Jurídics del Parlament; • a la negociació política; • als criteris lingüístics, estilístics i jurídics de les Corts Generals. / In 2002, it became clear that the 1978 Spanish constitutional agreement was obsolete. Statutory reform represented the only path to greater Catalan self-government. Hence, the process to reform the Catalan Statute of Autonomy (EAC: Estatut d’autonomia de Catalunya) began; the EAC came into force on August 9, 2006. This thesis presents a quantitative and qualitative study (using Lexico3, Coocs and R) of the EAC drafting and approval process based on the texts produced by parliamentary groups and consensus texts agreed upon in parliament. The first part of the analysis offers a lexicometric characterization of the entire corpus. The second part includes a qualitative study of the most significant forms. Four major types of changes were observed. Amendments aimed to rewrite the 2006 EAC based on: • the linguistic and stylistic criteria of the Catalan Parliament’s language services unit; • the technical criteria of the Catalan Parliament’s legal services units; • political negotiation; and, • the linguistic, stylistic and legal criteria of the Spanish Parliament.

This dissertation contains three studies, which explore various questions about verbal aspect and how it is affected by the process of nominalization. The first study examines the type of regular eventive nominalizations in Slavic and Germanic languages, which comprise verbal and resultative nouns. It is shown that the availability of these nominalization types depends on how the values of two aspectual parameters are set up in particular languages. The second study deals with English -er, and French -eur deverbal nouns, which denote external arguments. Four different types of reading are recognized for these nouns: episodic, habitual, dispositional, and occupational/instrument readings. The observed variation is accounted for by means of the notion of a stage of an individual or a kind. The last study investigates in more detail the meaning of resultative nominals. They are claimed to have a meaning which parallels that of the perfect aspect in the sentential domain. The overall conclusion is that aspect plays a significant role in the semantics of deverbal nominals. / Aquesta tesi ofereix tres estudis que exploren diverses qüestions sobre l’aspecte verbal i come està afectat pel procés de nominalització. El primer estudi examina les nominalitzacions eventives regulars les llengües eslaves i germàniques, específicament els noms verbals i resultatius. Es mostra que la possibilitat d’aquests tipus de nominalitzacions depèn de com els valors de dos paràmetres aspectuals es configuren en llengües concretes. El segon estudi se centra en els noms deverbals en -er d’anglès i en -eur de francès, que denoten arguments externs. S’identifica quatre intepretacions diferents per aquests noms: episòdica, habitual, de disposició, i ocupacional / instrument. La variació observada s’explica mitjançant la noció d’estadi (stage) d’un individu o d’una classe d’individus (kind). L’últim estudi investiga amb més detall el significat dels nominals resultatius. S’argumenta que aquests nominalitzacions tenen un significat paral·lel a la de l’aspecte perfecte en el domini oracional. La conclusió global de la tesi és que aspecte juga un paper fonamental en la semàntica dels noms deverbals.

El objetivo de esta investigación es estudiar la adquisición de las propiedades pragmático-discursivas y estructurales de los pronombres nulos (PNs) y explícitos (PEs) de tercera persona en posición de sujeto en la adquisición temprana del español L2. De acuerdo con la Hipótesis de la Interfaz (HI) (Sorace & Filiaci 2006), los fenómenos lingüísticos que implican integrar información sintáctica y pragmática, como es el caso de la resolución de la anáfora, representan un reto de adquisición para los hablantes bilingües. Centrándonos en los bilingües sucesivos árabe marroquí (AM)-español (dos lenguas de sujeto nulo), estudiamos la comprensión y producción de los PNs y PEs en dos tipos de relación oracional: contextos intraoracionales vs. interoracionales con niveles de ambigüedad variables. Contamos con un grupo experimental (50 bilingües sucesivos tempranos AM-español) y varios grupos controles, según experimentos (en total 140 hablantes de español L1), a los que administramos cinco pruebas que ponen de manifiesto un uso no completamente nativo de los PNs y PEs en el español L2. Este comportamiento no paralelo de los pronombres en los dos grupos se materializa, esencialmente, en un uso redundante de los PEs para [– cambio de tópico], un fenómeno ampliamente documentado en la bibliografía previa (ver Sorace 2011). Además, los resultados obtenidos muestran lo siguiente: 1) que los PNs también pueden representar un reto de adquisición cuando son empleados en contextos [+ cambio de tópico], 2) que los patrones de correferencia de los PNs y PEs son similares en contextos intraoracionales e interoracionales, 3) que no podemos descartar una transferencia de las propiedades pragmático-discursivas y estructurales de la L1 (AM) a la L2 (español) y 4) que se da un mayor control de las propiedades pragmáticas y discursivas de los pronombres en los datos de producción que en los de comprensión. / The aim of this study is to investigate the acquisition of the discourse-pragmatic and structural properties of null and overt third-person subject pronouns in early L2 Spanish acquisition. According to the Interface Hypothesis (Sorace & Filiaci 2006), linguistic phenomena involving the integration of syntactic and pragmatic information, such as anaphora resolution, present a learnability problem for bilingual speakers. Focusing on sequential Moroccan Arabic-Spanish bilinguals (two null-subject languages), we investigate the comprehension and production of null and overt pronouns in two types of sentence relationships: intrasentential and intersentential contexts with varying levels of ambiguity. We tested an experimental group (50 early sequential Moroccan Arabic-Spanish bilinguals) and several control groups (140 L1 Spanish speakers in total). We administered five tasks and overall the results do not show a completely vi native use of null and overt pronouns in L2 Spanish. This divergent use of pronouns in L2 Spanish is generally reflected in a redundant use of overt pronouns for [– topic shift], a phenomenon which is amply documented in the literature (see Sorace 2011). Furthermore, results show that: 1) null pronouns can also present a learnability problem when they are employed in [+ topic shift] contexts; 2) patterns of co-reference of null and overt pronouns are similar at intrasentential and intersentential levels; 3) we cannot dismiss the presence of transfer of discourse-pragmatic and structural properties from the L1 (Moroccan Arabic) to the L2 (Spanish); and 4) a greater dominance of the discourse-pragmatic properties of pronouns is shown in production than in comprehension.

Occitan and French are two Gallo-Romance languages that have been in a diglossic situation in Southern France for centuries. Couched in an Autosegmental-Metrical framework, the present thesis analyzes the prosody of Occitan-French bilinguals in their two languages, as compared to that of Northern French monolinguals or bilinguals whose Occitan is in contact with other languages (with Piedmontese and Italian, punctually with Catalan and Spanish). The contribution of this thesis is twofold: on the one hand, it provides the first description of the prosodic system of Occitan, which was an urgent task to complete, since native speakers are becoming rare; on the other hand, it shows how language contact has led Occitan and Southern French to converge into an intermediate prosodic system between Northern (standard) French and the other Romance languages like Catalan, Spanish or Italian. The data analyzed for this thesis are of two types: intonation questionnaires including 29 situations and fable summaries produced after listening to a recording in the target variety. We analyzed the intonation questionnaires of 81 Northern French speakers, 70 Southern French speakers and 58 Occitan speakers to compare the intonational phonology of these varieties and give a first approximation to intonational dialectal variation in Occitan. Our model for the interplay of phrasing and metrical structure was refined thanks to the observation of 62 fable summaries and 15 summaries were then selected for a cross-linguistic acoustic analysis. As far as intonational phonology is concerned, Occitan appears to align with the dominant language with which it is in contact. While the particular contours of Occitan for statements of the obvious and vocatives have been transferred to Southern French, very few divergences have been observed in other sentence types in France. By contrast, the Occitan dialects spoken outside of France present some different intonational patterns, which align with Catalan and Spanish in the case of Aranese Occitan, and with Italian and Piedmontese in the case of Cisalpine Occitan. In respect to prosodic phrasing and metrical structure, quantitative analyses of the data show that Occitan has adopted the Accentual Phrase (AP) of French as a domain for pitch accent distribution: in both Occitan and French, the syllable that receives phrasal stress, at most one syllable away from the right edge of the AP, is obligatorily marked by an increase in F0 (in prenuclear position), intensity and duration; an AP-initial pitch rise may be associated with secondary stress on the first syllable of the leftmost lexical word in the AP. However, the internal organization of the Accentual Phrase (AP) is different in Northern French and in the southern varieties. In Northern French, word stress was completely lost: primary stress is assigned post-lexically to the rightmost full syllable in the AP and APinternal words show no prominence at all. By contrast, in Occitan and Southern French, AP-internal words may display pitch movements, aligned with the syllable that bears word stress in Occitan and with the last full syllable of the word in Southern French. These results highlight the status of Occitan and Southern French as a bridge prosodic system within the Romance languages, presenting the metrical system typical of languages such as Catalan, Spanish, or Italian, but in which the adoption of the Northern French AP as domain for pitch accent distribution has somewhat weakened word stress, since its acoustic marking is optional inside APs. As a conclusion, the intonational phonology of Occitan tends to align with the dominant language. By contrast, we hypothesize that historically, while word stress was lost in Northern French, the metrical structure of Occitan was transferred to Southern French, retaining the general Romance organization in syllables, feet and prosodic words. / L’occità i el francès són dues llengües gal·loromàniques que fa segles que estan en una situació de diglòssia al Sud de França. Emmarcant-se en el model Mètric-Autosegmental, aquesta tesi analitza la prosòdia de bilingües occità-francès en les seves dues llengües, comparada amb la de monolingües en francès septentrional, o de bilingües l’occità del quals és en contacte amb d’altres llengües (amb el piemontès i l’italià, puntualment amb el català i l’espanyol). La contribució d’aquesta tesi és doble: d’una banda, aporta la primera descripció del sistema prosòdic de l’occità, la qual tasca era urgent de dur a terme, ja que els parlants nadius van escassejant cada vegada més; d’altra banda, demostra com el contacte de llengües ha dut l’occità i el francès meridional a convergir cap a un sistema prosòdic intermedi entre el del francès septentrional (estàndard) i el de les altres llengües romàniques com ara el català, l’espanyol o l’italià. Les dades analitzades per a aquesta tesi són de dos tipus: uns qüestionaris d’entonació que inclouen 29 situacions i uns resums d’una faula, produïts després d’haver-ne escoltat un enregistrament en la pròpia varietat. Hem analitzat els qüestionaris d’entonació de 81 parlants de francès septentrional, de 70 de francès meridional i de 58 d’occità per tal de comparar la fonologia entonativa d’aquestes varietats i oferir una primera aproximació a la variació dialectal entonativa en occità. El nostre model per a la interacció entre agrupació prosòdica i estructura mètrica va ser refinat gràcies a l’examinació de 62 resums de faula i, a continuació, 15 resums van ser seleccionats per a efectuar una anàlisi acústica entre llengües. Pel que fa a la fonologia entonativa, l’occità sembla acompassar-se amb la llengua dominant amb la qual està en contacte. Mentre que els contorns particulars de l’occità per a les declaratives d’obvietat i els vocatius s’han transferit al francès meridional, s’han observat molt poques divergències en altres tipus d’oracions dins de França. En canvi, els dialectes occitans que es parlen fora de França presenten alguns patrons entonatius diferents, que s’alineen amb el català i l’espanyol en el cas de l’occità aranès, i amb l’italià i el Piemontès en el cas de l’occità cisalpí. Respecte de l’agrupació prosòdica i l’estructura mètrica, l’anàlisi quantitativa de les dades mostra que l’occità ha adoptat el Grup Accentual (AP, per “Accentual Phrase”) del francès com a domini per a la distribució dels accents tonals: tant en occità com en francès, la síl·laba que rep l’accent de grup, com a molt a una síl·laba de distància del límit dret de l’AP, és obligatòriament marcada per un augment d’F0 (en posició prenuclear), d’intensitat i de durada; una pujada de to inicial d’AP pot associar-se a un accent secundari en la primera síl·laba del mot lèxic més a l’esquerra dins de l’AP. Tot i això, l’organització interna de l’AP és diferent en francès septentrional i en les varietats meridionals. En francès del Nord, l’accent de mot es va perdre del tot: l’accent primari s’assigna de manera postlèxica a la darrera síl·laba plena de l’AP, i els mots a l’interior de l’AP no presenten cap mena de prominència. En canvi, en occità i en francès meridional, els mots a l’interior de l’AP poden presentar moviments tonals, alineats amb la síl·laba que porta l’accent de mot en occità i amb la darrera síl·laba plena de la paraula en francès meridional. Aquests resultats subratllen l’estatus de l’occità i del francès meridional com a sistema prosòdic que fa de pont entre les llengües romàniques, en presentar el sistema mètrica típic de llengües com el català, l’espanyol o l’italià, però en el qual l’adopció de l’AP del francès septentrional com a domini per a la distribució dels accents tonal ha en certa manera afeblit l’accent de mot, ja que marcar-lo acústicament dins de l’AP és optatiu. Per concloure, la fonologia entonativa de l’occità tendeix a alinear-se amb la llengua dominant. En canvi, emetem la hipòtesi que històricament, mentre que l’accent de mot es va perdre en francès septentrional, l’estructura mètrica de l’occità es va transferir al francès meridional, mantenint l’organització romànica general en síl·labes, peus i mots prosòdics.

Events in our environment do rarely excite only one sensory pathway, but usually involve several modalities offering complimentary information. These different informations are usually integrated into a single percept through the process of multisensory integration. The present dissertation addresses how and under what circumstances this multisensory integration process occurs in the context of audiovisual speech. The findings of this dissertation challenge previous views of audiovisual integration in speech as a low level automatic process by providing evidence, first, of the influence of the attentional focus of the participant on the multisensory integration process, particularly the need of both modalities to be attended for them to be integrated; and second evidence of the engagement of high level processes (i.e. conflict detection and resolution) when incongruent audiovisual speech is presented, particularly in the case of the McGurk effect. / Los eventos que suceden a nuestro alrededor, no suelen estimular una única modalidad sensorial, sino que, al contrario, suelen involucrar varias modalidades sensoriales las cuales ofrecen información complementaria. La información proveniente de estas diferentes modalidades es integrada en un único percepto a través del proceso denominado integración multisensorial. Esta tesis estudia cómo y bajo qué circunstancias ocurre este proceso en el contexto audiovisual del habla. Los resultados de esta tesis cuestionan los enfoques previos que describían la integración audiovisual como un proceso automático y de bajo nivel. Primero, demuestra que el estado atencional es determinante en el proceso de integración multisensorial. Más concretamente, presenta pruebas de la necesidad de atender a ambas modalidades, visual y auditiva, para que ocurra el proceso de integración. Y en segundo lugar, presenta pruebas de la participación de procesos de alto nivel (i.e. detección y resolución de conflictos) cuando existe una incongruencia entre la modalidad auditiva y visual, especialmente en el caso del efecto McGurk.

La tesis Modelos experimentales de enseñanza y aprendizaje del chino como lengua extranjera a través de tareas y planteamientos competenciales se inicia con una reflexión teórica sobre las condiciones de aplicación al caso del chino como lengua extranjera de los enfoques didácticos más innovadores en enseñanza de lenguas extranjeras (enfoque por tareas, planteamiento competencial, enseñanza a través de contenidos, planteamientos post-metodológicos, enfoque socio-cultural y uso intensivo de las TIC, Tecnologías de la Información y el Conocimiento). Esta reflexión teórica se plasma en una propuesta de diseño curricular de tres unidades didácticas articuladas en forma de proyectos, que posteriormente se experimentan en el aula, y se analizan desde el punto de vista de los resultados de aprendizaje, las percepciones de los aprendices y las reflexiones de la profesora.

La tesi, que té com a marc teòric la semàntica cognitiva, es basa en l'observació que les llengües mostren classificacions diferents de les entitats i esdeveniments del món, i donen valors semàntics diferents als termes que desinen les categories. Aquesta tesi se centra en l'estudi de la categorització i etiquetatge de les parts del cos en català i en amazic (rifeny). Mitjançant la descripció de les semblances i diferències de categorització, s'analitza, des d'un punt del punt de vista de la tipologia lèxica, l'assignació de valors literals i metafòrics o metonímics a les paraules que designen parts del cos. L'objectiu d'aquesta tesi és comprendre els processos cognitius que regeixen la categorització i establir una sèrie de generalitzacions aplicables a diversos camps semàntics. D'altra banda, com que analitza el rifeny parlat a Catalunya, també s'ha tingut en compte de quina manera les L2 poden influir en la categorització de la L 1. / The thesis, which has as its theoretical framework the cognitive semantics, is based on the observation that languages show different ways to classify entities and world events into categories. Moreover, they give different values to each one of the words that label these categories. This thesis focuses on the categorization and labeling study of body parts in Catalan and Berber (Riffian). By describing the categorization's similarities and differences in both languages, we analyze the literal and metaphorical or metonymic value assigned to words labeling parts of the body from a lexical typology point of view. The objective of this thesis is to understand the cognitive processes that govern the categorization, and to set a series of generalizations applicable to different semantic fields. Besides, in analyzing the Riffian spoken in Catalonia, it has also been taken into account how the L2 can influence the L 1 categorization.

The present study investigates the impact of two different consecutive learning contexts, formal instruction (FI) at home and a 3-month stay abroad (SA), on second language (L2) vocabulary acquisition in oral and written production. Data were obtained from a group of 30 Catalan/Spanish advanced learners of English before and after each learning period by means of an oral interview and a written composition. These samples were analyzed in terms of quantitative lexical proficiency measures in the domains of fluency, density, diversity, sophistication and accuracy, and through qualitative native-like selections. Baseline data from 29 native speakers of English, elicited through the same tasks, were also used for comparison purposes. Results reveal that SA is particularly beneficial for written productive vocabulary, and less so for oral, and that progress occurs especially in lexical fluency and diversity. FI, in contrast, shows a modest effect on the improvement of oral productive vocabulary and affects namely lexical sophistication. Furthermore, initial level of vocabulary knowledge is found to be a significant predictor of gains. / Aquest estudi investiga l'impacte de dos contextos d'aprenentatge consecutius diferents, el de la instrucció formal al país d'origen i l'estada de 3 mesos a l'estranger, en l'adquisició de vocabulari de la segona llengua (L2) a la producció oral i escrita. Les dades s'han obtingut d'un grup de 30 estudiants bilingües català/castellà aprenents avançats d'anglès, abans i després de cada període d'aprenentatge mitjançant una entrevista oral i una redacció escrita. Aquestes mostres s'han analitzat amb mesures quatitatives de proficiència lèxica en les àrees de fluïdesa, densitat, diversitat, sofisticació i correcció, i també a través d'una anàlisi qualitativa de la idiomaticitat en la L2. Igualment, s'han recollit dades de 29 nadius d'anglès a efectes comparatius. Els resultats revelen que l'estada a l'estranger té un efecte de millora en el desenvolupament del vocabulari productiu escrit, però no tant en el vocabulari productiu oral, i afecta sobretot la fluïdesxa i diversitat lèxiques. El període d'instrucció formal, al contrari, té un efecte moderat en la millora de vocabulari productiu oral i és més notable en la sofisticació lèxica. També es troba que el nivell inicial de competència lèxica explica en gran part els guanys obtinguts.

L’objectiu d’aquest estudi és descriure el desenvolupament de la competència lingüística escrita en rus com a llengua estrangera per part d’aprenents bilingües (català/castellà) d’edat adulta (n=83) en context d’instrucció formal (IF), en concret en una modalitat de cursos extensius. La mostra inclou quatre grups corresponents a nivells consecutius d’una escola oficial d’idiomes catalana (1-4). A tal fi es duu a terme un estudi longitudinal, amb un disseny pretest – posttest, amb dos temps de recollida de dades per a cada nivell, i alhora un disseny transversal per als quatre nivells. Les dades obtingudes es contrasten amb les de la producció escrita d’un grup de parlants de rus com a L1 (n=30), amb l’objectiu d’establir relació amb el seu nivell d’habilitat pel que fa a la producció escrita. L’estudi té dos objectius específics: a) avaluar el progrés assolit per part dels quatre grups de participants no nadius pel que fa a les àrees de complexitat, correcció i fluïdesa de l’escriptura, al llarg d’un any natural, mesurat en dos temps (febrer-febrer), i transversalment al llarg de 4 anys; b) mostrar el nivell de proficiència assolit pel que fa a l’ús del cas en rus longitudinalment. Les dades es van recollir a partir d’una tasca consistent en un relat que els participants havien d’escriure en un màxim de 40 minuts, a partir d’unes imatges. Posteriorment, els resultats s’han contrastat amb els del grup de participants nadius (n=30) que realitzen la mateixa tasca en un sol temps. Les anàlisis estadístiques han revelat que 150 h d’IF incideixen significativament en el G1, però no en el G2, el G3 o el G4. Més específicament, el G1 millora significativament en la complexitat sintàctica mesurada a través del total de clàusules per oració i el total de clàusules dependents per oració; en la complexitat lèxica mesurada a través de l’índex de Guiraud; i en la fluïdesa mesurada a través de la comptabilització del nombre de paraules per 40 minuts. El G1, el G2, el G3 i el G4 mostren mitjanes significativament més baixes que el grup nadiu en les mesures de complexitat lèxica, correcció i fluïdesa, però no en la complexitat sintàctica. Les anàlisis qualitatives han mostrat que al cap de 150 h d’IF el G1, el G2, el G3 i el G4 no milloren ni en la quantitat ni en la qualitat en el cas pel que fa al seu ús i correcció. En conclusió, sembla que aquest estancament pel que fa al progrés en les habilitats d’escriptura dels nivells 2, 3, i 4 es podria explicar x per la manca d’input i pràctica en la llengua meta, que es podria solucionar amb més feina individual fora de l’aula i estades a un país de parla russa. / The main purpose of the current study is to describe written language development in the case of a group of bilingual (Spanish/Catalan) adult learners (n=83) of Russian as a foreign language, who are learning in a formal instruction context, on extensive language courses. The sample includes four groups of participants that correspond to four consecutive levels of proficiency (1-4) in a Catalan official language school. Their production is compared with that of a baseline group of speakers of Russian as an L1 (n=30). With the above objective in mind we have conducted a longitudinal study with a pre-test/post-test design and two times of data collection for each level group. We have also applied a cross-sectional design to the data and considered development throughout the four levels of proficiency examined. The study has two main specific objectives: a) to assess the progress of the four groups of non-native participants regarding the domains of complexity, accuracy and fluency in writing, during a calendar year between two testing times (February – February), and crossectionally over 4 years; b) to show the level of proficiency achieved as far as the use of cases in Russian longitudinally. Data was obtained by means of a task in which participants were asked to write a story based on a set of images provided by the researcher. They were allowed 40 minutes to complete the task. Subsequently, the results were compared with those obtained by the baseline group of native participants who performed the task only once. Statistical analyses showed that 150 hours of formal instruction have a significant impact on G1, but not on G2, G3 or G4. Specifically, the G1 showed a significant improvement in syntactic complexity, measured by total number of independent clauses and total number of dependent clauses. Additionally we detected a significant improvement in lexical richness, measured by means of the Guiraud index. Significant improvement in fluency was also revealed, in terms of number of words per minute. G1, G2, G3 and G4 showed significantly lower means than the native group in measures such as lexical complexity, accuracy and fluency, but not in syntactic xi complexity. Qualitative analyses showed that after 150 hours of formal instruction none of the groups had improved interms of the amount and quality of errors produced when using case marking in Russian. We would like to conclude by suggesting that such stagnation throughout levels 2, 3 and 4 may bedue to insufficient amounts of hours of formal instruction, ultimately insufficient input, a situation which might be improved by increasing both individual out of class work and opportunities for the students to experience stay abroad periods in Russian speaking countries.

En este trabajo nos proponemos, a través del análisis lingüístico y estadístico, analizar las actividades de comprensión lectora (CL en adelante), en los manuales de E/LE usados en el sistema educativo marroquí (SEM en adelante), titulados ¡Qué bonito es el español!, Español para dialogar y Español para progresar. Hemos prestado una especial atención a uno de los temas más importantes en la enseñanza de E/LE, con el fin de obtener una visión más profunda sobre el desarrollo de esta destreza en los libros de texto para la enseñanza de E/LE en Marruecos. Considerando que los manuales constituyen un punto de apoyo primordial y referencias esenciales para el docente, este trabajo pretende proponer una respuesta a la necesidad de contar con un instrumento actualizado que permita mejorar la CL, por lo que podría ser de gran ayuda para los profesores de mi país. La importancia del análisis, tanto estadístico como lingüístico, de las actividades de CL en dichos manuales, reside en revelar los problemas a los que se pueden enfrentar los alumnos a la hora de resolver las tareas. Para ello, analizamos las actividades de CL planteadas en los manuales de E/LE (tres manuales), así como la opinión de los profesores sobre dichas actividades (79 cuestionarios); a continuación presentamos un estudio comparativo, en el cual hacemos una presentación exhaustiva de las actividades de CL en los manuales usados por el IC de Rabat, ya que el equipo docente de este instituto ha optado por los manuales, Etapas plus A1, A2, B1. Por último, examinamos en qué se parecen y en qué se diferencian los dos tipos de manuales analizados y proponemos nuevas propuestas y alternativas. Después de analizar todos los datos hemos llegado a resultados y conclusiones que esperamos que contribuyan al desarrollo y mejoramiento de la CL en los manuales de E/LE en el SEM. / This study intends to assess, through a linguistic and statistical analysis, the reading comprehension activities (hereinafter referred to as “RC”) which are contained in the Teaching of Spanish as a Foreign Language “TSFL” manuals used in the Moroccan Education System (hereinafter referred to as “MES”). Those manuals are, thus, entitled ¡Qué bonito es el español! (“How beautiful is Spanish”), Español para dialogar (“Spanish to discuss”) and Español para progresar (“Spanish to improve”). We have particularly focused on one of the most important issues of SFL teaching methods in order to obtain a deeper insight into the development of this skill in the TSFL textbooks used in Morocco. Taking into account that textbooks are the cornerstone and essential references for teachers, this study may represent a great contribution to the teachers of our country, as it attempts to provide an answer to the necessity of relying on an updated tool that enables to improve the RC. The importance of this analysis, both statistical and linguistic, on the RC activities included in such manuals lies in revealing the problems that students may encounter when solving tasks. For this purpose, we analyze the RC activities proposed in TSFL manuals (three manuals), as well as the teachers’ opinion on these activities (79 surveys). Afterwards, we present a comparative study in which we provide a comprehensive description of the RC activities included in the manuals used by the IC (Instituto Cervantes) of Rabat. The experts of this institute have chosen the following manuals: Etapas plus A1, A2, B1. Finally, we examine which are the similarities and the differences that exist between the two types of manuals analyzed. After analyzing all the data obtained, we have reached some results and conclusions that are expected to contribute to the development and the improvement of the RC in the TSFL manuals of the MES.