[EN] As it happens with any wearable accessory, Manila embroidered silk shawls usually evidence pathologies that have mainly to do with mechanical weakness and failure. This research emerged after studying several Manila shawls that needed treatment. Having to consolidate and reinforce them to re-establish their functionality, an auxiliary textile had to be chosen. Consolidation is one of the most delicate and decisive process to preserve any fabric. The addition of new sewed fabrics to the original textiles is a common practice nowadays to consolidate, reinforce and compensate losses in historic textiles. Results obtained from this research focus on the physic-chemical characterization of consolidation textile. Data from specimens subjected to artificial accelerated ageing (dry and wet heat and UV radiation) are also shown. A multimethod approach is proposed combining microscopy (LM and SEM/EDX) and spectroscopy (reflectance, FTIR) techniques and traction tensile tests in order to characterize the overall behavior of their before/after ageing processes. Tensile tests were run in weft and warp directions. Comparison of IR spectra obtained in ATR mode from different areas of the textile has evidenced that the yellowness and oxidation. About LM and SEM examination enabled the identification of empty fiber and micro fissures in different areas on the surface. Other purpose of this study is to establish an optimum method for the consolidation of 'Manila shawls'. Transparency and strength are common requirements for any consolidation process. This research will show results obtained with Chinese crepe as base fabric and two types of techniques: couching and basting. Specimens were prepared with different fabrics in both weft and warp directions and were sowed uniformly in order to minimize differences among samples. Specimens were subjected to tensile tests with a dynamometer. Results obtained allowed to establish the suitability of each consolidation method in this specific case. / [ES] Los mantones de Manila tienen como material constituyente la seda presentando las patologías de deterioro de esta, como son debilidad mecánica y degradación natural y debido al uso. Esta investigación surgió después de estudiar varios mantones de Manila que necesitaban tratamiento de consolidación, tener que consolidar y restablecer su funcionalidad, fue lo que llevo al estudio de soluciones y métodos de actuación. La consolidación es uno de los procesos más delicados y decisivos para preservar cualquier tipo de tejido. La adición de nuevas telas cosidas a los textiles originales es una práctica común hoy en día para consolidar, reforzar y compensar las pérdidas de los textiles históricos. Los resultados obtenidos de esta investigación se centran en la caracterización físico-química de tejidos y sistemas para la consolidación centrándonos en las características especiales de esta tipología. Los datos de los ensayos sobre las probetas que fueron sometidas a envejecimientos artificiales acelerados (radiación de calor y UV seco y húmedo) fueron analizados mediante un enfoque multidisciplinar combinando la microscopía (LM y SEM / EDX) y espectroscopia de reflectancia (FTIR), con ensayos de tracción para caracterizar el comportamiento mecánico antes y después del envejecimiento. Los ensayos de tracción se llevaron a cabo en tramas y urdimbres. Con la comparación de los espectros de IR y ATR de diferentes áreas para evidenciar los grados de oxidación y amarilleamiento. Mediante las imágenes obtenidas por LM y SEM se identificaron los deterioros en diferentes áreas de la superficie. De los resultados obtenidos se ha realizado una descripción de las aplicaciones más adecuadas en cuanto a los materiales y en correspondencia con los deterioros de estas obras Otro propósito de este estudio ha sido establecer un método óptimo de puntadas de consolidación. Valorando la transparencia y la fuerza como requisitos esenciales. Esta investigación mostrará los resultados obtenidos con probetas realizadas con crespón como tela de base y dos tipos de técnicas: el "punto de restauración" y la puntada de hilván o bastilla . Las muestras se prepararon con los diferentes tejidos analizados, en ambas direcciones de urdimbre y de trama y se cosieron de manera uniforme con el fin de minimizar las diferencias entre las muestras, sometiéndose a ensayos de tracción con un dinamómetro. Los resultados obtenidos ayudaron a establecer la idoneidad de cada método de consolidación. / [CA] Els mantons de Manila tenen com a material constituent la seda presentant les patologies de deteriorament d'aquesta, com són debilitat mecànica i degradació natural i causa de l'ús. Aquesta investigació va sorgir després d'estudiar diversos mantons de Manila que necessitaven tractament de consolidació, haver de consolidar i restablir la seva funcionalitat, va ser el que porto a l'estudi de solucions i mètodes d'actuació. La consolidació és un dels processos més delicats i decisius per preservar qualsevol tipus de teixit. L'adició de noves teles cosides als tèxtils originals és una pràctica comu avui dia per consolidar, reforçar i compensar les pèrdues dels tèxtils històrics. Els resultats obtinguts d'aquesta investigació se centren en la caracterització fisicoquímica de teixits i sistemes per a la consolidació centrant-nos en les característiques especials d'aquesta tipologia . Les dades dels assaigs sobre les provetes que van ser sotmeses a envelliment artificials accelerats (radiació de calor i UV sec i humit) van ser analitzats mitjançant un enfocament multidisciplinari combinant la microscòpia (LM i SEM / EDX) i espectroscòpia de reflectància (FTIR), amb assaigs de tracció per caracteritzar el comportament mecànic abans i després de l'envelliment. Els assajos de tracció es van dur a terme en trames i ordits. Amb la comparació dels espectres d'IR i ATR de diferents àrees per evidenciar els graus d'oxidació i engroguiment. Mitjançant les imatges obtingudes per LM i SEM es van identificar les degradacions en diferents àrees de la superfície. Dels resultats obtinguts s'ha realitzat una descripció de les aplicacions més adequades pel que fa als materials i en correspondència amb els deterioraments d'aquestes obres. Un altre propòsit d'aquest estudi ha estat establir un mètode òptim de puntades de consolidació. Valorant la transparència i la força com a requisits essencials. Aquesta investigació mostrarà els resultats obtinguts amb provetes realitzades amb crespó com a tela de base i dos tipus de tècniques: el "punt de restauració" i la puntada de embasta o bastilla. Les mostres es van preparar amb els diferents teixits analitzats, en ambdues direccions d'ordit i de trama i es van cosir de manera uniforme per tal de minimitzar les diferències entre les mostres, sotmetent-les a assajos de tracció amb un dinamòmetre. Els resultats obtinguts van ajudar a establir la idoneïtat de cada mètode de consolidació. / Arbues Fandos, NC. (2016). El Mantón de Manila. Examen morfológico, iconográfico y material, en pro de su conservación y restauración. Criterios y metodología de intervención para su consolidación [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/61490