Tesis por compendio / [EN] The Non-Tariff Measures (NTMs) include a wide range of issues; those that cover food safety, animal health and plant protection, are known as Sanitary and Phytosanitary (SPS). SPS are a key element in the agrifood trade and a major challenge for trade policy and food safety. The application of the SPS is a dynamic and complex process due to the diversity of actors involved and the heterogeneity of objectives pursued: political, social, economic and environmental. In this global scenario, with increasingly complex regulations and organizations that affect the rules of agricultural trade, it is necessary to know more about its operation. This research aims to improve the understanding of the implementation of SPS in the agrifood trade. It challenges the assumption that the application of MNA is directly or exclusively linked to technical issues or others related to food safety, aiming to investigate other drivers that influence its application. An analysis of the implementation of SPS is carried out through two research questions: Q1) whether the implementation of NTMs is related to the elimination of trade tariffs, ultimately, the existence of policy substitution between NTMs and tariff; Q2) the application of NTMs is motivated by a systematic behaviour, guided by economic considerations and policies beyond the application of specific food notifications and health problems. The Q1 is studied in the countries of the South and East Mediterranean (SEMC) while Q2 is studied at the European Union (EU). The methodology used to address the first hypothesis, the policy substitution, begins with an analysis of the state of the art, continues with the classification into categories based on the use of NTMs and tariffs, and finally applies multiple regression models to test the hypothesis. To compare tariffs and NTMs, the research works with the Ad Valorem Equivalents (AVEs) established by Kee et al. (2009) and supported by an extensive literature. To address the second hypothesis, the source of information used is the RASFF (Rapid Alert System for Food and Feed) database. The methodology applied begins with the construction of a tool able to transform the descriptive information from the RASFF into the numerical coding of the Harmonized System (HS) of trade, to subsequently apply the Negative Binomial model (NB) and Zero-Inflated Negative Binomial model (ZINB), thus identifying the determinants of the notifications process included in the RASFF from several Member States (MS) studied. The thesis presents the four articles written throughout the investigation. The results indicate that: (i) there is need for pursuing a new approach in agrifood trade policies, beyond the economic sphere, to strengthen the partnership between the EU and other countries, particularly the SEMC, and among the countries belonging to the latter ; (ii) the SEMC are at very different stages of harmonization of trade policies, but in regards to agrifood trade SEMC countries generally show low level of tariff protection, although levels of implementation of NTMs are variable and substitution policy is recognized in some specific sectors; (iii) the EU MS studied show homogeneous implementation of food notifications regardless of the country of origin. At product level, a correlation has been found between the notifications applied one year and the expected number of notifications in the following years (path dependence and reputation effect); (iv) however, there is a tendency among the EU MS studied to adopt common behaviours in implementing food safety measures. / [ES] Las Medidas No Arancelarias (MNA) incluyen una amplia gama de políticas que los países aplican a las importaciones y exportaciones, aquellas que abarcan la inocuidad de los alimentos, la sanidad animal y la protección fitosanitaria, son conocidas como Medidas Sanitarias y Fitosanitarias (MSF). Se trata de un elemento clave en el comercio agroalimentario y un importante desafío para la normativa alimentaria y las políticas de comercio. La aplicación de las MSF es un proceso dinámico y complejo por la diversidad de actores que intervienen así como por la heterogeneidad de motivos que persiguen: políticos, sociales, económicos y ambientales. En este escenario global, con cada vez más organizaciones y normativas complejas que influyen en las reglas del comercio agroalimentario es necesario conocer más de cerca su funcionamiento. La presente investigación tiene como objetivo mejorar la comprensión del funcionamiento de las MSF en el comercio agroalimentario. La investigación cuestiona que la aplicación de MSF esté directa o exclusivamente ligada a cuestiones técnicas o relacionadas con la inocuidad de los alimentos, por lo que busca estudiar otras motivaciones que influyan en su aplicación. Se ha planteado un análisis a través de dos preguntas de investigación: P1) si la profusión de MNA está relacionada con la eliminación de los aranceles para el comercio, en definitiva, la existencia de sustitución de políticas entre MNA y aranceles; P2) si la aplicación de MNA está motivada por una conducta sistemática, guiada por consideraciones económicas y políticas más allá de la aplicación de notificaciones alimentarias específicas y problemas de sanidad y salud. La P1 será estudiada en los Países Sur-Este Mediterráneos (PSEM) mientras que la P2 se analizara en países de la Unión Europea (UE). La metodología empleada para abordar la P1, sustitución de políticas, se inicia con un análisis del estado del arte, prosigue con la clasificación de los paises en función del uso de MNA y aranceles y la aplicación de modelos de regresión múltiple para contrastar la hipótesis. Para poder comparar los aranceles y las MNA, se ha trabajado con los Equivalentes Ad Valorem (EAV) establecidos por Kee et al. (2009) y el respaldo de una amplia literatura. En la P2 la fuente de información utilizada ha sido la base de datos RASFF (Rapid Alert System for Food and Feed). La metodología seguida comenzó con la construcción de una herramienta capaz de transformar la información descriptiva obtenida del RASFF en la codificación numérica del Sistema Armonizado (SA) de comercio, para posteriormente aplicar el modelo Binomial Negativo (NB) y el modelo Binomial Negativo Inflado con Zeros (ZINB) y así identificar los factores determinantes de las notificaciones incluidas en el RASFF por parte de varios países miembros. La tesis recoge cuatro artículos elaborados a lo largo de la investigación. Los resultados obtenidos indican que: (i) Es necesario apostar por un nuevo planteamiento de las políticas de comercio agroalimentario, más allá del ámbito económico, para reforzar la asociación entre la UE y otros países, en particular los PSEM, y entre estos últimos entre sí; (ii) Los PSEM se encuentran en etapas muy diferentes de armonización de políticas comerciales, pero en general en el comercio agroalimentario muestran un nivel de protección bajo, aunque los niveles de aplicación de MNA son variables y se reconoce sustitución de políticas en algunos sectores específicos; (iii) Se ha encontrado una relación a nivel producto entre las notificaciones registradas un año y el número de notificaciones registradas el año siguiente (efecto reputación); (iv) Existe una tendencia entre los Estados Miembros (EM) estudiados de la UE en la adopción de comportamientos comunes en la aplicación de normas alimentarias en su comercio con países terceros, como caso particular de la aplicación de MSF. / [CA] Les Mesures No Aranzelàries (MNA) inclouen una àmplia gamma de temes, aquelles que abasten la innocuïtat dels aliments, la sanitat animal i la protecció fitosanitària, són conegudes com a Mesures Sanitàries i Fitosanitàries (MSF). Es tracta d'un element clau en el comerç agroalimentari i un important repte per a les polítiques de comerç i la normativa alimentària. L'aplicació de les MSF és un procés dinàmic i complex per la diversitat d'actors que intervenen, així com per l'heterogeneïtat de motius que persegueixen: polítics, socials, econòmics i ambientals. En aquest escenari global, amb cada vegada més organitzacions i normatives complexes que influeixen en les regles del comerç agroalimentari és necessari conèixer de més a prop el seu funcionament. La present investigació té com a objectiu millorar la comprensió del funcionament de les MSF en el comerç agroalimentari. La investigació qüestiona que l'aplicació de MSF estiga directa o exclusivament lligada a qüestions tècniques o relacionades amb la innocuïtat dels aliments, per la qual cosa busca estudiar altres motivacions que influeixen en la seua aplicació. S'ha plantejat una anàlisi a través de dues preguntes de recerca: P1) Si la profusió de MNA està relacionada amb l'eliminació dels aranzels per al comerç, en definitiva, l'existència de substitució de polítiques entre MNA i aranzels; P2) Si l'aplicació de MNA està motivada per una conducta sistemàtica, guiada per consideracions econòmiques i polítiques més enllà de la aplicació de notificacions alimentàries específiques i problemes de sanitat i salut. La P1 serà estudiada als Països Sud-Est de la Mediterrània (PSEM) mentre que la P2 s'analitzés en països de la Unió Europea (UE). La metodologia emprada per abordar la P1, la substitució de polítiques, s'inicia amb una anàlisi de l'estat de l'art, prossegueix amb la classificació per categories en funció de l'ús de MNA i aranzels i l'aplicació de models de regressió múltiple per contrastar la hipòtesi. Per a poder comparar els aranzels i les MNA, s'ha treballat amb els Equivalents Ad Valorem (EAV) establerts per Kee et al. (2009) i amb el suport d'una àmplia literatura. A la P2 la font d'informació utilitzada ha estat la base de dades RASFF (Rapid Alert System for Food and Feed). La metodologia seguida va començar amb la construcció d'una eina que transforma la informació descriptiva obtinguda del RASFF en la codificació numèrica del Sistema Harmonitzat (SA) de comerç, per a posteriorment aplicar el model Binomial Negatiu (NB) i el model Binomial Negatiu Inflat amb Zeros (ZINB) i així identificar els factors determinants de les notificacions incloses en el RASFF per part de diversos països membres. La tesi recull quatre articles elaborats al llarg de la investigació. Els resultats obtinguts indiquen que: (i) Cal apostar per un nou plantejament de les polítiques de comerç agroalimentari, més enllà de l'àmbit econòmic, per reforçar l'associació entre la UE i altres països, en particular els PSEM, i d'aquests últims entre sí; (ii) Els PSEM es troben en etapes molt diferents d'harmonització de polítiques comercials, però en general en el comerç agroalimentari mostren un nivell de protecció aranzelària baixa, tot i que els nivells d'aplicació de MNA són variables i es reconeix substitució de polítiques en alguns sectors específics; (iii) S'ha trobat relació, a nivell producte, entre les notificacions d'un any respecte el nombre de notificacions esperades a l'any següent (efecte reputació); (iv) Hi ha una tendència entre els Estats Membres (EM) estudiats de la UE en l'adopció de comportaments comuns en l'aplicació de normes alimentàries en el seu comerç amb països tercers, com a cas particular de l'aplicació de MSF. / Tudela Marco, L. (2015). Factores determinantes de las Medidas No Arancelarias aplicadas al comercio agroalimentario [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/57708 / Compendio