En el presente trabajo se hace una recopilación histórica de la mineralogía catalana desde el siglo XVI hasta principios del siglo XIX, a través de las diferentes instituciones que han fomentado la investigación y la conservación de los minerales. Se completa con una reseña biográfica de algunos de los personajes que han influido en esta área del conocimiento. Por otra parte, se identifica y evalúa el estado del patrimonio mineralógico catalán tanto in situ como ex situ, y se establece la relación entre ambas modalidades de legado, con el fin de conocer su estado de conservación. Se presta especial atención a las colecciones y museos mineralógicos y se hace una revisión histórica detallada de los materiales contenidos en una selección de instituciones relevantes. Los aspectos estudiados son los siguientes: su importancia como recurso científico, las características museográficas, los sistemas de clasificación, las diferentes formas de presentación y la evolución histórica en el ámbito internacional y local. También se hace un análisis comparativo de dieciocho parámetros museísticos y de gestión de las colecciones. Para la valoración del material conservado, se elaboró un estudio específico de cada una de las especies preservadas, con el fin de valorar el recurso e identificar las muestras patrimoniales. Para resumir las características de las 6585 muestras inventariadas, se creó una base de datos conjunta de diez campos, con los nombres de las especies minerales y de las poblaciones homogeneizados, actualizados y corregidos según el nomenclátor de las especies minerales y la guía de pueblos y comarcas de Cataluña. También se fotografió gran parte del material. A partir de esta información, se destacaron las mejores piezas bajo cuatro categorías: especie única, ejemplar excepcional, muestra histórica y mineral destacado para cada especie y/o variedad. El patrimonio mineralógico catalán está subvalorado y es muy vulnerable. Las políticas medioambientales y museísticas inadecuadas, sumadas a la coyuntura socioeconómica actual, no solamente afectan a los yacimientos catalogados: deterioro y expolio de los afloramientos, la restauración de minas y canteras, sino también al material conservado: cierre total o parcial de colecciones y/o museos y el desconocimiento del valor del material poseído. Solo se conservan la mitad de las especies citadas de los yacimientos patrimoniales, que son custodiadas de manera desigual en todo el conjunto de las colecciones. Se concluye que las colecciones mineralógicas actuales siguen basadas en unos criterios similares a los del s. XVIII. Salvo excepciones, es patente la carencia de un enfoque definido y unos objetivos claros. Sería necesario definir una “filosofía” de colección, establecer unas metas e invertir recursos económicos y humanos para alcanzarlas, ya que es difícil estructurar una buena colección a partir de donaciones esporádicas. Se identificaron en términos generales varias deficiencias que se manifiestan principalmente en la falta de recursos financieros, problemas para el almacenamiento de las muestras, la gestión del material de reserva y la documentación y difusión. Sin embargo, estas colecciones son de gran importancia, ya que conservan y documentan parte de la geodiversidad de la mineralogía catalana y poseen un alto potencial científico y cultural: son un recurso esencial para la investigación y la divulgación en esta rama de la geología. / En el present treball es fa una recopilació històrica de la mineralogia catalana des del segle XVI fins a principis del segle XIX, a través de les diferents institucions que han fomentat la investigació i la conservació dels minerals. Es completa amb una ressenya biogràfica d'alguns dels personatges que han influït en aquesta àrea del coneixement. D'altra banda, s'identifica i avalua l'estat del patrimoni mineralògic català tant in situ com ex situ, i s'estableix la relació entre ambdues modalitats de llegat, amb la finalitat de conèixer el seu estat de conservació. Es presta especial atenció a les col leccions i museus mineralògics i es fa una revisió històrica detallada dels materials continguts en una selecció d'institucions rellevants. Els aspectes estudiats són els següents: la seva importància com a recurs científic, les característiques museogràfiques, els sistemes de classificació, les diferents formes de presentació i l'evolució històrica en l'àmbit internacional i local. També es fa una anàlisi comparativa de divuit paràmetres museístics i de gestió de les col leccions. Per a la valoració del material conservat, es va elaborar un estudi específic de cadascuna de les espècies preservades, amb la finalitat de valorar el recurs i identificar les mostres patrimonials. Per resumir les característiques de les 6585 mostres inventariades, es va crear una base de dades conjunta de deu camps, amb els noms de les espècies minerals i de les poblacions homogeneïtzats, actualitzats i corregits segons el nomenclàtor de les espècies minerals i la guia de pobles i comarques de Catalunya. També es va fotografiar gran part del material. A partir d'aquesta informació, es van destacar les millors peces sota quatre categories: espècie única, exemplar excepcional, mostra històrica i mineral destacat per a cada espècie i/o varietat. El patrimoni mineralògic català està subvalorat i és molt vulnerable. Les polítiques mediambientals i museístiques inadequades, sumades a la conjuntura socioeconòmica actual, no solament afecten als jaciments catalogats: deterioració i espoli dels afloraments, la restauració de mines i pedreres, sinó també al material conservat: tancament total o parcial de col leccions i/o museus, desconeixement del valor del material posseït. Solament es conserven la meitat de les espècies citades dels jaciments patrimonials, que són custodiades de manera desigual en tot el conjunt de les col leccions. Es conclou que les col leccions mineralògiques actuals segueixen basades en uns criteris similars als del s. XVIII. Excepte excepcions, és palesa la manca d'un enfocament definit i uns objectius clars. Seria necessari definir una “filosofia” de col lecció, establir unes metes i invertir recursos econòmics i humans per aconseguir-les, ja que és difícil estructurar una bona col lecció a partir de donacions esporàdiques. Es van identificar en termes generals diverses deficiències que es manifesten principalment en la falta de recursos financers, problemes per a l'emmagatzematge de les mostres, la gestió del material de reserva i la documentació i difusió. No obstant això, aquestes col leccions són de gran importància, ja que conserven i documenten part de la geodiversitat de la mineralogia catalana i posseeixen un alt potencial científic i cultural: són un recurs essencial per a la investigació i la divulgació en aquesta branca de la geologia. / This research paper makes a historical collection of Catalan mineralogy from the sixteenth to early nineteenth century, through the various institutions that have promoted research and conservation of minerals. A complete profile of some of the characters that have influenced this area of knowledge is included in the paper. On the other hand, identifies and assesses the Catalan mineralogical heritage, both in situ and ex situ, and establishes the relationship between both types of heritage, to know their condition of preservation. Particular attention is paid to mineralogical collections and museums and a historical review of the materials detailed in a selection of relevant institutions. Studied aspects are: it's importance as a scientific resource, the museographic features, classification systems, different styles and historical developments in the international and local level. Are also made a comparative analysis of eighteen parameters and managing models for museum collections. For the valuation of the preserved material a specific study was developed for each of the preserved species in order to assess the resource and identify the samples assets. To summarize the characteristics of the 6585 recorded samples. A ten fileds complete database was also created with the names of mineral species and populations homogenized, updated and corrected according to the List of mineral species and the guide of towns and regions of Catalonia. It has been also photographed much of the material. From this information, we highlighted the best parts under four categories: single species, exceptional specimen, historical specimen and important mineral for each specie and/or variety. Mineralogical Catalan heritage is undervalued and is very vulnerable. Environmental and museistic policies are inadequate. This fact added to the current economic situation, not only affectthe sites listed, but also deterioration and plundering of the outcrops, the restoration of mining and quarrying, but also to preserved material: total or partial closure of collections and / or museums, ignorance of the value of owned material. Only half of those species of heritage sites is preserved, which are guarded unevenly across the set of collections. It is concluded that the current mineralogical collections are obsolete, based on similar criteria from those of XVIIIth century. With few exceptions, it is clear the lack of a definite focus and clear objectives. It would be necessary to define a "philosophy" of collection, setting of goals and invest financial and human resources to achieve, since it is difficult to structure a good collection based on occasional donations. We identified several weaknesses in general terms that occur mainly in the lack of financial resources, problems with samples storage, management of reserve material and documentation, and divulgation. However, these collections are of great importance, as part of the geodiversity of Catalan mineralogyand is preserved and documented and have a high scientific and cultural potential. It's an essential resource for research and divulgation in this branch of geology.