[EN] The big amount of comments that news receive nowadays are a challenge for linguistic studies as most of the intrinsic characteristics that compose this kind of discourse are unknown. In the same way, we also consider important in computer mediated communication the metadiscoursive strategies used to link a text or to communicate directly with readers and involve them in discourse. The main objective of this doctoral dissertation is to analyse the use of metadiscoursive strategies in the comments to digital news in two specific fields and in the two varieties of Spanish that are spoken in Spain and in Chile to detect if variation exists and if a digital context implies a different use of these strategies. The methodology followed to answer this objective was a combination of quantitative and qualitative analysis of a corpus that was compiled from the digital comments written from October 2012 to February 2013 in the digital newspapers El País (Spain) and Emol (Chile). The compilation of the corpus was carried out manually, being compiled 1,200 comments: 600 per each topic, i.e. sports and politics, and 600 hundred per each Spanish variety, i.e. from Spain and Chile. The tagging and analysis was performed with the tool UAM Corpus Tool. Each comment was also read in detail to tag all the metadiscourse strategies having into account Hyland's taxonomy (2005) that divides metadiscoursive language into interactive and interactional. The results showed the need to include new categories in the taxonomy described by Hyland (2005) as the nature of the digital comments is different from the metadiscourse strategies being studied commonly by researchers, i.e. in academic texts. This was the reason why in the case of interactive elements two sub-categories were added: phatic markers and exophoric markers. In the interpersonal elements it was also added the category of mention to third parties. On the other hand, it should be highlighted the fact that, in total, in the comments of El País (969.1 per 10,000 words) the writers used more metadiscoursive strategies than in Emol (926.2 per 10,000 words). It was also observed a higher use of interactional strategies in the four sub-corpora analysed. In the same vein, it could be seen that there was a different use in the metadiscoursive strategies depending on the specific topic of the comments, as the interactive and interactional strategies were more frequently found in the sub-corpora of sports rather than in the politics sub-corpora. With all the results obtained, it was evident the need to include more mechanisms to analyse the metadiscoursive strategies as nowadays the semantic value prevails in most of the studies. In this sense, the research on colloquial Spanish (Briz, 2001; Albelda, 2008) has been crucial for this study. The description of some cases was the standpoint to group some of the cases found in our analysis as, for example, the case of hedges and boosters. We conclude our research stating that although Hyland (2005) taxonomy is useful to study the metadiscoursive strategies in an academic context, it is necessary to explore further taxonomies and methodologies that may be carried out in other genres or communicative contexts. Furthermore, it has been shown that language context should be taken into account as well as the medium and social conditions that interact to build a collective discourse. / [ES] La gran cantidad de comentarios que reciben las noticias representa un desafío para los estudios lingüísticos, puesto que se desconocen, en gran medida cuáles son las características que articulan este tipo de discursos. Asimismo, las estrategias metadiscursivas que se utilizan para cohesionar un texto o para comunicarse de forma directa con el lector y poderlo involucrar en el discurso son también un aspecto importante a tener en cuenta en la comunicación mediada por ordenador. El objetivo principal de esta tesis doctoral es analizar el uso de las estrategias metadiscursivas en los comentarios de noticias digitales en dos ámbitos temáticos y en las variedades de la lengua española que se hablan en España y en Chile para determinar si existe variación y si un contexto digital implica un uso distinto de este tipo de estrategias. La metodología utilizada para responder a este objetivo fue una combinación del análisis cuantitativo y del cualitativo del corpus. Para el análisis, se recopiló un corpus de comentarios digitales realizados entre los meses de octubre de 2012 y febrero de 2013 en los diarios digitales El País de España y Emol de Chile. La selección del corpus se hizo de forma manual, recopilándose 1.200 comentarios: 600 por ámbito temático (deportes y política) y 600 de cada variedad del español. El etiquetado y análisis se llevó a cabo a través del programa UAM Corpus Tool. Cada comentario fue leído minuciosamente para etiquetar todas las estrategias metadiscursivas teniendo en cuenta la taxonomía propuesta por Hyland (2005) que divide el lenguaje metadiscursivo entre textual e interpersonal. Los resultados encontrados evidenciaron la necesidad de incorporar nuevas categorías en la tipología detallada por Hyland (2005) puesto que la naturaleza de los comentarios digitales es diferente de los que han sido estudiados comúnmente en la literatura, los académicos. Por ello, en el caso de los recursos textuales se han añadido dos clasificaciones: los marcadores fáticos y los marcadores exofóricos, mientras que en los interpersonales se ha añadido la mención a terceros. Por otro lado, destaca el hecho de que, en total, en los comentarios realizados en el diario El País (969,1 por cada 10.000 palabras) se utilizan más estrategias metadiscursivas que en Emol (926,2 por cada 10.000 palabras). Además, detectamos un mayor uso de estrategias interpersonales en vez de las textuales en los cuatro sub-corpus analizados. Asimismo, si se tiene en cuenta el ámbito temático en el que fueron realizados los comentarios digitales, se puede observar que existe una diferencia en el uso de estrategias metadiscursivas, puesto que tanto los recursos textuales como los interpersonales fueron más frecuentes en los sub-corpus de deportes que en los de política. Con los resultados obtenidos se evidenció la necesidad de ampliar los mecanismos de análisis de los estudios metadiscursivos ya que generalmente se basa en agrupar los casos teniendo en cuenta su valor semántico. Por ello, los estudios provenientes del español coloquial (Briz, 2001; Albelda, 2008) resultaron fundamentales en tanto sus descripciones se constituyeron en puntos de partida para agrupar algunos casos encontrados en nuestro análisis, como por ejemplo el caso de los atenuadores e intensificadores. Concluimos indicando que aunque la taxonomía de Hyland (2005) es útil para estudiar las estrategias metadiscursivas en el contexto académico, es necesario ampliar los horizontes metodológicos y nutrirse de las investigaciones basadas en el análisis de otros géneros o contextos comunicativos. Además, se ha demostrado que se debe considerar el contexto de producción de la lengua y tener en cuenta tanto el medio como los condicionantes sociales que interactúan para formar un discurso colectivo. / [CA] La gran quantitat de comentaris que reben les notícies representa un desafiament per als estudis lingüístics, ja que es desconeixen, en gran mesura, quines són les característiques que articulen aquest tipus de discursos. Així mateix, les estratègies metadiscursives que s'utilitzen per a cohesionar un text o per a comunicar-se de forma directa amb el lector i poder-lo involucrar en el discurs són també un aspecte important a tenir en compte en la comunicació mediada per ordinador. L'objectiu principal d'aquesta tesi doctoral és analitzar l'ús de les estratègies metadiscursives en els comentaris de notícies digitals en dos àmbits temàtics i en les varietats de la llengua espanyola que es parlen a Espanya i a Xile per a determinar si hi ha variació i si un context digital implica un ús diferent d'aquest tipus d'estratègies. La metodologia utilitzada per a respondre a aquest objectiu va ser una combinació de l'anàlisi quantitativa i de la qualitativa del corpus. Per a l'anàlisi, es va recopilar un corpus de comentaris digitals realitzats entre els mesos d'octubre de 2012 i febrer de 2013 en els diaris digitals El País d'Espanya i Emol de Xile. La selecció del corpus es va fer de forma manual, es recopilaren 1.200 comentaris: 600 per àmbit temàtic (esports i política) i 600 de cada varietat de l'espanyol. L'etiquetatge i l'anàlisi es van dur a terme a través del programa UAM Corpus Tool. Cada comentari va ser llegit minuciosament per a etiquetar totes les estratègies metadiscursives tenint en compte la taxonomia proposada per Hyland (2005) que divideix el llenguatge metadiscursiu entre textual i interpersonal. Els resultats van evidenciar la necessitat d'incorporar noves categories en la tipologia detallada per Hyland (2005) ja que la naturalesa dels comentaris digitals és diferent dels que han estat estudiats comunament en la literatura, els acadèmics. Per això, en el cas dels recursos textuals s'han afegit dues classificacions: els marcadors fàtics i els marcadors exofòrics, mentre que en els interpersonals s'ha afegit la menció a tercers. D'altra banda, destaca el fet que, en total, en els comentaris realitzats al diari El País (969,1 per cada 10.000 paraules) s'utilitzen més estratègies metadiscursives que en Emol (926,2 per cada 10.000 paraules). A més, vàrem detectar un major ús d'estratègies interpersonals en comptes de les textuals en els quatre sub-corpus analitzats. Així mateix, si es té en compte l'àmbit temàtic en què van ser realitzats els comentaris digitals, es pot observar que hi ha una diferència en l'ús d'estratègies metadiscursives, ja que tant els recursos textuals com els interpersonals van ser més freqüents en els sub-corpus d'esports que en els de política. Amb els resultats obtinguts es va evidenciar la necessitat d'ampliar els mecanismes d'anàlisi dels estudis metadiscursius ja que generalment es basa a agrupar els casos tenint en compte el seu valor semàntic. Per això, els estudis provinents de l'espanyol col·loquial (Briz, 2001; Albelda, 2008) van resultar fonamentals en tant les seues descripcions es van constituir en punts de partida per agrupar alguns casos trobats en la nostra anàlisi, com ara el cas dels atenuadors i els intensificadors. Concloem indicant que encara que la taxonomia de Hyland (2005) és útil per estudiar les estratègies metadiscursives en el context acadèmic, cal ampliar els horitzons metodològics i nodrir-se de les investigacions basades en l'anàlisi d'altres gèneres o contextos comunicatius. A més, s'ha demostrat que s'ha de considerar el context de producció de la llengua i tenir en compte tant el mitjà com els condicionants socials que interactuen per formar un discurs col·lectiu. / Moya Muñoz, P. (2016). Análisis comparativo de las estrategias metadiscursivas en los comentarios de noticias en la prensa digital española y chilena [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/68499