La sarcopènia és un fenomen caracteritzat per la pèrdua de massa muscular, força i canvis qualitatius del teixit muscular associada a l’envelliment. Nivells alts de sarcopènia estan relacionats amb discapacitat funcional i fragilitat. L’activitat física és un factor important per millorar la sarcopènia però la gent gran té tendència a disminuir els nivells d’activitat física amb l’envelliment. Diferents estudis han comprovat que l’entrenament de força comporta guanys de les diferents manifestacions de la força inclús a edats molt avançades. L’objectiu d’aquesta tesi doctoral és comparar dos programes d’entrenament de força a les extremitats inferiors, per analitzar l’efecte sobre les diferents manifestacions de la força, i la transferència que aquests possibles canvis comporten amb relació als símptomes depressius, la percepció de la qualitat de vida o les caigudes. La mostra està formada per tres grups d’estudi, un grup que treballarà amb vibracions de cos sencer, un grup que treballarà amb resistències i un grup control. La intervenció durarà sis mesos. Els principals resultats de la tesi suggereixen guanys significatius en tres de les quatre variables de força analitzades i relacions inverses entre els nivells de força i les caigudes. Contràriament el grup control ha experimentat una reducció significativa de tres de les variables de força. Com a conclusió poden dir que l’entrenament de la força amb un component de velocitat millora diferents variables de la força i augmenta, al final de la intervenció, la distància que separa els grups experimentals i el control.