La tesi és el fruit d'una investigació que ha pretés posar al dia la novel·la Pierres de Provença. El treball ha tingut una doble vessant: per una banda, l'edició crítica del primer testimoni català conservat, l'edició de Sabastiá Cormellas impresa a Barcelona el 1650; per altra banda, un estudi aprofundit i revisió del que s'ha dit fins ara, fonamentalment, però no només, des de la filologia catalana. Per a poder fixar el text en la nostra edició calia tindre un inventari exhaustiu de totes les edicions conservades. Aleshores, la col·lació de textos ens va deixar un text català que ha patit poques evolucions des del segle XVII fins al segle XX. L'estudi de la novel·la s'iniciava fent un repàs a la historiografia literària catalana per poder saber quin era el nostre punt de partida. Com que hem comprovat que les aportacions des del costat català eren pobres, hem eixamplat la nostra anàlisi afegint la literatura crítica feta en castellà i en francés, llengües a partir de les quals es va bastir el text català. Hem fet aportacions en l'estudi del gènere de la novel·la, dels temes que hi apareixen, de la transmissió, de la seua repercussió literària posterior, etc. Aquesta investigació ha tingut com objectiu omnipresent reivindicar el paper d'aquesta novel·la en la tradició prosística catalana de l'edat moderna, malgrat el seu origen al·lòcton, perquè estem davant d'un text que va ser traduït, imprés i llegit en català de forma continua durant almenys tres segles, trajectòria gens menyspreable que mereixia una major atenció per part dels estudis literaris catalans actuals.