Sota el terme pluriactivitat s'amaga una ampla varietat de situacions que tenen en comú la combinació (per part del productor o de la família agrària) de l'activitat agrícola en l'explotació amb altres activitats remunerades. Es tracta, en principi, d'un conjunt de manifestacions que responen a estímuls de supervivència o adaptació davant el continu procés de reestructuració sectorial (si bé, en els últims anys, s'adverteix la consolidació d'expressions, escrupolosament, guiades per interessos patrimonials o sentimentals). Les discussions sobre les seves funcions o atribucions són variades i oscil·len entre la tradicional visió negativa immobilitzadora o alentidora de la modernització de l'activitat a la pal·liativa o conservadora de l'entremat rural, darrerament, potenciada arrel la crisi experimentada en moltes zones rurals europees. Les continues pressions internes i externes a la que s'ha vist sotmès l'espai agrari europeu i la velocitat de canvi en els patrons tecnològics i socials han afaiçonat un nou context, que imposa una nova lògica més vinculada als aspectes territorials que als sectorials fent palès la necessitat d'incorporar noves estratègies per revitalitzar i/o mantenir el teixit rural europeu. La pluriactivitat s'ha incorporat, així, al nou discurs polític. En aquest marc, aquesta tesi té per objecte analitzar la incidència, naturalesa i determinants de la pluriactivitat agrària en el Delta de l'Ebre. La investigació s'estructura en dos parts. La primera que consta de tres capítols revisa els fonaments teòrics que giren al voltant d'aquesta fórmula organitzativa concepte, tipologia, efectes sobre l'organització de l'explotació, tractament polític (capítol 1) i evolució de les discussions envers el seu estat i estabilitat (capítol 2) . Aquest marc es tanca amb l'examen de les principals propostes de modelització dels comportaments pluriactius. Es tracta de models microeconomics d'assignació de temps del productor (o de la família) subjectes a determinades restriccions (més endavant, en el capítols 6, s'intentarà contrastar empíricament un model d'aquesta mena). La segona part composada per tres capítols més estudia i emmarca la pluriactivitat en l'específic context del Delta de l'Ebre. En aquest àmbit, després de delimitar les peculiaritats de l'àrea (capítols 4 i 5) i repassar i observar les limitacions estadístiques en la comprensió del fenomen, es planteja xifrar i aproximar la seva extensió mitjançant un sistema d'enquestes personals adreçades als productors directes (capítol 6). A tal fi, s'acota la unitat d'anàlisi en els productors d'explotacions, menors de 65 anys, que obtenen menys del 50% dels seus ingressos laborals de l'activitat agrària realitzada en l'explotació aquest productors seran interpretats, a tots els efectes, com actius pluriactius . El treball de camp, que s'estèn a 354 explotacions, es planteja, primer, esbrinar la incidència i característiques de la pluriactivitat. Més endavant, tractem d'explicar les pautes o factors que determinen l'adopció d'una activitat addicional i, fins i tot, ens hem permès amb les restriccions inherents als supòsits que tota modelització incorpora aventurar algunes previsions sobre la seva evolució futura. No voldria acabar aquesta presentació sense emmarcar els motius que han guiat la meva elecció. Això és, la temptativa d'esbrinar i modelitzar la conducta pluriactiva no ha estat més que un intent d'entendre i situar un comportament, el que jo entenc, concretament, com un estil o actitud de vida. De fet, l'exercici d'aquesta activitat ha estat, estretament, connectat amb la meva història personal. En la meva família s'ha passat de l'ocupació agrària, a temps complet, dels meus besavis, a l'alternància del meu avi i a la conservació patrimonial de les terres per part de la meva mare avui, retired-farm . He viscut directament les alteracions o transformacions de l'organització familiar de l'explotació, he rebut l'afecte per la terra i pels temes agraris i, en especial, he sofert la por per les pedregades o el vent, les inversions no sempre afortunades per millora l'explotació, els anys de males collites... i m'he qüestionat, també, la continuat i la consistència d'aquesta formula de mantenir-se en l'agricultura. No obstant, més enllà, de les apreciacions personals, l'extensió assolida pel fenomen en el Delta, la pèrdua de veritables professionals del camp i les previsions de deteriorament ambiental que implicaria l'abandonament del conreu feren créixer la meva preocupació i es convertirien en els vectors determinants.