La educación desde el psicoanálisis es un homenaje a Marcos Gheiler Mucinik, un auténtico pionero que realizó, en el Perú y en otros países de América Latina, una de las más arduas labores académicas y sociales: la aplicación del psicoanálisis a la educación. Producto de esta labor son las decenas de conferencias, ponencias y publicaciones, en diversos eventos nacionales e internacionales, que realizó durante sus más de cuarenta años como psiquiatra y psicoanalista. Este libro reúne catorce de aquellas conferencias, realizadas entre 1993 y 2003. Allí se presentan muchas de las contribuciones del psicoanálisis a la educación: la existencia del inconsciente y de la sexualidad infantil, así como la necesidad de conocerlos y entenderlos; la importancia de los primeros años en la vida de un ser humano; la relevancia y pertinencia de algunos conceptos —transferencia, contratransferencia, pulsión, proyección, resistencia— y su posible uso en el trabajo educativo en el aula; la idea freudiana de un educador analizante y de una posible pedagogía psicoanalítica; entre otros aportes. A través de ejemplos y casos breves, estas conferencias proponen pensar la educación como una ética que se vale de recursos de la pedagogía y del arte del psicoanálisis. De manera especial, se realza el valor de la propia persona del educador y rescata la relevancia del vínculo educativo en el proceso de aprendizaje. Se trata de una obra que invita a los educadores a que piensen en la posibilidad de desarrollar una función analítica que les permita aprovechar las múltiples dificultades que surgen en su relación con los alumnos y que no están en el programa educativo oficial. Los invita, en suma, a que se aventuren en el mundo del inconsciente y venzan el miedo a la incertidumbre para abrir la posibilidad del aprendizaje y la transformación.

La principal finalitat d’aquest treball d’investigació és aprofundir en l’estudi psicoeducatiu de l’aprenentatge col•laboratiu amb suport de l’ordinador en tasques de cerca i d’elaboració de la informació en l’educació secundària obligatòria. Partint d’un enfocament sociocognitiu sobre l’ensenyament i l’aprenentatge la pregunta que guia el treball és la següent: Com afecta el tipus de demanda en el procés i en els resultats d’aprenentatge de parelles d’estudiants de secundària que resolen tasques de cerca i elaboració de continguts de literatura catalana amb el suport de l’ordinador? Aquesta pregunta s’ha concretat en quatre objectius específics: 1) Identificar els efectes de la complexitat de la demanda en els processos psicoeducatius i en les relacions que s’estableixen entre ells. 2) Identificar els processos que influeixen en els resultats d’aprenentatge en cada tipus de demanda. 3) Descriure el funcionament del procés que condueix a uns millors resultats d’aprenentatge en cada demanda. 4) Comprovar si el canvi que es produeix en el coneixement compartit és resultat del procés de col•laboració o un producte de l’aprenentatge. Per assolir aquests objectius s’ha portat a terme un estudi quasi-experimental amb un disseny de tipus pre-posttest i s’ha procedit a l’anàlisi del procés i dels resultats d’aprenentatge de quaranta nou parelles d’estudiants de quart de secundària pertanyents a dos centres educatius. L’anàlisi de la interacció educativa en el si de les parelles i de les accions que realitzen s’ha portat a terme basant-nos en vuit dimensions: l’amplitud de la cerca, la navegació hipertextual, la lectura de documents, l’elaboració de la informació, la construcció de coneixement compartit, l’estructura d’interacció grupal, la regulació de l’aprenentatge i el clima emocional. Els resultats d’aprenentatge s’han analitzat en termes de coneixement compartit i qualitat del producte grupal. Els resultats obtinguts de l’anàlisi estadística de les dades posen de manifest que la complexitat de la tasca influeix sobre els processos relatius a l’ús de les TIC (l’amplitud de la cerca, la navegació hipertextual, la lectura de documents i l’elaboració del contingut curricular) i el nivell de transactivitat del coneixement. Per contra, els processos que no s’han vist afectats per la complexitat de la demanda han estat la regulació de l’aprenentatge, l’estructura d’interacció grupal i el clima emocional. D’altra banda, si considerem les relacions entre processos, podem afirmar que el grau de complexitat de la tasca també ha influït en les relacions que s’estableixen entre els processos psicoeducatius estudiats durant el procés d’aprenentatge de les parelles i que aquesta influència es fa més evident quan major és la complexitat de la tasca. Pel que fa als efectes del procés d’aprenentatge sobre els resultats d’aprenentatge, les dades han evidenciat que el procés pren rellevància d’acord amb l’augment de la complexitat de la demanda. Així mateix, podem concloure que les relacions que s’estableixen entre els millors resultats d’aprenentatge i els processos que es posen en joc són diferents en cada tipus de demanda en funció del tipus de resultat d’aprenentatge. Finalment, l’anàlisi dels resultats de coneixement compartit ens han portat a determinar que la convergència de coneixement obtinguda pot ser atribuïda a la interacció col•laborativa únicament en la demanda més complexa. / The main goal of this research is to deepen the psychoeducational study of computer-supported collaborative learning during the searching and elaboration of information in secondary education. Based on a sociocognitive point of view about teaching and learning, the question behind this study is the following: How specific tasks affect the learning process and results of secondary student pairs when working on the search and elaboration contents of Catalan literature computer-supported? To address this question we aim at four specific goals: 1) To identify the effects of the complexity of the task on the psycho educational processes and on the relationships among them. 2) To identify the processes influencing the learning results for each kind of task. 3) To describe the process leading to the best learning results for each task. 4) To test whether the change that is produced in the shared knowledge is the result of the collaborative process or a product of the learning process. To reach these goals, a quasi-experimental study has been conducted with a pre-post-test design, and the learning process and results of forty-nine student pairs of secondary fourth grade from two different educational centres have been analyzed. Regarding the effects of the learning process on the learning results, the data demonstrate that the importance of the process is positively correlated with the complexity of the task. Likewise we can conclude that the relationship between the best learning results and the processes involved vary according to the type of task required. Finally, based on the data analysis of shared knowledge, we can affirm that the convergence of knowledge obtained can be attributed to the collaborative interaction only in the case of most complex tasks.