[EN] This master thesis is a study about the urban evolution in the perimeter of the San Esteban church between the conquest of Valencia in 1238 by King Jaime I and the accession of the artisan guilds (Germanías) in 1519. It stress the image and urbanism of the Islamic city, the urban development within the perimeter of the parish with special emphasis on the Islamic wall of both taifa and almohade and the landmarks used to limit the district, is also part ot this study. Several of the phases of urbanization are being analyzed: The first donations gained in El Llibre del Repartiment, that are shown and identified, the private urban development through Las Poblas, the construction of the new Christian Wall and the name-giving of streets in the 15th and early 16th century. The constructive evolution of the Palacio del Marqués de Caro is analyzed simultaneously showing the historic background, the image in the moment of the conquest and different phases and models using the Islamic tower as a starting point and continuing with the first Christian construction in the 13th century, modifications in the 14th century and a restructuration at the end of the 15th and the beginning of the 16th century. Moreover, from this work we derive the hypothetic location of the Islamic gate Bab-Al-Carrac, En Esplugues gate, the dimensions of the second and third Jewish quarter, the Pobla of Jaume Marc and the Almoyna in La Xerea. / [ES] La presente tesis estudia la evolución urbanística del ámbito de la Parroquia de San Esteban desde la conquista de la Valencia por Jaime I en 1238, hasta el advenimiento de las Germanías en 1519. Se incide en la imagen de la ciudad islámica, estudiando su urbanismo y la influencia posterior dentro de la circunscripción de la Parroquia, haciendo especial hincapié en la muralla islámica, tanto taifa cómo almohade, así como los hitos que sirvieron para la definición del distrito parroquial. Se analizan las fases de urbanización del sector:las primeras donaciones recogidas en el Llibre del Repartiment que se identifican y grafían, los procesos de urbanización privada a través de las Poblas, el levantamiento de la nueva muralla cristiana y la fijación de los nombres de las calles en el siglo XV y los albores del XVI. De forma paralela se estudia la evolución constructiva del Palacio del Marqués de Caro, sus antecedentes, su imagen al momento de la conquista, y las diferentes fases y modelos por los que atravesó desde la torre islámica que le sirvió de base, pasando por la primera construcción cristiana en el siglo XIII y las intervenciones del siglo XIV, hasta la gran transformación del edificio a finales del siglo XV y principios del XVI. Derivado de este trabajo se proponen además hipótesis sobre la ubicación de la puerta islámica de Bab al-Carrac, del portal d'EnEsplugues, de la dimensión de la segunda y tercera judería, y de la pobla de Jaume Marc y de la Almoyna en la Xerea. / [CA] La present tesi estudia l'evolució urbanística de l'àmbit de la Parròquia de ''San Esteban'' des de la conquesta de la València per Jaume I en 1238, fins a l'adveniment de les Germanies a 1519. S'incideix en la imatge de la ciutat islàmica, estudiant el seu urbanisme i la influència posterior dins de la circumscripció de la Parròquia, fent especial èmfasi en la muralla islàmica, tant taifa com almohade, així com les fites que van servir per a la definició del districte parroquial . S'analitzen les fases d'urbanització del sector: les primeres donacions recollides en el Llibre del Repartiment que s'identifiquen i grafien, els processos d'urbanització privada a través de ''les Pobles'', l'aixecament de la nova muralla cristiana i la fixació dels noms dels carrers en el segle XV i els albors del XVI. De forma paral·lela s'estudia l'evolució constructiva del Palau del Marqués de Caro, els seus antecedents, la seua imatge al moment de la conquesta, i les diferents fases i models pels quals va travessar des de la torre islàmica que li va servir de base, passant per la primera construcció cristiana al segle XIII i les intervencions del segle XIV, fins la gran transformació de l'edifici a la fi del segle XV i principis del XVI. Derivat d'aquest treball es proposen a més hipòtesis sobre la ubicació de la porta islàmica de Beb al-Carrac, del portal d'en Esplugues, de la dimensió de la segona i tercera jueria, i de la pobla de Jaume Marc i de la Almoyna a la Xerea / Máñez Testor, S. (2016). LA PARROQUIA DE SAN ESTEBAN DE VALENCIA Y EL PALACIO DEL MARQUES DE CARO: UNA HISTORIA PARALELA_ PROPUESTAS E HIPÓTESIS PARA UNA RECONSTRUCCION URBANÍSTICA Y ARQUITECTÓNICA 1238 _ 1519 [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62684