Introducció. La lactància materna és beneficiosa per als nadons, les mares i la societat. Malgrat això, al nostre àmbit no s'assoleixen les taxes de lactància recomanades per l’Organització Mundial de la Salut. Segons el model ecològichumà, hi ha diversos factors que actuen als nivells individual, de relacions i comunitaris, i social i cultural que influeixen en l’abandó prematur de la lactància, abans del que les mares desitgen. L’adequada instauració de la lactància durant els primers dies de vida del nadó, que pot avaluar-se amb mesures de l’eficàcia de la lactància, és un factor determinant per a l’abandó de la lactància. La lactància materna eficaç requerix una agafada correcta del nadó al pit, una succió-deglució adequada i la transferència de llet efectiva. A més, el suport professional a la mare en els primers dies és fonamental. L’avaluació de l'alletament abans de sortir de l'hospital és un aspecte comunament referit en les guies de pràctica clínica, en l’àmbit nacional i internacional. Les escales LATCH i Infant Breastfeeding Assessment Tool (IBFAT) són utilitzades per avaluar l'alletament, però requereixen una adequada adaptació cultural i validació en espanyol. L'objectiu de la tesi és adaptar culturalment aquestes escale avaluar-ne les propietats psicomètriques i la utilitat predictiva. Material i mètode. Es va dur a terme un estudi instrumental de seguiment per validar dues escales d'avaluació de la lactància materna: l'escala LATCH-e i l'escala IBFAT-e. Aquest estudi constava de dues fases: adaptació cultural i validació psicomètrica. Per a l'escala LATCH-e, es va utilitzar una mostra de conveniència de 495 mares, i per a l'escala IBFAT-e, la mostra va ser de 481 mares. El període de recopilació de dades i els criteris d'inclusió/exclusió va ser d’octubre de 2013 a juny de 2014. Addicionalment, es va portar a terme un estudi pilot amb professionals de la salut per a avaluar la fiabilitat entre observadors de l’escala LATCH. Fase 1: adaptació cultural. L’escala LATCH és una escala observacional formativa, dissenyada per ser complimentada pels professionals, que consta de 5 ítems amb valors de 0 a 2, amb una puntuació total de 0 a 10 punts. L'escala IBFAT, és una escala autocomplimentada per les mares i que consta de sis ítems, dels quals els ítems 2 a 5 s'utilitzen per a la puntuació total, amb un rang de 0 a 3 per a cada ítem, i una puntuació total màxima de 12 punts. Per validar lingüísticament les escales, es va seguir un procés estàndard d’adaptació cultural, traduint-les de l'original a l'anglés i després a l'espanyol per un grup de traductors bilingües. Posteriorment, les versions consensuades, van ser adaptades per una millor comprensió al castellà per l’equip investigador amb l’ajuda d’una lingüista. Estes versions es van enviar per a la valoració d’un grup de 7 professionals amb experiència en atenció perinatal i lactància materna. Fase 2: validació psicomètrica. Es van recollir dades sobre variables sociodemogràfiques i relacionades amb l'alletament matern, així com puntuacions de les observacions en les escales LATCH-e i IBFAT-e. Les variables sociodemogràfiques van incloure l'edat de la mare, el país d'origen, l'estat educatiu, els ingressos familiars, la situació laboral i l'estat civil. També es van recopilar dades sobre variables obstètriques com l'edat gestacional, la paritat i el tipus de part. A més, es van recollir dades relacionades amb l'alletament, com la lactància materna exclusiva durant l'hospitalització postpart i aspectes relacionats amb l'eficàcia i la durada de la lactància materna. Finalment, es va obtenir informació sobre els problemes de lactància materna en el postpart, la seva intensitat i la satisfacció materna amb l'alletament. En l’estudi pilot, es van observar 48 sessions de lactància recollides per sis parelles d’infermeres.Les dades de l’estudi de validació es van obtenir en dues etapes postpart. En primer lloc, durant l'hospitalització postpart, es van avaluar les preses de pit amb les escales LATCH-e i IBFAT-e, Per a l’escala LATCHes van fer observacions agrupades en tres moments, fins a les 24 hores, entre 25 i 48 hores i 49 hores o més postpart. Per a l’escala IBFAT, es van recollir, de cada mare, tres autoinformes durant les primeres 24 hores postpart i 3 més entre les 25 i les 48 hores postpart. Desviacions estàndard per a les variables quantitatives i freqüències i percentatges per a les variables qualitatives. Es van calcular les puntuacions totals de les mesures LATCH-e als diferents moments postpart (TL1, TL2, TL3) i un valor total mitjà de totes les puntuacions per a cada participant. Pel que fa a les mesures de l'escala IBFAT-e, es van calcular les puntuacions totals del diferents autoinformes(TI1, TI2, TI3, TI4, TI5, TI6) i es va calcular el valor mitjà de les puntuacions totals als moments consecutius amb un CCI major. Per a l’estudi de fiabilitat, es va utilitzar la Kappa ponderada de Cohen per determinar la fiabilitat entre observadors de l'escala LATCH-e. A més, es va utilitzar el CCI per avaluar l'acord absolut entre les mesures consecutives de LATCH-e d’una banda, i l’escala IBFAT-e de l’altra, considerant un model d'efectes aleatoris d’un i dos factors, respectivament. Per a l’estudi de validesa, es va utilitzat la tècnica dels grups coneguts per comprovar les diferències entre grups de la mostra amb característiques per a les que, segons l’evidència prèvia, s’esperaven diferències en les puntuacions de les escales LATCH-e i IBFAT-e. També es van explorar la validesa convergent i predictiva de les escales, determinant les correlacions amb altres variables relacionades. Respecte als contrasts d’hipòtesi, es van utilitzar el test de la t de Student i les correlacions de Pearson, per analitzar les dades i explorar les hipòtesis. Es van examinar els supostos de normalitat i es van utilitzar la U de Manh Whitney i les correlacions de Spearman quan va ser necessari.. La comparació de les puntuacions de l'escala LATCH-e i IBFAT-e en diferents moments després del naixement es va realitzar mitjançant la prova de Friedman i el test de Wilcoxon per a comparar per parelles les puntuacions de les escales. Les corbes ROC es van utilitzar per a la determinar la utilitat predictiva de les escales per a predir les taxes de lactància materna en diversos moment del seguiment. Es van calcular les àrees sota la corba (AUC) i es van determinar els punts de tall òptims quan l'AUC ≥ 0,7. Es van utilitzar programes com IBM SPSS Statistics 23.0 i MedCalc per a fer les anàlisis estadístiques. Resultats. Traducció Es va realitzar una traducció detallada i contextual de l'escala LATCH, amb ampliació de descripcions per a cada puntuació dels ítems. Es van incloure instruccions de complimentació detallades al revers de l'escala, i es va afegir una recomanació per un enfocament "hands off" durant l'avaluació. Cap ítem va ser considerat inadequat per al context espanyol. . Es van afegir canvis de contingut en els criteris d’avaluació de l’ítem “A”, en relació als signes de transferència de llet. També es va adoptar una gradació en els criteris d’avaluació per als ítems "C" i "H". El canvi més important és la d’afegir instruccions, la qual cosa no s’ha fet en altres traduccions. En la traducció de l'escala IBFAT-e, es van fer canvis sintàctics i semàntics, que incloïen la utilització de termes més familiars al nostre àmbit cultural i expressions de gènere neutre. Es va uniformitzar el temps verbal a present. Es van eliminar termes tècnics dels títols dels ítems i es va modificar l'ordre de les respostes per indicar un rang de conducta normal a pitjor. Descripció de la mostra En l'estudi de l'escala LATCH, es va analitzar una mostra de 495 dones amb edat mitjana de 32 anys. El 86,3% eren espanyoles, el 62% no tenien estudis universitaris i el 58,6% tenien ingressos inferiors a 18.000€. Es va observar que el 95% tenien parella estable, el 62,9% no tenien experiència prèvia en lactància, el 53,1% eren primerenques i un 83,64% van tenir un part vaginal. En quant a la lactància materna, la durada mitjana va ser de 10,67 mesos, amb una taxa d'exclusivitat del 70%. Un 83,4% van experimentar problemes de lactància, amb una intensitat mitjana de 129,84 punts en una escala de 0 a 400. Un total de 476 participants (96,2%) van participar en el seguiment després de l'alta. La puntuació mitjana total de l’escala LATCH-e va ser de 8,19 (SD: 1,57), de 8,07 (1,73) per a TL1, de 8,04 (1,67) per a TL2 i de 8,55 (1,53) per a TL3. Per ítems, la puntuació total va oscil·lar entre l’1,31 (0,74) de l’ítem “A” com a més baixa i de 1,86 (0,35) per a la “T” com a més alta. S’observa un augment progressiu de la puntuació en tots els ítems excepte en el “C”, en el que la puntuació disminueix. En l'estudi de l'escala IBFAT, es va analitzar una mostra de 481 dones amb edat mitjana de 32,5 anys. El 86,3% eren espanyoles, el 62,2% no tenien estudis universitaris i el 58,6% tenien ingressos inferiors a 18.000€. Es va observar que el 95% tenien parella estable, el 62,9% no tenien experiència prèvia en lactància, el 52,4% eren primerenques i un 84% van tenir un part vaginal. En quant a la lactància materna, la durada mitjana va ser de 10,18 mesos, amb una taxa d'exclusivitat del 72,4%. Un 81,6% van experimentar problemes de lactància, amb una intensitat mitjana de 128,49 punts en una escala de 0 a 400. Un total de 463 participants (96,3%) van participar en el seguiment després de l'alta. Les puntuacions totals van oscil·lar entre 9.78 en TI1 i 10.41 en TI6 (SD: 2.38 i 2.87), mostrant un augment progressiu durant el temps d’ingrés. Resultats de fiabilitat Els resultats de l'estudi pilot de l'escala LATCH-e suggerien un acord substancial entre observadors, amb valors de Kp=0,81, (IC95%=0,71 – 0,90) per a les puntuacions totals. D’altra banda, amb les dades de la mostra de validació, els valors del CCI entre els diferents moments d’avaluació a (Coeficient de Correlació Intra-classe d’acord absolut) mostren que, segons l’escala de Fleiss, la fiabilitat és regularbona. El CCIa entre les puntuacions del primer i segon dia fou de 0,60 (IC 95%: 0,47–0,71) com a mesura única i de 0,75 (IC: 0,64–0,83) considerant la mitjana de dos mesures consecutives. Per a l’escala IBFAT, els valors del CCI, calculat considerant la puntuació com a mesura única, estigueren entre 0,63 (IC95%= 0,54- 0,71) i 0,72 (IC95%=0,65-0,78, ). Les majors correlacions es van trobar entre TI1-TI2 (0,72; considerar la mitjana de les mesures correlatives IBFAT, els valors de CCI, estigueren situats entre 0,78 (IC: 0,70-0,83) i 0,84 (IC: 0,78-0,88). Resultats de validesa En l'estudi de validesa de l'escala LATCH-e, es van verificar totes les hipòtesis plantejades. Es va observar una correlació significativa entre les puntuacions de LATCH-e i el percentatge de pèrdua de pes del nadó en els moments TL1 i TL3, però no en TL2. Es va confirmar que les mares amb experiència prèvia en lactància materna van obtenir puntuacions més altes. A més, les mares amb expectatives de duració més llarga de la lactància també van obtenir puntuacions més altes. Es va corroborar que les mares que oferien lactància materna exclusiva durant l'hospitalització van obtenir puntuacions més altes. Es va complir la hipòtesi que les mares amb nadons amb menys pèrdua de pes durant l'ingrés postpart van obtenir puntuacions majors. Les puntuacions de LATCH-e van correlacionar positivament amb l'autoeficàcia en la lactància materna i amb l'eficàcia de la lactància mesurada amb l'escala BBSC-e. Es va observar una correlació negativa entre les puntuacions de LATCH-e i el grau de dificultat de la lactància materna durant l'hospitalització postpart. A més, es va confirmar que les puntuacions de LATCH-e augmenten durant l'hospitalització gràcies a l'aprenentatge de la mare. gràcies a l'aprenentatge de la mare. També es va observar que les puntuacions de la LATCH-e augmentaven amb el temps, indicant una millora en l'alletament a mesura que passava el temps. Les puntuacions de la LATCH-e van demostrar una bona capacitat per predir la taxa de lactància materna exclusiva en els primers 15 dies després del part, amb AUC de 0,87 (IC 95%: 0,76-0,96), amb un punt de tall de 7 punts que proporcionava una sensibilitat del 86,1% i una especificitat del 83,3%. En aquesta tesi doctoral, s'han confirmat les hipòtesis plantejades per a la validesa concurrent de l'escala IBFAT-e. Les mares amb experiència prèvia en lactància materna van obtenir millors puntuacions a l'escala IBFAT-e que les mares sense experiència prèvia. Es va observar una correlació positiva entre les puntuacions de l'escala IBFAT-e i l'autoeficàcia en la lactància, així com amb l'eficàcia de la lactància. A més, es va trobar una correlació negativa entre les puntuacions de l'escala IBFAT-e i el grau de dificultat amb la lactància materna. En aquest estudi, es va observar que les puntuacions de l'escala IBFAT-e són més altes en les mares que ofereixen lactància materna exclusiva a l'alta, en les mares amb una durada esperada de lactància més llarga i en les mares els nadons dels quals tenen menys pèrdua de pes durant l'ingrés postpart. També es va observar una millora de les puntuacions de l'escala IBFAT-e durant l'hospitalització. En aquesta tesi, es van confirmar totes les hipòtesis proposades per a la construcció i la validesa predictiva de les puntuacions mitjanes de l'escala IBFAT-e. Pel que fa als moments de mesura, es van complir la majoria de les hipòtesis proposades amb les puntuacions mitjanes de T1-T2 i T4-T5. A més, es va observar una correlació positiva entre les puntuacions de l'escala IBFAT-e i la lactància materna exclusiva durant l'hospitalització i als 5 mesos de seguiment. Les puntuacions de l'escala IBFATe van mostrar una correlació negativa amb els problemes de lactància. Les puntuacions mitjanes de l'IBFAT-e obtingudes entre els moments TI4 i TI5 van obtenir resultats més alts en l'anàlisi de les corbes ROC, predient millor la taxa de lactància materna en els primers 15 dies després del part, amb una AUC de 0,71 (IC95%: 0,54-0,88). Es va identificar el valor de 6,75 com a punt de tall per a aquesta predicció, amb una sensibilitat del 90,3% i una especificitat del 50,0%. Conclusions. En esta tesi s’han desenvolupat i validat dues escales en espanyol (LATCH-e i IBFAT-e) per a avaluar l'efectivitat de la lactància materna. El procés de traducció i adaptació de les escales va ser adequat i ha permés aportar proves suficients sobre la fiabilitat i validesa de les versions espanyoles desenvolupades. Les escales s'han mostrat útils per identificar mares amb risc d'abandonar la lactància precoçment i les seues puntuacions permeten predir adequadament l’alletament 15 dies després de del part. Per tant, estes escales poden ser una eina útil per a la pràctica clínica en el context espanyol.

Tesis por compendio / [ES] La tesis presentada se enmarca dentro del ámbito de la ciencia computacional. Dentro de esta, se centra en el desarrollo de herramientas para la ejecución de experimentación científica computacional, el impacto de la cual es cada vez mayor en todos los ámbitos de la ciencia y la ingeniería. Debido a la creciente complejidad de los cálculos realizados, cada vez es necesario un mayor conocimiento de las técnicas y herramientas disponibles para llevar a cabo este tipo de experimentos, ya que pueden requerir, en general, una gran infraestructura computacional para afrontar los altos costes de cómputo. Más aún, la reciente popularización del cómputo en la Nube ofrece una gran variedad de posibilidades para configurar nuestras propias infraestructuras con requisitos específicos. No obstante, el precio a pagar es la complejidad de configurar dichas infraestructuras en este tipo de entornos. Además, el aumento en la complejidad de configuración de los entornos en la nube no hace más que agravar un problema ya existente en el ámbito científico, y es el de la reproducibilidad de los resultados publicados. La falta de documentación, como las versiones de software que se han usado para llevar a cabo el cómputo, o los datos requeridos, provocan que una parte significativa de los resultados de experimentos computacionales publicados no sean reproducibles por otros investigadores. Como consecuencia, se produce un derroche de recursos destinados a la investigación. Como respuesta a esta situación, existen, y continúan desarrollándose, diferentes herramientas para facilitar procesos como el despliegue y configuración de infraestructura, el acceso a los datos, el diseño de flujos de cómputo, etc. con el objetivo de que los investigadores puedan centrarse en el problema a abordar. Precisamente, esta es la base de los trabajos desarrollados en la presente tesis, el desarrollo de herramientas para facilitar que el cómputo científico se beneficie de entornos de computación en la Nube de forma eficiente. El primer trabajo presentado empieza con un estudio exhaustivo de las prestaciones d'un servicio relativamente nuevo, la ejecución serverless de funciones. En este, se determinará la conveniencia de usar este tipo de entornos en el cálculo científico midiendo tanto sus prestaciones de forma aislada, como velocidad de CPU y comunicaciones, como en conjunto mediante el desarrollo de una aplicación de procesamiento MapReduce para entornos serverless. En el siguiente trabajo, se abordará una problemática diferente, y es la reproducibilidad de experimentos computacionales. Para conseguirlo, se presentará un entorno, basado en Jupyter, donde se encapsule tanto el proceso de despliegue y configuración de infraestructura computacional como el acceso a datos y la documentación de la experimentación. Toda esta información quedará registrada en el notebook de Jupyter donde se ejecuta el experimento, permitiendo así a otros investigadores reproducir los resultados simplemente compartiendo el notebook correspondiente. Volviendo al estudio de las prestaciones del primer trabajo, teniendo en cuenta las medidas y bien estudiadas fluctuaciones de éstas en entornos compartidos, como el cómputo en la Nube, en el tercer trabajo se desarrollará un sistema de balanceo de carga diseñado expresamente para este tipo de entornos. Como se mostrará, este componente es capaz de gestionar y corregir de forma precisa fluctuaciones impredecibles en las prestaciones del cómputo en entornos compartidos. Finalmente, y aprovechando el desarrollo anterior, se diseñará una plataforma completamente serverless encargada de repartir y balancear tareas ejecutadas en múltiples infraestructuras independientes. La motivación de este último trabajo viene dada por los altos costes computacionales de ciertos experimentos, los cuales fuerzan a los investigadores a usar múltiples infraestructuras que, en general, pertenecen a diferentes organizaciones. / [CA] La tesi presentada a aquest document s'emmarca dins de l'àmbit de la ciència computacional. Dintre d'aquesta, es centra en el desenvolupament d'eines per a l'execució d'experimentació científica computacional, la qual té un impacte cada vegada major en tots els àmbits de la ciència i l'enginyeria. Donada la creixent complexitat dels càlculs realitzats, cada vegada és necessari un major coneixement sobre les tècniques i eines disponibles per a dur a terme aquestes experimentacions, ja que poden requerir, en general, una gran infraestructura computacional per afrontar els alts costos de còmput. Més encara, la recent popularització del còmput en el Núvol ofereix una gran varietat de possibilitats per a configurar les nostres pròpies infraestructures amb requisits específiques. No obstant, el preu a pagar és la complexitat de configurar les esmenades infraestructures a aquest tipus d'entorns. A més, l'augment de la complexitat de configuració dels entorns de còmput no ha fet més que agreujar un problema ja existent a l'àmbit científic, i és la reproductibilitat de resultats publicats. La manca de documentació, com les versions del programari emprat per a dur a terme el còmput, o les dades requerides ocasionen que una part no negligible dels resultats d'experiments computacionals publicats no siguen reproduïbles per altres investigadors. Com a conseqüència, es produeix un malbaratament dels recursos destinats a la investigació. Com a resposta a aquesta situació, existeixen, i continuen desenvolupant-se, diverses eines per facilitar processos com el desplegament i configuració d'infraestructura, l'accés a les dades, el disseny de fluxos de còmput, etc. amb l'objectiu de que els investigadors puguen centrar-se en el problema a abordar. Precisament, aquesta és la base dels treballs desenvolupats durant la tesi que segueix, el desenvolupar eines per a facilitar que el còmput científic es beneficiar-se d'entorns de computació en el Núvol d'una forma eficient. El primer treball presentat comença amb un estudi exhaustiu de les prestacions d'un servei relativament nou, l'execució serverless de funcions. En aquest, es determinarà la conveniència d'emprar este tipus d'entorns en el càlcul científic mesurant tant les seues prestacions de forma aïllada, com velocitat de CPU i la velocitat de les comunicacions, com en conjunt a través del desenvolupament d'una aplicació de processament MapReduce per a entorns serverless. Al següent treball, s'abordarà una problemàtica diferent, i és la reproductibilitat dels experiments computacionals. Per a aconseguir-ho, es presentarà una entorn, basat en Jupyter, on s'englobe tant el desplegament i configuració d'infraestructura computacional, com l'accés a les dades requerides i la documentació de l'experimentació. Tota aquesta informació quedarà registrada al notebook de Jupyter on s'executa l'experiment, permetent així a altres investigadors reproduir els resultats simplement compartint el notebook corresponent. Tornant a l'estudi de les prestacions del primer treball, donades les mesurades i ben estudiades fluctuacions d'aquestes en entorns compartits, com en el còmput en el Núvol, al tercer treball es desenvoluparà un sistema de balanceig de càrrega dissenyat expressament per aquest tipus d'entorns. Com es veurà, aquest component és capaç de gestionar i corregir de forma precisa fluctuacions impredictibles en les prestacions de còmput d'entorns compartits. Finalment, i aprofitant el desenvolupament anterior, es dissenyarà una plataforma completament serverless per a repartir i balancejar tasques executades en múltiples infraestructures de còmput independents. La motivació d'aquest últim treball ve donada pels alts costos computacionals de certes experimentacions, els quals forcen als investigadors a emprar múltiples infraestructures que, en general, pertanyen a diferents organitzacions. Es demostrarà la capacitat de la plataforma per balancejar treballs i minimitzar el malbaratament de recursos / [EN] This document is focused on computational science, specifically in the development of tools for executions of scientific computational experiments, whose impact has increased, and still increasing, in all scientific and engineering scopes. Considering the growing complexity of scientific calculus, it is required large and complex computational infrastructures to carry on the experimentation. However, to use this infrastructures, it is required a deep knowledge of the available tools and techniques to be handled efficiently. Moreover, the popularity of Cloud computing environments offers a wide variety of possible configurations for our computational infrastructures, thus complicating the configuration process. Furthermore, this increase in complexity has exacerbated the well known problem of reproducibility in science. The lack of documentation, as the used software versions, or the data required by the experiment, produces non reproducible results in computational experiments. This situation produce a non negligible waste of the resources invested in research. As consequence, several tools have been developed to facilitate the deployment, usage and configuration of complex infrastructures, provide access to data, etc. with the objective to simplify the common steps of computational experiments to researchers. Moreover, the works presented in this document share the same objective, i.e. develop tools to provide an easy, efficient and reproducible usage of cloud computing environments for scientific experimentation. The first presented work begins with an exhaustive study of the suitability of the AWS serverless environment for scientific calculus. In this one, the suitability of this kind of environments for scientific research will be studied. With this aim, the study will measure the CPU and network performance, both isolated and combined, via a MapReduce framework developed completely using serverless services. The second one is focused on the reproducibility problem in computational experiments. To improve reproducibility, the work presents an environment, based on Jupyter, which handles and simplify the deployment, configuration and usage of complex computational infrastructures. Also, includes a straight forward procedure to provide access to data and documentation of the experimentation via the Jupyter notebooks. Therefore, the whole experiment could be reproduced sharing the corresponding notebook. In the third work, a load balance library has been developed to address fluctuations of shared infrastructure capabilities. This effect has been wide studied in the literature and affects specially to cloud computing environments. The developed load balance system, as we will see, can handle and correct accurately unpredictable fluctuations in such environments. Finally, based on the previous work, a completely serverless platform is presented to split and balance job executions among several shared, heterogeneous and independent computing infrastructures. The motivation of this last work is the huge computational cost of many experiments, which forces the researchers to use multiple infrastructures belonging, in general, to different organisations. It will be shown how the developed platform is capable to balance the workload accurately. Moreover, it can fit execution time constrains specified by the user. In addition, the platform assists the computational infrastructures to scale as a function of the incoming workload, avoiding an over-provisioning or under-provisioning. Therefore, the platform provides an efficient usage of the available resources. / This study was supported by the program “Ayudas para la contratación de personal investigador en formación de carácter predoctoral, programa VALi+d” under grant number ACIF/2018/148 from the Conselleria d’Educació of the Generalitat Valenciana. The authors would also like to thank the Spanish "Ministerio de Economía, Industria y Competitividad"for the project “BigCLOE” with reference number TIN2016-79951-R. / Giménez Alventosa, V. (2022). Plataformes avançades en el Núvol per a la reproductibilitat d'experiments computacionals [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/184010 / Compendio