RÉSUMÉ: Le charançon rouge des palmiers, Rhynchophorus ferrugineus (Oliv.), est l'insecte ravageur le plus destructif des palmiers cultivés en Asie, Moyen-Orient et bassin méditerranéen. Le piégeage olfactif peut jouer un rôle important en lutte intégrée contre ce ravageur mais l'usage indispensable de matériel végétal comme synergiste de sa phéromone d'agrégation limite son efficacité et son essor en zone désertique. Afin de disposer d'un synergiste synthéti-que de la phéromone, nous avons criblé par piégeage de terrain en Iran l'effet synergique avec la phéromone de molé-cules identifiées dans: 1- l'odeur de stipe de dattier, la plante-hôte de R. ferrugineus au Moyen-Orient lors de ce travail et 2- d'autres plantes-hôtes de Rhynchophorus spp. et décrites dans la bibliographie ou de structure apparentée. Nous avons utilisé la chromatographie en phase gazeuse (CPG) couplée à la spectrométrie de masse pour identifier la compo-sition d'odeurs de stipe de dattier isolées par collecte d'effluves. Les constituants potentiellement actifs sur le compor-tement de l'insecte ont été criblés par couplage CPG-électroantennographie (CPG-EAG) après une étude morphofonc-tionnelle de l'antenne par microscopie électronique à balayage et électroantennographie visant à vérifier s'il existait une régionalisation olfactive de la massue antennaire. Quatre types majoritaires de soies ont été identifiés, similaires à ceux décrits chez Rhynchophorus palmarum. Deux correspondent à des sensilles olfactives trichoïdes et basiconiques. La densité de sensilles basiconiques est plus élevée chez les femelles que chez les mâles et, chez les deux sexes, sur la face interne de la massue que sur la face externe. Les amplitudes des électroantennogrammes enregistrés à six molécules odorantes sont plus fortes à partir de la face interne de l'antenne que de la face externe mais le même profil de réponse a été obtenu que le branchement ait été réalisé en position, dorsale, centrale ou ventrale sur la massue. Au total, 109 molécules ont été identifiées dans les extraits d'odeur de dattier. Dix produits ont induit des électroantennogrammes reproductibles dans les analyses CPG-EAG dont un, l'anisole, a été identifié. L'effet phérosynergique de deux mélanges élaborés à partir des analyses d'odeurs de dattier, d'un mélange de molécules déclenchant des EAG de fortes amplitudes et de 21 mélanges bâtis à partir de 52 molécules issues de la bibliographie ont été étudiés. Parmi tous les mélanges testés sur le terrain, un mélange d'éthanol et d'acétate d'éthyle (50:50 v/v) à une dose de 300 mg/j a présenté un effet phérosynergique compétitif avec 0,35 kg de stipe de dattier et parfois avec 1,2 kg. Une variabilité importante de l'effet relatif entre ce mélange et le tissu de dattier a été observé au cours des trois saisons de travail. Aucun des mélanges plus complexes évalués n'a présenté d'effet notablement supérieur. L'activité antennaire de produits non identifiés dans l'odeur naturelle de dattier et l'absence d'effet phérosynergique des molécules testées, compétitif avec l'odeur naturelle, mettent en évidence le rôle important de composants de l'odeur du dattier non identifiés et/ou l'existence d'effets de mélange non évalués lors du présent travail. Le mélange d'éthanol et d'acétate d'éthyle, simple et bon marché, offre néanmoins une alternative intéressante pour améliorer le piégeage olfactif de R. ferrugineus dans la pratique, compte tenu du statut actuel de ce ravageur et de l'absence de meilleure alternative à l'usage d'appâts naturels.

[EN] The management of Rhynchophorus ferrugineus (Coleoptera: Dryophthoridae), the worst threat for palm trees worldwide, consists in several preventive and curative techniques, but because of its low efficacy the insect still causes major economic and landscape losses. In order to define aspects that have facilitated its rapid dispersal and contribute to improving its management, the effects of vision and flight, which influence the mobility of R. ferrugineus, have been analysed. The chromatic preference of R. ferrugineus has been studied by analysing their captures in coloured bucket traps. Black traps capture the highest number of insects compared with the other colours studied, both when they contain olfactory attractants, as when these compounds are not used, demonstrating that colour by itself is a crucial attraction factor. Moreover, the spectral reflectance of studied colours and of some P. canariensis tissues has been analysed. The wavelength spectrum of black shows great similarity to that of fibres of P. canariensis, so this may be the reason why R. ferrugineus prefers this colour. Regarding sex ratio of the insect in traps, female captures are significantly greater in those baited with olfactory attractants. However, a higher number of female captures does not always occur when these compounds are not used. On the other hand, the study of sex ratio in natural populations of the insect demonstrates that the proportion is one female per male. Therefore, the greater number of captures of females in commercial traps is due exclusively to their greater attraction towards the olfactory attractants used. Another of the analysed aspects has been the flight potential of R. ferrugineus under laboratory conditions. In order to know more about the mobility of this insect, different parameters have been studied using a computer-monitored flight mill. The selected parameters used to define the R. ferrugineus flight potential have been the number of flights, total distance flown, longest single flight, flight duration, and average and maximum speed. Moreover, the influence of sex, body size, and age of the adults on the aforementioned parameters has been examined. R. ferrugineus sex does not have a significant effect on the compared flight parameters. The body size in females is significantly greater, but this does not influence their flight potential. A higher percentage of flight is observed for adults with an age range of 8-23 days old, compared to the 1-7 day old adults. However, age does not significantly influence their flight potential. By analysing the longest single flight undertaken by each adult, up to 63% of the insects can be classified as short-distance flyers (<500m), 27.3% as medium-distance flyers (500-5000m), and >9% as long-distance flyers (>5000m). Finally, the flight behaviour and dispersal of R. ferrugineus have been analysed under field conditions using the mark-release-recapture method. This test focused on detecting the influence of different factors, such as sex, temperature, relative humidity, and solar radiation, in the take-off and dispersal of the adult insects. Take-off probability of R. ferrugineus adults is significantly greater in males Moreover, this probability increases when temperature and solar radiation rise. Concerning the insect dispersal by flying, the number of recaptures is influenced by temperature, increasing significantly when this factor increases. Likewise, dispersal distances also increase significantly as temperatures rise. The insect tends to fly distances <500m (77.1% of recaptured adults), following the same tendency observed in studies performed using the flight mill. However, R. ferrugineus is able to travel up to 7km, being recorded under laboratory conditions a potential flight up to 20km. To conclude, dispersal time of the adults is very short (more than 90% of the adults were recaptured during the first 7 days), being significantly lower when relative humidity increases. / [ES] El manejo de Rhynchophorus ferrugineus (Coleoptera: Dryophthoridae), una de las peores amenazas para las palmeras en el mundo, se lleva a cabo mediante la aplicación de diversas técnicas de prevención y control, pero debido a la baja eficacia de éstas la plaga continúa causando importantes pérdidas económicas y paisajísticas. Para definir los aspectos que han intervenido en su dispersión y contribuir a mejorar su manejo, se ha analizado el efecto de la visión y el vuelo en la movilidad de los adultos de R. ferrugineus. Se ha estudiado la preferencia cromática mediante el análisis de sus capturas en trampas cubo coloreadas. Las trampas negras capturan el mayor nº de insectos en comparación con el resto de colores estudiados, tanto cuando contienen atrayentes olfativos como cuando no los contienen, demostrando que el color por sí mismo es un factor importante de atracción. Además, se ha analizado el espectro de longitud de onda de los colores estudiados y de diversos tejidos de P. canariensis. El espectro del color negro muestra gran similitud con el de las fibras de P. canariensis, es por esto por lo que R. ferrugineus podría presentar esta preferencia. En relación a la proporción de sexos en trampas que contienen atrayentes olfativos, las capturas de hembras son significativamente más elevadas. En cambio, sin éstos no siempre se produce un mayor nº de capturas de este sexo. Por otro lado, el estudio de la proporción de sexos en poblaciones naturales muestra una ratio de una hembra por macho. Por tanto, las mayores capturas de hembras en trampas se deben a una mayor atracción de éstas hacia los atrayentes olfativos. Otro aspecto estudiado ha sido el potencial de vuelo de R. ferrugineus bajo condiciones de laboratorio. Con la finalidad de conocer la movilidad de este insecto se han analizado diversos parámetros mediante la utilización de un molinillo de vuelo computerizado. Los parámetros estudiados han sido: nº vuelos, distancia total volada, vuelo más largo, duración del vuelo y velocidades media y máxima. Además, se ha analizado como influye el sexo, el tamaño del cuerpo y la edad de los adultos en dichos parámetros de vuelo. El sexo de R. ferrugineus no muestra un efecto significativo sobre los parámetros de vuelo comparados. El tamaño del cuerpo de las hembras es significativamente mayor, pero no influye estadísticamente en su potencial de vuelo. En adultos con edades de entre 8-23 días se observa un mayor porcentaje de vuelo que en aquellos con 1-7 días de edad. En cambio, la edad no influye significativamente sobre su potencial de vuelo. Al analizar el vuelo más largo, obtenemos que >63% de los insectos se clasifican como voladores de corta distancia (<500m), el 27.3% de media distancia (500-5000m), y >9% de larga distancia (>5000m). Finalmente, se ha analizado en campo el comportamiento de vuelo y dispersión de R. ferrugineus mediante la técnica de marcaje-suelta-recaptura. Este ensayo ha permitido estudiar la influencia del sexo, la temperatura (Tª), la humedad relativa y la radiación solar, en el despegue y dispersión de los adultos. La probabilidad de despegue de R. ferrugineus es significativamente mayor en machos. Además, esta probabilidad se incrementa cuando la Tª y la radiación solar aumentan. Respecto a la dispersión del insecto mediante el vuelo, el nº de recapturas se ve influenciado por la Tª, aumentando significativamente cuando ésta se incrementa. De la misma manera, las distancias de dispersión también se incrementan significativamente a media que lo hace la Tª. El insecto tiende a volar distancias <500m (77.1% de los adultos recapturados), siguiendo la misma tendencia observada en laboratorio. No obstante, R. ferrugineus es capaz de recorrer hasta 7km, llegando a registrarse vuelos potenciales en laboratorio de hasta 20km. Por último, el tiempo de dispersión de los adultos es muy corto (>90% se recapturaron en los 7 primeros días), reduciéndose / [CAT] El maneig de Rhynchophorus ferrugineus (Coleoptera: Dryophthoridae), una de les pitjors amenaces per a les palmeres en tot el món, es porta a terme mitjançant l'aplicació de diverses tècniques de prevenció i control, però degut a la baixa eficàcia d'aquestes l'insecte continua causant importants pèrdues econòmiques i paisatgístiques. Per a definir els aspectes que han intervingut en la seua dispersió i contribuir a la millora del seu maneig, s'ha analitzat l'efecte que tenen la visió i el vol en la mobilitat dels adults de R. ferrugineus. S'ha estudiat la preferència cromàtica mitjançant l'anàlisi de les seues captures en trampes poal acolorides. Les trampes negres capturen el major nombre d'insectes en comparació amb la resta de colors estudiats, tant quan contenen atraients olfactius com quan no els contenen, demostrant que el color per ell mateix és un factor important d'atracció. A més, s'ha analitzat l'espectre de longitud d'ona dels colors estudiats i de diversos teixits de P. canariensis. L'espectre del color negre mostra gran similitud amb el de les fibres de P. canariensis, és per açò pel que R. ferrugineus podria presentar aquesta preferència. En relació a la proporció de sexes a les trampes que contenen atraients olfactius, les captures de femelles són significativament més elevades. En canvi, sense aquests no sempre es produeix un major nombre de captures d'aquest sexe. Per altra banda, l'estudi de la proporció de sexes en poblacions naturals demostra que la ràtio és d'una femella per mascle. Per tant, les majors captures de femelles en trampes es deuen a una major atracció d'aquestes cap als atraients olfactius utilitzats. Altre aspecte estudiat ha sigut el potencial de vol de R. ferrugineus sota condicions de laboratori. Amb la finalitat de conèixer la mobilitat d'aquest insecte s'han analitzat diversos paràmetres mitjançant la utilització d'un molinet de vol computeritzat. Els paràmetres estudiats han sigut: nombre de vols, distància total volada, vol més llarg, duració del vol i velocitats mitjana i màxima dels vols. A més, s'ha analitzat com influeixen el sexe, el tamany del cos i l'edat dels adults en dits paràmetres de vol. El sexe de R. ferrugineus no mostra un efecte significatiu sobre els paràmetres de vol comparats. El tamany del cos de les femelles és significativament major, però no influeix estadísticament en el seu potencial de vol. En adults amb edats d'entre 8-23 dies s'observa un major percentatge de vol que en aquells amb 1-7 dies d'edat. En canvi, l'edat no influeix significativament sobre el seu potencial de vol. En analitzar el vol més llarg, obtenim que més del 63% dels insectes es classifiquen com voladors de curta distància (<500m), el 27.3% de mitja distància (500-5000m), i >9% de llarga distància (>5000m). Finalment, s'ha analitzat en camp el comportament de vol i dispersió de R. ferrugineus mitjançant la tècnica de marcatge-solta-recaptura. Aquest assaig ha permès estudiar la influència del sexe, la temperatura, la humitat relativa i la radiació solar, en l'enlairament i dispersió dels adults. La probabilitat d'enlairament de R. ferrugineus és significativament major en mascles A més, aquesta probabilitat s'incrementa quan la temperatura i la radiació solar augmenten. Respecte a la dispersió de l'insecte mitjançant el vol, el nombre de recaptures es veu influenciat per la temperatura, augmentant significativament quan aquesta s'incrementa. De la mateixa manera, les distàncies de dispersió també s'incrementen significativament a mesura que ho fa la temperatura. L'insecte tendeix a volar distàncies <500m (77.1% dels adults recapturats), seguint la mateixa tendència observada en laboratori. No obstant, R. ferrugineus és capaç de recórrer fins a 7km, arribant-se a registrar vols potencials en laboratori de fins a 20km. Per últim, el temps de dispersió dels adults és molt curt (>90% es recapturaren en els 7 primers die / Ávalos Masó, JA. (2015). Factors influencing the mobility of Red Palm Weevil Rhynchophorus ferrugineus (Coleoptera: Dryophthoridae) adults [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/59394 / TESIS