L'objectif général de cette thèse est de contribuer à l'exploration de la qualité sonore des salles de concert à partir d'une approche centrée sur l'identification de l'expérience sensible des mélomanes. Nous montrons d'abord les limites de l'approche traditionnelle de l'évaluation perceptive, principalement centrée sur des attributs reliés à la salle ou à la musique, et définis a priori à partir des connaissances des expérimentateurs, le plus souvent acousticiens, dans les termes de leur domaine scientifique ou avec des mots dont ils pensent partager avec les sujets les mêmes significations. Puis, reprenant les trois méthodes d'exploration de l'expérience subjective -enquêtes "hors situation d'écoute" (basées sur la mémoire), questionnaires dans les salles lors de concerts, et tests d'écoute en laboratoire-, nous les avons implémentées, mais dans un cadre théorique et méthodologique explicitement positionné en psychologie et en linguistique sur l'étude du sensible comme objet psychologique autonome. De plus, pour notre approche expérimentale en laboratoire, nous avons implémenté un système de décodage paramétrique basé sur le système SIRR (spatial impulse response rendering), permettant la reproduction de champs sonores à partir de réponses impulsionnelles des salles mesurées au format Ambisonics de premier ordre. La contribution de ce travail consiste à repérer les facteurs psychologiques reliés à l'écoute d'un concert dans une salle à partir de l'objectivation de l'expérience subjective des mélomanes et de leur évaluation de la qualité acoustique de la salle, et à partir de là, établir des relations avec les mesures acoustiques des salles étudiées. / The general purpose of this thesis is to explore the sound quality of concert halls by approaching it through the listeners’ sensory experience. We first show the limitations of the traditional approach to perceptual evaluation, principally centred on attributes related to hall or music, from the knowledge of experimenters, usually acousticians, and therefore pre-defined by their scientific field, or in common language they believe is shared by the subjects in terms of use and equivalence of meaning. Then, re-using the three methods for exploring subjective experience –extra-auditory enquiries “from memory”, questionnaire surveys within auditoria for given concerts, and laboratory listening tests–, we have implemented them, but within a theoretical and methodological framework, explicitly rooted in psychology and linguistics, and respecting sensibility as an autonomous psychological object of study. Furthermore, in our experimental laboratory approach, we have implemented a parametric decoding system based on SIRR (spatial impulse response rendering), and permitting the reproduction of sound fields from first-order Ambisonics room impulse responses. The contribution of this work thus consists in identifying the psychological factors related to concert listening in a hall by objectivising the subjective experience of listeners (music-lovers) and their evaluation of the acoustic qualities of an auditorium; and in establishing relationships between the psychological factors and the acoustic measurements in the studied auditoria.

This thesis is dealing with problem and solution of simulation in room acoustics. At the beginning is introduction with sound as waves and his behavior in closed space. Following part of text is dealing with computional methods in room acoustics, statistics methods , ray-based methods, wave-based methods. Following are focused FDTD wave method, which serves as the basis for creating simulation algorithm.Last part of this work is practical sample of MATLAB aplication enviroment for simulation of sound waves in closed room by explicit sub-methods of method FDTD. The last section contains an example and discussion of the results of simulations.

[ES] El comportamiento acústico de una sala viene determinado, entre otros factores, por el coeficiente de absorción acústica de las soluciones constructivas de las superficies interiores que lo forman. El coeficiente de absorción se halla a través de ensayos de laboratorio o de las propuestas de la literatura científica. En teatros habitualmente el volumen de la caja de escena es equiparable sino superior al volumen de la sala propiamente dicho, y se comunica con la sala a través de la boca de escena. Para calcular el comportamiento acústico de un teatro no se tiene en cuenta el volumen de la caja de escena, sino que éste se sustituye en el modelo por la superficie de la boca de escena. El coeficiente de absorción de la boca de escena se toma de la literatura científica. Siendo la boca de escena un gran vacío, no es posible encontrar sus valores de absorción en laboratorio. Se desconoce cómo los distintos autores que han propuesto valores para el coeficiente de absorción de la boca de escena han llegado a dichos valores. En el presente trabajo se ha hallado el coeficiente de absorción de la boca de escena de seis teatros de diferentes características y épocas. Para ello, se ha recopilado información gráfica y constructiva de los espacios, se han realizado mediciones acústicas normalizadas con la boca de escena abierta y cerrada, y se han elaborado modelos informáticos tridimensionales que han sido calibrados con las mediciones tomadas "in situ". En una primera fase se ha calibrado el modelo con la boca de escena cerrada y en una segunda se ha repetido el proceso con la boca de escena abierta. El ajuste de los modelos virtuales se ha ejecutado mediante el empleo del método de las superficies de respuesta. Este método ha permitido considerar hasta dos soluciones constructivas con comportamiento acústico desconocido. De esta forma se ha podido deducir el coeficiente de absorción de la boca de escena en cada caso. Finalmente, los coeficientes de la boca de escena hallados en cada teatro se han comparado con los propuestos por diversos autores. Además, se ha evaluado la influencia de la absorción de la boca de escena en cada modelo. Constatando que los valores propuestos en las obras de referencia son adecuados en teatros antiguos, no así en los modernos en los que son válidos sólo en frecuencias medias y altas. / [CA] El comportament acústic d'un espai ve determinat, entre altres factors, pel coeficient d'absorció acústica de les solucions constructives de les superfícies interiors que el formen. El coeficient d'absorció és troba mitjançant assajos de laboratori o de les propostes de la literatura científica. En teatres habitualment el volum de la caixa d'escena és equiparable, sinó superior al volum de la sala, i es comunica amb la sala mitjançant la boca d'escena. Per calcular el comportament acústic d'un teatre no es té en compte el volum de la caixa d'escena, sinó que es substitueix al model per la superfície de la boca d'escena. Com que la boca d'escena és un gran buit, no és possible trobar els seus valors d'absorció al laboratori. Perla qual cosa els seus valors es prenen de la literatura científica Es desconeix com els autors que han proposat valors per al coeficient d'absorció de la boca d'escena han arribat a aquests valors. En aquest treball s'ha trobat el coeficient d'absorció de la boca d'escena de sis teatres de característiques i èpoques diferents. Per fer-ho, s'ha recopilat informació gràfica i constructiva dels espais, s'han realitzat mesures acústics normalitzades amb la boca d'escena oberta i tancada, i s'han elaborat models informàtics tridimensionals que han estat calibrats amb les mesures preses "in situ". En una primera fase el model s'ha calibrat amb la boca d'escena tancada i en una segona s'ha repetit el procés amb la boca d'escena oberta. L'ajust dels models virtuals s'ha executat mitjançant la utilització del mètode de les superfícies de resposta. Aquest mètode ha permès considerar fins a dues solucions constructives amb un comportament acústic desconegut. D'aquesta manera, s'ha pogut deduir el coeficient d'absorció de la boca d'escena en cada cas. Finalment, els coeficients de la boca d'escena trobats a cada teatre s'han comparat amb els proposats per diversos autors. A més, s'ha avaluat la influència de l'absorció de la boca d'escena a cada model. Constatant que els valors proposats a les obres de referència són adequats en teatres antics, no així als moderns en què són vàlids només en freqüències mitjanes i altes. / [EN] The acoustic behavior of a room is determined, among other factors, by the acoustic absorption coefficient of the interior surfaces that make it up. The absorption coefficient is found through laboratory tests or proposals from the scientific literature. In theaters, the volume of the stage house is usually equivalent to the volume of the room itself, if not greater; and it is connected to the room through the proscenium opening. To calculate the acoustic behavior of a theater, the volume of the fly tower is not considered, but instead it is replaced in the model by the surface of the stage opening. Since the proscenium opening is a large recess, it is not possible to find its absorption values in the laboratory; that's why they are taken from the scientific literature. It is not known how the different authors who have proposed values for the absorption coefficient of the stage opening have found these values. In the present work, the absorption coefficient of the proscenium opening of six theaters of different characteristics and periods has been found. For this, graphic and constructive information of the spaces has been compiled, standardized acoustic measurements have been made with the stage opening opened and closed, and three-dimensional computer models that have been calibrated with the on-site measurements have been prepared. In the first phase, the model has been calibrated with the stage opening closed and in the second one the process has been repeated with the stage opening opened. The adjustment of the virtual models has been carried out using the response surface method. This method has allowed to consider up to two constructive solutions with unknown acoustic behavior. This way it has been possible to deduce the absorption coefficient of the stage opening in each case. Finally, the coefficients of the proscenium opening found in each theater have been compared with those proposed by several authors. In addition, the influence of the absorption of the stage opening in each model has been evaluated. Noting that the values proposed in the reference works are adequate in old theaters, but not in modern ones, where they are valid only in medium and high frequencies. / Pérez Aguilar, BN. (2023). Revisión de los valores del espectro de absorción de la caja de escena en teatros, mediante la aplicación del método de superficies de respuesta [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/196753