Depuis la fin des années 90 s'est développé un ensemble de pratiques artistiques qui prennent le logiciel comme base critique de travail. Diverses expositions, manifestations, sites Internet et textes ont été consacrés à ces productions regroupées sous l'intitulé « Software Art ». L'un des principaux intérêts de ce « mouvement» artistique est de redonner une actualité à une problématique connue depuis les années 60, celle de la programmation informatique en art, corrélée à divers questionnements touchant à la culture numérique, à l'approche esthétique du code et au positionnement de ce type de production par rapport à l'histoire de l'art. À l'aide d'un parcours chronologique des événements, publications et œuvres liées au Software Art, cette thèse propose une étude analytique et critique afin de comprendre en quoi ce « mouvement» se singularise au sein d'un phénomène plus ample, observé depuis une décennie, lié au regain d'intérêt pour la programmation en art, notamment à travers l'utilisation d'un langage tel que Processing. Cette recherche n'a pas pour objectif de construire un appareil théorique utile au Software Art mais tente de comprendre ce qui s'est joué durant ses années de visibilité, de 2001 à 2006 environ, tant au niveau de la constitution d'un champ critique spécifique que de la mise en place de stratégies artistiques et institutionnelles afin d'assurer les conditions de sa diffusion. / The years since the late 90s have se en the emergence of a range of artistic practices using software as a critical base material. A number of exhibitions, events, websites and writings have been dedicated to their productions, coming under the designation of "Software Art". One of the main interests of this artistic "movement" lies in its bringing up to date the issue of computer programming in art, one that has been acknowledged since the 60s and is correlated with various questionings addressing digital culture, the aesthetic approach to code and the position of such productions with regard to art history. From a chronological presentation of the events, publications and artworks in relation to Software Art, this thesis puts forward an analytical and critical study, with a view to explaining in what ways this "movement" singles itself out from a broader phenomenon - as has been witnessed for a decade - of renewed interest in computer programming in art, notably through the use of a programming language such as Processing. The intent of this investigation is not to build a theoretical apparatus of any use to Software Art, but rather to understand the stakes at hand at the time of its visibility - from 2001 to 2006 approximately -, both with respect to the establishment of a specific critical field and the implementation of artistic and institutional strategies in order to provide the conditions tor its diffusion.

[EN] The present research is framed within the field of sound visualization, which within the context of fine art examines the synthesis between image and sound, the physical and graphical representations of sound and its evolution in contemporary art. When sound is structured with an artistic purpose, as in music, in addition to physical or psycho-acoustic properties such as intensity and frequency, we perceive aesthetic and conceptual qualities. In this case, a visual interpretation should at least gather some of those physical, aesthetic and conceptual qualities, whilst the merger process should allow for innovative ideas. In this context, the research focuses on real-time image production drawn from the sound; proposing a sound visualization method based on numerical samples obtained as a result of digitisation. This method is designed for an environment in which music and image production are developed in real time, and are perceived jointly, being suitable for audiovisual live events. If we consider that a digitised sound is nothing but a set of numbers arranged in time, called samples, and an image is nothing more than a collection of numbers arranged in space, so-called pixeles, the method we propose takes the numerical values of the sound samples and then spatially locates them to create the pixels of an image. Over time it will generate a sequence of images. Depending on the employed strategy of the spatial placement of the samples, the number of samples (past and present) and the number of sound sources to be embedded, we obtain different families of visualization algorithms with their own aesthetic properties. The objective of our display method is to uncover visual interpretations that developing in real time allow to collect part of the physical, aesthetic and conceptual properties of sound, under the hypothesis that the internal structure of the sound signal contains perceptual properties that are independent of the sensory channel. In order to achieve this objective and seeking to corroborate the hypothesis, we have developed software to create images from sound samples and we have analyzed the results in the field of digital art. The proposed display method is based on the fact that from the data-processing point of view sound and moving images are sequences of numbers and therefore we simply suggest creating the images in accordance with the numbers of the sound. Through the design of case studies we have experimented with different sound compositions and with different strategies of spatial placement of the sound samples. After the analysis we have been able to conclude that even under the conditions of a very simple algorithms placement a close correlation between sound and image can be appreciated. When the sound lines divide into colour channels or images, the instruments can be clearly seen. The more periodical is the sound the more structured and organized is the resulting image, even with placement algorithms that do not strictly maintain the sequential order of the sound samples. In general, the aesthetic result can be framed within the context of abstract art, confirming the essentially abstract nature of sound. Future work will consider the possibility of expanding the subject of algorithms of spatial location, providing them with artificial intelligence, as well as of the further study of hybridization of these algorithms, the possibility of incorporating transformed maths based on the frequency domain and the extension of the investigation into more general data visualization. / [ES] Este trabajo de investigación se enmarca dentro del campo de la visualización del sonido, que en el contexto del arte explora la síntesis entre imagen y sonido, las representaciones físicas y gráficas del sonido y su evolución en el arte contemporáneo. Cuando el sonido se estructura con una finalidad artística, como en la música, además de las propiedades físicas o psicoacústicas, como intensidad y frecuencia, percibimos cualidades estéticas y conceptuales. Una interpretación visual en este caso debería al menos recoger parte de esas cualidades físicas, estéticas y conceptuales y aportar nuevas ideas obtenidas de su fusión. En este contexto, la investigación la hemos centrado en la generación en tiempo real de imagen a partir del sonido; proponiendo un método de visualización de sonido basado en las muestras numéricas, obtenidas como resultado de su digitalización. Este método está ideado para un entorno en el que la música y la generación de imágenes se desarrollan en tiempo real, y se perciben de forma conjunta, siendo adecuado para eventos audiovisuales en directo. Si tenemos en cuenta que un sonido digitalizado no es más que un conjunto de números ordenados en el tiempo, denominados muestras y una imagen no es más que un conjunto de números ordenados en el espacio, denominados pixeles, el método que proponemos toma las muestras de sonido y las ubica espacialmente generando los pixeles de la imagen. Con el paso del tiempo se irá construyendo una secuencia de imágenes. En función de la estrategia de ubicación espacial de muestras, el número de muestras (presentes y pasadas) y el número de fuentes sonoras a incorporar, obtenemos diferentes familias de algoritmos de visualización con características estéticas propias. El objetivo que perseguimos con el método de visualización es encontrar interpretaciones visuales, generadas en tiempo real, que recojan parte de las propiedades físicas, estéticas y conceptuales del sonido, bajo la hipótesis que la estructura interna de la señal sonora contiene propiedades perceptuales independientes del canal sensorial. Para alcanzar este objetivo y corroborar la hipótesis, hemos desarrollado una aplicación informática para generar las imágenes a partir de las muestras del sonido y hemos analizado los resultados dentro del campo del arte digital. El método de visualización propuesto se fundamenta en el hecho que desde el punto de vista informático el sonido y la imagen en movimiento son secuencias de números y simplemente lo que planteamos es construir las imágenes en función de los números del sonido. A través del diseño de unos casos de estudio, hemos experimentado con diferentes composiciones sonoras y con diferentes estrategias de ubicación espacial de las muestras de sonido. Del análisis efectuado hemos concluido que incluso con algoritmos de ubicación muy sencillos se aprecia la estrecha correlación que se produce entre el sonido y la imagen. Cuando se dividen las líneas de sonido en canales de color o en imágenes, se ven claramente los instrumentos. Cuanto más periódico es el sonido más estructurada y ordenada es la imagen resultante, incluso con algoritmos de ubicación que no mantienen estrictamente el orden secuencial de las muestras de sonido. En general el resultado estético lo podemos enmarcar en la corriente de arte abstracto, corroborando la naturaleza esencialmente abstracta del sonido. Como futuros trabajos se plantea profundizar más en los algoritmos de ubicación espacial, dotándolos de inteligencia artificial, en la hibridación de dichos algoritmos, en la posibilidad de incorporar transformadas matemáticas basadas en el dominio de la frecuencia, y en la extensión de la investigación a un ámbito más general de visualización de datos. / [CA] Aquest treball de recerca s'emmarca dins el camp de la visualització del so, que en el context de l'art explora la síntesi entre imatge i so, les representacions físiques i gràfiques del so i la seua evolució en l'art contemporani. Quan el so s'estructura amb una finalitat artística, com en la música, a més de les propietats físiques o psicoacústiques, com intensitat i freqüència, percebem qualitats estètiques i conceptuals. Una interpretació visual en aquest cas hauria almenys de recollir part d'aquestes qualitats físiques, estètiques i conceptuals i aportar noves idees obtingudes de la seua fusió. En aquest context, la investigació l'hem centrat en la generació en temps real d'imatge a partir del so; proposant un mètode de visualització de so basat en les mostres numèriques, obtingudes com a resultat de la seua digitalització. Aquest mètode està ideat per a un entorn en què la música i la generació d'imatges es desenvolupen en temps real, i es perceben de forma conjunta, sent adequat per a esdeveniments audiovisuals en directe. Si tenim en compte que un so digitalitzat no és més que un conjunt de nombres ordenats en el temps, denominats mostres i una imatge no és més que un conjunt de nombres ordenats en l'espai, anomenats píxels, el mètode que proposem pren les mostres de so i les situa espacialment generant els píxels de la imatge. Amb el pas del temps s'anirà construint una seqüència d'imatges. En funció de l'estratègia d'ubicació espacial de mostres, el nombre de mostres (presents i passades) i el nombre de fonts sonores a incorporar, obtenim diferents famílies d'algorismes de visualització amb característiques estètiques pròpies. L'objectiu que perseguim amb el mètode de visualització és trobar interpretacions visuals, generades en temps real, que recullin part de les propietats físiques, estètiques i conceptuals del so, sota la hipòtesi que l'estructura interna del senyal sonor conté propietats perceptuals independents del canal sensorial . Per assolir aquest objectiu i corroborar la hipòtesi, hem desenvolupat una aplicació informàtica per a generar les imatges a partir de les mostres del so i hem analitzat els resultats dins el camp de l'art digital. El mètode de visualització proposat es fonamenta en el fet que des del punt de vista informàtic el so i la imatge en moviment són seqüències de nombres i simplement el que plantegem és construir les imatges en funció dels números del so. A través del disseny d'uns casos d'estudi, hem experimentat amb diferents composicions sonores i amb diferents estratègies d'ubicació espacial de les mostres de so. De l'anàlisi efectuada hem conclòs que fins i tot amb algoritmes d'ubicació molt senzills s'aprecia l'estreta correlació que es produeix entre el so i la imatge. Quan es divideixen les línies de so en canals de color o en imatges, es veuen clarament els instruments a través de les imatges. Com més periòdic és el so més estructurada i ordenada és la imatge resultant, fins i tot amb algoritmes d'ubicació que mantenen estrictament l'ordre seqüencial de les mostres de so. En general el resultat estètic el podem emmarcar en el corrent d'art abstracte, corroborant la naturalesa essencialment abstracta del so. Com a futurs treballs es planteja aprofundir més en els algoritmes d'ubicació espacial, dotant-los d'intel·ligència artificial, en la hibridació d'aquests algoritmes, en la possibilitat d'incorporar transformades matemàtiques basades en el domini de la freqüència, i en l'extensió de la investigació a un àmbit més general de visualització de dades. / García Miragall, CM. (2016). Generación de imagen sintética en tiempo real basada en muestras de sonido digitalizado en el campo del arte digital [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/63282

A software application called Public News Network (PNN) is created in this thesis, which functions to produce an aesthetic experience in the viewer. The application engenders this experience by presenting a three-dimensional virtual world that the viewer can navigate using the computer mouse and keyboard. As the viewer navigates the environment she sees irregularly shaped objects resting on an infinite ground plane, and hears an ethereal wind. As the viewer nears the objects, the sound transforms into the sound of television static and text is displayed which identifies this object as representative of an episode of the evening news. The viewer "touches" the episode and a "disembodied" transcript of the broadcast begins to scroll across the screen. With further interaction, video of the broadcast streams across the surfaces of the environment, distorted by the shapes upon which it flows. The viewer can further manipulate and repurpose the broadcast by searching for words contained within the transcript. The results of this search are reassembled into a new, re-contextualized display of video containing the search terms stripped from their original, pre-packaged context. It is this willful manipulation that completes the opportunity for true meaning to appear.

A software application called Public News Network (PNN) is created in this thesis, which functions to produce an aesthetic experience in the viewer. The application engenders this experience by presenting a three-dimensional virtual world that the viewer can navigate using the computer mouse and keyboard. As the viewer navigates the environment she sees irregularly shaped objects resting on an infinite ground plane, and hears an ethereal wind. As the viewer nears the objects, the sound transforms into the sound of television static and text is displayed which identifies this object as representative of an episode of the evening news. The viewer "touches" the episode and a "disembodied" transcript of the broadcast begins to scroll across the screen. With further interaction, video of the broadcast streams across the surfaces of the environment, distorted by the shapes upon which it flows. The viewer can further manipulate and repurpose the broadcast by searching for words contained within the transcript. The results of this search are reassembled into a new, re-contextualized display of video containing the search terms stripped from their original, pre-packaged context. It is this willful manipulation that completes the opportunity for true meaning to appear.

In diploma thesis Open Call I focus on unequal position of artists in current art world in which, despite the transparent practices like open calls, still persists the cult of name, the power of networking and personal recommendation. This topic I artistically process in form of practical artistic intervention, which is close to the tactics of 1:1 scale of Arte Útil - specifically by creation of software tool called Nomin. Its purpose is to support weakened or marginalized groups of artists. Nomin uses properties of email protocol SMTP to allow its users-spectators to send fake self-recommending emails - from email addresses of famous curators to the inboxes various galleries or other art institutions. During development of program Nomin and its technical background (software documentation, web page etc.) I followed the paradigm of free, libre, open source software (FLOSS) and also the methodology of agile software development in order to provide in this gesamtsoftwerk the users-spectators with fully functional, user-friendly software and give them possibility to influence further development of Nomin or directly participate on it. Created artwork is thus not a single artefact but rather a set of interconnected objects and practices grounded in the network of social bonds and behaviours which balances on the edge of institutional critique, useful art, participatory art and collective performance.

Im interested in the topic of praying machine, because I want to analyze aspects of photography and its functions. It's known, that the reality is manipulated by photography. Bud we can also say, that the relationship between reality and photography is neutral in fact, that the manipulation is made by our interpretation of photography. The change of the reality can be realized just in the dialog between photography and reality. Can it be, that the mechanization change into the will? Does it prays praying mill or the buddhistic monk, who rotates the mill? When he believes into it, is it enough? Or is it enough if believes who watch the monk with his mill? ... The computers from he place A are "praying" the prayers from the place B. With Tomáš Javůrek we collaborated with Vladimír Veselý and Radek Lát to create the Game for re-articulation our reality on the base of the revision of our faith.