Habilitation à diriger des recherches : Informatique : Rennes 1 : 1999. / Bibliogr. p.75-80.

Reproduction de : Thèse doctorat : Philosophie : Poitiers : 2008. Reproduction de : Thèse de doctorat canonique : Philosophie : Institut catholique de Paris : 2008. / Thèse soutenue en co-tutelle. Titre provenant de l'écran titre. Bibliogr. f. 551-567. Notes bibliogr.

Thèse de doctorat : Histoire moderne : Nancy 2 : 2008. / Titre provenant de l'écran-titre.

Reproduction de : Thèse de doctorat : Informatique : Poitiers : 2008. / Titre provenant de l'écran-titre. Bibliogr. 140 réf.

Thesis (doctoral)--Université de Zurich. / Vita. Includes bibliographical references (p. v-vii).

La investigadora assumirà el doble rol de investigadora i formadora per a poder analitzar internament els processos que s'esdevenen en els àmbits pràctics de formació docent per a la innovació curricular en les etapes educatives de Educació Infantil i Primària i dins de plataformes formatives previstes pels Plans de Formació Permanent del Professorat del Departament d'Ensenyament de la Generalitat (en concret articulades pel SEDEC i per l'ICE-URV).Es tenen en compte les modalitats formatives 'curs' i 'formació en centre' o assessorament en centre per a aprofundir en llurs potencialitats particulars: una investigació com a estudi de cas múltiple de caràcter instrumental. La intencionalitat de l'estudi és 'analitzar en profunditat 3 processos de formació (un assessorament en centre i dos cursos) centrats en una innovació curricular en l'àrea de la 'lectura i l'escriptura constructivista' per a establir valoracions sobre el tipus o grau Desenvolupament Professional (de professors i de formadora) que s'ha arribat a construir i proposar condicions, accions, i estratègies de millora.Com a objectius concrets més rellevants:(a) Comprendre significativament, des del punt de vista de la formadora com a subjecte docent, - què passa en el desenvolupament d'accions formatives de diversa modalitat que pretenen ajudar a desenvolupar una innovació.- com s'aprèn, quin tipus d'aprenentatge es dóna i qui són els protagonistes que interaccionen en els aprenentatges. (b) Indagar en els elements del procés de formació que poden influir en:- l'acollida positiva de la proposta innovadora,- la comprensió i interès entorn el seu marc conceptual, - la incidència i aplicació en les aules,- el canvi d'actituds coherent amb la innovació, - l'assumpció de concepcions sobre el paper del professor com a educador i aprenent, investigador i reflexiu en contextos de canvi com l'actual. (c) Establir algun tipus de connexió entre experiències de formació: saber més sobre la forma com es desenvolupen i s'institucionalitzen els canvis.(d) Descriure i valorar elements de la metodologia de l'estudi que hagin suposat major potencial d'aprenentatge i aprenentatge per a l'acció de formadora.D'aquests objectius es desprèn la necessitat d'indagar, entre d'altres, en els àmbits teòrics de:- El programa d'investigació sobre el 'pensament del professor' - La construcció de coneixement en contextos de formació professional: la relació entre teoria i pràctica i la comprensió de les diverses 'subcultures' i formes de Desenvolupament professional- El paper de la persona formadora com a guia en la construcció del "nou" coneixement - La narrativitat com a recurs d'aprenentatge metacognitiu, històric, i social - Els components de la innovació curricular sobre lectura i escriptura - L'avaluació d'accions de formació permanent - La potencialitat de les modalitats de formació: cursos i projectes de centre en el marc del Pla de Formació Permanent del Professorat (1997)- Els itineraris formatius i les necessitats dels professors: estadis informatiu, formatiu i autoformatiu Quant a estratègies concretes que es desenvolupen, cal observar que es recopilen dades des de diferents protagonistes: - Formadora: escriu diaris de totes les sessions- Observadors en els cursos: realitzen informes descriptius i/o diaris de cada sessió - Professors/es realitzen: - avaluacions inicials sobre conceptes i estratègies curriculars - qüestionaris inicials sobre cultura innovadora - mostres dels treballs realitzats a classe- valoracions finals estàndar determinades pels serveis (SEDEC i ICE-URV)- autoinformes 'oberts' - Entrevistes a l'equip directiu del centre de la 'Formació en centre'- Entrevistes als observadors- Registres tecnològics: gravacions en cassette de bona part de les sessions A partir de l'estudi, s'aporten elements que poden contribuir a una 'Didàctica de la Formació Permanent' en tant que es posen en evidència components del 'pensament de la docència' com a gestió social dels aprenentatges docents per part de la formadora i elements que afavoreixen la construcció i superació per part dels professors del trànsit entre una metodologia i altra: des de la perspectiva d'aquest 'acompanyament', se'n destaquen elements com la narrativitat, els processos d'investigació-acció, el suport emocional davant un alt grau d'incertesa pel canvi, la comprensió de les diverses 'subcultures' que cohabiten en els centres educatiu; tot, tenint en compte les potencialitats d'ambdues modalitats formatives analitzades. / La investigadora assumirà el doble rol de investigadora i formadora per a poder analitzar internament els processos que s'esdevenen en els àmbits pràctics de formació docent per a la innovació curricular en les etapes educatives de Educació Infantil i Primària i dins de plataformes formatives previstes pels Plans de Formació Permanent del Professorat del Departament d'Ensenyament de la Generalitat (en concret articulades pel SEDEC i per l'ICE-URV).Es tenen en compte les modalitats formatives 'curs' i 'formació en centre' o assessorament en centre per a aprofundir en llurs potencialitats particulars: una investigació com a estudi de cas múltiple de caràcter instrumental. La intencionalitat de l'estudi és 'analitzar en profunditat 3 processos de formació (un assessorament en centre i dos cursos) centrats en una innovació curricular en l'àrea de la 'lectura i l'escriptura constructivista' per a establir valoracions sobre el tipus o grau de Desenvolupament Professional (de professors i de formadora) que s'ha arribat a construir i proposar condicions, accions, i estratègies de millora.Com a objectius concrets més rellevants:(a) Comprendre significativament, des del punt de vista de la formadora com a subjecte docent, - què passa en el desenvolupament d'accions formatives de diversa modalitat que pretenen ajudar a desenvolupar una innovació.- com s'aprèn, quin tipus d'aprenentatge es dóna i qui són els protagonistes que interaccionen en els aprenentatges. (b) Indagar en els elements del procés de formació que poden influir en: l'acollida positiva de la proposta innovadora, la comprensió i interès entorn el seu marc conceptual,  la incidència i aplicació en les aules, el canvi d'actituds coherent amb la innovació,  l'assumpció de concepcions sobre el paper del professor com a educador i aprenent, investigador i reflexiu en contextos de canvi com l'actual. (c) Establir algun tipus de connexió entre experiències de formació: saber més sobre la forma com es desenvolupen i s'institucionalitzen els canvis.(d) Descriure i valorar elements de la metodologia de l'estudi que hagin suposat major potencial d'aprenentatge i aprenentatge per a l'acció de formadora.D'aquests objectius es desprèn la necessitat d'indagar, entre d'altres, en els àmbits teòrics de: El programa d'investigació sobre el 'pensament del professor'  La construcció de coneixement en contextos de formació professional: la relació entre teoria i pràctica i la comprensió de les diverses 'subcultures' i formes de Desenvolupament professional El paper de la persona formadora com a guia en la construcció del "nou" coneixement  La narrativitat com a recurs d'aprenentatge metacognitiu, històric, i social  Els components de la innovació curricular sobre lectura i escriptura  L'avaluació d'accions de formació permanent  La potencialitat de les modalitats de formació: cursos i projectes de centre en el marc del Pla de Formació Permanent del Professorat (1997) Els itineraris formatius i les necessitats dels professors: estadis informatiu, formatiu i autoformatiu Quant a estratègies concretes que es desenvolupen, cal observar que es recopilen dades des de diferents protagonistes: - Formadora: escriu diaris de totes les sessions- Observadors en els cursos: realitzen informes descriptius i/o diaris de cada sessió - Professors/es realitzen:  avaluacions inicials sobre conceptes i estratègies curriculars  qüestionaris inicials sobre cultura innovadora  mostres dels treballs realitzats a classe valoracions finals estàndar determinades pels serveis (SEDEC i ICE-URV) autoinformes 'oberts'  Entrevistes a l'equip directiu del centre de la 'Formació en centre' Entrevistes als observadors Registres tecnològics: gravacions en cassette de bona part de les sessions A partir de l'estudi, s'aporten elements que poden contribuir a una 'Didàctica de la Formació Permanent' en tant que es posen en evidència components del 'pensament de la docència' com a gestió social dels aprenentatges docents per part de la formadora i elements que afavoreixen la construcció i superació per part dels professors del trànsit entre una metodologia i altra: des de la perspectiva d'aquest 'acompanyament', se'n destaquen elements com la narrativitat, els processos d'investigació-acció, el suport emocional davant un alt grau d'incertesa pel canvi, la comprensió de les diverses 'subcultures' que cohabiten en els centres educatiu; tot, tenint en compte les potencialitats d'ambdues modalitats formatives analitzades. / The action researcher will assume both roles one as a researcher as well as a teacher educator to analyse the inner processes that appear in the educational practice for the curriculum innovation in Elementary and Primary Education and in 'Teacher training Projects' of Catalan Department of Education taken by SEDEC (a Service for teaching Catalan in schools) and by ICE-URV (the department of teacher training of the University of Tarragona).Two formative views are taken into account, one as a course, and the other as a training assessment inside the school itself in order to develop a research in terms instrumental study of multiple cases. The purpose of the study is to analyse three teacher training processes (two courses and one school training assessment) based on a new curriculum about constructivist reading and writing to evaluate the teachers' professional development (as well as the researcher's herself) and to promote strategies and improving conditions.More specific outstanding objectives are:(a) To understand (from the researcher-teacher's point of view): - the development process of different research actions which aim to help an innovation - the learning process , types of learning, practitioners and interaction.(b)To investigate the elements of the learning process which have an influence on: - a positive reception of the innovative proposal - conceptual understanding and interest - impact and classroom application - a change of attitude according to the innovation process. - an acceptance of the teacher's role as educator and learner, researcher and reflective in present innovative processes.(c) To establish links between different training experiences, their development and institutionalisation.(d) To describe and assess methodological elements of the study which mean an improvement in learning and in the teacher educator's own learning.From these objectives there is a theoretic investigation about:- The research programme about the "teacher's thoughts".- Knowledge construction in a professional education context: the connection between theory and practice and the comprehension of different "subcultures" and ways of professional development.- The educator's role as a guide in "new" knowledge construction.- "Narrative" as a metacognitive, historic, social learning resort.- The elements of the curriculum innovation which refer to reading and writing.- The evaluation of the teacher education process.- The potential of different ways of teacher training: courses and school projects regarding the institutional planning for teacher education of 1997.- The different education ways and the teachers' needs: by means of three steps, information, training and self-training.Regarding the specific strategies employed, an amount of information has been summarized by the practitioners:- The educator, she writes reports every session.- The observers of the courses, they write descriptive reports every session.- The teachers, they do: - initial tests about curriculum and strategies. - initial questionnaires about innovation. - samples of classwork. - final evaluation (determined by SEDEC and ICE-URV). - open self-reports.- Interviews with the school headmaster.- Interviews with the observers.- Tape recording of most sessions.The study provides new elements to elaborate a didactic method for "teacher education" as well as other elements which participate in the "teaching process"; in the educator's view as a social management of education achievement, and in the teachers' as the elements which help to assume the change from one methodology to another. Some elements are particularly relevant: narrative, action-research procedures, emotional support regarding the hesitation for changing, comprehension of the different "subcultures" which live together in schools; all of them, regarding the potential of both education modalities which have been analysed.

Estudi post - test descriptiu realitzat a l'entorn d'una escola d’educació especial de nens i joves amb Paràlisi Cerebral (PC), que aporta una valuosa informació sobre la integració de la musicoteràpia (MT) en l'equip interdisciplinari per al tractament de persones amb PC. L'objectiu de l'estudi es centra en tres hipòtesis: Hi han diferències de qualitat de participació en MT segons l'afectació global (H1), hi ha diferències segons l'edat (H2), i hi ha diferències en la percepció de les diverses disciplines sobre la funcionalitat de la MT (H3). Els subjectes d'estudi són els alumnes amb PC (N=71) i els professionals (N=25) de l'escola, establint dues categories d'estudi: segons l'afectació global (PC Moderada n=36 i PC Greu n=35) i segons l'edat (nens 6-12 anys n=36 i joves >13 anys n=35), desenvolupant dos programes d'intervenció: MT-1 (4 mesos de MT en grups de 8, N=71), i a continuació MT-2 (8-12 mesos de MT, n=50). L'avaluació d'aquests programes es va realitzar sobre 14 conceptes en les àrees d'actitud, cognitiva, social, física i emocional segons les observacions dels professionals, que han servit per definir la jerarquia d'objectius en MT. De les proves estadístiques no-paramètriques per a les mostres independents (Mann-Whitney) i les relacionades (Wilcoxon) es desprèn els següents resultats per a cada hipòtesi: H1, els subjectes amb PC Greu responen millor a MT-1, i amb PC Moderada progressen més en MT-2; H2, hi ha diferències entre nens i joves, i H3, hi ha diferències entre disciplines professionals i unanimitat en valorar la 'participació' com a objectiu prioritari de la MT, coincidint en la seva naturalesa complementària. Com a conclusió es confirmen les tres hipòtesis. Per als professionals, la intervenció de MT en nens i joves amb PC s'ha de basar en la participació activa, independentment del nivell d'afectació global. / Estudio post-test descriptivo realizado en el entorno de una escuela especial de niños y jóvenes con Parálisis Cerebral (PC), que aporta una valiosa información sobre la integración de la musicoterapia (MT) en el equipo interdisciplinar para el tratamiento de personas con PC. El objetivo del estudio se centra en tres hipótesis: Existen diferencias de calidad de participación en MT según la afectación global (H1), existen diferencias según la edad (H2), y existen diferencias en la percepción de las distintas disciplinas sobre la funcionalidad de la MT (H3). Los sujetos de estudio son los alumnos con PC (N=71) y los profesionales (N=25) de la escuela, estableciéndose dos categorías de estudio: según la afectación global (PC Moderada n=36 y PC Grave n=35) y según la edad ( niños 6-12 años n=36 y jóvenes >13 años n=35), desarrollándose dos programas de intervención: MT-1 (4 meses de MT en grupos de 8, N=71); y a continuación MT-2 (8–12 meses de MT, n=50). La evaluación de dichos programas se realizó sobre 14 conceptos en las áreas de actitud, cognitiva, social, física y emocional según las observaciones de los profesionales, que han servido para definir la jerarquía de objetivos en MT. De las pruebas estadísticas no-paramétricas para las muestras independientes (Mann-Whitney) y las relacionadas (Wilcoxon) se desprenden los siguientes resultados para cada hipótesis: H1, los sujetos con PC Grave respondieron mejor en MT-1, y con PC Moderada progresaron más en MT-2; H2, hay diferencias entre niños y jóvenes; y H3, hay diferencias entre disciplinas profesionales y unanimidad al valorar la ‘participación’ como objetivo prioritario de la MT, coincidiendo en su naturaleza complementaria. Como conclusión se confirman las tres hipótesis. Para los profesionales, la intervención de MT en niños y jóvenes con PC debe basarse en la participación activa, independientemente del nivel de afectación global / This descriptive, post-test study, carried out in a special school for children and youth with cerebral palsy (CP), provides valuable information about the integration of music therapy (MT) in the interdisciplinary team that treats people with CP. The study focuses on three assumptions: There are differences in the quality of participation in MT according to global impairment (H1) and according to age (H2), and there are differences between the various disciplines regarding the function of MT (H3). The subjects are students with CP (N=71) and rehabilitation professionals (N=25) at the school. The study considers two categories: global impairment (Moderate CP n=36 and Severe CP n=35) and age (children 6-12 years n=36 and youth > 13 years n=35). Global impairment is evaluated Two intervention programmes are applied: MT-1 (weekly sessions of MT for 4 months in groups of 8, N=71), followed by MT-2 (weekly sessions of MT for 8-12 months, n=50). Evaluation of these programmes was performed on 14 concepts regarding attitude and cognitive, social, physical and emotional aspects according to the observations of professionals. The results help define the recommended hierarchy of objectives in MT. Non-parametric statistical tests for independent samples (Mann-Whitney) and related samples (Wilcoxon) show the following results for each hypothesis: H1, subjects with Severe CP responded better in MT-1 and those with Moderate CP progressed more in MT-2; H2, few differences between children and youth; and H3, few differences between disciplines, unanimity in assessing the 'participation' as a priority objective of MT, and agreement regarding MT’s complementary nature. In conclusion, the study accepts the three hypotheses. For rehabilitation professionals, MT intervention in children and youth with CP should be based on active participation, regardless of level of global impairment

La tesi doctoral “El treball educatiu a la primera infància: la programació com a millora de la pràctica professional” analitza i reflexiona sobre “qui, com, quan i per a què” es planifica la tasca educativa al primer cicle de l’educació infantil. Una de les tasques habituals de qualsevol educador i implícita, des del punt de vista professional, és programar. La manera de fer-ho depèn de molts factors diferents entre els que destaquen, les orientacions de l’administració educativa, el projecte educatiu del centre, els acords de l’equip educatiu, la formació rebuda, les característiques i les conviccions personals entre d’altres. Al llarg de la investigació s’analitza el que pensen els professionals que hi treballen, quins models utilitzen, quines dificultats es troben, que els aniria bé per realitzar amb més facilitat la seva tasca planificadora, en definitiva... es fa una anàlisi de l’actual situació. Per finalitzar s’analitzen eines i recursos per optimitzar la seva tasca, i una nova proposta per programar. / The doctoral thesis“El treball educatiu a la primera infància: la programació com a millora de la pràctica professional” (Education in early infancy: programming as a means of improving professional practice) analyzes and reflects on “who, how when and why” education is planned during the first cycle of infant education. One of the common and implicit tasks of any educator, from a professional perspective, is programming. The way in which this is carried out depends on many different factors, in particular the guidelines of the educational administration, the educational project implemented at the school, the agreements between members of the teaching team, the training received, and personal characteristics and convictions, among others. The research analyzes the opinions of professionals, which models they use, which difficulties they face, what would make their planning easier; in short the current situation is subjected to a thorough analysis. The thesis concludes by analysing which tools and resources would optimize their work and makes a new proposal for carrying out programming.

Varios son los motivos que iniciaron la investigación de este profesor investigador que concluye en una tesis doctoral sobre el uso de las TIC para crear conocimiento en el aula. Se citan a continuación sin establecer un orden de importancia: • se desconocía la eficacia de las tecnologías de la información y de la comunicación y la incidencia que tienen en el proceso de aprendizaje de los alumnos del segundo ciclo de la ESO • la mejora profesional se convierte en un motivo poderoso que llevó al investigador a innovar en su propio centro • adquirir más competencias profesionales como docente • la necesidad de establecer mejoras metodológicas en el centro con una fuerte presencia de las TIC en el proceso de aprendizaje de los alumnos Se establecieron tres objetivos para la investigación a) cambiar la idea de aprendizaje como una cuestión primordialmente memorística b) mejorar la situación de aprendizaje en clase mediante el uso de las TIC c) cohesionar el grupo clase como una célula eficiente de trabajo cooperativo Fue necesario investigar sobre el aprendizaje cooperativo y colaborativo, el contexto educativo actual, el concepto de TIC en educación y los nuevos paradigmas de uso de la tecnología en el aula y se propone un modelo de aprendizaje basado en problemas que conjuga el uso de las TIC, el aprendizaje colaborativo y el currículum de la ESO. Se describe un modelo que crea conocimiento usando las TIC basado en el constructivismo, el KnowledgeBuilding (KB) y las herramientas tecnológicas que éste presta para la construcción de conocimiento y para la comunicación, el KnowledgeForum (KF®) y el VIA para las videoconferencias. Se aporta un modelo de aprendizaje basado en problemas (AbP) que desarrolla habilidades mentales de orden superior y crea conocimiento en el aula mediante el uso de las TIC: el modelo de AbP 10/10. Se trata de un modelo de AbP que contiene procesos cognitivos, motivacionales y afectivo relacionales. El modelo 10/10 se implanta e investiga en un centro privado concertado de la ciudad de Tarragona, en el segundo ciclo de la ESO y durante los cursos 2008-09 y 2009-10. El modelo se pone en práctica en tres proyectos diferentes: en literatura española, en proyectos interdisciplinares de 3º de ESO y en el aula de atención a la diversidad del centro, usando la metodología que propone el KB. Se diseña una investigación cualitativa, un estudio de caso centrado en los nuevos escenarios de aprendizaje que propicia el uso educativo de la tecnología en las aulas del segundo ciclo de la ESO y que está basado en la creación de conocimiento. Se aplican instrumentos de recogida de información tales como el análisis documental, los cuestionarios, los grupos de discusión, el diario del investigador, grabaciones de vídeo y las entrevistas. Se analizan los datos obtenidos durante los dos cursos escolares en que se llevó a cabo la investigación y se obtienen unas valoraciones que son tenidas en cuenta para confeccionar las conclusiones de la investigación. Las conclusiones de la investigación se redactan dando respuesta a los objetivos planteados al iniciar la tesis: a) los alumnos, al usar el modelo de AbP 10/10 cambian la idea de aprendizaje que tenían preconcebida y se convierten en protagonistas de su propio aprendizaje y responsables de que los compañeros también progresen. El componente memorístico pierde importancia y ganan trascendencia el proceso que usan para aprender, la creatividad y la transferibilidad de los aprendizajes b) la situación de aprendizaje en el aula, mejora utilizando las TIC. Las posibilidades de las plataformas de comunicación como son la intranet del centro, el KF® y los programas de mensajería, hacen sentir a los alumnos participantes de una comunidad educativa, desarrollan competencia en todos los participantes y se sienten más cercanos al mundo de los estudiantes de niveles superiores c) el modelo 10/10 cohesiona al grupo clase como célula eficiente de trabajo cooperativo puesto que todos los participantes tienen una interdependencia positiva y los descubrimientos de los grupos se comparten dentro del grupo clase y ello hace que todos aprendan de todos a la vez que todos. Finalmente, se apuntan unas líneas futuras de investigación que tienen que ver con la implantación del modelo “Educat 1 x 1” en Catalunya, los estudios sobre las nuevas competencias en educación para el siglo XXI, las propuestas que generará la LEC, la mejora profesional de los profesores, el impacto que tiene la aplicación del modelo 10/10 en cursos venideros y la nueva disposición de trabajo de los alumnos en las aulas digitalizadas.

Presentamos el desarrollo de una investigación cualitativa que utiliza como estrategias de investigación el Estudio de Caso y la Investigación-Acción. La problemática está vinculada con la formación de docentes en Matemática y es abordada a través del modelo de Desarrollo Profesional Cooperativo. El trabajo de campo se llevó a cabo durante los años 2001-2002, con un grupo de maestros adscritos a un centro escolar del municipio Trujillo-Venezuela bajo cuya responsabilidad está la educación de niños que cursan la escuela primaria (I y II Etapas de Básica); se elaboró un Plan de Formación en Matemática ajustado a las singularidades del contexto de actuación. Producto de la experiencia y de las reflexiones del equipo docentes-investigadora, se presenta una propuesta de formación permanente para docentes trujillanos que laboran en la I y II etapas del nivel de Educación Básica que, aunque centrada en Matemática, también puede ser adaptada a otras áreas de conocimiento. / We presented the development of a qualitative investigation that uses as investigation strategies the Study of Case and Investigation-Action. The problematic one is tie with the formation of educational in Mathematics and is boarded through model of Cooperative Professional Development. The work of field was carried out during years 2001-2002, with a group of teachers assigned to a scholastic center of the Trujillo-Venezuela municipality under whose responsibility it is the education of children who attend the primary school (I and II Stages of Basic); a Plan of Formation in Mathematical was elaborated fit to the singularities of the performance context. Product of the experience and the reflections of the equipment educational-investigator one presents an offer of permanent training for teachers trujillanos that work in the I and the IInd stages of the level of Basic Education that, although centered in Mathematics, also can be adapted to other areas of knowledge.Palabras Claves: Formación Docente, Desarrollo Profesional, Matemática, Educación Básica.