[EN] The PhD thesis "INCIPIT: The search for a multidisciplinary language at the crossroads of Antiquity and Contemporaneity" focusses on the influence of the methodology of Historically Informed Performance practice on the creation of a Contemporary Music Theatre performance. The framework and creative basis for their connection is the Divina Commedia of Dante Alighieri (1265-1321). In music theatre it is not only about music as one of the scenic elements; musical thinking structures the entire theatrical process. It is a genre-between-genre, where various art disciplines interact. Historically Informed Performance practice is a characteristic musical approach of the Early Music movement. It includes study of historical documents and objects in order to obtain a more profound understanding of the music and a performance practice which is based upon this comprehension. In our thesis, Historically Informed Performance practice has been connected with Contemporary Music Theatre through a mise-en-scene of Dante's Commedia, principally based upon its sonorous non-musical and musical references. Also references of movement, gesture, colour and light were taken into account for the mise-en-scene, but always in relation to the sonorous references. In this way, the mise-en-scene is a sonorous journey through Dante's Afterworld as he might have imagined it, but also a contemporary visual and dramatical journey. This research has been done through artistic practice: the creation and performance of a contemporary music theatre work called Incipit. It is based upon thorough knowledge of the Commedia and, through its methodology of Historically Informed Performance Practice, it has mostly made used of 14th century musical sources. An audio file was created as a sonorous element for Incipit, based on previously existing sounds and recording of songs and texts.The performance was recorded in video format. The research question was: How do the work methods taken from Historically Informed Performance practice contribute to the creation of a contemporary music theatre performance in a mise-en-scene of the Divina Commedia? For this practice-based research not only historical-musical knowledge was necessary but also literary knowledge of Dante's Commedia and its underlying meanings. Theoretical knowledge thus was an important basis for the practice. However, the practice itself also provided information for the theory. For the composition of three-voice "simple polyphony" according to the rules for polyphonic improvisation around 1300, theoretical knowledge was essential, but their practice led to historical-musical insights of its performance and its rules for intervallic and rhythmic matters. The practice provided a new perspective on Dante's narrative from a sonorous point of view. Finally, the practice combined two disciplines, Early Music and Contemporary Music Theatre, which are not commonly combined, and it provides us new theoretical insights of creative processes and musical-theatrical languages. / [ES] La tesis doctoral "INCIPIT: La búsqueda de un lenguaje multidisciplinario en el punto de encuentro entre la antigüedad y contemporaneidad" trata sobre la influencia de la metodología de la práctica de interpretación históricamente informada en la creación de una puesta en escena de Teatro Musical Contemporáneo. El marco y la base creativa para su combinación es la Divina Comedia de Dante Alighieri (1265 - 1321). El teatro musical no se centra solamente en la música como uno de los elementos escénicos; el pensamiento musical estructura todo el proceso teatral. Es un género-entre-géneros donde interactúan varias disciplinas artísticas. La interpretación históricamente informada es una manera de abordar la música que caracterizan los intérpretes especializados en la Música Antigua. Incluye el estudio de documentos y objetos históricos con el fin de llegar a una comprensión más profunda de la música antigua y una práctica interpretativa que se basa en este entendimiento. En esta tesis, se ha relacionado la interpretación históricamente informada con el teatro musical contemporáneo a través de una puesta en escena de la Comedia de Dante basada principalmente en sus referencias sonoras, tanto musicales como no musicales. Además se tomaron en cuenta las referencias de movimiento, gesto, color y luz para la puesta en escena pero siempre en relación con las referencias sonoras. De esta forma, la puesta en escena se ha convertido en un viaje sonoro a través del Más Allá de Dante como él mismo podría haberlo imaginado, pero también siendo un viaje visualmente y dramáticamente de carácter contemporáneo. Esta investigación se ha realizado a través de la práctica artística: la creación e interpretación de una obra de teatro musical contemporáneo llamada Incipit. Se basa en un conocimiento profundo de la Comedia y, a través de la metodología de la práctica interpretativa históricamente informada, se ha hecho principalmente uso de fuentes musicales del siglo XIV. Un archivo de audio fue creado como elemento sonoro para Incipit, compuesto de sonidos previamente existentes y la grabación de cantos y textos. La actuación fue grabada en formato de vídeo. La pregunta de investigación fue: ¿Cómo contribuyen los métodos de trabajo tomados de la práctica interpretativa históricamente informada a la creación de una actuación de teatro musical contemporáneo en una puesta en escena de la Divina Comedia? Para esta investigación basada en la práctica, no sólo fue necesario el conocimiento histórico-musical, sino también el conocimiento literario de la Comedia de Dante y sus significados subyacentes. Por lo tanto el conocimiento teórico ha constituido una base importante para la práctica. Sin embargo, la práctica en sí también proporciona información para la teoría. En cuanto a la composición de "polifonía sencilla" a tres voces, de acuerdo con las reglas para la improvisación polifónica de principios del siglo XIV, ha sido esencial recurrir a un gran conocimiento teórico, pero su práctica interpretativa dio lugar a ideas histórico-musicales de su interpretación y sus normas acerca de cuestiones de intervalos y ritmos musicales. La práctica proporciona, desde un punto de vista sonoro, una nueva perspectiva de la narrativa de Dante. Por último, la interpretación junta dos disciplinas que no han sido combinadas frecuentemente: la Música Antigua y el Teatro Musical Contemporáneo, proporcionándonos nuevos conocimientos teóricos de los procesos creativos y los lenguajes musical-teatrales. / [CA] La tesi doctoral "INCIPIT: La recerca d'un llenguatge multidisciplinari en el punt de trobada entre l'antiguitat i contemporaneïtat" tracta sobre la influència de la metodologia de la pràctica d'interpretació històricament informada en la creació d'una posada en escena de Teatre Musical Contemporani. El marc i la base creativa per la seua combinació és la Divina Comèdia de Dante Alighieri (1265-1321). El teatre musical no se centra només en la música com un dels elements escènics; el pensament musical estructura tot el procés teatral. És un gènere-entre-gèneres on interactuen diverses disciplines artístiques. La interpretació històricament informada és una manera d'abordar la música que caracteritzen els intèrprets especialitzats en la Música Antiga. Inclou l'estudi de documents i objectes històrics per tal d'arribar a una comprensió més profunda de la música antiga i una pràctica interpretativa que es basa en aquest endement. En aquesta tesi, s'ha relacionat la interpretació històricament informada amb el teatre musical contemporani a través d'una posada en escena de la Comèdia de Dante basada principalment en les seues referències sonores, tant musicals com no musicals. A més es van prendre en compte les referències de moviment, gest, color i llum per a la posada en escena però sempre en relació amb les referències sonores. D'aquesta manera, la posada en escena s'ha convertit en un viatge sonor a través del Més Enllà de Dante com ell mateix podria haver-ho imaginat, però també sent un viatge visualment i dramàticament de caràcter contemporani. Aquesta investigació s'ha realitzat a través de la pràctica artística: la creació i interpretació d'una obra de teatre musical contemporani anomenada Incipit. Es basa en un coneixement profund de la Comèdia i, a través de la metodologia de la pràctica interpretativa històricament informada, s'ha fet principalment ús de fonts musicals del segle XIV. Un arxiu d'àudio va ser creat com a element sonor per a Incipit, compost de sons prèviament existents i de la gravació de cants i textos. L'actuació va ser gravada en format de vídeo. La pregunta d'investigació va ser: Com contribueixen els mètodes de treball presos de la pràctica interpretativa històricament informada a la creació d'una actuació de teatre musical contemporani en una posada en escena de la Divina Comèdia? Per a aquesta investigació basada en la pràctica, no només va ser necessari el coneixement històric-musical, sinó també el coneixement literari de la Comèdia de Dante i els seus significats subjacents. Per tant el coneixement teòric ha constituït una base important per a la pràctica. No obstant això, la pràctica en si també proporciona informació per a la teoria. Pel que fa a la composició de "polifonia senzilla" a tres veus, d'acord amb les regles per a la improvisació polifònica de principis del segle XIV, ha sigut essencial recórrer a un gran coneixement teòric, però la seua pràctica interpretativa va donar lloc a idees historicomusicals de la seua interpretació i les seues normes sobre qüestions d'intervals i ritmes musicals. La pràctica proporciona, des d'un punt de vista sonor, una nova perspectiva de la narrativa de Dante. Finalment, la interpretació junta dues disciplines que no han estat combinades freqüentment: la Música Antiga i el Teatre Musical Contemporani, proporcionant-nos nous coneixements teòrics dels processos creatius i els llenguatges musical-teatrals. / Sprenkeling, L. (2016). INCIPIT: The search for a multidisciplinary language at the crossroads of Antiquity and Contemporaneity [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62682

[ES] Esta tesis pone el foco sobre las prácticas artísticas en las que el sonido y/o la música es fuente de creación dramática. Como anteriormente hemos defendido (desde el 2017 a lo largo de distintas publicaciones y participaciones en congresos), la propuesta de teatro musical experimental se presenta como categoría en desarrollo para designar esta praxis. Por lo tanto, en este estudio, se analiza el funcionamiento de la escucha en el teatro y la concepción del lenguaje sonoro o diseño de sonido subordinado a las técnicas aprendidas de escucha más la inclusión y evolución de la tecnología electrónica. Proponemos a partir de ello un marco de análisis para el estudio de estas propuestas que aplicamos en dos estudios de caso (con enfoques distintos): Stifters Dinge (2007) de Heiner Goebbels como revisión de la bibliografía que se ha ocupado de esta pieza en profundidad con perspectiva analítico-crítica; y El rumor del ruido (2017) de Onírica Mecánica y Pedro Guirao que analizaremos a partir de la puesta en escena y la recepción directa del espectáculo. Nuestro enfoque evidencia que el uso acertado o no de los diferentes recursos teatrales (desde medios tecnológicos lineales a los interactivos) fomenta la interacción y en consecuencia la inmersión sonora gracias al efecto technosublime en el hecho escénico musical experimental. / [CA] Aquesta tesi posa el focus sobre les pràctiques artístiques en què el so i/o la música és font de creació dramàtica. Com hem defensat anteriorment (des del 2017 al llarg de diferents publicacions i participacions en congressos), la proposta de teatre musical experimental es presenta com a categoria en desenvolupament per designar aquesta praxi. Per tant, en aquest estudi, s'analitza el funcionament de l'escolta al teatre i la concepció del llenguatge sonor o disseny de so subordinat a les tècniques apreses d'escolta més la inclusió i l'evolució de la tecnologia electrònica. Proposem a partir d'això un marc d'anàlisi per a l'estudi d'aquestes propostes que apliquem en dos estudis de cas (amb diferents enfocaments): Stifters Dinge (2007) de Heiner Goebbels com a revisió de la bibliografia que s'ha ocupat d'aquesta peça en profunditat amb perspectiva analiticocrítica; i El rumor del soroll (2017) d'Onírica Mecànica i Pedro Guirao que analitzarem a partir de la posada en escena i la recepció directa de l'espectacle. El nostre enfocament evidencia que l'ús encertat o no dels diferents recursos teatrals (des de mitjans tecnològics lineals als interactius) fomenta la interacció i, en conseqüència, la immersió sonora gràcies a l'efecte technosublime en el fet escènic musical experimental. / [EN] This thesis focuses on artistic practices in which sound and/or music is a source of dramatic creation. The proposal of experimental music theatre is presented as a developing category to designate this praxis as we have previously defended (since 2017 throughout different publications and participations in congresses). In this study we analyse the functioning of listening in theatre and the conception of sound language or sound design subordinated to the learned techniques of listening and the inclusion and evolution of electronic technology. From this we propose a framework of analysis for the study of these proposals, which we apply to two case studies with different approaches: Stifters Dinge (2007) by Heiner Goebbels as a critical review of the bibliography of this piece and from our perspective; and El rumor del ruido (2017) by Onírica Mecánica and Pedro Guirao that we will analyse from that of the staging and direct reception of the performance. Our approach shows that the successful or unsuccessful use of different theatrical resources (from linear to interactive technological media) encourages interaction and, consequently, sound immersion by the technosublime effect in the experimental musical performance. / Gracias a la Generalitat Valenciana por la beca para la contratación de personal investigador de carácter predoctoral en el año 2019 con referencia ACIF/2019/235 / Bernal Molina, A. (2023). Territorios sonoros en el teatro posdramático. El sonido como lenguaje conductor de la dramaturgia escénica [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/198568