La transmissió familiar és un dels indicadors cabdals en l'estudi de la vitalitat d'una llengua, car és l'únic mecanisme per a la reproducció natural de parlants nadius. A la Catalunya del Nord, la llengua autòctona es troba en perill d'extinció pel nombre reduït de nous locutors amb llengua inicial català, a conseqüència d'un estés procés de substitució lingüística per la llengua majoritzada al territori, el francés. La literatura s'ha caracteritzat per la manca de sincronia en l'explicació i la datació d'aquest fenomen diglòssic, i per la tendència als estudis quantitatius sobre coneixements i usos lingüístics. En aquesta tesi, l'estudi diacrònic de testimoniatges històrics ha permés establir l'evolució de la vitalitat i de la transmissió familiar del català des de l'annexió de la Catalunya del Nord a l'Estat francés (1659) fins al segle XXI: el procés d'interrupció a favor del francés comença a la capital, Perpinyà, s'estén progressivament per les altres zones urbanes, i afecta, per acabar, el món rural i aïllat dedicat al sector primari. Al moment de la instauració de la Cinquena República (a partir del 1958), el monolingüisme francés ja és comú tant a les famílies autòctones com al·lòctones, tot i que hi apareixen casos extraordinaris de continuïtat i revernacularització. Aquesta tesi fa una aportació a la sociolingüística amb una nova classificació dels nuclis familiars en funció de dues variables: la llengua de comunicació entre els adultes i la de transmissió amb la descendència. A més a més, es basa en l'anàlisi psicosocial d'un corpus de huitanta entrevistes obtingudes mitjançant la metodologia qualitativa de l'entrevista narrativa. A partir de la teoria de l'atribució de Weiner s'han classificat i examinat els arguments inherents als processos de transmissió familiar, utilitzats pels entrevistats amb la intenció de justificar les tries d'interrupció, continuïtat i revernacularització. Finalment, aquesta tesi proposa huit suggeriments d'actuació que es basen en el conjunt llar - família - barri - comunitat i s'adapten específicament a la realitat diglòssica de la Catalunya del Nord.